Seixeles

Coordenaes: 7°06′00″S 52°46′00″E / 7.1°S 52.76667°E / -7.1; 52.76667
De Wikipedia
(Redirixío dende Islles Seychelles)
Seixeles
République des Seychelles
Republic of Seychelles
República
Bandera de Seixeles escudu de Seixeles
Lema nacional Finis Coronat Opus
(en llatín: La Fin Corona la Obra)
Himnu nacional Koste Seselwa
Alministración
Nome oficial Repubblica delle Seychelles (it)
Seychelles (en)
Seychelles (fr)
la République des Seychelles (fr)
Capital Victoria
Presidente de Seixeles Wavel Ramkalawan
Presidente de Seixeles Wavel Ramkalawan (dende 26 ochobre 2020)
Llingües oficiales francés
inglés
criollu seixelés
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 7°06′00″S 52°46′00″E / 7.1°S 52.76667°E / -7.1; 52.76667
Superficie 459 km²
% agua insignificante
Costes 491 km
Llenda con nenguna
Puntu más altu Monte Seychellois (es) Traducir
Puntu más baxu Océanu Índicu
Demografía
Población 95 843 hab. (2017)
Densidá 208,81 hab/km²
Xentiliciu seixelés (masculín singular)
seixelesa (femenín singular)
Esperanza de vida 74,30976 años
IDH 0,785 (2021)
Tasa de fertilidá 2,3 (2014)
Economía
Moneda rupia seixelense
PIB nominal 1 286 687 873 $ (2021)
Bancu central Banco Central de Seychelles (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .sc
Códigu telefónicu +248
Códigu ISO 690 / SYC / SC
Estaya horaria UTC+04:00 y Indian/Mahe (en) Traducir
egov.sc
Cambiar los datos en Wikidata

Les Seixeles[11] ye un grupu de 115 islles asitiaes nel Océanu Índicu, al noreste de Madagascar, con una superficie total de 455 km². La so capital Victoria ye la única ciudá d'archipiélagu, asitiada na islla Mahé, habitada por un terciu la población.

Tien l'únicu aeropuertu y puertu internacional del país, que reciben vuelos dende los principales aeropuertos internacionales del mundu, yá que la principal fonte de divises del país ye'l turismu.

Una de les atraiciones principales de Victoria ye'l Xardín Botánicu onde puen observase les tortugues xigantes que namái s'alcuentren nestes islles y nes Islles Galápagos.

La triba predominante ye la seixelesa de raigaños africanos y franceses, pero tamién hai minoríes chines ya indies. La mayoría de la población profesa'l catolicismu, más un 8% de la población son anglicanos y hai un 2% de diverses relixones.

Seixeles ye lo que se conoz como un paraísu tropical. Les islles conserven la so guapura natural, con fermoses sableres y una mar con escelentes condiciones pa los amantes del buceu. Tien clima tropical con temperatures que, añalmente, oscilen ente los 25 y 30 °C, con meses mui lluviosos de payares a mayu cuando son algamaes polos vientos monzónicos.

Nel añu 2004, estes islles foron afeutaes pol tsunami causáu por un terremotu somarín, a la veriquina d'Indonesia, el 26 d'avientu, que cobrara más de 300.000 víctimes en delles fasteres del Océanu Índicu. Nel casu de les Seixeles, los daños estimaos llegaron a los 30 millones de dólares, anque nun sofrieron pérdes humanes yá que la población foi allertada sobro'l desastre.

Historia[editar | editar la fonte]

Magar que nun hai consenso sobro la cuestión, parez que navegantes austronesios, y dempués comerciantes árabes y de les islles Maldives foron los primeros en visitar esti archipiélagu d'aquella despobláu. Alcontráronse restos de marinos de les Maldives del sieglu XII en Silhouette Island[12]. La primer visita europea de la que hai constancia foi la que fizo l'almirante portugués Vasco de Gama, cuando en 1502 pasó poles islles del Almirante, a las que-yos dio nome n'honor de so. La primer vez que posaron en tierra los europeos, sicasí, foi en xineru de 1609; fízolo la tripulación del barcu inglés Ascension.

Como puntu de tránsitu del comerciu ente África y Asia, les islles abellugaron delles veces a pirates hasta que Francia tomó'l control del archipiélagu en 1756, cuando'l capitán Nicholas Morphey tomó posesión d'elles en nome del rei de Francia y púnxo-yos el so actual nome n'honor del ministru de Finances de Lluis XV, Jean Moreau de Séchelles [13].

