Citrullus lanatus

De Wikipedia
Citrullus lanatus
melonar d'agua
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Cucurbitales
Familia: Cucurbitaceae
Subfamilia: Cucurbitoideae
Tribu: Benincaseae
Subtribu: Benincasinae
Xéneru: Citrullus
Especie: Citrullus lanatus
(Thunb.) Matsum. & Nakai1916
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Sandía, cruda

Cachos de sandía.
Tamañu de porción
Enerxía 30 kcal 127 kJ
Carbohidratos 7.55 g
 • Zucres 6.2 g
 • Fibra alimentaria 0.4 g
Grases 0.15 g
Proteínes 0.61 g
Agua 91.45 g
Retinol (vit. A) 28 μg (3%)
 • β-carotenu 303 μg (3%)
Tiamina (vit. B1) 0.033 mg (3%)
Riboflavina (vit. B2) 0.021 mg (1%)
Niacina (vit. B3) 0.178 mg (1%)
Ácidu pantoténicu (vit. B5) 0.221 mg (4%)
Vitamina B6 0.045 mg (3%)
Vitamina C 8.1 mg (14%)
Calciu 7 mg (1%)
Fierro 0.24 mg (2%)
Magnesiu 10 mg (3%)
Manganesu 0.038 mg (2%)
Fósforu 11 mg (2%)
Potasiu 112 mg (2%)
Sodiu 1 mg (0%)
Cinc 0.1 mg (1%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Sandía, cruda na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]
Sandía melchora.

El melonar d'agua[1] (Citrullus lanatus) ye una planta de la familia Cucurbitaceae orixinaria d'África, pero tien una gran presencia y espardimientu n'Asia. Anguaño cultívase de manera estendida per tol mundu por cuenta del so frutu, la sindía.

Frutu
Zusmiu de sindía
Detalle de la flor
Ilustración
Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta herbal de ciclu añal, trepadora o rastrera, de testura aspra, con tarmos pilosos provistos de bilortos y fueyes de cinco lóbulos fondos. Les flores son marielles, grandes y unisexuales, les femenines tienen el xinecéu con trés carpelos, y les masculines con cinco estames. El frutu de la planta ye grande (de normal más de 4 quilos), pepónide, carnosu y jugoso (más del 90% ye agua), cuasi esféricu, de testura llisa y ensin porosidaes, de color verde en dos o más tonos. La magaya ye de color coloráu - pol antioxidante licopenu (tamién presente nos tomates), y de carne xeneralmente de sabor duce (más raramente mariella y amargosa) y bien apreciada por ser refrescante y rica n'agua y sales y con esa magaya prepara un tipu d'agua fresco. Considérase importante pa dietes d'endelgazamientu por contener poques caloríes. Les numberoses granes pueden llegar a midir 1 cm de llargor, son de color negru, marrón o blancu y riques en vitamina E, utilizáronse en medicina popular y tamién se peracaben turraes como alimentu.

Cultivu[editar | editar la fonte]

Na cuenca mediterránea florien ente xunu y xunetu (branu boreal) y maurecen 40 díes dempués del so floriamientu. N'España foi introducida polos árabes; anguaño cultívase por tola península, principalmente n'Andalucía y na zona de Llevante. La etimoloxía del so nome reflexa dichu orixe, yá que sindía provién del árabe hispánicu sandiyya. N'árabe clásicu ye sindiyyah, de Sind, rexón de Paquistán, d'onde provién el nome. Aproximao un 95% de la sindía cultívase ensertada sobre un patrón (C. Máxima x C. Moschata), totalmente allegáu cola sindía. L'híbridu foi introducíu n'Almería en 1980. Aníciense problemes cuando esisten diferencies de 20-30 °C de temperatura ente'l día y la nueche, anque coles sandíes ensiertes aumenta la resistencia tanto al fríu como al calor.

Valor nutritivu[editar | editar la fonte]

El frutu contién alredor de 6% d'azucres y 91% d'agua por pesu. Ye una bona fonte de vitamina C, como munchos otros frutos.

L'aminoácidu citrulina foi estrayíu y analizáu per primer vegada de la sindía.[2] Les sandíes contienen una cantidá significativa de citrulina y dempués de consumir de dellos kilogramos, midióse una concentración elevada nel plasma sanguineu. Esto podría ser confundíu con citrulinemia o otros desordes del ciclu de la urea.[3]

Les corteces de sindía, usualmente verdes o blanques, tamién son comestibles y dacuando son consumíes como verdura.[4]

La sindía ye llixeramente diurética[5] y contién carotenoides en grandes cantidaes.[6] La sindía con magaya colorada ye una fonte significativa de licopenu, apurre 4.532 µg por 100 gramos.[7]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En distintos partes de Méxicu y según la so medicina tradicional empírica, la sindía tien una serie de propiedaes que la faen apta pa ser usada como medicina. En Puebla, encamentar pa tratar el paludismu, y en Sonora pal reumatismu, estriñimientu, afecciones renales, gota y trestornos de les víes urinaries.

