Misil balísticu intercontinental

De Wikipedia

Un misil balísticu intercontinental o ICBM (intercontinental ballistic missile, poles sos sigles n'inglés) ye un misil de llargu algame, más de 5500 quilómetros,[1][2] qu'usa una trayeutoria balística qu'implica un importante ascensu y descensu, incluyendo trayectories suborbitales y parcialmente orbitales, desenvolviéndose a lo llargo de la carrera espacial. Un ICBM estremar d'otros misiles balísticos como los IRBM (Intermediate Range Ballistic Missile, «misil balísticu de mediu algame») o los SRBM (Short Range Ballistic Missile, misil balísticu de curtiu algame) principalmente nel algame. L'algame máximu d'un ICBM ta delimitado polos pactu de control d'armes que prohiben vuelos orbitales o parcialmente orbitales.

A fechar ochobre de 2017, solu cuatro países tienen sistemes de misiles balísticos intercontinentales: Estaos Xuníos, Rusia, China y Corea del Norte. Francia dispón de IRBM de bien llargu algame y ta rematando'l desenvolvimientu d'un ICBM de llanzamientu submarín (misil balísticu intercontinental pa submarinos). India atópase tamién nos estaos finales de desenvolvimientu d'un ICBM propiu. Polo xeneral, cualquier país capaz d'asitiar un inxeniu nel espaciu podría desenvolver un ICBM nun curtiu periodu.

Historia[editar | editar la fonte]

Segunda Guerra Mundial[editar | editar la fonte]

Los sos oríxenes remontar a la Segunda Guerra Mundial, col primer cohete V-2 balísticu (Vergeltungswaffe, «arma de represalia» n'alemán) creáu por Wernher von Braun na Alemaña nazi pa bombardear Inglaterra. Partiendo d'esti modelu, intentóse diseñar un misil capaz de bombardear Nueva York y otres ciudaes de la Mariña Este, el Projekt Amerika, so la direición de Wernher von Braun. El misil A9/A10 primeramente diba ser empuestu per radiu, pero foi modificáu pa ser una nave pilotada tres el fracasu de la Operación Elster. La segunda etapa del misil A9/A10 pruébase un par de vegaes en xineru y febreru de 1945.

Guerra Fría[editar | editar la fonte]

Dempués de la guerra, Estaos Xuníos y la Xunión Soviética arrexuntaron científicos y diseños alemanes al traviés de la Operación Paperclip (EE. XX.) y Osoaviakhim (URSS).[3] Gracies a esta ayuda na URSS, Serguéi Koroliov construyó'l cohete R-7 nos años 1950 y el 4 d'ochobre de 1957 punxo n'órbita'l primer satélite artificial Sputnik con un misil de mayor algame, que podía algamar el territoriu continental d'América y tolos países d'Europa. Estaos Xuníos entós aceleró la so carrera pa llograr un misil ICBM y llanzó el primer misil ATLES en 1957, la primer danzadera espacial del país, dando entamu a la Carrera espacial contra la Xunión Soviética.

Los primeres misiles balísticos intercontinentales, los soviéticos R-7, R-9, y los estauxunidenses Atles y Titan-I, utilizaben combustible propergoles criogénicos. Esto condicionaba'l so emplegu yá que los propergoles solo podíen almacenase nel misil mientres un curtiu periodu, depués teníen de ser retiraos y recargar de combustible retrasábase delles hores.

La siguiente meyora foi l'emplegu de combustibles propergoles, que pudieren almacenase a temperatura ambiente, xeneralmente hipergólicos. Pero les dificultaes de manipulación d'estes sustancies tóxicu y corroyente, incluyendo fugues y esplosiones nos silos de llanzamientu soterrañu de los misiles Titan-II, condució a la so sustitución casi universal por nuevu cohetes ICBM de combustible sólidu.

