Diferencies ente revisiones de «Escala sismolóxica de Richter»
m Bot: Nomes de países según el cartafueyu |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-México +Méxicu) |
||
Llinia 147: | Llinia 147: | ||
|----- |
|----- |
||
| 5,0 || || 199 t |
| 5,0 || || 199 t |
||
| Terremotu de [[Albolote]] de 1956 ([[Provincia de Granada Granada]], [[España]]).<br />[[Terremotu de Berja de 1993]] ([[Provincia de Almería|Almería]], [[España]]).<br />[[Terremotu de Lorca de 2011]] ([[Rexón de Murcia|Murcia]], [[España]]).<br />[[25 d'avientu de 2017]]([[cerca de Acapulco, Guerrero]], [[ |
| Terremotu de [[Albolote]] de 1956 ([[Provincia de Granada Granada]], [[España]]).<br />[[Terremotu de Berja de 1993]] ([[Provincia de Almería|Almería]], [[España]]).<br />[[Terremotu de Lorca de 2011]] ([[Rexón de Murcia|Murcia]], [[España]]).<br />[[25 d'avientu de 2017]]([[cerca de Acapulco, Guerrero]], [[Méxicu]]) |
||
|- |
|- |
||
|5,1 |
|5,1 |
||
Llinia 175: | Llinia 175: | ||
|----- |
|----- |
||
| 6,5 || || 31 550 t |
| 6,5 || || 31 550 t |
||
| [[Terremotu de Northridge de 1994]] ([[California]], [[Estaos Xuníos]]).<br />[[Terremotu de Guerrero de 2011]] ([[ |
| [[Terremotu de Northridge de 1994]] ([[California]], [[Estaos Xuníos]]).<br />[[Terremotu de Guerrero de 2011]] ([[Méxicu]]).<br />[[Terremotu de la mariña de Tarapacá de 2009]] ([[Iquique]], [[Chile]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| 6,6 || || 50 000 t |
| 6,6 || || 50 000 t |
||
Llinia 181: | Llinia 181: | ||
|----- |
|----- |
||
| 6,7 || || |
| 6,7 || || |
||
| [[Terremotu de L'Aquila de 2009]] ([[Italia]]).<br />[[Terremotu del Perú de 2011]] ([[Departamentu de Loreto|Loreto, Perú]]).<br />[[Terremotu de Veracruz de 2011]] ([[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[ |
| [[Terremotu de L'Aquila de 2009]] ([[Italia]]).<br />[[Terremotu del Perú de 2011]] ([[Departamentu de Loreto|Loreto, Perú]]).<br />[[Terremotu de Veracruz de 2011]] ([[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Méxicu]]).<br />[[Terremotu de Tecpan]] de [[2014]] ([[Estáu de Guerrero|Guerrero]], [[Méxicu]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| 6,8 || || |
| 6,8 || || |
||
Llinia 194: | Llinia 194: | ||
|----- |
|----- |
||
| || 7,1 || |
| || 7,1 || |
||
| Terremotu de [[Rexón del Bíu-Bíu|Biobío]]-[[Rexón de la Araucanía|Araucanía]] de [[2010]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu de Punitaqui de 1997]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu d'Alaska de 2016]].<br />[[Terremotu de Puebla de 2017]] ([[ |
| Terremotu de [[Rexón del Bíu-Bíu|Biobío]]-[[Rexón de la Araucanía|Araucanía]] de [[2010]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu de Punitaqui de 1997]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu d'Alaska de 2016]].<br />[[Terremotu de Puebla de 2017]] ([[Méxicu]]).<br />[[Terremotu del sur del Perú de 2018]]. |
||
|----- |
|----- |
||
| || 7,2 || 250 000 t |
| || 7,2 || 250 000 t |
||
| [[Terremotu de Spitak 1988]] ([[Armenia]]).<br />[[Terremotu de Baxa California de 2010]] ([[Mexicali]], [[Baxa California]]).<br />[[Terremotu d'Ecuador de 2010]] (180 kilómetros de [[Ambato]]).<br />[[Terremotu de Guerrero de 2014]] ([[ |
| [[Terremotu de Spitak 1988]] ([[Armenia]]).<br />[[Terremotu de Baxa California de 2010]] ([[Mexicali]], [[Baxa California]]).<br />[[Terremotu d'Ecuador de 2010]] (180 kilómetros de [[Ambato]]).<br />[[Terremotu de Guerrero de 2014]] ([[Méxicu]]).<br />[[Terremotu de Oaxaca de 2018]] ([[Méxicu]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| || 7,3 || |
