Picardu

De Wikipedia
Picardu
'Picard, ch'ti, ch'timi, rouchi'
Faláu en  Bandera de Bélxica Bélxica

  Francia

Rexón Rexón Valona en Bélxica
Picardía y Norte-Pasu de Calais en Francia.
Falantes ~ 700 000
Familia Indoeuropéu

  Itálicu
    Romance
      Ítalo-occidental
        Galo-romance
          Subgrupu oïl
            Picardu

Estatus oficial
Oficial en Reconocida como llingua rexonal endóxena en Bélxica
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 ruque
ISO 639-3 pcd

     picardu

El picardu[1] ye una de les Llingües romániques más próximes al francés y, como esta, ye una de les llingües d'oïl, hasta'l puntu de qu'hai una gran polémica sobre si ye una llingua independiente o un dialeutu.

Clasificación llingüística[editar | editar la fonte]

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Otres denominaciones[editar | editar la fonte]

El picardu (picard) tien otres denominaciones (dialeutos) como chti (o chtimi), patois du nord (patués del norte) o rouchi, esti postreru ye un dialeutu del picardu, consideráu de cutiu como una "fala de oïl" distintu, que ye falada nel Hainaut Occidental, ente Mons y la llinia Tournai-Soignes-Ath-Mouscron.

Distribución[editar | editar la fonte]

Falar nes rexones franceses de la Picardía (dende'l sur del Oise, del Somme y del Aisne) y Nord-Pas de Calais (hasta la zona de Dunkerque, de fala neerlandesa flamenca y Bélxica na mayor parte de la provincia de Hainaut, hasta La Louvière al este (ente Mons y Charleroi).

Falantes[editar | editar la fonte]

Ensin estadístiques globales nin fiables. Tan solo una encuesta fecha en Amiens (1980-1981), amosaba que'l 46 % de los homes y el 29 % de les muyeres nacíes en 1942 declaraben falar picardu.

Normativización[editar | editar la fonte]

Ensin nenguna normativa aceptada. Aun así, dende un puntu de vista ortográficu, una parte importante de los autores tán d'alcuerdu nuna serie de principios que pueden tender a una cierta normativización:

  • Continuación del códigu ortográficu francés, tou teniendo en cuenta les particularidaes fonétiques del picardu.
  • Usu razonáu de les lletres mudes o variantes gráfiques pa dexar una correuta identificación de les pallabres. Esti usu puede tener un máximu ente los escritores tradicionales, más próximos a la ortografía francesa, y práuticamente sume ente los partidarios de métodos fonistas. Nuna situación entemedia atoparíase l'adaptación del sistema Feller pal picardu fecha por Fernand Carton.
  • Enclín a borrar les particularidaes locales pa dexar una compresión cuanto más amplia meyor. Dellos autores lleguen al usu de archigrafías que faigan posible llectures múltiples.

Estatus llegal[editar | editar la fonte]

Reconocida como llingua rexonal endóxena en Bélxica, según el decretu del executivu de la Comunidá Francesa adoptáu'l 1990. Ardíciase, sobremanera pol que fai la so presencia nos medios de comunicación, de les aiciones de la Oficina de les Llingües Rexonales Endóxenes.

En Francia nun se beneficia de nenguna llexislación a nivel xeneral y la ratificación de la Carta Europa de les Llingües Rexonales o Minoritaries ta bloquiada.

Educación[editar | editar la fonte]

En Francia ye reconocíu de facto pol Ministeriu d'Educación Nacional y enséñase nes escueles de la rexón y puede estudiase de manera facultativa.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

El picardu presenta elisiones vocáliques de vocales átones pretóniques, coles mesmes que epéntesis iniciales pa evitar los grupos consonánticos resultantes,[2] esos dos cambeos fonolóxicos combinaos dacuando dan-y al picardu un aspeutu notoriamente distintu del francés estándar. Una traza notable ye que la /*k/ del proto-galorromance non se palataliza ante /æ/:

GLOSA Llatín Picardu Francés
antiguu
Occitanu
Septentrional
Occitanu
Meridional
'cabra' CAPRA kièvre chievre chevra, chavra cabra
'quería' CARA kier chier cheira cara
'perru' CĀNIS kien chien chen, chin can
'casa de' CASA chiese chas, chies casa
'campu' CAMPUS camp champ camp

Vocabulariu[editar | editar la fonte]

  • Hola: Salut , Bojour , Salut ti z'aute ! , Bojour mes gins

!* Adiós: Adé , A l'arvoïure (hasta la vista).