Estes xeneraciones de misiles ICBM fueron la xénesis de los sistemes de llanzamientu de los inxenieros espaciales, mientres la carrera espacial de la Guerra Fría. Como exemplos sirvan los primeres misiles Atles, los Delta, los Redstone, los Titan, los R-7 y los Protón, dalgunos de los cualos úsense anguaño pa llevar satélites a les sos órbites. Los modernos misiles ICBM tienden a ser más pequeños, llivianos y potentes que los sos antecesores, yá que se llogró ameyorar la precisión, faer más pequeñes y llixeres les ojivas balístiques, que tresporten múltiples conos nucleares, los equipos electrónicos de navegación y direición, y úsense los nuevos combustibles sólidos, faciéndolos más eficientes pa la carga militar y menos útiles como vehículos orbitales de llanzamientu de satélites artificiales, anque apocayá Rusia ufierta un programa de llanzamientu de satélites civiles, dende misiles ICBM llanzaos dende un silu soterrañu, antes de ser esmantelaos y retiraos de serviciu.

Misiles balísticos intercontinentales modernos[editar | editar la fonte]

Los modernos misiles ICBM son el desenvolvimientu final, de los primeres misiles alemanes llanzaos contra Inglaterra, agora pueden ser llanzaos dende silos llanzadores soterraños, camiones de tresporte y submarinos, polo xeneral, estos nuevos misiles lleven VRMI (MIRV o Multiple Independently targetable Reentry Vehicle, n'inglés) cada unu de los cualos, puede llevar delles ojivas nucleares en forma independiente y separada, atornellaes dientro de la punta del misil en forma de conu, dexando a un solu misil ICBM impautar en munchos oxetivos en territoriu enemigu, distintes bases militares y ciudaes, col llanzamientu d'un solu misil ICBM. De primeres del so desenvolvimientu solamente podíen tresportar un conu nuclear na punta del misil ICBM, como los misiles Scud llanzaos por Iraq contra Israel mientres la Guerra del Golfu.

Los vehículos de tresporte MIRV fueron una rápida consecuencia del amenorgamientu de pesu y tamañu de los misiles, lo mesmo que de los trataos internacionales de llimitación d'armes nucleares táctiques, roblaes ente Estaos Xuníos y la Xunión Soviética, qu'imponen restricciones a la cantidá de vehículos llanzadores y armes nucleares, cohetes y medios de tresporte.

Tamién resultó ser una respuesta senciella a los sistemes de defensa antimisiles balísticos (ABM, Anti-Ballistic Missile) siendo muncho más baratu añader más ojivas independientes a un sistema de misiles yá esistente, que s'atornellar a la punta del misil y pueden algamar distintos oxetivos, que fabricar un sistema defensivu nuevu, cola capacidá en teoría de baltar les múltiples ojivas llanzaes por estos nuevos misiles ICBM, sicasí les propuestes pa sistemes defensivos ABM fueron consideraes como impracticables y nunca fueron desenvueltes, pol so altu costu y les llimitaciones de la teunoloxía a finales del sieglu pasáu, anque esisten programes de defensa de misiles ICBM, como'l sistema de defensa espacial de la Iniciativa de Defensa Estratéxica y el nuevu sistema de combate Aegis pa interceptar misiles enemigos y satélites nel espaciu, conos nucleares mientres l'ingresu atmosféricu, misiles Scud y ojivas nucleares independientes, anque nunca fueron probaos pa interceptar múltiples ojivas nucleares y vehículos MIRV nel espaciu.

Los nuevos misiles intercontinentales ICBM usen combustible sólidu, que puede ser almacenáu mientres llargu tiempu nes estaciones llanzadores, vehículos de tresporte, silos, submarinos y barcos. Los misiles de combustible líquidu nun pueden ser guardaos cargaos de combustible mientres enforma tiempu y por ello, cargalos ye una xera necesaria antes del so llanzamientu que podía durar delles hores y retrasaba la respuesta d'un ataque con estos misiles. Los nuevos misiles ICBM suélense guardar cargaos de combustible sólidu en silos, dalgunos de los cualos tien abonda proteición a los ataques como p'aguantar bombes nucleares, submarinos nucleares (SLBM, Submarine Launched Ballistic Missile) o bien en vehículos llanzadores terrestres motorizados y trenes, que son bien difíciles d'alcontrar per satélites de vixilancia.

