Llingües indoaries

De Wikipedia
Llingües indoaries
Distribución xeográfica Asia meridional
Países

 Paquistán
Bandera de India India
Bandera de Bangladex Bangladex
Bandera de Nepal Nepal
 Maldives


 Sri Lanka
Falantes ~1000 millones
Filiación xenética

Indoeuropéu
  Indoiranio

    Llingües indoaries
Subdivisiones Dárdico
Indoario noroccidental
Indoario central
Indoario oriental
Indoario merdional
Indoario insularLlingües dárdiques, lenguas pahari (es) Traducir, Lenguas indoarias noroccidentales (es) Traducir, Llingües indoaries centrales, Llingües indoaries orientales, Lenguas indoarias meridionales (es) Traducir, Lenguas indoarias insulares (es) Traducir, Chinali–Lahul languages (en) Traducir y Badeshi (es) Traducir
ISO 639-2 inc
Códigu Glottolog indo1321
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües indoaries o índiques son un subgrupu de llingües, pertenecientes al grupu indoiranio de les llingües indoeuropees. Falar nos países del subcontinente indiu.

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

Nel segundu mileniu e.C. el indoario yera faláu nel centru y norte del subcontinente indiu, especialmente nes cuenques del Indo y el Ganges, pero tamién pola élite del Estáu de Mitanni (anguaño norte de Siria ya Iraq). Históricamente'l subcontinente indiu foi la principal rexón de desenvolvimientu d'esi grupu de llingües. Sicasí, culturalmente eses llingües fueron influyentes en tol sur d'Asia.

Escontra'l primer mileniu d. C. el sánscritu tamién yera usáu con fines particulares nel Sureste d'Asia y l'oeste d'Indonesia, onde siguió siendo importante hasta la islamización de la rexón. De fechu les llingües del sureste asiáticu desenvolvieron sistemes d'escritures inspiraos nel sistema del sánscritu y tomaron numberosos cultismos y préstamos léxicos del sánscritu. La espansión del budismu nel Asia Central y Estremu oriente tamién llevó l'influxu del sánscritu a eses rexones. Por casu, l'orde típicu de los kanes xaponeses ta claramente inspiráu nel orde del alfabetu devanágari del sánscritu.

Indoario antiguu[editar | editar la fonte]

Los primeros testimonios del indoario correspuenden al sánscritu védicu, la llingua usada nos testos más antiguos calteníos nel subcontinente indiu, que constitúin el canon fundacional del hinduismu, conocíu como'l Rig-veda. Fora d'India tamién paez haber pueblos indoarios, como la clase dirixente del Imperiu mitani que florió nel mesmu periodu en que se compunxo'l Rig-veda (esistió ciertu alderique alrodiu de como persones de fala indoaria llegaron a Mitani).

Indoario mediu[editar | editar la fonte]

Escontra'l sieglu VI e.C., el sánscritu védicu foi codificado y estandarizado pol gramáticu indiu Pāṇini, y la llingua a partir d'esa codificación conozse como sánscritu clásicu. El indoario mediu ta representáu fundamentalmente polos prácritos que dieron orixe a les llingües indoaries modernes.

Indoario modernu[editar | editar la fonte]

El indoario modernu constitúi tres la caña románica la más numberoses de les cañes de les llingües indoeuropees. Demográficamente principal llingua indoaria actual ye'l indostánicu (o hindi-urdú). Otres llingües indoaries demográficamente bien importantes son el bengalí y el panyabí. Amás esiste más d'una docena de llingües indoaries con más d'un millón de falantes.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les llingües indoaries tán claramente emparentaes coles llingües iranies d'Oriente Mediu. De fechu comparten un bon númberu d'innovaciones llingüístiques que evidencian que xuntes formen un grupu filoxenéticu dientro de la familia llingüística indoeuropea. De fechu l'estudiu detalláu del sánscritu ente los sieglos XVIII y XIX fixo surdir la llingüística comparativa que la so evolución dio llugar al surdimientu del estudiu científicu de llingüística moderna. Los rexistros escritos de les llingües indoaries estender a lo llargo de casi cuatro milenios, polo que les llingües pertenecientes al subgrupu indoario clasificar en tres periodos:

  • Indoario antiguu (védicu, sánscritu), dende los oríxenes (1500 e. C.) hasta aproximao'l 500 e. C.
  • Indoario mediu (prácrito, apabhraṃśa), dende'l 500 e.C. al 1000 d. C.
  • Indoario modernu, dende'l 1000 d. C. hasta l'actualidá.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