| || 7,3 || |
||
| [[Terremotu de Veracruz de 1973]] ([[ |
| [[Terremotu de Veracruz de 1973]] ([[Méxicu]]).<br />[[Terremotu d'Honduras de 2009]].<br />[[Terremotu de Xinjiang de 2014]] ([[República Popular China|China]]).<br />[[Terremotu de Kermanshah de 2017]] ([[Irán]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| || 7,4 || 550 000 t |
| || 7,4 || 550 000 t |
||
| [[Terremotu de La Ligua de 1965]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu de Guatemala de 2012]].<br />[[Terremotos de Guerrero-Oaxaca de 2012]] ([[Oaxaca]], [[ |
| [[Terremotu de La Ligua de 1965]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu de Guatemala de 2012]].<br />[[Terremotos de Guerrero-Oaxaca de 2012]] ([[Oaxaca]], [[Méxicu]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| || 7,5 || 750 000 t |
| || 7,5 || 750 000 t |
||
| [[Terremotu de Caucete 1977]] ([[San Juan (ciudá)|San Juan]], [[Arxentina]]).<br />[[Terremotu de Oaxaca de 1999]] ([[ |
| [[Terremotu de Caucete 1977]] ([[San Juan (ciudá)|San Juan]], [[Arxentina]]).<br />[[Terremotu de Oaxaca de 1999]] ([[Méxicu]]).<br />[[Terremotu de Guatemala de 1976]].<br />[[Terremotu de Iquique de 2014#Réplica|Réplica del Terremotu de Iquique de 2014]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu d'Afganistán de 2015]]. |
||
|----- |
|----- |
||
| || 7,6 || |
| || 7,6 || |
||
| [[Terremotu de Colima de 2003]] ([[ |
| [[Terremotu de Colima de 2003]] ([[Méxicu]]).<br />[[Terremotu de Costa Rica de 2012]].<br />[[Terremotu de Chiloé de 2016|Terremotu de la Isla De Chiloé de 2016]] ([[Chile]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| || 7,7 || |
| || 7,7 || |
||
| [[Terremotu de Llimón de 1991]] ([[Llimón (Panamá)|Llimón]], [[Costa Rica]] y [[Boques del Toru (ciudá)|Boques del Toru]], [[Panamá]]).<br />[[Terremotu de Orizaba de 1937]] ([[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[ |
| [[Terremotu de Llimón de 1991]] ([[Llimón (Panamá)|Llimón]], [[Costa Rica]] y [[Boques del Toru (ciudá)|Boques del Toru]], [[Panamá]]).<br />[[Terremotu de Orizaba de 1937]] ([[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Méxicu]]).<br />[[Terremotu de Tocopilla de 2007]] ([[Tocopilla]], [[Chile]]).<br />[[Terremotu de Méxicu de 1957]] ([[Méxicu]]).<br />[[Terremotu de Iquique de 2014#Sismo del 2 d'abril|Réplica del Terremotu de Iquique de 2014]] ([[Chile]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| || 7,8 || 1 250 000 t |
| || 7,8 || 1 250 000 t |
||
Llinia 224: | Llinia 224: | ||
|----- |
|----- |
||
| || 8,1 || 16 460 000 t |
| || 8,1 || 16 460 000 t |
||
| [[Terremotu de |
| [[Terremotu de Méxicu de 1985]] ([[Michoacán]], [[Méxicu]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| || 8,2 || |
| || 8,2 || |
||
| [[Terremotu de Chiapas de 2017]] ([[ |
| [[Terremotu de Chiapas de 2017]] ([[Méxicu]]). <br /> [[Terremotu de Arica y Iquique de 2014]] ([[Chile]]) <br /> [[Terremotu de Valparaíso de 1906]] ([[Chile]]). |
||
|----- |
|----- |
||
| || 8,3 || 50 190 000 t |
| || 8,3 || 50 190 000 t |
||
Llinia 239: | Llinia 239: | ||
|----- |
|----- |
||
| || 8,6|| 119 500 000 t |
| || 8,6|| 119 500 000 t |
||
| [[Terremotu de San Juan de 1894]] ([[San Juan (ciudá)|San Juan]], [[Arxentina]]).<br />[[Terremotu n'Indonesia de 2012|Terremotu de Sumatra de 2012]].<br />[[Terremotu de Vallenar de 1922]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu de San Francisco de 1906]] ([[Estaos Xuníos]]).<br />[[Terremotu de Nueva España de 1787]] ([[ |