  • ¿Cómo te llames?: Kmint qu' el to t'apèles ?
  • ¿Cómo tas?: Cha vo-ti ? (informal) , Comint qu' té vas ? , Comint qui va ?
  • ¿Cuántos años tienes?: Quel age éq' t'vos ? , Queul age que t'as ?
  • Tengo ... años: J' ai ... ans.
  • Fales inglés?: Pérlez vos inglé ?
  • ¿Qué ye esto?: Quoé qu' ch'est ?
  • Ye ...: Ch' est ...

Númberos[editar | editar la fonte]

Los númberos cardinales en francés del 1 al 20 son como sigue:

  • Unu: un
  • Dos: deus
  • Trés: troés
  • Cuatro: quate
  • Cinco: chonc
  • Seis: sis
  • Siete: sèt
  • Ocho: uit
  • Nueve: neu
  • Diez: dis
  • Once: onze
  • Dolce: dousse
  • Trelce: trèsse
  • Catorce: quatore
  • Quince: tchinse
  • Dieciséis: sèse
  • Diecisiete: dis-sèt
  • Dieciocho: dis-uit
  • Diecinueve: dis-neu
  • Venti: vint

Espresiones[editar | editar la fonte]

De siguío compárense delles espresiones en picardu (sistema Feller-Carton y Normativa fonética) y francés estándar:

Ej t'arconnôs ti z'aute, t'es d'min couin ! (sistema Feller-Carton)
Èj t'ærkònnos tizòte, t'és d'mîn couîn ! (Normativa fonética)
Je te reconnaît toi, tu es de mon coin ! (en francés)
Inlève t'capiau, y a un Ch'ti qui passe.
Înlèvhe eùt'kapiauw, î å ûn Ch'tî quî påsse.
Enlève ton chapeau, il y a un Ch'ti qui passe.
Al a s'cu conme eune mante à prones !
Ål å s'cûh kôme eùne mante à prònes!
Elle a un cul comme une mande à prunes! (mande = petit panier)
Attind, té vas vir, té vas printe su t'guife !
Åttînd, te vås vîr, te vås prînte sûh t'guiffe !
Attend, tu vas voir, tu vas prendre (une claque) sur ta figure !
Car qui ione, i va lon
Car qui ione, i va lon
Un chariot qui grince, va loin
Chake poéyis chake mode, chake cu chake crote !
Chàke paÿs chàke coutûme, chàke cûh chàke cròtte !
Chaque pays chaque coutume, chaque cul chaque crotte !
Ch'ti-là y'a d'étoupes à s' quenouille
Ch'ti-là y'a d'étoupes a s' quenouille
Celui-là, il a des étoupes à sa quenouille (i.e. Serait-il cocu ??)
Ch'que té m'dis là assis, ej té l'éros bin dit dbout !
Ch'queû te m'dîs lå åssîs, èj te l'auros bîn dîs dd'boût !
Ce que tu me dis là assis, je te l'aurais bien dis debout !
Éch'ti qui parte àl' ducasse, i pièrd s' plache !
Éch'tî quî pårht àl' dûcàsse, î pièrhd eùss' plàche !
Qui va à la ducasse (fête du village), perd sa place !

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • (en francés) Jean Sibille, Les langues régionales, coll Dominos, Flammarion , ISBN 2-08-035731-X (2000)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Audiu[editar | editar la fonte]

http://ches.diseux.free.fr/sons/d85.mp3
http://ches.diseux.free.fr/diri/dir85.htm
Centre de Ressources pour la Description de l'Oral (CRDO) ( http://www.language-archives.org/language/pcd )


Llingües romániques
Sardorrománicu Sardu
Iberorrománicu Galaicoportugués (PortuguésGalleguGallegoasturianuFala de Xálima)Asturlleonés (AsturianuLleonésMirandésEstremeñuCántabru)CastellanuNavarroaragonés (NavarruAragonés)
Occitanorrománicu GascónLlinguadocianuProvenzalCatalán-valencianu-balear (BalearCatalánValencianu)
Galorrománicu Llingües d'Oïl (BorbonésFrancésGalóNormanduPicarduPictavín-santonxésFranc-ComtoisValón)
Galoitalianu PiamontésLombarduLigurEmiliano-RomañolVénetu
Retorrománicu RomancheFriulanuLadín
Italorrománicu ItalianuCorsuNapolitanuSicilianu
Balcanorrománicu DálmataRumanuMacedorrumanuIstriorrumanuMeglenorrumanu