El misil de cruceru ye una alternativa más económica a los misiles balísticos ICBM, pue ser llanzáu dende un avión bombarderu pesáu de llargu algame, submarinos, barcos y camiones de tresporte, y dende silos en bases militares de países amigos, cercanes a los oxetivos enemigos, tamién lo conoz como misil tácticu d'ataque, ye de menor algame pero puede efectuar un ataque nuclear sorpresivu contra l'enemigu.

Rusia y China anguaño tien misiles ICBM modernos como'l Topol-M (SS-27) y el RS-24 versión de (Rusia) y el DF-41 (China), capaces de safar el nuevu sistema ABM que desenvuelve Estaos Xuníos por cuenta de la so etapa de impulsión ultrarrápida, con gases calientes d'espansión, l'encendíu de los sos motores, la puesta llibranza de les ojivas armaes con conos nucleares y la maniobrabilidad de les mesmes, la velocidá supersónica na reentrada de la ojiva a l'atmósfera, al usu de contramedidas qu'inclúin ojivas señuelo, globos, traces de papel aluminiu pa confundir los radares de defensa, xunto con otres carauterístiques secretes y téuniques especiales, desenvueltes apocayá cola meyora de la teunoloxía nel nuevu sieglu y la capacidá de controlar el vuelu, con motores esternos de combustible líquidu, como un avión espacial y un satélite civil, pa camudar la so trayeutoria mientres el vuelu.

Los misiles ICBM tamién ayudaron al desenvolvimientu del programa espacial de China, India y otros países, porque la so teunoloxía ye bien paecida a la de los llanzadores civiles de satélites civiles. Rusia y Ucraína tienen un programa de llanzamientu de satélites civiles dende un misil ICBM nun silu militar de llanzamientu soterrañu, el programa espacial del cohete Dnepr-1, el conu nuclear va ser retiráu del misil ICBM y nel so llugar, van instalase dellos satélites civiles pequeños y llixeros, que van ser tresportaos por un vehículu militar MIRV afechu, pa dexalos na atmósfera a distintes altitúes, en forma económica, eficiente y rápida, esta ye la primer aplicación civil d'un misil ICBM militar operativu.

Misiles específicos per país[editar | editar la fonte]

Mapa de los silos nucleares operativos en 2006 polos Estaos Xuníos.
Reentrada de ojivas múltiples empuestes por láser provenientes d'un misil Peacekeeper de los Estaos Xuníos.
Misil balísticu SS-25 Sickle nun desfile militar en Rusia.

Rusia[editar | editar la fonte]

Calcúlase que tien cerca de 14.000 ojivas nucleares nel so arsenal, de les cualos tán actives aproximao 8000 tol tiempu, solo precisa de 10 o 20 minutos p'activar les otres ojivas, la mayoría de los misiles d'esti país carauterizar por ser móviles y una vegada llanzaos non pueden detenese, anque tamién esisten misiles ICBM almacenaos en silos de llanzamientu soterraños y tresportaos en submarinos.

Estaos Xuníos[editar | editar la fonte]

Estaos Xuníos tien más de 4500 ojivas nucleares, les que pueden ser llanzaes dende aviones, barcos o submarinos, tamién tien dellos silos soterraños operativos. Les más importantes son:

  • Trident I y Trident II: Algame de 12.000 km y carga de 475 quilotones.
  • Minuteman III (LGM-30G): Estaos Xuníos tien alredor de 450, con un algame de 13.000 km y carga de 335 quilotones.