Los británicos trataron de facese coles islles ente 1794 y 1810, nel contestu de les guerres escontra Napoleón. L'alministrador francés de la islla negose a resistir cuando los barcos de guerra inglesa aportaron, y negoció con ellos una capitulación que dio a los colonos que había nella privilexos de neutralidá. Tres de la rendición de Mauriciu en 1810 el control d'Inglaterra foi total, y refrendose col tratáu de París de 1814. Seixeles convirtióse nuna colonia dixebrada de la de Mauriciu en 1903, y en 1966 y 1970, cuando'l camín de la independencia taba abriéndose, celebráronse eleiciones nel archipiélagu.

Independencia (1976)[editar | editar la fonte]

Seixeles algamó la independencia, col estatus de república asociada a la Commonwealth, en 1976. Nesa década les Seixeles yeren un llugar de descansu pa la jet set[14], pero en 1977 el presidente James Mancham foi depuestu por un güelpe d'estáu dirixíu por France Albert René. Esti yera contrariu a la dependencia económica esclusiva del turismu, y declaró que quería recuperar les islles pa los sos habitantes[15]. La constitución promulgada en 1979 convirtió el país nún estáu socialista de partíu únicu, y había selo hasta 1991.

James Michel, presidente de Seychelles dende 2004.

Na década del 1980 hebo varios intentos de deponer al presidente, dalgunos con axuda de la República Sudafricana. Asina, en 1981 Mike Hoare, al frente d'un grupu de 43 mercenarios sudafricanos antroxaos de xugadores de rugby qu'aportaben al archipiélagu pa pasar les sos vacaciones intentaron facese col poder. Hebo una batalla nel aeropuertu, y munchos de los mercenarios consiguieron escapar tres de secuestrar un avión de la compañía Air India[16]. En 1986 otru güelpe, dirixíu pol ministru de Defensa Ogilvy Berlouis, obligó al presidente René a pidí-y ayuda a la India. Un navíu de guerra indiu, el INS Vindhyagiri, llegó al puertu de Victoria p'albuertar el intentu de güelpe d'estáu[17].

Tres de la disolución de la Xunión Soviética, en setiembre de 1991, el presidente René anunció la vuelta al multipartidismu. Enmendose la Constitución, y a finales de xunetu de 1993 celebráronse les primeres eleiciones presidenciales y llexislatives, que ganó otra vuelta René. Fairía lo mesmu nas vinientes hasta que, en 2004, pasó-y el cargu al so vicepresidente James Michel. En xineru de 2013 les islles declararon l'estáu d'emerxencia porque'l ciclón tropical Fellen causó lluvies torrenciales que provocaron inundaciones y argayos qu'estrozaron miles de cases[18].

Xeografía[editar | editar la fonte]

Organización políticu-alministrativa[editar | editar la fonte]

Seixeles divídese en 25 distritos:

Nᵘ Nome




1 Anse aux Pins




2 Anse Boileau
3 Anse Etoile
4 Anse Royale
5 Au Cap
6 Baie Lazare
7 Baie Sainte Anne
8 Beau Vallon
9 Bel Air
10 Bel Ombre
11 Cascade
12 Glacis
13 Grand' Anse
14 Grand' Anse
15 La Digue
16 La Riviere Anglaise
17 Les Mamelles
18 Mont Buxton
19 Mont Fleuri
20 Plaisance
21 Pointe La Rue
22 Port Glaud
23 Roche Caiman
24 Saint Louis
25 Takamaka

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

L'archipiélagu de les Seixeles divídese en dos ecorexones:

Economía[editar | editar la fonte]

Semeyes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://thecommonwealth.org/our-member-countries/seychelles. Data de consulta: 1r setiembre 2018.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/member-states-by-region/africa/member-state-seychelles/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 1r setiembre 2018.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. Data de consulta: 1r abril 2019.
  6. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  8. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/seychelles. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 6. Supports qualifier: data de principiu.
  11. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  12. Xavier Romero-Frias, The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom. Barcelona 1999, ISBN 84-7254-801-5
  13. La historia de les Seixeles na web de la so Asamblea Nacional.
  14. Reportaxe sobre les Seixeles nel The Daily Telegraph de Londres
  15. Reportaxe sobre les Seixeles nel The Daily Telegraph de Londres
  16. Reportaxe sobre les Seixeles nel The Daily Telegraph de Londres
  17. David Brewster and Ranjit Rai, La historia de la operación secreta de l'Armada india nes Seixeles (n'inglés)
  18. "Estáu d'emerxencia declaráu nes Seixeles" (n'inglés), na web d'Al Jazeera

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]