Arthropoda

De Wikipedia
Arthropoda
Rangu temporal: Cambrianu-Holocenu
Clasificación científica
Dominiu: Eukarya
Reinu: Animalia
Subreinu: Eumetazoa
Superfilu: Ecdysozoa
Filu: Arthropoda
Latreille, 1829
Subfilos
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Los artrópodos (Arthropoda, del griegu ἄρθρον, árthron, «articulación» y πούς, poús, «pie») constitúin el filu más numberosu y diversu del reinu animal (Animalia). El términu inclúi a animales invertebraos dotaos d'una cadarma esterna y apéndices articulaos, inclúi, ente otros, inseutos, arañes, crustáceos y miriápodos.

Hai más de 1.200.000 especies descrites, na so mayoría inseutos (un millón), que representen aproximadamente'l 80% de toles especies animales conocíes. Dellos grupos d'artrópodos tan perfectamente afechos a la vida nel aire, igual que los vertebraos amniotes, a diferencia de tolos demás filos d'animales, que son acuáticos o riquen ambientes húmedos. La so anatomía, la so fisioloxía y el so comportamientu revelen un diseñu simple pero almirablemente eficaz.

Orixe[editar | editar la fonte]

Pue ser que los primeros artrópodos fueren similares a los sos presuntos antecesores, los anélidos. El so cuerpu yera llargu y blandiu y tenía munchos segmentos, toos ellos bien similares y forníos con un par de pates. Darréu la superficie del cuerpu endureciose hasta formar una cadarma esterna (exoesqueletu) o cutícula que contién quitina, proteínes, lípidos y sales de calciu.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]