China[editar | editar la fonte]

  • DF-5: China tien 18 Dong Feng 5, con un algame de 13.000 km y carga de 4 a 5 megatones.
  • DF-31: tienen un algame de 8000 km y carga de 2,5 megatones.
  • DF-4: China tien 10 Dong Feng 4, con un algame de 4750 km y carga de 2 megatones.
  • DF-41: alredor d'una docena operativos. 15.000 km (misil balísticu operativu de mayor algame) y de 3 a 10 cabeces múltiples de mediu megatón.

Corea del Norte[editar | editar la fonte]

Xénesis de la militarización del espaciu[editar | editar la fonte]

Mientres la Guerra Fría nel sieglu pasáu, construyéronse misiles ICBM cada vez más potentes y con capacidá de tresportar múltiples ojivas nucleares, los principios de los sistemes de defensa de misiles antibalísticos (ABM), pa la defensa d'un ataque nuclear mientres la Guerra Fría, yera basáu en poder atacar ojivas individuales con misiles disparaos dende tierra, pa poder interceptar l'ataque a midida que la ojiva nuclear en forma de conu, averar a los sos oxetivos en tierra nel ingresu atmosféricu dende una órbita baxa y podíen detectase, con radares de llargu algame, sensores de calor y sensores ópticos, pa llograr detenelos col choque del misil a gran velocidá col impautu cinéticu d'una ojiva militar d'alta maniobrabilidad, instalada sobre'l misil defensivu, que taba dirixida dende tierra y que tenía sensores d'aproximamientu al oxetivu.

Algame de los misiles intercontinentales chinos.

La introducción de los nuevos misiles ICBM con vehículos de re entrada múltiple o MIRV, montaos sobre la punta del misil, que podíen ser empobinaos independientemente dende l'espaciu a distintos oxetivos enemigos, dexó qu'un solu misil ICBM pueda llanzar múltiples ojivas nucleares sobre distintos ciudaes, bases militares en territoriu enemigu y atacar escuadres navales en cualesquier parte del mundu.

Ente que nel sistema defensivu de misiles (ABM) el país tenía que construyir, caltener y llanzar, un misil pa enfrentar cada ojiva nuclear qu'ingresaba dende l'espaciu col vehículu de re entrada múltiple; el país atacante precisaba construyir, caltener y llanzar, menor cantidá de misiles ICBM p'atacar con delles ojivas nucleares a distintos oxetivos, cola ventaya de los vehículos de re-entra múltiple (MIRV); esto significaba, que siempres se caltendría una enorme ventaya económica pal país atacante.

El nuevu sistema de defensa espacial (SDI), intentaba alteriar esti desequilibriu estratéxicu, al atacar a los misiles direutamente dende l'espaciu n'órbites más altes, detrás de la ruta de vuelu de los misiles ICBM llanzaos dende tierra y detrás de la trayeutoria en forma d'arcu, de los vehículos de tresporte de múltiples ojivas nucleares (MIRV), na órbita baxa del espaciu que seríen llanzaos dende un continente a otru y en teoría podríen destruyir los múltiples vehículos de carga d'armes, tresportaos nos misiles ICBM.

Polo xeneral, un sistema de defensa qu'utiliza un misil llanzáu dende tierra con un impautu cinéticu, pa tratar de destruyir un misil balísticu intercontinental ICBM con delles ojivas nucleares, tendría poca ventaya, efectividá, un marxe d'error bien alto y un altu costu operativu, por cuenta de que los nuevos vehículos de tresporte de múltiples ojivas nucleares (MIRV), volaben a velocidaes bien altes, tamién podíen tresportar sistemes de distracción de radar, aniellos de montaxe, la cubierta o carenado del vehículu espacial, globos y refugayes d'aluminiu, que yeren llanzaos pa encher el sistema d'alerta temprano y estaciones de defensa, radares y sensores ópticos del enemigu, qu'ingresaben na atmósfera xunto a les ojivas nucleares, aumentando la capacidá pa llograr impautar l'oxetivu enemigu.

