Llingües anatolies

De Wikipedia
Llingües anatolies
Distribución xeográfica Anatolia
Falantes Estinguíes
Filiación xenética

Indoeuropéu

  Llingües anatolies
Subdivisiones Hitita
Luwita-Liciu-Cario
Pisidio-Sidético
Lidiu
Palaicolidio (es) Traducir, Idioma hitita, Idioma palaíta, Luwic (en) Traducir y Idioma kalašma (es) Traducir
Códigu Glottolog anat1257


Lengua neo-Anatolies del primer mileniu e.C.

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües anatolies son un grupu de llingües indoeuropees estinguíes que se falaben mientres el primer y segundu mileniu e. C. n'Asia Menor. D'ente elles, la que presenta mayor númberu de muertes ye'l hitita, l'idioma oficial del Imperiu hitita, que florió nel segundu mileniu. Los testos n'hitita más antiguos daten del sieglu XVII e.C. y los más recién de c. 1200 e. C.

Estes llingües son conocíes por inscripciones cuneiformes de la península anatólica, d'ende'l so nome. Tamién s'atoparon alfabetos primitivos y xeroglíficos usando llingües de la mesma familia.

Historia[editar | editar la fonte]

Oríxenes[editar | editar la fonte]

La caña anatolia ye considerada la división más temprana que sufrió'l protoindoeuropéu, nuna etapa denomada Indo-Hitita o "Protoindoeuropéu Mediu", que s'encuadraría na metá del IV mileniu e. C. Nel marcu de la hipótesis de los kurganes, hai dos posibilidad pa esplicar cómo los falantes del grupu anatolio llegaron a Anatolia: dende'l norte pol Cáucasu, o dende l'oeste pelos Balcanes,[1] siendo esta ruta la considerada como más probable por Steiner (1990).

Usualmente considérase que'l grupu anatolio foi'l primer grupu en biforcase del restu del indoeuropéu común. Inclusive'l proto-anatolio paez caltener arcaismos que se perdieron nel restu de llingües indoeuropees, polo que'l anatolio ye importante pa reconstruyir la llingua antecesora del "proto-indoeuropéu clásicu".

Llegóse a proponer que les llingües exees de los pueblos del mar ya inclusive la llingua minoica podríen tar emparentaes col grupu anatolio, pero la corriente llingüística principal considera que nun hai pruebes concluyentes pa sofitar esta hipótesis.

Estinción[editar | editar la fonte]

El lidiu ta atestiguáu epigráficamente ente'l 700 e. C. y el 200 e. C. fora eses fecha posiblemente usóse anque nun ye posible conocer el grau d'usu coloquial. La helenización d'Anatolia empezó bien llueu, dende XV e. C. Surdieron dende antiguu colonies griegues n'Asia Menor como Mileto o Rodas. Una segunda fola d'helenización producir tres les conquistes d'Alexandru Magnu. Pola mesma dómina llegaron a Anatolia diversos pueblos, como los gálates. Envalórase qu'escontra'l sieglu I e. C. les llingües anatolies natives de la zona sumiríen o yeren usaes marginalmente. Esto convirtió al grupu anatolio nel primer grupu indoeuropéu n'escastase pola mor del surdimientu d'otres cañes de la mesma familia etnollingüística.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

La morfoloxía hitita ye menos complexa que la d'otres llingües indoeuropees antigües, polo cual o bien delles carauterístiques indoeuropees sumieron nel hitita, o bien les otres llingües anovaron nestos aspeutos. Contién numberosos arcaísmos de gran importancia pa la comprensión de la evolución de les llingües indoeuropees.

En siendo descifraes nel sieglu XX, les llingües anatolies dexaron validar ciertes hipótesis relatives a la evolución del protoindoeuropéu formulaes polos llingüistes de finales del sieglu XIXsobremanera l'analís estructural propuestu por Ferdinand de Saussure:

