Laterallus melanophaius
Polluelo burrito | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN 3.1)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Gruiformes | |
Familia: | Rallidae | |
Xéneru: | Laterallus | |
Especie: |
L. melanophaius (Vieillot, 1819) | |
Sinonimia | ||
Rallus melanophaius[2] | ||
[editar datos en Wikidata] |
La polluelo burrito[3](Laterallus melanophaius), tamién denomada burrín común (Arxentina), burrín pates verdes (Uruguái), burrín xiblón (Paraguái), pituca pechiblanca (Colombia), cotarita pechiblanca (Venezuela) o sanã-parda (en portugués, Brasil),[2] ye una especie d'ave gruiforme perteneciente al xéneru Laterallus qu'integra la familia Rallidae. Ye nativa d'América del Sur.
Descripción[editar | editar la fonte]
Tien un llargor total de 17 cm. La corona ye pardu abuxada; mexelles, llaos del pescuezu y pechu y subcaudales, ablondu leonados; lladrales barrados de blancu y negru; gargüelu y restu ventral blancu, pates pardu olivacees.[4] El color de les subcaudales y de les pates estremar de Laterallus leucopyrrhus, que presenta subcaudales blanques y pates coloraes. Les pates son pardu olivacees (y non verdes) como s'esprendería del nome popular burrín pates verdes. El xuvenil de la especie presenta un plumaxe más pálida que l'adultu.[5]
Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]
Alcuéntrase en tolos países d'América del Sur, sacante Chile.[1]
Habita en pajonales, carbes, xuncales na redolada anegadizo de llagunes, esteros, regueros, ríos, con o ensin árboles cercanos.[4]
Comportamiento[editar | editar la fonte]
Alimentación[editar | editar la fonte]
Solitariu o en pares, alimentar d'artrópodos, granes y fueyes nel suelu.[5]
Reproducción[editar | editar la fonte]
Constrúi un nial globular, con entrada llateral, afitándolo en parrotales a un altor de 1 m penriba de l'agua. La postura ye d'hasta 5 güevos de color crema, chiscaos de marrón, castañal o violeta.[5]
Vocalización[editar | editar la fonte]
Vocaliza un trinado aspru descendiente, “tri-r-r-r-r-r-r-r” de dellos segundos, al qual fai ecu otru individuu, seique'l so par. Emite tamién un cricrí agudu y un “triiiiiing” curtiu.[6]
Sistemática[editar | editar la fonte]
Descripción orixinal[editar | editar la fonte]
La especie L. melanophaius describióse per primer vegada pol ornitólogu francés Louis Jean Pierre Vieillot en 1819 sol nome científicu Rallus melanophaius; llocalidá tipo «Paraguái».
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Delles vegaes considérase qu'inclúi a la especie Laterallus albigularis (Lawrence, 1861) como subespecie.[7][8]
Subespecies[editar | editar la fonte]
Reconócense 2 subespecies, cola so correspondiente distribución xeográfica:[7]
- Laterallus melanophaius oenops (P. L. Sclater & Salvin, 1880) - sureste de Colombia, esti d'Ecuador, esti de Perú y oeste de Brasil.
- Laterallus melanophaius melanophaius (Vieillot, 1819) - mariña este de Venezuela hasta Surinam y al sur al traviés del centru y este de Brasil hasta l'este de Bolivia, Paraguái, Uruguái y norte d'Arxentina.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 BirdLife International (2012) Laterallus melanophaius; Llista Colorada d'especies amenaciaes de la UICN, versión 2013.2. Consultáu'l 12 d'abril de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 Polluelo Burrito (Laterallus melanophaius) (Vieillot, 1819) en Avibase. Consultada en 12 d'abril de 2014.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nomes en castellanu de les aves del mundu recomendaos pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Tercera parte: Opisthocomiformes, Gruiformes y Charadriiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 43 (2): páxs. 231-238. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_43_3_tercero.pdf.
- ↑ 4,0 4,1 Aves de Suramérica: guía de campu Collins/Jorge Rodríguez Mata; Francisco Erize; Maurice Rumboll - 1a. ed. - Buenos Aires: Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers, 2006; p. 164 : polluelo pecho blancu Laterallus melanophaius. ISBN 987-21732-9-X.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Guia de Campu Avis Brasilis – Avifauna brasileira / Tomas Sigrist; ilustráu por Tomas Sigrist – São Paulo: Avis Brasilis, 2013; p. 124. ISBN 978-85-60120-25-3
- ↑ Ridgely, Robert, Sanã-parda Laterallus melanophaius, p. 90, en Gwyne, John, Ridgely, Robert, Tudor, Guy & Arxel, Martha, 2010. Aves do Brasil Vol.1 Pantanal y Zarráu. Editora Horizonte. ISBN 978-85-88031-29-6
- ↑ 7,0 7,1 (Laterallus melanophaius) en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada en 14 d'abril de 2014.
- ↑ Pituca Carrasqueadora (Laterallus albigularis) (Lawrence, 1861) en Avibase.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Laterallus melanophaius. |
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Laterallus melanophaius
.
- Videos, semeyes y soníos de Laterallus melanophaius en The Internet Bird Collection.
- Semeyes y soníos de Laterallus melanophaius en Wikiaves.
- Soníos de Laterallus melanophaius en xeno-cantar.