La clasificación interna de les llingües d'una familia o subfamilia llingüística ye un asuntu más complicáu que la identificación del parentescu. El primer intentu científicu de clasificación filoxenética de les llingües indoaries sobre la base d'isogloses compartíes deber a Hoernle (1880), quien identificó cuatro de los grupos de primer nivel aceptaos anguaño que vienen coincidir col grupu septentrional, occidental, oriental y meridional. Amás postuló rellaciones ente estos cuatro grupos, pero'l trabayu posterior nun les confirmó. Grierson (1907, 1931)[1] propunxo cambeos y aceptó en gran midida'l trabayu de Hoernle, una contribución d'esti autor ye reconocer a les Llingües dárdiques como grupu filoxenéticu independiente. Otres clasificaciones posteriores propunxeron árboles filoxenéticos distintos, anque polo xeneral coincidíen nos grupos de primer nivel: Chatterji (1926), Turner (1966, 1975), Katre (1968), Nigam (1972) y Carmona (1974).

Llingües indoaries:      Indoario septentrional      Indoario norcentral      Indoario central      Indoario oriental      Indoario meridional      Indoario insular

Prescindiendo de les rellaciones n'árbol filoxenéticu que siguen siendo un problema aldericáu los grupos filoxenéticos de primer nivel casi universalmente aceptaos son el grupu dárdico, el grupu noroccidental, el grupu pahari, el grupu central, el grupu oriental o maghadi, el grupu meridional y el grupu insular (anque diversos autores usen nomes llixeramente distintos pa estos grupos y difieren na adscripción de delles poques llingües a estos grupos). Les rellaciones precises ente esos grupos nun ta clara pero varios autores proponen clasificaciones similares a la siguiente:

Fora d'estos grupos ta'l romanín que al igual de que les llingües dárdiques paez compartir dellos arcaismos perdíos nos demás grupos.

Sobre una base non puramente filoxenética, el proyeutu comparativu ASJP basáu na similaridad léxica propón les siguientes rellaciones:[2]



Cachemiro




Cingalés




Khowar (Llingües dárdiques)




Romanín





Gujarati



Marathi






Gojri



Sindhi





Bengalí




Nepalés



Hindi










Llingües de la familia[editar | editar la fonte]

Llingües antigües:

Principales llingües modernes:

Llingua Falantes Rexón País
Hindí-urdú
(indostánicu)
490 millones (2006) Bandera de India India
 Paquistán


Bandera d'Afganistán Afganistán

Bengalí 230 mill. Bengala occidental
___
Bandera de India India
Bandera de Bangladex Bangladex
Panyabí 88 mill. (2005)  Paquistán


Bandera de India India

Rayastaní 80 mill. Rayastán Bandera de India India
Maratí 68,1 mill. Maharastra Bandera de India India
Guyaratí 46,5 mill. Gujarat Bandera de India India
Oriya 31,7 mill. Orissa Bandera de India India
Sindhi 21,4 mill. Sindh  Paquistán
Asamés 16,8 mill. Assam Bandera de India India
Bandera de Bangladex Bangladex
Bandera de Bután Bután
Cingalés 15,6 mill. ___ Bandera de Sri Lanka Sri Lanka
Nepalés 13,9 mill. ___ Bandera de Nepal Nepal
Bhili 6,0 mill. Rayastán Bandera de India India
Cachemiro 4 mill. Jammu y Caxmir
Caxmir Azad
Bandera de India India
 Paquistán
Romanín 2,5-4 mill. ___ Europa
Maldivo 0,37 mill. (2007) ___ Bandera de Maldives Maldives

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Les llingües indoaries retienen un bon númberu d'arcaísmos del protoindoeuropéu, como'l xéneru gramatical, el casu, la voz pasiva sintética, etc. Anque dalgunes de les llingües perdieron gran cantidá de traces del indoeuropéu más antiguos, y dalgunes han desenvueltos traces aparentemente ayenes al indoeuropéu tardíu como son l'apaición de construcciones ergativas ya inclusive el desenvolvimientu de tonos.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

El sistema fonolóxicu tien la pecularidad d'estremar ente cuatro tipos d'oclusives: sordes simples, sonores simples, sordes aspiraes y sonores aspiraes. Amás tienen consonantes retroflexes o cacuminales. Usualmente les retroflexes trescríbense como < ṭ, ḍ, ṭh, ḍh, ṇ, ṣ > (el puntu nes trescripciones < ṛ, ḷ > refierse xeneralmente a que son líquides silábiques, non necesariamente retroflexes).

