Teniente

De Wikipedia

Teniente (embrivíu Tte.[1]), enantes llugarteniente, ye un oficial d'un exércitu, guardia nacional o fuercia aérea. Polo xeneral, ta al mandu d'una seición.

Arxentina[editar | editar la fonte]

Nel Exércitu Arxentín, ye'l grau cimeru a subteniente ya inferior a teniente primeru.

Na Fuercia Aérea Arxentina, teniente ye'l rangu cimeru a alférez ya inferior a primer teniente. Equival a teniente de corbeta na Armada.

Chile[editar | editar la fonte]

En Chile, el grau de teniente pertenez al rangu de los oficiales subalternos y atópase ente les categoríes de subteniente y capitán.

La insinia del teniente del Exércitu de Chile denominar presilla y ta compuesta por una paleta dorada y 2 estrelles platiaes puestes a lo llargo. La so forma ye rectangular, pero evidencia una carauterística: el remate que mira escontra'l pescuezu forma un semicírculu, ente que l'estremu opuestu termina rectu.

En Carabineros de Chile, la presilla tien idéntica disposición y forma, solo que les estrelles platiaes tienen un rellumu más claru.

Na Xendarmería de Chile, esisten nel escalafón dos tipos de tenientes: el teniente 2.° y el teniente 1.°. El teniente 2.° correspuende a un subteniente que foi xubíu a esti rangu, ente que'l teniente 1.° correspuende a un teniente 2.° que foi xubíu hasta esti rangu. El siguiente grau en llinia d'ascensu ye'l de capitán.

El grau de teniente 2.° utiliza anguaño galones con forma de presilla senciella con dos estrelles platiaes brillosos al igual que l'Exércitu y Carabineros, pero de color blancu. El rangu de teniente 1.° utiliza galones con forma de presilla senciella con dos estrelles más los colores verde boldo y blancu pa marcar la diferencia col grau anterior.

Utilizáronse dellos distintivos de graos distintos a lo llargo de la historia de Xendarmería. Dende la creación de la institución usáronse presillas sencielles doraes con dos estrelles idéntiques a les del Exércitu, pero mientres los años ochenta nel réxime militar d'Augusto Pinochet suprimiéronse los graos de teniente 2.° y teniente 1.° quedando solo un tipu de teniente nel escalafón. Amás, implementóse l'emplegu de galones de pala verde boldo con dos estrelles opaques.

Na Fuercia Aérea de Chile (FACh), la insinia de teniente componer de dos galones de color azul celeste (de 8 mm) sobre la bocamanga con una estrella del mesmu tonu sobre ellos, frutu de la tradición naval que la FACh heredó de l'Armada dempués de la so creación y unificación de los servicios aéreos del Exércitu y l'Armada de Chile na década de 1930.

Los tenientes de l'Armada de Chile pueden ostentar el grau de teniente 2º y llevar dos galones de 7 mm horizontales doraos na bocamanga con una estrella del mesmu color; o bien de teniente 1º, que s'estrema por llevar trés galones iguales a los de los tenientes primeros na bocamanga debaxo de les correspondientes estrelles. Un teniente 1º de l'Armada equival a un capitán d'Exércitu, Carabineros, Xendarmería y Fuercia Aérea.

Rangu[2]
Exércitu
de Chile

Armada
de Chile

Fuercia Aérea
de Chile

Carabineros
de Chile

Xendarmería
de Chile
Oficiales Subalternos
Teniente
111px
[[Teniente
111px
Teniente

Teniente

Teniente 1º
- - - -

Teniente 2º

Colombia[editar | editar la fonte]

Insinia de Teniente nel Exércitu de Colombia.

Nes fuercies militares (Exércitu, Armada, Fuercia Aérea) y la Policía Nacional, teniente ye'l segundu grau de los oficiales, grau darréu inferior al de Capitán y darréu cimeru al de Subteniente. Nel Exércitu, la Infantería de Marina y la Fuercia Aérea, esti grau identificar por dos estrelles, ente que na Policía Nacional lo ye por dos barras separaes.

El grau equivalente na Armada ye teniente de fragata.

El Salvador[editar | editar la fonte]

Correspuende al grau qu'ostenta l'oficial subalternu que s'atopa ente los graos de subteniente y capitán. La insinia ta formada por dos barras verticales. Este mesmu grau tien el so homónimu na Fuercia Aérea. Na Fuercia Naval, equival al teniente de fragata.[3]

Pa llograr el grau de teniente precísase acreitar cuatro años de serviciu como subteniente y, amás, concluyir la llicenciatura n'Alministración Militar nel Institutu Especializáu de nivel cimeru «Escuela Militar Capitán Xeneral Gerardo Barrios». Nun esiste equivalente pa la Policía Nacional Civil.

España[editar | editar la fonte]

Emplegu d'oficial propiu de los Exércitos de Tierra, Aire y del Institutu Armáu de la Guardia Civil qu'ostenta'l mandu d'unidaes de tropa del tamañu d'una seición o similar. Na Guardia Civil puede exercer el mandu d'un puestu principal.[4] Equival a inspector na policía. Tópase percima del alférez (emplegu anguaño en desusu, apostráu a los aspirantes a oficial y conocíu como alférez cadete) y per debaxo del capitán.[5] Suel ser l'emplegu inicial de los integrantes de les Escales d'Oficiales per accesu direutu, en cursando cinco años d'estudios nes distintes Academies o Escueles militares. A partir de la promoción qu'ingresó nelles en 2010, la finalización d'estos estudios traxo, amás del emplegu de teniente, una inxeniería de grau válida tamién nel ámbitu civil.

