Calathea allouia

De Wikipedia
Calathea allouia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Zingiberales
Familia: Marantaceae
Xéneru: Calathea
Especie: Calathea allouia
(Aubl.) Lindl.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El lerén (Calathea allouia) ye una planta de la familia de les marantacees, nativa del norte d'América del Sur y el Caribe.

Distribución[editar | editar la fonte]

Ye considerada nativa en Cuba, Haití, Puertu Ricu, les Antilles Menores, Trinidá y Tobagu, Venezuela, Guyana, Surinam, Colombia, Ecuador, Perú y Brasil. Considérase introducida en Xamaica.[1][2][3][4][5][6] Tamién s'introdució n'escala llindada en diverses rexones tropicales de tol mundu.[7]

Descripción[editar | editar la fonte]

Tuber nun mercáu de Trinidá.

Ye una planta perenne. Forma macollas (biltos aniciaos na base d'un mesmu pie) d'aproximao 1 m d'altor. Presenta raigaños tuberosos ovoides o cilíndriques, de 2 a 8 cm de llargu y 2 a 4 cm de diámetru. Les fueyes tienen base envolvente que forma pseudotallos curtios; pecíolus llargos y acanalaos; son simples, alternes, con ápiz acumináu, llámines elíptiques, paecíes a fueyes de plátanu, de 20 a 60 por 5 a 20 cm; nervaduras paraleles; conspicuas pol viesu y el fexe, glabra. Inflorescencia terminal erecta con bráctees crema densamente inxeríes; les flores son blancucies, de 2 a 5 cm de llargu. La tuberización empecipiar nes puntes de los raigaños fibrosos. La reproducción realízase vegetativamente por aciu rizomes, que dan en permediu 20 biltos cada unu.[8][9]

Usos[editar | editar la fonte]

Los raigaños tuberosos seques contienen 13 a 15 % d'almidón y 6,6 % de proteínes. Peracábense cocíes 15 a 20 minutos y caltienen una testura crujiente, inclusive dempués de llargu tiempu de cocinaes. El lerén puede sirvise n'ensalaes y en platosa base de pexe.[8]

N'América del Sur, la medicina tradicional atribúye-y a la tintura de les fueyes propiedaes pal tratamientu de la cistitis y como diuréticu.[8] Col tuber prepárense bébores rituales na Amazonia.[9]

Les fueyes fresques yeren emplegaes polos indíxenes pa la confección de ropes pa ñácaros, por ser resistentes y durables.[8]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Calathea allouia describióse por (Aubl.) Lindl. y espublizóse en Botanical Register; consisting of coloured . . . 14: sub pl. 1210. 1829.[10]

Sinonimia
  • Allouya americana (Lam.) A.Chev.
  • Curcuma americana Lam.
  • Maranta allouia Aubl.
  • Maranta niveiflora A.Dietr.
  • Maranta semperflorens Horan.
  • Phrynium allouia (Aubl.) Roscoe
  • Phyllodes allouia (Aubl.) Kuntze

|synonyms_ref = [11]

Nome común[editar | editar la fonte]

Llámase-y da-y da-y (Perú, Amazonia); agua bendito, cocurito (Venezuela), ñauñau (Colombia, Amazonia); lerenes (Puertu Ricu), tambu (Cuba), topitambo o topinambur (Antilles); ariá (Brasil, Amazonia) y láirem (Brasil).[8][9]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Kew World Checklist of Selected Plant Families, Calathea allouia
  2. Lindley, John. 1829. Botanical Register 14: sub pl. 1210, Calathea allouia
  3. Aublet, Jean Baptiste Christophe Fusée. 1775. Histoire des Plantes de la Guiane Françoise 1: 3–4, Maranta allouia
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro
  5. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Catálogu de la Flora Vascular de Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas
  6. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. La Flora de Jauneche: Los Ríos, Ecuador 1–512. Bancu Central del Ecuador, Quito.
  7. Martin, F.W. & Cabanillas, Y. (1976) Leren (Calathea allouia), a little known tuberous root crop of the Caribbean. Economic Botany 30(3):249-256
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Noda, H.; C.R. Bonu y D.F. Silva Filho Lerén (Calathea allouia); L'agricultura amazónico y caribeño. Institutu Nacional de Pesquises da Amazônia, Manaus, A.M., Brasil. FAO.
  9. 9,0 9,1 9,2 La Rotta, Constanza (1984) Especies utilizaes pola Comunidá Miraña: 273-274. Bogotá: WWF - FEN. ISBN 958-9129-05-6
  10. «Calathea allouia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 30 de xunetu de 2015.
  11. «The Plant List: A Working List of All Plant Species».

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  4. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Bancu Central del Ecuador, Quito.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  6. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]