Cataluña

Coordenaes: 41°50′15″N 1°32′16″E / 41.8375°N 1.5378°E / 41.8375; 1.5378
De Wikipedia
Cataluña
Bandera de Cataluña Escudu de Cataluña
Alministración
País España
ISO 3166-2 ES-CT
Tipu d'entidá comunidá autónoma
Capital Barcelona
Presidente de la Xeneralidá de Cataluña Pere Aragonès i Garcia (Esquerra Republicana de Catalunya)
Nome oficial Catalunya (ca)
Cataluña (es)
Catalonha (oc)
Nome llocal Catalunya (ca)
Catalonha (oc)
Llingües oficiales catalán
castellanu
occitanu
División
Xeografía
Coordenaes 41°50′15″N 1°32′16″E / 41.8375°N 1.5378°E / 41.8375; 1.5378
Superficie 31895 km²
Llenda con Occitania, Aragón, Comunidá Valenciana, Andorra, Encamp, Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria, Andorra la Vieya y La Massana
Puntu más altu Pica d'Estats (es) Traducir
Puntu más baxu Estany de Vilacolum (es) Traducir
Demografía
Población 7 747 709 hab. (2022)
Densidá 242,91 hab/km²
Xentiliciu
Representación parllamentaria
Congresu 46 escaños
Senáu 16 escaños
Más información
Estatutu d'autonomía 22 d'avientu de 1979
Estaya horaria UTC+01:00
Dominiu d'Internet .cat
Fundación 988, 1137, 1283, 1469, 1715, 1932, 25 ochobre 1979 y 18 xunu 2006
web.gencat.cat…
Cambiar los datos en Wikidata

Cataluña [1] (Catalunya en catalán y Catalonha n'aranés) ye una Comunidá Autónoma española, reconocida como nacionalidá histórica [2] nel so Estatutu d'Autonomía en base a la Constitución de 1978. Llenda al norte con Francia y Andorra, al este col mar Mediterraneu, al sur cola Comunidá Valenciana y al oeste con Aragón. La formen les provincies de Barcelona (la so capital), Girona, Lleida y Tarragona.

Historia[editar | editar la fonte]

Cataluña na Edá Media unu de los territorios que compunxeron el patrimoniu del rei d'Aragón, conocíu pola historiografía posterior como la Corona d'Aragón. Tres la desintegración del Imperiu carolinxu, el condáu de Barcelona, que formara parte de la Marca Hispánica del Imperiu, algamó una independencia de facto a finales del sieglu X y consiguió arrexuntar en redol a él, per aciu venceyos familiares o de vasallaxe, a una parte importante de l'actual Cataluña, principalmente los condaos de Girona, Osona, Besalú, Cerdanya y Empúries. Nel sieglu XII, el condáu de Barcelona y el reinu d'Aragón se xunieron dinásticamente per aciu los esponsales alcordaos ente Ramiru II d'Aragón y Ramón Berenguer IV de Barcelona en 1137, polos que'l conde barcelonés contraería matrimoniu cola futura reina aragonesa Petronila. Nel sieglu XIV, yá como Principáu de Cataluña, tuvo un destacáu papel económicu nel marcu del comerciu mediterraneu. Col cayente de la Corona decayó Cataluña, que nun volvió espolletar hasta la industrialización.

A partir del segundu terciu del sieglu XIX desenvolvióse la Renaixença, un movimientu cultural de recuperación del catalán como llingua de cultura. Nes décades siguientes foi tomando cuerpu'l catalanismu políticu, que s'arrexuntó en partíos como la Lliga Rexonalista y darréu Esquerra Republicana. Tres los primeros proyeutos d'autogobiernu que remataron primero na Mancomunidá de Cataluña (1913-1923) y depués na restauración de la Generalitat de Cataluña y aprobación del Estatutu d'autonomía de Cataluña de 1932 mientres la Segunda República, la Guerra Civil y el periodu franquista (1939-1975) supunxeron, tantu en Cataluña, como nel restu d'España, l'anulación de les llibertaes polítiques, que nun fueron dafechu recuperaes hasta la Transición democrática y l'entrada a valir de la nueva Constitución española de 1978, na que se reconoz la esistencia de comunidaes autónomes dientro d'España. Al amparu de la Constitución aprobóse un nuevu Estatutu d'Autonomía en 1979, darréu sustituyíu pol Estatutu de 2006, que tres dellos cambeos dictaos pol Tribunal Constitucional en 2010, ye l'anguaño vixente.

Declaración unillateral d'independencia[editar | editar la fonte]

El Parllamentu de Cataluña declaró de manera unilateral la independencia del so territoriu del estáu español el 27 d'ochobre de 2017[3], y suspéndela al mesmu instante, entamando un procesu de desconexón prescritu na Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República apodá como "Procés", aprobada el 8 de setiembre del mesmu añu, llei suspendida pol Tribunal Constitucional español el día 12 de setiembre[4]. Nel mesmu día de la independencia, la Xunión Europea, los Estaos Xuníos y Reinu Xuníu[5][6][7] declararon nun reconocer la nueva república, que tampoco cuenta col sofitu oficial de nengún estáu soberanu.

Convocáronse entonces nueves eleiciones autonómiques, resultando Ciudadanos, partíu constitucionalista, como'l más votáu, formando gobiernu aún así el nacionalista Quim Torra, de Junts per Catalunya.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Cataluña ta dividida nes cuatro provincies siguientes:

Menos Lleida dan toes al mar Mediterraneu.

Cataluña tamién ta dividida en cotarros.

Dientro de Cataluña alcuéntrase una comarca con un réxime d'autogobiernu especial, el Val d'Aran.

Demografía[editar | editar la fonte]

Según los datos estadísticos oficiales, la población de Cataluña el 1 de xineru de 2005 yera de 6.995.206 habitantes, que representaba'l 15,8 por cientu del total de la población n'España y con un porcentaxe de persones d'orixe inmigrante del 6,8%.

Tresporte[editar | editar la fonte]

En Cataluña hai dellos aeropuertos:

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]