El so equivalente na Armada ye'l alférez de navío. La divisa consta de dos estrelles marielles de seis puntes sobre fondu de color variable en función del Exércitu, caqui/verde (Exércitu de Tierra), azul (Exércitu del Aire) y verde escuru na Guardia Civil.

Nel ordenamientu militar español tamién ta contemplada la figura del teniente de complementu. Como'l so nome indica "complementa" a los militares de carrera pa cometíos específicos. Roblen un contratu con un plazu determináu, a la fin del cual tienen d'abandonar obligatoriamente les fuercies armaes. La so formación ye abondo más curtia que la de los militares de carrera, pero esíxese-yos titulación universitaria previa.

Estaos Xuníos d'América[editar | editar la fonte]

Pala de teniente de la Fuercia Aérea
Divises de teniente de l'Armada

Nel Exércitu, la Infantería de Marina y la Fuercia Aérea de los Estaos Xuníos, el rangu equivalente a teniente ye'l de Primer Teniente (First Lieutenant), superior a Second Lieutenant y darréu inferior a Capitán (Captain). Tien asignada la categoría O-2.

De normal, el segundu teniente (O-1) suel ser promovíu a primer teniente (O-2) dempués de dieciocho meses de serviciu nel Exércitu o venticuatro na Fuercia Aérea[6] o na Infantería de Marina. La diferencia ente dambos rangos ye pequeña y cinxir a la esperiencia y a la diferencia salarial.

Per otra parte, nes cañes navales de les Fuercies Armaes estauxunidenses, esto ye, na Armada y na Guardia Costera, el rangu de teniente (Lieutenant) ye'l terceru de los diez que componen la oficialidá en tiempos de paz, percima del Lieutenant Junior Grade y per debaxo del Lieutenant Commander. Tien asignada la categoría O-3, la mesma que'l rangu de capitán nel Exércitu, la Infantería de Marina y la Fuercia Aérea.

Méxicu[editar | editar la fonte]

En Méxicu, el grau de Teniente aplicar en distintes corporaciones y fuercies armaes. Nes corporaciones policiaques, el Teniente atopar ente'l Suboficial y el Capitán. Nes fuercies armaes (Exércitu Mexicanu), el Teniente topar ente'l Subteniente y el Capitán Segundu. El so rangu identificar por tener dos galones del mesmu tamañu nes hombreres. Ye l'encargáu d'asistir al Capitán Segundu y Capitán Primeru nel mandu de la Compañía.

Na Armada de Méxicu, la equivalencia del grau de Teniente sería Teniente de Corbeta, ente que na Fuercia Aérea Mexicana (FAM), el grau ye igual, Teniente.

Perú[editar | editar la fonte]

Exércitu y Fuercia Aérea[editar | editar la fonte]

Segundu grau na xerarquía peruana d'oficiales: superior al subteniente o alférez ya inferior al capitán.[7][8][9]

Marina[editar | editar la fonte]

El teniente segundu, ente los oficiales de Marina, ocupa'l segundu llugar na xerarquía d'oficiales, ente l'alférez de fragata y el teniente primeru.[10]

Cuerpu Xeneral de Bomberos Voluntarios de Perú[editar | editar la fonte]

Teniente CBP ye'l cuartu grau, percima de subteniente CBP, seccionario CBP y alumnu CBP. [11]

República Dominicana[editar | editar la fonte]

Al igual que na mayoría de los países llatinos, teniente ye la persona encargada de supervisar que les órdenes sían cumplíes puramente como fueron impartíes, como ye'l casu de la Policía Nacional. Ta ente los rangos de segundu teniente y capitán; col pasu de los años el so usu foi camudando.

Venezuela[editar | editar la fonte]

En Venezuela, el rangu representar por una estrella platiada nes fuercies terrestre y aereu, según na Guardia Nacional y la Milicia Nacional Bolivariana. El grau de teniente ye'l primeru que pertenez al rangu de los oficiales subalternos, siguíu pol primera Teniente y Capitán.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Apéndiz 2: Llista d'abreviatures». Diccionario panhispánico de dudas. Consultáu'l 8 d'abril de 2009.
  2. [1]
  3. Fuercia Armada d'El Salvador [2] >>Institución>>Marcu Constitucional>>Graos Militares. Consultáu'l 5 d'abril de 2013.
  4. «Artículu 4.1 de la Orde de 8 de setiembre de 1998 pola que se determina'l mandu y demarcación territorial de les Compañíes y Puestos de la Guardia Civil». Boletín oficial del Estáu. Llexislación consolidada (218):  páxs. 30734-30735. 11 de setiembre de 1998. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1998-21443. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2014. 
  5. «Artículu 21.2 b) de la Llei 39/2007, de 19 de payares, de la carrera militar». Boletín oficial del Estáu. Llexislación consolidada (278):  páxs. 47336-47377. 20 de payares de 2007. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-19880. Consultáu'l 29 d'abril de 2013. 
  6. United States Air Force. "AFI 36-2501, OFFICER PROMOTIONS AND SELECTIVE CONTINUATION", Air Force Instruction, 2009-08-17. Consultáu'l 23 de xineru de 2010.
  7. Graos del Exércitu Peruanu
  8. Imáxenes de los rangos
  9. Graos de la Fuercia Aérea de Perú
  10. Graos de Personal Cimero de la Marina de Guerra de Perú
  11. Graos del Cuerpu Xeneral de Bomberos Voluntarios de Perú