Beno Gutenberg

De Wikipedia
Beno Gutenberg
profesor

Vida
Nacimientu Darmstadt[1]4 de xunu de 1889[2]
Nacionalidá Bandera d'Alemaña Alemaña
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Pasadena[3]25 de xineru de 1960[4] (70 años)
Causa de la muerte neumonía[3]
Estudios
Estudios Universidá de Göttingen 1911) Philosophiæ doctor
Direutor de tesis Emil Wiechert
Direutor de tesis de Helmut Landsberg
Benjamin F. Howell, Jr. (en) Traducir
Llingües falaes alemán
inglés[5]
Oficiu sismólogu, meteorólogu, profesor universitariu, xeóloguxeofísicu
Emplegadores Universidá Johann Wolfgang Goethe
Universidá d'Estrasburgu  (1913 –
Institutu de Teunoloxía de California  (1930 –  1958)
Trabayos destacaos Seismicity of the Earth (en) Traducir
Premios
Miembru de Real Academia de les Ciencies de Suecia
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Academia Nacional de los Linces (es) Traducir
Seismological Society of America (en) Traducir[3]
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos
Cambiar los datos en Wikidata

Beno Gutenberg (4 de xunu de 1889Darmstadt – 25 de xineru de 1960Pasadena) foi un sismólogu alemán. Nació en Darmstadt y llogró'l so doctoráu na Universidá de Göttingen en 1911, so la direición del famosu profesor Emil Johann Wiechert. Caltuvo la so posición na Universidá d'Estrasburgu y na Universidá de Frankfurt am Main hasta que coló al Institutu Teunolóxicu de California (Caltech) en 1929, onde gracies a l'ayuda de desarrolladores d'instrumentación sísmica como John Millikan, John Augustus Anderson y Harry Oscar Wood, pudo desenvolver el primer catálogu modernu mundial de terremotos, denomináu "Seismicity of the Earth".

Gutenberg fixo delles contribuciones importantes a la ciencia, como la definición del diámetru del nucleu de la Tierra yá que, en 1914, estableció la llocalización de la llende ente'l mantu y el nucleu y asitiar a unos 2900 km de fondura; esta llende recibe'l so nome: discontinuidá de Gutenberg.[8]

Colega de Charles Richter y Hugo Benioff nel Caltech y collaborador nel desarrollu de la escala de Richter de magnitú de terremotos. Ello ye que Gutenberg alimentó esti conceutu con munches más magnitúes basaes en distintes fases d'ondes.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Гутенберг Бено. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  2. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Beno-Gutenberg. Apaez como: Beno Gutenberg. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. 3,0 3,1 3,2 URL de la referencia: https://honors.agu.org/bowie-lectures/beno-gutenberg-1889-1960/.
  4. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Гутенберг Бено. Data de consulta: 27 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  5. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: mub2011647985. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  6. URL de la referencia: https://www.royalsociety.org.nz/who-we-are/our-people/our-fellows/all-honorary-fellows/.
  7. URL de la referencia: https://honors.agu.org/medals-awards/william-bowie/.
  8. Tarbuck, Y. J. & Lutgens, F. K. 2005. Ciencies de la Tierra, 8ª edición. Pearson Educación S. A., Madrid. ISBN 84-205-4400-0

Obres de Beno Gutenberg[editar | editar la fonte]

  • Gutenberg, B. (1929-1936), Handbuch der Geophysik,, Vols. 1-4. (Editing and publication of the remaining volumes was disorganized under the Nazi regime) Vol. 1, Die erde als planet. Vol. 2, Aufbau der erde; Vol. 3 Veränderungen der erdkruste. Vol. 4 Erdbeben. Borntraeger, Berlin
  • Gutenberg, B. & Richter C. F., (1936), “On seismic Waves”, G. beitr., Vol. 47 páxs. 73-131
  • Gutenberg B., (1937) “Geophysics as a science”, Geophysics, vol.2, páxs. 185-187
  • Gutenberg, B., (1939) “Physics of the Earth, Vol. VII, Internal Constitution of the Earth.” Mc Graw Hill, New York
  • Gutenberg, B. (1951), Internal Constitution of the Earth. Dover Publ. Inc., Minneola, NY
  • Gutenberg, B. (1952) “Magnitude determination for Deep Focus earthquakes” Bull. Seism. Soc. of Am. Vol. 35, pp.
  • Gutenberg, B. & Richter C. F. (1954) “Seismicity of the Earth (and associated phenomena) “, Princeton University Press, Princeton, NJ, EUA 117-130
  • Gutenberg, B. & Richter C. F (1956) “Magnitude and energy Earthquake”, Ann, Xeofísica Vol 9
  • Gutenberg, B. & Richter C. F. (1956), "Earthquake magnitude, intensity, energy, and acceleration". Bull. Seism. Soc. Amer., vol. 46, páxs. 105-145
  • Gutenberg, B. (1957). “Effects of Ground on Earthquake Motion,” Bull. Seism. Soc. Amer., Vol. 47, Non. 3, páxs. 221-250

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]