Centru Llatinoamericanu d'Alministración pal Desenvolvimientu

De Wikipedia
Centru Llatinoamericanu d'Alministración pal Desenvolvimientu
organización internacional
Llocalización
Sede Caraques
Historia
Fundación30 xunu 1972
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Centru Llatinoamericanu d'Alministración pal Desarrollu, CLAD ye un organismu públicu internacional, de calter intergubernamental (organización internacional). Constituyir nel añu 1972 so la iniciativa de los gobiernos de Méxicu, Perú y Venezuela. La so creación foi encamentada pola Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes (Resolución 2802 - XXVI) cola idea d'establecer una entidá rexonal que tuviera como exa de la so actividá la modernización de les alministraciones públiques, un factor estratéxicu nel procesu de desenvolvimientu económicu y social.

La so misión ye promover l'analís y l'intercambiu d'esperiencies y conocencies en redol a la reforma del Estáu y la modernización de l'Alministración Pública, por aciu la organización de xuntes internacionales especializaes, la publicación d'obres, la prestación de servicios de documentación ya información, la realización d'estudios ya investigaciones y l'execución d'actividaes de cooperación téunica ente los sos países miembros y proveniente d'otres rexones.

Avera del CLAD[editar | editar la fonte]

El CLAD ye un organismu internacional d'obligada referencia nes árees de la so competencia. Amás de la reconocencia que llogró ente los gobiernos d'Iberoamérica, diversos organismos públicos internacionales suelen solicitar la so collaboración. Igualmente, desenvuelve actividaes d'investigación y fortalecimientu institucional en xunto con distintes instituciones gubernamentales de cooperación ya instituciones d'investigación y docencia d'Europa, Estaos Xuníos y Canadá. Institucionalmente participa n'otres instancies internacionales y ye la secretaría téunica permanente de les Conferencies Iberoamericanes de Ministros d'Alministración Pública y Reforma del Estáu que se realicen nel marcu de la Cume Iberoamericana de Xefes d'Estáu y de Gobiernu que se realiza cada añu dende 1991.

L'enfotu na esperiencia del CLAD foi refrendada, ente otres, nel III Cume Iberoamericana de Xefes d'Estáu y de Gobiernu, celebrada en Salvador de Bahia, Brasil, en xunetu de 1993, que'l so Documentu Final espresa'l decidíu respaldu a los programes de tresformamientu del Estáu y modernización alministrativa del sector públicu qu'adelantra'l Centru. Los socesivos cumes tamién espresaron el so sofitu tanto al llabor del Centru como a les conclusiones y encamientos emanadas de les sos xuntes especializaessobremanera de la Conferencia Iberoamericana de Ministros d'Alministración Pública y Reforma del Estáu. Hai de solliñar el resolución N° 5 de la Declaración de Guadalaxara; l'encamientu K del puntu 25 del Documentu Final del Cume de Cartaxena; los puntos J, I, P, del Anexu B de la Declaración de Bariloche; los puntos 6, 29, 31, 34, 35 y 37 de la Declaración de Viña del Mar; el capítulu IV de la Declaración d'Islla de Margarita; l'adopción integral de la "Declaración de Lisboa" per parte del Cume de Porto, al igual que l'adopción de les resoluciones de "La Declaración de la Habana", per parte del Cume de L'Habana, la "Declaración de Panamá" pol Cume de Panamá, y la "Declaración de Santu Domingu", pol cume realizada en dichu país.

La "Declaración de Santa Cruz de la Sierra" roblada en Bolivia el 15 de payares de 2003 al concluyir la "XIII Cume Iberoamericana de Xefes d'Estáu y de Gobiernu", inclúi un Resolución (Nº 11) na que los altos mandatarios de los 21 países aconceyaos nesta ocasión repitieron el so enfotu en llograr alministraciones públiques más eficaces y tresparentes y en promover los mecanismos fayadizos pa una mayor participación de la sociedá civil nel procesu de toma de decisiones, campos toos nos que ta arreyáu viviegamente'l CLAD y que, ello ye que constitúin el nucleu fundamental del so quefer institucional. Los mandatarios espresaron amás el so compromisu especial p'avanzar na profesionalización de la función pública de los países de la rexón y sofitaron los principios y orientaciones de la Carta Iberoamericana de la Función Pública, aprobada pola V Conferencia Iberoamericana de Ministros d'Alministración Pública y Reforma del Estáu realizada pol CLAD en xunu del 2003.

Nos Cumes aprobáronse los siguientes documentos doctrinarios propuestos pol CLAD:

- Carta Iberoamericana de la Función Pública. Bolivia 2003

- Códigu Iberoamericanu de Bon Gobiernu. Uruguái 2006

- Carta Iberoamericana de Gobiernu Electrónicu. Chile 2007

- Carta Iberoamericana calidable na Xestión Pública. El Salvador 2008

- Carta Iberoamericana de Participación Ciudadana. Portugal 2009

D'otra parte, el CLAD robló Convenios de Cooperación Interinstitucional con diversos organismos, tanto multi como billaterales, d'ayuda al desenvolvimientu, a efeutos de crear sinergias y complementariedaes p'aumentar l'impautu de les sos aiciones.