Otra traza destacada ye la esistencia d'oposición ente oclusives aspiraes y non aspiraes. Inclusive l'apaición en munches llingües indoaries de "aspiraes sonores".

Gramática[editar | editar la fonte]

Les llingües indoaries tienen orde sintácticu básicu SOV y tienen postposiciones. Estes llingües caltienen parte de la flexón nominal del sánscritu antiguu, anque en númberu menor: l'hindí-urdú estrema tres casos (directivu, oblicuu y vocativu) y el bengalí estrema cuatro casos (nominativu o directivu, oxetivu o oblicuu, xenitivu, llocativu-instrumental).

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

La siguiente ye una llista de cognaos en distintes llingües indoaries:[3]

GLOSA Sánscritu Romanín Septentrional Central Oriental Meridional
Cachemir Sindhi Panyabí Guyarati Hindi Nepalés Asamés Bengalí Oriya Marathi Cingalés
'preguntar' PṚCCH- phuč- pruʦʰ- puch- pucch- pūch- puch- puch- aguadía- puch- puch- aguadía- aha
fuh-a
'venir' ÁP(AYA)-
AĪ-
av- yu- ac- āo- āv- ā- āo- āh- ā- ās- yē- ē-
'morrer' MÁR-b
MRI(YÁ)-
mer- mar- mar- mar- mar- mar- mar- mar- mar- mar- mar- mär-/el mio-
'faer' KAR- ker- kar- kar- kar- kar- kar- gar- kɔr- kɔr- kɔr- kar- kara-
'beber' PÍB- pi- co- pi- pī- pī- pī- piu- pi- pi- pi- pi- bī-
'comer' KHĀD- xa- khyo- khā- khā- khā- khā- khā- khā- khā- khā- khā- ka-
'dar' DĀ- de- dyu- ḍḍi- de- āp-/de- de- di- di- dē- dē- dē- de-
'dir' YĀ- ǰa- yu-/gaʦʰ- vān- jā- jā- jā- jā- zā- jā- j- ʣā- yá-
'oyer' ŚRU-
ŚṚN-
sun- buz- el soṇ- el soṇ- sābhaḷ- sun- sun- xun- šon- el soṇ- aik- ähe-
'ver' DṚKṢ- dikh- ḍye- ḍḍis- vēkh- dēkh- dēkh- dēkh- dēkh- dækh- dēkh- dēkh- daki-
aForma del maldivo.
bForma del védicu.

Los numberales reconstruyíos pa distintos grupos putativos indoarios son:

GLOSA Septentrional Central PROTO-IA
ORIENTAL
Meridional-
Insular
Sánscritu PROTO-
INDOARIO
PROTO-
DÁRDICO
PROTO-IA
NOR.OCC.
PROTO-
ROMANÍN
PROTO-IA
CEN.OCC.
PROTO-IA
CEN.OR.
PROTO-IA
MERIDIONAL
PROTO-IA
INSULAR
'1' *ek *eka *yek *ek *ek *ek *eka *eka EKAḤ *eka-
'2' *duː *ɗua *dui *d̪ʊini *do /
*duī
*dui *don- *deka DVAU *dvau/
*duī
'3' *tray *træ *trin *trini *tīn *tini *tina *tina TRYAḤ *trya-
'4' *cawr *cār *štar *cyār *cār *cāri *car *hatara CATVĀRAḤ *ćatvar-
'5' *panc *panc *panč *panc *pā̃c *panc *panc *paha PAÑCA *panća
'6' *ṣo- *cʰai- *šov *cʰaw *cʰa *cʰaw *sah- *haya- ṢAṢ *ṣaṣ /
*ćʰaw-
'7' *sāt- *sat *sāt *sāt *sāt *sat *hata SAPTA *sapta
'8' *aṣṭ- *aṭ *āṭʰ *āṭʰ *āṭ *āṭ *aṣṭa AṢṬA *aṣṭa
'9' *naw *nav- *naw *naw *naw *nav- *navaya NAVA *nava
'10' *daś *das *deš *das *d̪as *das *daha/das *dahaya DAŚA *daśa


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. George A. Grierson: Linguistic survey of India. [Calcuta, 1903-1928]. Volumes I-IX. Delhi, 1968.
  2. ASJP - World Language Tree
  3. Colin P. Masica: The indo-aryan languages (páx. 85). Cambridge University Press, n'inglés, 1993. Consultáu'l 4 d'abril de 2012. ISBN 978-0-521-29944-2.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]