En Michoacán, pa sanar les quemadures, emplégase'l frutu en rebanaes aplicáu de manera esterna, y en Oaxaca utilizar nel tratamientu del sarampión. Sicasí, nun hai pruebes científiques de que la sindía cure dichos carecimientos y l'ameyoramientu nes persones podría atribuyise más bien a los cuidos xenerales y l'evolución natural de la enfermedá.[8]

Hestoria

Nel sieglu XX, l'Institutu Médicu Nacional reportar como antiblenorrágica y diurética. Maximino Martínez señalar pa les afecciones renales y como antipalúdico.

Química

Nes granes detectóse'l terpenoide cucurbitacina.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Citrullus lanatus describióse por (Thunb.) Matsum. & Nakai y espublizóse en Catalogus Seminum et Sporarum in Horto Botanico Universitatis Imperialis Tokyoensis per annos 1915 et 1916 lectorums Imperialis Tokyoensis 30, non. 854. 1916.[9]

Etimoloxía
Citrullus: nome xenéricu que ye diminutivu llatín de Citrus y que tien un golor y sabor similar.[10]
lanatus: epítetu llatín que significa "lanudo".[11]
Sinonimia
Anguria citrullus (L.) Mill.
Citrullus aedulis Pangalo
Citrullus amarus Schrad. ex Eckl. & Zeyh.
Citrullus battich Forssk. nom. invalid.
Citrullus caffer Schrad.
Citrullus caffrorum Schrad.
Citrullus edulis Spach
Citrullus mucosospermus (Fursa) Fursa
Citrullus pasteca Sageret
Citrullus vulgaris Schrad. ex Eckl. & Zeyh.
Colocynthis citrullus (L.) Kuntze
Cucumis colocynthis Thunb. nom. illeg.
Cucumis dissectus Decne.
Cucurbita anguria Duch. ex Lam. nom. illeg.
Cucurbita citrullus L.
Momordica lanata Thunb.
Citrullus anguria (Duchesne) H.Hara
Citrullus aquosus Schur
Citrullus chodospermus Falc. & Dunal
Citrullus citrullus H.Karst.
Citrullus citrullus Small
Colocynthis amarissima Schrad.
Colocynthis amarissima Schltdl.
Cucumis amarissimus Schrad.
Cucumis citrullus (L.) Ser.
Cucumis edulis Steud.
Cucumis laciniosus Eckl. ex Steud.
Cucumis laciniosus Eckl. ex Schrad.
Cucumis vulgaris (Schrad.) E.H.L.Krause
Cucurbita caffra Eckl. & Zeyh.
Cucurbita gigantea Salisb.
Cucurbita pinnatifida Schrank[12]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Wada, M. (1930). «Über Citrullin, eine neue Aminosäure im Presssaft der Wassermelone, Citrullus vulgaris Schrad.». Biochem. Zeit. 224:  p. 420. 
  3. H. Mandel, N. Levy, S. Izkovitch, S. H. Korman (2005). «Elevated plasma citrulline and arginine due to consumption of Citrullus vulgaris (watermelon)». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft 28 (4):  páxs. 467–472. doi:10.1007/s10545-005-0467-1. PMID 15902549. 
  4. «Watermelon Rind Stir-Fry». Consultáu'l 27 d'abril de 2013.
  5. The Associated Press (3 de xunetu de 2008). CBC News - Health - Watermelon the real passion fruit?. CBC. http://www.cbc.ca/health/story/2008/07/03/science-watermelon.html. Consultáu'l 27 d'abril de 2013. 
  6. «HowStuffWorks "Health Benefits of Watermelon"». HowStuffWorks. Consultáu'l 5 d'avientu de 2009.
  7. «Nutrient data for 09326, Watermelon, raw». USDA. Consultáu'l 27 d'abril de 2013.
  8. En Medicina tradicional mexicana
  9. «Citrullus lanatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 de xineru de 2014.
  10. En Nomes Botánicos
  11. en Nomes Botánicos
  12. Citrullus lanatus en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Correa A.C., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): i–xvi, 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  3. Dieterle, J. V. A. 1976. Cucurbitaceae. In Nash, D.L. (Ed.), Flora of Guatemala - Part X, Number 4. Fieldiana, Bot. 24(11/4): 306–395.
  4. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Bancu Central del Ecuador, Quito.
  5. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Curcurbitaceae through Valerianaceae with Annonaceae and Berberidaceae). 19: 1–884. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. González Ramírez, J. & L. J. Poveda Álvarez. 2010. Cucurbitaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 137–181.
  8. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]