  • Toles llingües indoeuropees hasta entós conocíes teníen trés xéneros: masculín, femenín y neutru. Los especialistes envaloraben que se trataba d'una derivación d'un sistema más antiguu nel que funcionaba una distinción ente lo animao y lo inanimao. El descubrimientu del hitita-nesita confirmó esta hipótesis: esta llingua caltuvo'l vieyu sistema. Esiste, n'efeutu, nes llingües anatolies el genus commune (animaos) y el genus neutrum (inanimaos);
  • Como les raíz indoeuropees taben de normal constituyíes sobre unes consonantes alredor de les qu'articulaben una o delles vocales alternantes (a la manera de los raigaños semítiques), una hipótesis consideraba que cada raigañu tenía d'empezar por una consonante, cosa que nun asocede, nun siendo que supongamos la esistencia d'una consonante inicial qu'habría enmudecido en toles llingües. Suponer la so esistencia dexaba poner les bases d'un sistema más coherente. Tres el desciframientu del hitita, diéronse cuenta de que, xustamente, esta llingua caltuviera felicidá consonante. El sistema supuestu víase entós confirmáu. Por casu, podemos comparar l'hitita hawi- (con laringal inicial) col llatín ovi-s: los dos signifiquen "oveya";
  • De manera similar, les llingües indoeuropees conocen alternancies vocáliques bien frecuentes que, tal que aldovinara Saussure, provienen, ello ye que del enmudecimiento d'una laringal, que puede colorear una vocal en contautu y face-y esperimentar un allargamientu compensatoriu. Esti fenómenu, llamáu teoría de les laringales atestiguóse en delles ocasiones, gracies al descubrimientu de les llingües anatolies. Cabo resaltar que Saussure tuvo la intuición d'estes laringales (ensin llegar a la conclusión de que se trataba de consonantes), a les que llamó coeficiente sonántico. Más tarde, inspirándose en gran manera nel funcionamientu de les llingües semítiques, fueron denominaes col nome de schwa (términu propiu de la gramática del hebréu). Güei el términu laringal ye'l más frecuente.

Amás d'estes carauterístiques arcaiques, les llingües anatolies tienen igualmente un ciertu númberu de trazos evolucionaos. En particular, el númberu de casos del so declinación ye de cinco, ente que el protoindoeuropéu reconstrúyese tradicionalmente con ocho. La reduplicacón de monemes ye otru de los trazos distintivos d'estes llingües.

Per otra parte, l'asociación tradicional de llingües centum col grupu occidental y de les satem col oriental dexó de tener sentíu col descubrimientu de les llingües anatolies (y del tocariu). Esta familia nun puede clasificase como centum o satem, pos contién dambes carauterístiques. Como exemplos:

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Muestra de vocabulariu anatolio, comparáu con otres cañes del indoeuropéu
Español Hitita Luvita Liciu Lidiu Llatín Griegu Sánscritu *Proto-Indoeuropéu
unu *a:nt- *a- sñta - ūnus heis eka *oinos / *sems
dos da:- duwa- tuwa - duō dyō dvi *duwō
trés tri- *tarri- tri(ja) - trēs treis tri *treyes
cuatro meiu- *mawi- teteri - quattuor tessares catur *kʷettwor
cinco - *pānku - - quīnque pente pañca *penkʷy
seis - - - - sēx hēx ṣaṣ *swēks
siete šipta- - - - septem hepta sapta *septm
ocho - *haktau aitāta - octō oktō aṣṭa *h3oktou
nueve - *nu- ñuñtāta - novem ennea nava *newn
diez - - - - decem deka daśa *dekm
lluz lukkái (rellumar) luha- luga- - lux leukos (blancu) lagʰo (llivianu) *lewgʰ- (lluz, rellumar)
caballu asu, aswa - esbe - equus hippos aśvas *ekʷvos
dios siw, siun tiwat- (dios solar) ziw- divi- deus theos deva *deiwos
padre atta- tati- tedi- - - - atta (madre) *atta (proxenitor)
ríu hapa (agua) hapi- hebeli- - amnis Apia (Peloponeso) apa (agua) *h2ap (ríu, agua?)
beber ekw, akw ahw- - kofu (agua) aqua (agua) - - *akʷā (agua, ríu?)

¹ = Apellativu cariñosu.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Clasificación cronolóxica[editar | editar la fonte]

Imperiu hitita, en colloráu, escontra'l sieglu XIV e.C.

Les llingües anatolies falar mientres un dilatáu periodu, polo que ye común arrexuntales en llingües antigües y llingües tardíes:

  • Llingües anatolies antigües:
    • Hitita o Nesita (nesili o nesumnili), falada siquier ente 1900 e. C. y 1100 e. C., yera la llingua usada nel Imperiu hitita.
    • Luvita o Luvio (luwili), pariente cercanu del hitita, yera faláu en rexones estremeres, delles vegaes so control hitita ***

Luvita cuneiforme, escritu en gloses y pasaxes curtios en testos hitites escritos usando escritura cuneiforme

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

Preséntense dos grandes grupos, l'hitita y el luvita:

Proto-Liciu ***** Liciu

Luvio xeroglíficu **** Cario

Por cuenta de los pocos testimonios escritos, ye imposible entá clasificar les llingües sidética y pisidio. Créese que la llingua sidética podría ser un dialeutu de frontera del lidiu, liciu y cario. El pisidio créese emparentáu col liciu y el sidético, y tien semeyances col frigio.

Probablemente haya otres llingües de la familia que nun dexaron testimoniu escritu, como les llingua de Misia (misio), Capadocia (antiguu capadociu), Isauria (isaurio), Tocaria y Paflagonia.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Los modelos que señalen un orixe anatolio del PIE evidentemente nun contemplen nenguna migración, y los modelos qu'asumen un orixe armeniu establecen la migración dende l'este.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]