Saltar al conteníu

Idioma shina

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
ݜݨیاٗ
Faláu en
Faláu en India y Paquistán
Númberu de falantes
Falantes Tipu Añu
720 200llingua materna2018
Datos
Familia Shinaic (en) Traducir
Sistema d'escritura alfabetu árabe
Códigos
ISO 639-3 scl
Mapa de distribución
Cambiar los datos en Wikidata

El shina (o Tshina) ye una llingua indoaria del grupu dárdico falada nel Gilgit-Baltistán de Paquistán.

Distribución

[editar | editar la fonte]

El Shina falar en valles a gran altor nes estribaciones de Hindukush (Astore, Chilas, Dareil, Tangeer, Gilgit, Ghizer, y delles partes de Baltistan y Kohistan). Tamién se fala en dellos valles asitiaos en Jammu y Caxmir d'India (Gurez, Drass, Kargil, Karkit Badgam y Ladakh).

Históricamente'l Shina movió a dialeutos de burushaski, llingua aisllada d'orixe desconocíu, que foi apostráu a los valles más altos y más periféricos de la rexón. La influencia de la fonoloxía del burushaski inda ye reconocible nel Shina.

En 1981, rexistrábense unos 321,000 falantes de variedá de Gilgit (Gilgiti),[1] y envalórase que'l total contabilizando los falantes d'otres variedaes taría en redol a 550 000. Tamién esisten munchos hablates de Shina en grandes centros urbanos partíos por tod Paquistán como les ciudaes d'Islamabad, Rawalpindi, Lahore, Abbottabad, Hyderabad y Karachi.

Dialeutos

[editar | editar la fonte]

La variedá o dialcto principal ye'l Shina de Gilgit (Gilityaa, Kharochya), dellos otros dialeutos importantes son:

Dashkinii, Bounzhey, Shina, * Chilasii, Darelaye Shina, * Shinakii, Shina, * Gulapoorii Shina, * Brokskad (de Baltistán y Ladakh), * Domaaki, * Kohistani Shina, * Palula, * Savi, y * Ushojo.[2]

Descripción llingüística

[editar | editar la fonte]

Fonoloxía

[editar | editar la fonte]

L'inventariu consonánticu del Shina de Gilgit ye'l siguiente:

Llabial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva Sorda p t ʈ k
Aspirada ʈʰ
Sonora b d ɖ ɡ
Africada Sorda
Aspirada tʂʰ tɕʰ
Sonora
Fricativa Sorda f s ʂ ʃ h
Sonora v z ʐ ʒ
Nasal m n ɳ
Llateral l
Rótica r ɽ
Semivocal j

Amás el Tshina tien dos tonos contrastantes, unu de nivel y otru ascendente.

Gramática

[editar | editar la fonte]

Comparanza léxica

[editar | editar la fonte]

Los numberales en shina estándar y les otres variedaes de shina rellacionaes con él son:[3]

GLOSA Shina PROTO-
SHINA
Brokskat Kundal
Shahi
Phalura Savi Shina Kohistani
Shina
Ushojo
'1' ek yɔk ɑːk yɛk ɛk ɛk ɛk *(y)ɛk
'2' du duiː duː d̪oː du dùː du *duiː
'3' trə trɑː troː ɬɑː ʈʂy ʈʂèː tʂy *trɑy
'4' ʧor ʧoːr ʧoːr ʨoːɾ ʧar ʧɑ̀ːr ʧar *ʧoːr
'5' puŋs pɑ̃ːʤ pɑːnʤ pãːɲʥ poʃ poʃ poʃ *pɑnʧ
'6' ʂæ ʃɑ ʂo ʂʊˑ ʂă ʂɑ ʂɑ *ʂɑ
'7' sat sɑt̪ sɑːt saːt̪ sət sʌt sɑt *saːt
'8' əʂʈə aɑ̃ʃʈ ɑːʂʈ aːɕ ãʂ ɑ̃ʂ ɑʈʰ *aʂʈ-
'9' nu nɔ̃ː nũː n̪oː nau nʌ̃õ̯ nəo *naw
'10' daʃ dɑy dɑːʃ d̪ɛɕ dai dàːy dae *daʃ

Pallabres y espresiones comunes

[editar | editar la fonte]

Díes de la selmana

[editar | editar la fonte]
Asturianu Shina Sánscritu
Llunes Tsunduro Sambar
Martes Ungaroo Mangal chigre
Miércoles Bodo Budh chigre
Xueves Bressput Brihaspati chigre
Vienres Shooker Suk chigre
Sábadu Shimshere Sanisch bar
Domingu Adit Adityabar

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Ethnologue
  2. "Tribes of the Hindoo Koosh John Biddulph", Sang y meel Publications, p 93
  3. Indo-Aryan Numerals (E. Chan)

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]
Wikimedia Incubator
Wikimedia Incubator