Pero'l nuevu sistema de defensa espacial (IDE), ta basáu en poder interceptar con ésitu los misiles balísticos intercontinentales ICBM colos vehículos de tresporte de múltiples ojivas nucleares (MIRV), llanzaos en rápida socesión y atacar coles mesmes, los satélites enemigos dende l'espaciu, dende una órbita cada vez más alta, pa encher al anterior sistema defensivu (SDI) y abrir una fienda nel espaciu, que dexe responder esti ataque, llanzando misiles ICBM dende bases en tierra, camiones de tresporte, barcos, submarinos y aviones bombarderos, y llanzando ojivas nucleares dende l'espaciu, que podríen cayer rápido sobre les ciudaes, bases militares y escuadres navales enemigues en cualquier llugar del mundu, llogrando superar los sistemes defensivos enemigos y llogrando ignorar los señuelos utilizaos nel llanzamientu de misiles ICBM.

Por cuenta de esti adelantu de teunoloxía del sistema de defensa espacial (IDE), sería necesariu construyir, caltener y llanzar, un númberu mayor de misiles balísticos intercontinentales ICBM con múltiples ojivas nucleares, y en forma masiva, pa tratar d'enfusar esti nuevu sistema de defensa espacial (IDE), con un altu costu económicu pal país agresor, emburriando'l balance de la ventaya económica de la carrera militar na Guerra Fría, nuevamente en favor del desenvolvimientu de la defensa nel nuevu sieglu.

Minuteman III Secuencia de llanzamientu del MIRV:
1. El misil desapiega del so silu espulsando'l so 1ᵉʳ periodu de llanzamientu (A).
2. Aproximao 60 s dempués del 1ᵉʳ despegue, la primer plataforma esprender y la 2ª enciéndese (B). La capa del misil esprender
3. 120 s dempués d'haber despegáu, la 3ᵉʳ plataforma (C) enciéndese y dixébrase de la 2ª plataforma.
4. 180 s dempués d'haber despegáu, la 3ᵉʳ plataforma terminar d'emburriar y el Vehículu de Post-Boost (D) dixebrar del cohete.
5. El Vehículu de Post-Boost se automaniobra y prepárase pa reentrar nel vehículu (RV) deployment.
6. Los RVs, según los señuelos y bagazos, son esplegaos.
7. Los RVs, y desperdiciones reentran l'atmósfera a gran velocidá y son armaos mientres el vuelu.
8. Les ojivas nucleares españen, na esplosión aérea o en contautu na tierra.

Esta nueva llinia de razonamientu de balance estratéxicu, en plena Guerra Fría, supón que se precisaríen nel futuru, construyir mayor cantidá de misiles ICBM con múltiples ojivas nucleares, que son d'altu costu de producción y caltenimientu, pa poder atacar al enemigu y superar los misiles defensivos (ABM), y el nuevu sistema de defensa espacial (IDE), qu'inclúi llanzar al espaciu aviones espaciales, alzando'l nivel de costu económicu de la carrera militar y aumentando el gastu na construcción de más misiles ICBM, bases militares, silos de llanzamientu y satélites militares.

En teoría, otra manera de tratar d'enfrentar y ganar, esti nuevu sistema de defensa espacial (IDE), sería la de llanzar delles ojivas nucleares al espaciu y dexalos n'órbita mientres llargos periodos de tiempu, nuna órbita alta como satélites artificiales de comunicaciones, esaniciando la fase del impulsu inicial de los misiles ICBM dende bases en tierra en tiempos de paz, que son d'altu costu y podíen ser detectaos pol calor de los sos motores, dende'l momentu del so llanzamientu y mientres el so vuelu na órbita baxa, polos satélites militares del sistema de defensa (IDE) que taríen asitiaos nuna órbita más alta, y en tiempu de guerra, les ojivas nucleares n'órbita, seríen activaes en forma automática pa ingresar a l'atmósfera direutamente dende l'espaciu pa cayer sobre les ciudaes, bases militares y escuadres navales enemigues en pocos minutos, menguando la capacidá de respuesta de los sistemes defensivos de bases militares en tierra y enzancando l'ésitu del sistema de defensa espacial (IDE), diseñáu pa interceptar misiles ICBM llanzaos dende tierra; a pesar de qu'instalar les armes nucleares nel espaciu, taba prohibíu espresamente por llei sobre l'espaciu esistente, les mesmes lleis suxurieron, que cualquier sistema de defensa d'armes dende l'espaciu yera tamién illegal, incluyendo'l mesmu sistema de defensa (SDI).

