Ts
A-a | B-b | C-c | D-d | ||||
E-e | F-f | G-g | H-h | ||||
I-i | L-l | M-m | N-n | ||||
Ñ-ñ | O-o | P-p | Q-q | ||||
R-r | S-s | T-t | U-u | ||||
V-v | X-x | Y-y | Z-z | ||||
El dígrafu Ts ye una combinación de les lletres "t" y "s" que representa'l soníu /ts/.[1][2] Ye una consonante africada alveolar sorda, y el so nome ye'l simple de te ese. Ye un dígrafu que s'usa solo pa representar principalmente la realización dialeutal de ch, y cal nun la confudir cola ḷḷ (elle vaqueira) magar esti dígrafu s'usó tradicionalmente pa representala; equival a:
- -ch-/-it- del restu del dominiu, que provién del llatín -k't-/-(u)l't- (a vegaes precedíu del soníu i):[3]
- otso, cutsu, nuetse, lleitse, muntsu, feitsu, cintsu
- ll-(ḷḷ-)/ch- proveniente de cl-/pl-/fl-:[4]
- tsover, tsueza, tsamuscar
- ch (otros oríxenes):[5]
- tsalecu, tsicolate, tsica, entser
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Puntu 1.1.4 de les Normes Ortográfiques de l'ALLA
- ↑ Puntu 1.2.3 de la Gramática de la Llingua Asturiana de l'ALLA
- ↑ Xosé Lluis García Arias, Gramática Histórica de la Lengua Asturiana, páx. 224 y ss., Llibrería Académica, Academia de la Llingua Asturiana, Uviéu, 2003.
- ↑ Xosé Lluis García Arias, Gramática Histórica de la Lengua Asturiana, páx. 218, Llibrería Académica, Academia de la Llingua Asturiana, Uviéu, 2003.
- ↑ Xosé Lluis García Arias, Gramática Histórica de la Lengua Asturiana, páx. 222 y ss., Llibrería Académica, Academia de la Llingua Asturiana, Uviéu, 2003.