Dientro de la so estructura atopa'l Centru de Documentación y Analís d'Información (CEDAI), tratar d'una unidá permanente del CLAD creada en 1985 col propósitu d'aprovir los insumos informativos pa sofitar tomar de decisiones y la producción de conocencies que sirvan pa empobinar los procesos de reforma del Estáu y modernización de l'Alministración Pública. El CEDAI encargar de los programes de documentación, información y producción editorial.

Coles mesmes, el CLAD realiza añalmente un congresu internacional sobre reforma del Estáu y modernización de l'Alministración Pública, nel cual desenvuélvense temes d'actualidá como gobiernu electrónicu, participación ciudadana, implementación d'una xestión pública empobinada a resultaos, control social y calidá nos servicios públicos, ente otros aspeutos. Pa 2010 prevese la realización de dichu eventu en Santu Domingu, República Dominicana.

Miembros[editar | editar la fonte]

País Oficines o dependencies oficiales de contautu col CLAD
Bandera d'Arxentina Arxentina Secretaría de la Xestión Pública (SGP) Xefatura de Gabinete de Ministros (JGM)
Bandera de Bolivia Bolivia Ministeriu de Facienda
Bandera de Brasil Brasil Ministério do Planejamento, Orçamento y Gestão (MP)
 Chile Ministeriu de la Secretaría Xeneral de la Presidencia
 Colombia Departamentu Alministrativu de la Función Pública (DAFP) Escuela Cimera d'Alministración Pública (ESAP)
Costa Rica Costa Rica Ministeriu de Planificación Nacional y Política Económica (MIDEPLAN)
Cuba Cuba Ministeriu pa la Inversión Estranxera y la Collaboración Económica (MINVEC)
 Ecuador Secretaría Xeneral de l'Alministración Pública
 El Salvador Secretaría Téunica de la Presidencia de la República (STP)
 ESP Ministeriu de la Presidencia
 Guatemala Institutu Nacional d'Alministración Pública (INAP)
 Hondures Secretaría d'Estáu nel Despachu Presidencial (SDP)
 Méxicu Secretaría de la Función Pública (SFP)
 Nicaragua Secretaría Xeneral de la Presidencia de la República
 Panamá Ministeriu d'Economía y Finances (MEF)
Bandera de Paraguái Paraguái Secretaría de la Función Pública (SFP)
 Perú Presidencia del Conseyu de Ministros (PCM)
Bandera de Portugal Portugal Ministério das Finanças y da Administraçao Pública (MF)
 República Dominicana Ministeriu d'Alministración Pública (MAP)
Bandera de Uruguái Uruguái Oficina Nacional del Serviciu Civil (ONSC)
 Venezuela Viceministerio de Planificación y Desarrollu Institucional

Estructura[editar | editar la fonte]

Conseyu Directivu[editar | editar la fonte]

Instancia máxima de calter colexáu, con funciones xenerales normatives, de dictáu de polítiques y de direición y evaluación de les actividaes. Ta compuestu polos representantes de los Gobiernos que los respeutivos países miembros designen.

Mesa Directiva[editar | editar la fonte]

Constituyida pol Presidente, los Vicepresidentes, y el Secretariu Xeneral. El Presidente, de mesma iniciativa o a pidimientu del Secretariu Xeneral, somete a la decisión de la Mesa Directiva aquellos asuntos que la so importancia obliga a que sían resueltos antes de la xunta del Conseyu Directivu.

Comisión de Programación y Evaluación[editar | editar la fonte]

Organo asesor y delegáu del Conseyu Directivu. Ta integrada pol Presidente, los Vicepresidentes, trés representantes de países miembros y el Secretariu Xeneral.

Secretaría Xeneral[editar | editar la fonte]

Órganu de calter téunicu encargáu de la execución y xerencia de los programes y proyeutos del CLAD. Anicia na sede del Centru (Caraques, Venezuela).

Programes[editar | editar la fonte]

Descripción de los programes executivos del CLAD

Congresu Internacional sobre la Reforma del Estáu y de l'Alministración Pública[editar | editar la fonte]

Esti Congresu, que se celebra añalmente, consolidóse como un foru internacional de referencia imprescindible nel so área y constitúi el programa vertebral del trabayu del CLAD, porque significa l'actividá de más amplia convocatoria internacional en que son presentaes y aldericaes les esperiencies ya investigaciones que se realicen sobre la reforma del Estáu y de l'alministración pública.

Xuntes internacionales d'intercambiu d'esperiencies[editar | editar la fonte]

Per mediu d'esti programa se promueve l'intercambiu d'esperiencies significatives de nivel nacional y rexonal, que faen posible llograr conclusiones sobre tópicos sustantivos de la reforma estatal, dexen identificar árees de posible cooperación futura sobre temes d'importancia prioritaria na xestión pública nos países de la rexón, y constitúin foros aparentes pal espardimientu de los resultaos de les actividaes d'investigación del CLAD y de los sos proyeutos de cooperación téunica.