El sistema de combate Aegis desenvueltu a finales del sieglu pasáu en plena Guerra Fría, ye l'herederu de los programes de defensa de la militarización del espaciu y ye el sistema de combate más modernu del mundu. L'Armada d'Estaos Xuníos consideró, que la meyor forma d'instalar un sistema de defensa contra los misiles ICBM y conos nucleares enemigos qu'ingresen dende l'espaciu, sería cola instalación d'un nuevu sistema de defensa en barcos de guerra, nuna nueva xeneración de cruceros de guerra col sistema de llanzamientu vertical de misiles, pa defender tola flota de US NAVY n'alta mar y que navegaría frente a la mariña de países amigos, Xapón, Corea del Sur, Israel y Europa, pa defender a los países aliaos de la OTAN con una nueva xeneración de misiles interceptores de ojivas nucleares, misiles enemigos y satélites militares enemigos, que son más pequeños, eficientes, de bon tresporte, de mayor algame y tamién pueden llanzase dende submarinos, silos y camiones de tresporte, en bases militares y zones costeres, les islles Ḥawai, Guam, Filipines, Australia, les mariñes de California y Alaska, pa defender tola zona del Océanu Pacíficu, la Canal de Panamá, el Mar Mediterraneu y el Estrechu de Ormuz.

Los misiles del sistema AEGIS son de combustible sólidu y más pequeños que los llanzaos dende tierra, les ales son plegables y tien dos etapes, son los misiles de mayor precisión qu'esisten nel inventariu de la US NAVY, pueden interceptar misiles enemigos tipu Misil Scud fabricaos pola Xunión Soviética y les sos versiones derivaes, desenvueltes per países como Irán col misil Shahab-1, Corea del Norte col misil Taepodong-1 y otros diseños de mislles de China, India y Paquistán.

El silu del misil llanzador vertical (VSL), ta alcontráu frente a la cabina de mandu de la nave, onde la tripulación puede ver el llanzamientu de los misiles al traviés de los ventanos blindaos de la ponte de mandu; los silos ocupen el llugar de los cañones principales, que son retiraos nesti nuevu modelu de nave de combate, pa dexar la instalación del silu llanzador de misiles sobre la cubierta del barcu. Los misiles son instalaos por grúes nel puertu col silu completu, nun sistema selláu que puede tresportar misiles cruceru, misiles pa la defensa de la escuadra naval, torpedos que son llanzaos con un motor cohete y depués somórguiense so l'agua, y misiles con armes nucleares táctiques de mediu algame.

Rusia y Ucraína tienen un programa de llanzamientu de satélites civiles dende un misil ICBM nun silu militar de llanzamientu soterrañu, el programa espacial del cohete Dnepr-1, el conu nuclear va ser retiráu del misil ICBM y nel so llugar, van instalase dellos satélites civiles pequeños y llixeros, que van ser tresportaos por un vehículu militar MIRV afechu, pa dexalos nel espaciu a distintes altitúes, en forma económica, eficiente y rápida, esta ye la primer aplicación civil d'un misil ICBM.

Misiles balísticos intercontinentales llanzaos dende submarinos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Wragg, David W. (1973). Osprey: A Dictionary of Aviation. ISBN 9780850451634.
  2. «Intercontinental Ballistic Missiles». Special Weapons Primer. Federation of American Scientists. Consultáu'l 14 d'avientu de 2012.
  3. "The V2 and the German, Russian and American Rocket Program", C. Reuter. German Canadian Museum. p. 170. ISBN 1-894643-05-4, 9781894643054.