| [[Terremotu de San Juan de 1894]] ([[San Juan (ciudá)|San Juan]], [[Arxentina]]).<br />[[Terremotu n'Indonesia de 2012|Terremotu de Sumatra de 2012]].<br />[[Terremotu de Vallenar de 1922]] ([[Chile]]).<br />[[Terremotu de San Francisco de 1906]] ([[Estaos Xuníos]]).<br />[[Terremotu de Nueva España de 1787]] ([[Méxicu]]) |
||
|----- |
|----- |
||
| || 8,7 || |
| || 8,7 || |
Revisión a fecha de 19:58 3 ago 2018
La escala sismolóxica de Richter, tamién conocida como escala de magnitú local (ML), ye una escala logarítmica arbitraria qu'asigna un númberu pa cuantificar la enerxía que llibera un terremotu, denominada asina n'honor del sismólogu estauxunidense Charres Francis Richter.
La sismoloxía mundial usa esta escala pa determinar les fuerces de sismos d'una magnitú ente 2,0 y 6,9 y de 0 a 400 kilómetros de fondura. Anque los medios de comunicación suelen confundir les escales, pa referise a eventos telúricos actuales considérase incorrectu dicir qu'un sismo «foi de magnitú cimera a 7,0 na escala de Richter», pos los sismos con magnitú cimera a 6,9 midir dende 1978 cola escala sismolóxica de magnitú pel momento, por tratase esta postrera d'una escala que discrimina meyor nos valores estremos.
Desenvolvimientu
Foi desenvuelta por Charres Francis Richter cola collaboración de Beno Gutenberg en 1935, dambos investigadores del Institutu de Tecnoloxía de California, col propósitu orixinal de dixebrar el gran númberu de terremotos pequenos de los menos frecuentes terremotos mayores reparaos en California nel so tiempu. La escala foi desenvuelta pa estudiar namá aquellos terremotos asocedíos dientro d'una área particular del sur de California que los sos sismogramas fueren recoyíos puramente pol sismómetro de torsión de Wood-Anderson. Richter reportó primeramente valores con una precisión d'un cuartu d'unidá, sicasí, usó númberos decimales más tarde.
onde:
- = amplitú de les ondes en milímetrus, tomada directamente nel sismograma.
- = tiempu en segundus dende l'entamu de les ondes P (Primaries) al de les ondes S (Secundaries).
- = magnitú arbitraria pero constante a terremotos que lliberen la mesma cantidá d'enerxía.
L'usu del llogaritmu na escala ye pa reflexar la enerxía que s'esprende nun terremotu. El llogaritmu incorporáu a la escala fai que los valores asignaos a cada nivel aumenten de forma logarítmica, y non de forma llineal. Richter tomó la idea del usu de llogaritmos na escala de magnitú estelar, usada na astronomía pa describir el rellumu de les estrellas y d'otros oxetos celestes. Richter arbitrariamente escoyó un temblón de magnitú 0 pa describir un terremotu que produciría un desplazamientu horizontal máximu de 1 μm nun sismograma trazáu por un sismómetro de torsión Wood-Anderson alcontráu a 100 km de distancia del epicentru. Esta decisión tuvo la intención de prevenir la asignación de magnitúes negatives. Sicasí, la escala de Richter nun tenía llende máxima o mínimu, y anguaño habiendo sismógrafos modernos más sensibles, estos comúnmente detecten movimientos con magnitúes negatives.
Por cuenta de les llimitaciones del sismómetro de torsión Wood-Anderson usáu pa desenvolver la escala, la magnitú orixinal ML nun puede ser calculada pa temblones mayores a 6,8. Dellos investigadores propunxeron estensiones a la escala de magnitú local, siendo les más populares la magnitú d'ondes superficiales MS y la magnitú de les ondes de cuerpu Mb.