Documentación, información y producción editorial[editar | editar la fonte]

Esti programa ufierta a la comunidá político y académico diversos recursos d'información especializada, per mediu del desenvolvimientu de delles bases de datos accesibles al traviés del SIARE. Per otra parte, la promoción del alderique intelectual y l'espardimientu d'esperiencies innovadores favorezse al traviés de la Revista del CLAD "Reforma y Democracia", la producción y edición de llibros especializaos, la publicación de les Series de Documentos y la llista REFORME.

  • Sistema Integráu y Analíticu d'Información sobre Reforma del Estáu, Xestión y Polítiques Públiques, SIARE
El SIARE ye unu de los servicios más relevantes del CLAD. Brinda información consolidada y factual con cuenta de facilitar el discutiniu d'alternatives pa la definición de polítiques, desenvolvimientu d'investigaciones, según la conexón de los distintos actores concerníos. La consulta telemática al SIARE dexa aportar a ocho bases de datos: a) Esperiencies de Modernización na Organización y Xestión del Estáu; b) Información Bibliográfica sobre Tao, Alministración y Sociedá; c) Actividaes de Formación ya Investigación n'Asuntos Públicos; d) Estadístiques sobre l'Estáu; y) Innovaciones y Enclinos na Xestión Pública; f) Estructura y Perfiles Institucionales del Estáu; g) Bases Xurídiques de la Institucionalidad Pública; y, h) Direutoriu Comentáu de Portales en Xestión Pública.
Stand de publicaciones del CLAD mientres eventu internacional.
  • Revista del CLAD "Reforma y Democracia"
El CLAD edita tres veces al añu la so Revista, la que tien calter científicu y publica trabayos inéditos. La so llinia editorial empobinar a incluyir analís que sían verdaderes contribuciones al desenvolvimientu de la conocencia nel vastu campu de l'alministración, la xestión y les polítiques públiques.
  • Llista REFORME
REFORME ye una llista creada n'Internet cola cuenta de brindar un espaciu d'intercambiu pa tolos comenenciudos na temática de la reforma estatal, y en particular de la modernización de la xestión pública, n'América Llatina, el Caribe y la Península Ibérica. La llista fomenta una dinámica d'intercambiu que dexa a los participantes y al propiu CLAD cuntar con un espaciu d'interaición pa tremar información sobre actividaes institucionales tales como la realización de cursos, programes, seminarios, conferencies, proyeutos d'investigación, ufiertes d'empléu, etc. Dicha espardimientu realízase al traviés del Boletín REFORME, que constitúi la vía más expedita pa conocer les novedaes acomuñaes a la reforma del Estáu y modernización de les alministración pública, n'América Llatina, la Península Ibérica y munchos otros países del restu del mundu.

Cooperación téunica horizontal[editar | editar la fonte]

El programa tien como oxetivu poner a disposición de los gobiernos asesoríes téuniques que sofiten aspeutos esenciales de la reforma del Estáu y la modernización de los sos mecanismos de xestión, cumpliendo d'esta manera una función integradora y multiplicadora.

Investigaciones y Estudios[editar | editar la fonte]

Esti programa componer de dos exes d'aición: la investigación aplicada y la formación cimera. Respectu de la primer exa, el CLAD promueve la realización d'estudios que dexen llograr conocencies sistemátiques ya innovadores sobre problemes rellacionaos cola modernización del aparatu estatal, de manera d'ayudar a ameyorar la so comprensión y perfeccionar les estratexes de cambéu.

Redes[editar | editar la fonte]

El CLAD privilexó'l desenvolvimientu de redes institucionales en materia d'alministración, xestión y polítiques públiques, como un mediu eficaz pal intercambiu d'información, según pal desenvolvimientu d'actividaes de formación ya investigación. Con base nesa esperiencia, realícense continuos adelantos pa esplotar les ventayes de la telemática, de cuenta que les redes favorecíes pol CLAD empleguen principalmente los medios electrónicos pa comunicar ya intercambiar estudios, llexislación, documentos y actividaes realizaes poles instituciones. Coles mesmes, les redes ufierten tamién la oportunidá de vinculación a persones, independientemente de la so filiación institucional, faciendo posible la busca d'información, l'espardimientu d'iniciatives y l'alderique de temes d'interés.

Escuela Iberoamericana d'Alministración y Polítiques Públiques, EIAPP[editar | editar la fonte]

La EIAPP, xestionada pol CLAD, tien la misión d'articular y coordinar l'intercambiu d'información y d'esperiencies, promover la creación de sinergias y realizar aiciones de cooperación internacional pa la formación de directivos y funcionarios públicos de conformidá coles orientaciones de la Conferencia Iberoamericana de Ministros d'Alministración Publica y Reforma del Estáu; col propósitu de coadyuvar al fortalecimientu de la institucionalidad democrática, a la meyora de la capacidá de la xestión del Estáu y al afitamientu de sistemes de función pública profesionales n'Iberoamérica

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]