Cantabria
|
|||||
| País | |||||
| Capital | Santander | ||||
| Población (2005) -Habitantes -Densidá -% d'España |
Puestu: 16 582.138 habitantes 111,49 hab/km² 1,3 % |
||||
| Superficie -Total -% d'España |
Puestu: 15 5.321 km² 1,05 % |
||||
| Xentiliciu | ·Cántabru, cántabra ·Montañés |
||||
| Llingües oficiales | Castellanu | ||||
| Estatutu d'Autonomía | 11 de xineru de 1982 | ||||
| ISO 3166-2 | S | ||||
| Representación parlamentaria -Congresu -Senáu |
5 escaños 5 escaños |
||||
| Presidente | Miguel Ángel Revilla Roiz (PRC) | ||||
| http://www.gobcantabria.es | |||||
Cantabria ye una comunidá autónoma del noroeste de la Península Ibérica dientro d'España. Llenda al este col País Vascu (provincia de Vizcaya), al sur con Castiella y Lleón (provincies de Lleón, Palencia y Burgos), al oeste col Principáu d'Asturies y al norte col mar Cantábricu. Cantabria pertenez a la Cornisa Cantábrica, el nome dau a la franxa de tierra entre'l Mar Cantábricu y la Cordolera Cantábrica nel norte de la Península Ibérica. Posée un clima oceánicu llentu y de temperatures moderaes, fuertemente influyenciáu polos vientos del Océanu Atlánticu que choquen escontra les montañes. La precipitación media ye de 1.200 mm, lo que permite medrar la frondosa vexetación.
Cantabria ye la rexón más rica del mundu en llugares d'intereses arqueolóxicos del Paleolíticu Superior. Les primeres señales d'ocupación humana daten del Paleolíticu Inferior, magar qu'esti período nun tea tan bien representáu na rexón. Destáquense nesti aspeutu les pintures de la Cueva d'Altamira, datada ente 16.000 y 9.000 edC. y declarada Patrimoniu de la Humanidá pola UNESCO.
Geografía física [editar]
La rexón tien una superficie de 5.321 km2 y les sos mariñes tienen un llargor total de 284 kilómetros. El so cabu más sobresaliente ye'l Cabo de Ajo (43°28′93″N 3°36′75″O / 43.4925, -3.62083). Na rexón esisten tres ámbito xeográficos bien estremaos: La Marina, La Montaña y Campoo y los valles del sur pertenecientes a les cuenques del ríu Ebro y del Douru. La presencia predominante del monte y la so difícil orografía del terrén esplica qu'históricamente amás se conoza a la rexón entera como La Montaña.
| Autonomíes d'España |
| Comunidaes autónomes |
| Ciudaes autónomes |
|
|
|
|
|
|---|---|
| Álava | Albacete | Alicante | Almería | Asturies | Ávila | Badaxoz | Barcelona | Burgos | Cáceres | Cádiz | Cantabria | Castellón | Ciudá Real | Córdoba | La Coruña | Cuenca | Granada | Guadalaxara | Guipúzcoa | Huelva | Huesca | Islles Baleares | La Rioxa | Lleida | Les Palmes | Llión | Lugo | Madrid | Málaga | Murcia | Navarra | Ourense | Palencia | Pontevedra | Salamanca | Segovia | Sevilla | Soria | Tarragona | Tenerife | Teruel | Toledo | Valencia | Valladolid | Vizcaya | Xaén | Xerona | Zamora | Zaragoza | |