Problemes de la escala sismolóxica de Richter
El mayor problema cola magnitú local ML o de Richter anicia en que ye difícil rellacionala coles característiques físiques del orixe del terremotu. Amás, esiste un efectu de saturación pa magnitúes cercanes a 8,3-8,5, por cuenta de la llei de Gutenberg-Richter del escalamiento del espectru sísmicu que provoca que los métodos tradicionales de magnitúes (ML, Mb, MS) produzan estimaciones de magnitúes similares pa temblones que claramente son d'intensidá distinta. A entamos del sieglu XXI, la mayoría de los sismólogos consideró obsoletas les escales de magnitúes tradicionales, siendo estes reemplazaes por una midida físicamente más significativa llamada momentu sísmicu, que ye más fayadizu pa rellacionar los parámetros físicos, como la dimensión de la rotura sísmica y l'enerxía lliberada pol terremotu.
En 1979, los sismólogos Thomas C. Hanks y Hiroo Kanamori, investigadores del Institutu de Tecnoloxía de California, propunxeron la escala sismolóxica de magnitú pel momento (MW), que aprove una forma d'espresar momentos sísmicos que puede ser rellacionada aprosimao a les midíes tradicionales de magnitúes sísmiques.[1]
Tabla de magnitúes
La mayor lliberación d'enerxía que pudo ser midida foi mientres el terremotu asocedíu na ciudá de Valdivia (Chile), el 22 de mayu de 1960, que algamó una magnitú pel momento (MW) de 9,5.
De siguío descríbense los efectos típicos de los sismos de diverses magnitúes, cerca del epicentru. Los valores son envaloraos y tienen de tomase con estremu precuru, una y bones la intensidá y los efectos na tierra non solo van depender de la magnitú del sismo, sinón tamién de la distancia del epicentru, la fondura, el focu del epicentru y les condiciones xeolóxiques (dellos terrenes pueden amplificar les señales sísmiques).[2]
Efectos típicos de los sismos de diverses magnitúes
Magnitú (MW=Mayores de 6,9 ML=De 2,0 a 6,9) |
Descripción | Efectos d'un sismo | - | Menos de 2,0 | Los
microsismos nun son perceptibles. |
- | 2,0-2,9 | Menor | Xeneralmente nun son perceptibles. | - | 3,0-3,9 | Perceptibles de cutiu, pero escasamente provoquen daños. | 49 000 per añu. |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
4,0-4,9 | Movimientu d'oxetos
nes habitaciones que xenera ruiu. Sismo significativu pero con dañu pocu probable. |
6 200 per añu. | |||||||||||
5,0-5,9 | Puede causar
daños mayores n'edificaciones débiles o mal construyíes. N'edificaciones bien diseñaes los daños son leves. |
800 per añu. | |||||||||||
6,0-6,9 | Pueden
llegar a destruyir árees poblaes, n'hasta unos 160 kilómetros a la redonda. |
120 per añu. | |||||||||||
7,0-7,9 | Mayor | Puede causar serios daños n'estenses zones. | 18 per añu. | ||||||||||
8,0-8,9 | Cataclismu |Puede causar
graves daños en zones de dellos cientos de kilómetros. |
1-3 per añu. | |||||||||||
9,0-9,9 | Devastadores en zones de dellos miles de kilómetros. |
1-2 en 20 años. | |||||||||||
10,0+ | Llexendariu o apocalíptico | Nunca rexistráu. |
Na hestoria de la humanidá (y desque se tienen rexistros históricos de los sismos) nunca asocedió un sismo d'esta magnitú. |
Escala equivalente a la enerxía lliberada
De siguío amuésase una tabla coles magnitúes de la escala y el so equivalente n'enerxía lliberada.
Terremotu de Constitución de 2010 (Chile).Terremotu de Puertu Príncipe de 2010 (Haití).
Terremotos d'El Salvador de 2001.
Terremotu de Tehuacán de 1999 (Méxicu).
Usu de les unidaes nos medios de comunicación
Nos medios de comunicación, n'España y n'Iberoamérica, ye corriente la combinación de los términos propios de la midida de magnitú (enerxía) ya intensidá (efectos), ya inclusive confundir dambos conceutos. Puede oyese que «el terremotu foi de 3,7 graos», emplegando'l términu grau pa espresar la magnitú, cuando esa unidá o términu ye mesma de la midida de intensidaes na escala de Mercalli, na que nun esisten valores decimales.
