1805
Saltar a navegación
Saltar a la gueta
Años: | 1802 1803 1804 - 1805 - 1806 1807 1808 |
Décades: | Años 1770 Años 1780 Años 1790 - Años 1800 - Años 1810 Años 1820 Años 1830 |
sieglos: | sieglu XVIII - sieglu XIX - sieglu XX |
Calendariu gregorianu | 1805 MDCCCV |
Ab urbe condita | 2558 |
Calendariu armeniu | 1254 |
Calendariu chinu | 4501 – 4502 |
Calendariu hebréu | 5565 – 5566 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1860 – 1861 1727 – 1728 4906 – 4907 |
Calendariu persa | 1183 – 1184 |
Calendariu islámicu | 1220 – 1221 |
Calendariu rúnicu | 2055 |
Fechos[editar | editar la fonte]
Xineru[editar | editar la fonte]
- 4 de xineru: España y Francia roblen un alcuerdu d'ayuda militar y naval pa invadir Gran Bretaña.
- 11 de xineru: Créase'l Territoriu de Michigan nos Estaos Xuníos d'América
Febreru[editar | editar la fonte]
- 10 de febreru: Suprimir por decretu les corríes de toros n'España.
Marzu[editar | editar la fonte]
- 4 de marzu: Thomas Jefferson xura como Presidente de los Estaos Xuníos d'América pa un segundu periodu.
Abril[editar | editar la fonte]
- 1 d'abril: Publicar el primer periódicu diariu de Nueva España tituláu Diariu de Méxicu.
- 27 d'abril: Batalla de Derna na Primer Guerra Berberisca.
Mayu[editar | editar la fonte]
- 26 de mayu: Na Catedral de Milán, Napoleón I corónase rei d'Italia cola Corona de Fierro de Lombardía.
Xunu[editar | editar la fonte]
- 1 de xunu: Mehmet Alí ye nomáu Pachá d'Exiptu.
- 11 de xunu: Quema de Detroit.
- 13 de xunu: La Espedición de Lewis y Clark llega a les tabayones del ríu Missouri.
Julio[editar | editar la fonte]
Agostu[editar | editar la fonte]
- 9 d'agostu: Complétase la Tercer Coalicion cola incorporacion d'Austria.
- 15 d'agostu: Roma: El llibertador llatinoamericanu Simón Bolívar, xura nel Monte Sacru, la llibertá de la so patria y d'América.
- 20 d'agostu: El almirante Villeneuve guarecer en Cádiz cola flota francu-española.
- 25 d'agostu: Napoleon ordena l'abandonu del campamentu de Boulogne (remata'l 3 de setiembre) y diríxese escontra'l Rin.
Setiembre[editar | editar la fonte]
- 10 de setiembre: El Xeneral austriacu Mack ocupa Ulm, tres la invasion de Bavaria.
- 24 de setiembre: La «Grande Armee d'Allemagne» empieza a cruciar el Rin, enfusando n'Alemaña.
- 30 de setiembre: L'exércitu de Napoleón invade'l Valle del Rin.
Ochobre[editar | editar la fonte]
- 8 d'ochobre: Los franceses ganen la Batalla de Wertingen.
- 11 d'ochobre: El Xeneral Pierre-Antoine Dupont de l'Étang vence na Batalla de Haslach-Jungingen a les tropes austriaques del Teniente Karl Mack von Lieberich.
- 14 d'ochobre: El Mariscal frances Michel Ney vence na Batalla d'Elchingen a les tropes del Xeneral de Caballeria austriaca Johann Sigismund Riesch. El Teniente Karl Mack von Lieberich retira los sos peracabes fuercies sobre Ulm.
- 17 d'ochobre: Napoleón derrota a los austriacos na Batalla d'Ulm.
- 20 d'ochobre: L'exercito del Teniente Karl Mack von Lieberich rindir n'Ulm.
