Llingües romániques
Apariencia
| Llingües romániques | ||
|---|---|---|
| Subdivisiones | Llingües romances ítalo-occidentales y Balcanorrománicu | |
| ISO 639-2 | roa | |
| Códigu Glottolog | roma1334 | |
| Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Les llingües romániques (tamién denomaes llingües romances o neollatines) son una rama indoeuropea de llingües mui emparentaes ente sí, que remanecen del llatín vulgar o rústicu (entendíu nel sentíu etimolóxicu de "faláu pol pueblu", como opuestu al llatín clásicu y lliterariu).
Clasificación
[editar | editar la fonte]Llingües romániques occidentales
[editar | editar la fonte]Sonorizen o pierden les oclusives sordes intervocaliques (formica >> formiga, vita >> vida, sapere >> saber) y formen el plural con (s).
- Iberorrománicu
- Mozárabe †
- Occitanorrománicu
- Galorrománicu
- Francoprovenzal
- Llingua d'oïl
- Francés o Francien
- Normandu
- Galó
- Valón
- Picardu
- Lorenés
- Poitevin-santogés
- Francu-comtés
- Berrichón
- Borgoñón-morvandés
- Angevin-mayenés
- entre más variedaes
- Retorrománicu
- Cisalpinu
- Meridional
Llingües romániques orientales
[editar | editar la fonte]Conserven les oclusives sordes intervocaliques (formica >> formica, vita >> vita, sapere >> sapere) y formen el plural con (e, i).
- Italorrománicu
- Sicilianu
- Napolitanu
- Romanescu y variedaes centrales.
- Toscanu
- Dálmata †
- Balcanorrománicu
- Rumanu o dacorumanu
- Macedorrumanu
- Meglenorrumanu
- Istriorrumanu
Tabla de comparanza ente delles llingües romániques
[editar | editar la fonte]| Llatín | Sardu | Italianu | Castellanu | Portugués | Catalán | Francés | Rumanu | Lombardu | Romanche |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| acquam | acqua | acqua | agua | agua | aigua | eau | apă | acqua | aua |
| clave | clave | chiave | llave | chave | clau | clef | cheie | ciav | clav |
| noctem | nòte | notte | noche | noite | nit | nuit | noapte | nott | notg |
| pontis | ponte | ponte | puente | ponte | pont | pont | punte | pont | pont |
| tempus | témpus | tempi | tiempos | tempos | temps | temps | timp | temps | temps |
| nōvum | nóvu | nuovo | nuevo | novo | nou | nouveau | nou | noeuv/nöf | nov |
| hospitalis | ispidale | ospedale | hospital | hospital | hospital | hôpital | spital | ospedaa | ospedal |
| caballum | cabadhu | cavallo | caballo | cavalo | cavall | cheval | cal | cavâl | cheval |
| cantare | cantare | cantare | cantar | cantar | cantar | chanter | a cânta | cantà | chantar |
| ego | égo | io | yo | eu | jo | je | eu | mi/me | jau |
| filium | filiu | figlio | hijo | filho | fill | fils | fiu | fioeu | figl |
| facere | facere | fare/facere | hacer | fazer | fer | faire | face | fà | far |
| lingua | lingua/límba | lingua | lengua | lingua | llengua | langue | limbă | lengua | lingua |
| terram | tèrra | terra | tierra | terra | terra | terre | țarǎ | terra | terra |
| pluviam | próida | pioggia | lluvia | chuva | pluja | pluie | ploaie | pieuva | plievgia |
| ārbore | àrbore | albero | árbol | árvore | arbre | arbre | arbore | alber | arbre |
| hōmo | ómo | uomo | hombre | homem | home | homme | om | ómm | um |
| cælum | chélu | cielo | cielo | céu | cel | ciel | cer | cel | chiel |
| manum | mànu | mano | mano | mão | mà | main | mână | man | maun |
| digitus | digtu | dito | dedo | dedo | dit | doigt | deget | dit | digt |
Referencies
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Llingües romániques.