Otra manera que tamién s'usa pa resolver en falsu esta forma d'indicar la importancia del terremotu ye publicar que'l terremotu tuvo «una magnitú de 3,7 graos»,[8]que resulta igualmente confusa, pos vien ser como dicir que «el corredor de maratón percorrió una distancia de 2 hores y 15 minutos».
Tendríen De evitase estes formes, diciendo que «el terremotu tuvo una magnitú de 3,7», o algamó los 3,7 na escala de Richter, anque esta segunda espresión nun ye del tou correcta, pos dende va dalgún tiempu la magnitú de los terremotos midir cola escala de magnitú pel momento, coincidente cola escala de Richter solamente nos terremotos de magnitú inferior a 6.9.[9]
Ver tamién
- Terremotu
- Escala sismolóxica de Mercalli
- Escala sismolóxica de magnitú pel momento
- Llei de Gutenberg-Richter
- Escala Medvédev-Sponheuer-Kárník
- Escala macrosísmica europea (EMS-98)
- Inxeniería sísmica
- Sismoloxía
- Anexu:Grandes terremotos del mundu
Referencies
- ↑ Hanks TC, Kanamori H (1979). «A moment magnitude scale» (n'inglés). Journal of Geophysical Research 84 (B5): páxs. 2348-2350. Archivado del original el 21 d'agostu de 2010. https://web.archive.org/web/20100821063413/http://www.gps.caltech.edu/uploads/File/People/kanamori/HKjgr79d.pdf. Consultáu'l 14 de xineru de 2009.
- ↑ Serviciu Xeolóxicu de los Estaos Xuníos (18 de febreru de 2009). «FAQ - Measuring Earthquakes» (inglés). O. S. Geological Survey. Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2006. Consultáu'l 29 d'avientu de 2015.
- ↑ Bralower, Timothy J.; Charres K. Paull; R. Mark Leckie (1998). «The Cretaceous-Tertiary boundary cóctel: Chicxulub impact triggers margin collapse and extensive sediment gravity flows» (n'inglés). Geology 26: páxs. 331–334. doi: . ISSN 0091-7613. Archivado del original el 28 de payares de 2007. https://web.archive.org/web/20071128093102/http://www.geosc.psu.edu/people/faculty/personalpages/tbralower/Braloweretal1998.pdf. Consultáu'l 28 d'avientu de 2015.
- ↑ Klaus, Adam; Richard D. Norris; Dick Kroon; Jan Smit (2000). «Impact-induced mass wasting at the K-T boundary: Blake Nose, western North Atlantic» (n'inglés). Geology 28: páxs. 319–322. doi: . ISSN 0091-7613.
- ↑ Busby, Cathy J.; Grant Yip; Lars Blikra; Paul Renne (2002). «Coastal landsliding and catastrophic sedimentation triggered by Cretaceous-Tertiary bolide impact: A Pacific margin example?» (n'inglés). Geology 30: páxs. 687–690. doi: . ISSN 0091-7613.
- ↑ Simms, Michael J. (2003). «Uniquely extensive seismite from the latest Triassic of the United Kingdom: Evidence for bolide impact?» (n'inglés). Geology 31: páxs. 557–560. doi: . ISSN 0091-7613.
- ↑ Simkin, Tom. «This dynamic planet. World map of volcanoes, earthquakes, impact craters, and plate tectonics. Inset VI. Impacting extraterrestrials scar planetary surfaces» (inglés). O.S. Geological Survey. Archiváu dende l'orixinal, el 20 de xineru de 2010. Consultáu'l 3 de setiembre de 2009.
- ↑ El País. «Una contorna de Xaén sufre 1.200 seísmos dende ochobre». Consultáu'l 25 de febreru de 2013.
- ↑ Ted Nield. The Geological Society of London. «Off the Scale!». Consultáu'l 25 de febreru de 2013.
Enllaces esternos
- Monitor Sísmicu en tiempu Real en Incorporated Research Institutions for Seismology (IRIS)
- Catálogu sísmicu del US Geological Survey