- 21 d'ochobre: Batalla de Trafalgar: Una flota combinada francu-española ye ganada pola Armada inglesa al mandu de Nelson.
- 26 d'ochobre: Napoleon llanza la persecución del Mariscal de Campu rusu Mijaíl Kutúzov.
- 28 d'ochobre: El Mariscal de Campu André Masséna combate na Batalla de Caldiero nel norte d'Italia (hasta'l dia 31) ganando al Archiduque Carlos d'Austria-Teschen.
Noviembre[editar | editar la fonte]
- 7 de payares: La Espedición de Lewis y Clark llega al Océanu Pacíficu.
- 11 de payares: Les aisllaes fuercies franceses vencen na Batalla de Dürenstein n'orellar norte del Danubiu.
- 12 de payares: El principe Joaquín Murat ocupa Viena y prinda la ponte principal per mediu d'un engañu.
- 15 de payares: El Xeneral Piotr Bagration engaña al principe Joaquín Murat pa roblar un armisticiu na Batalla de Hollabrunn.
- 16 de payares: Los franceses ruempen l'armisticiu de la Batalla de Hollabrunn.
- 20 de payares: El Mariscal de Campu Mijaíl Kutúzov xunir al Xeneral Friedrich Wilhelm von Buxhoeveden y al Zar Alejandru I cerca d'Olmütz.
- 23 de payares: Napoleon detien la persecucion francesa en Brünn.
- 30 de payares: Les tropes francesas abandonen Austerlitz y los Altos de Pratzen p'atraer al enemigu.
Avientu[editar | editar la fonte]
- 1 d'avientu: Los rivales ocupen posiciones de batalla. El Mariscal de Campu Jean-Baptiste Bernadotte y l'I Cuerpu d'Exércitu lleguen d'Iglau; elementos de vanguardia del Mariscal de Campu Louis Nicolas Davout del III Cuerpu d'Exércitu averar dende Viena.
- 2 d'avientu: Batalla d'Austerlitz
- 31 d'avientu: Francia torna al calendariu gregorianu.
Ensin fecha[editar | editar la fonte]
- Invención del frigoríficu por Oliver Evans.
- Aísllase la morfina del opiu.
- John Dalton espón la teoría atómica.
Nacencies[editar | editar la fonte]
- 7 de marzu: Juana de Vega, escritora española (f. 1872).
- 2 d'abril: Hans Christian Andersen, escritor danés (f. 1875).
- 9 de xunu: José Trinidad Cabañas, militar, presidente y prócer d'Hondures (f. 1871).
- 22 de xunu: Juan Arolas, poeta español (f. 1849).
- 29 de xunu: Alexis de Tocqueville, pensador francés (f. 1859).
- 5 de xunetu: Robert Fitz Roy, marín y meteorólogu británicu (f. 1865).
- 16 d'agostu: Amancio Alcorta, políticu, músicu y compositor arxentín (f. 1862).
- 14 de payares: Fanny Mendelssohn, compositora y pianista alemana (f. 1847).
- 30 de payares: Georges François Reuter, naturalista francés (f. 1872).
- 6 d'avientu: Jean Eugène Robert-Houdin, ilusionista francés (f. 1871).
- 9 d'avientu: Tomás Villalba, Presidente d'Uruguái (f. 1886).
- 23 d'avientu: Joseph Smith, relixosu estauxunidense (f. 1844).
Muertes[editar | editar la fonte]
- 6 de febreru: Antonio de la Torre y Miranda, militar español (n. 1734)
- 21 d'ochobre: Horatio Nelson, militar británicu (n. 1758)
- 21 d'ochobre: Dionisio Alcalá Galiano, científicu y marín español (n. 1760)
- 9 de mayu: Friedrich von Schiller, poeta, dramaturgu, filósofu ya historiador alemán (n. 1759)
- 28 de mayu: Luigi Boccherini, compositor y músicu italianu (n. 1743)
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre 1805.