Vuelta a España 1994

De Wikipedia
Vuelta a España 1994
Detalles
Carrera49. Vuelta a España
Dates25 de abril – 15 de mayu de 1994
Distancia total3531 km
PaísESP España
Llugar d'entamuValladolid
Llugar de llegadaMadrid
Clasificación final
GanadorSUI Tony Rominger (Mapei-CLAS)
SegunduESP Mikel Zarrabeitia (Banesto)
TerceruESP Pedro Delgado (Banesto)
PuntosFRA Laurent Jalabert (ONCE)
MonteFRA Luc Leblanc (Festina-Lotus)
Metes volantesITA Mauro Radaelli (Brescialat-Refin)
EquipuESP Banesto
◀19931995▶
Documentación

La 49ª edición de la Vuelta a España apostar del 25 d'abril y el 15 de mayu de 1994 ente les llocalidaes de Valladolid y Madrid, con un percorríu de 20 etapes y 3531 km, que se percorrieron a una velocidá media de 38,333 km/h.

Tony Rominger, ganador de los dos últimes ediciones, partía como gran favoritu. Alex Zülle, segundu l'añu pasáu, y Pedro Delgado, dos veces ganador de la Vuelta, yeren los sos principales rivales.

El suizu demostró, yá dende'l primer día, que nun taba dispuestu a dexase bater fácilmente. Na sesta etapa, con final en Sierra Nevada, Rominger aprovechar d'un ataque del nuevu Mikel Zarrabeitia, y dexándo-y descolgado nos últimos quilómetros, facer cola so segunda victoria na Vuelta. Tres aquella xornada, el ciclista suizu yera entá más líder, con más de dos minutos de ventaya sobre tolos sos rivales.

Foi mientres la segunda selmana cuando la Vuelta quedó vista pa sentencia. Rominger ganó ensin discutiniu na contrarreló de Benidorm, poniendo a los sos rivales a más de cuatro minutos na xeneral. Nos dos etapes pirenaiques nun hubo grandes diferencies, pero Rominger axudicóse'l so cuartu trunfu parcial. Sí sacaría daqué más de tiempu a los sos persiguidores na etapa con final nel Alto de la Cruz de la Demanda, onde llogró la so quinta etapa.

La Vuelta yá taba decidida, pero entá restaba la llucha pola segunda y la tercer plaza, a la cual aspiraben Zarrabeitia, Zülle y Delgado. D'estos trés, sería'l corredor suizu'l gran perxudicáu nos dos etapes de la cordal Cantábricu, al perder bastante tiempu na etapa con final nos Llagos de Cuadonga. Nesta etapa, precisamente, vivióse una interesada situación, al vencer la etapa'l francés Laurent Jalabert, que empezaba a evolucionar de ser un sprinter a ser un corredor touterrén.

En Segovia producióse la única victoria española d'esta edición, al cargu de Marín Alonso. Ellí mesmu, en Segovia, apostaríase la penúltima etapa, una contrarreló de 53 quilómetros. La situación yera claramente favorable para Alex Zülle, pero la mala suerte cebar con él y hubo de camudar de bicicleta hasta en cuatro causes, perdiendo asina toles sos opciones d'optar al podiu. Esa xornada tuvo tamién marcada pola actitú de parte de los aficionaos, quien na zona de meta xiblaron, faltaron y llanzaron oxetos al líder Tony Rominger.[1]

La última etapa, con final en Madrid, sería de nuevu pa Laurent Jalabert, que contabilizó un total de siete trunfos d'etapa. Asina concluyía la Vuelta de 1994, na cual un corredor, per primer vegada, consiguía ganar tres ediciones de la Vuelta. Tony Rominger, amás, facer con un gran dominiu de la prueba, portando'l maillot mariellu de principiu a fin (cosa que namái realizaren trés corredores enantes) y ganando cinco etapes. Nel podiu, acompañáron-y el mozu Mikel Zarrabeitia, segundu, y el veteranu Pedro Delgado, terceru.

Esta foi la última edición que s'apostaba en primavera. A partir de 1995, la Vuelta camudó la so fecha, pa pasar a apostase en setiembre.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Equipu Xefe de files
Mapei-CLAS Tony Rominger
Artiach-Royal Fruco Félix García Cases
Banesto Pedro Delgado
Caves Castellblanch Eleuterio Anguita
Euskadi Pello Ruiz Cabestany
Kelme Laudelino Cubino
ONCE Alex Zülle
Amore & Vita Giuseppe Calcaterra
Brescialat Bruno Leali
Equipu Xefe de files
Jolly Componibili-Cage Zenon Jaskula
Lotus-Festina Luc Leblanc
Saeco-Mercatone Uno Mario Cipollini
Navigare-Blue Storm Massimo Podenzana
Recer-Boavista Joaquim Gomes
Santa Clara-Samara Romes Gainetdinov
Sicasal-Acral Manuel Abreu Campos
TVM-Bison Robert Millar

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu km Ganador Líder
25 d'abril Valladolid 9 (CRI) Tony Rominger Tony Rominger
26 d'abril Valladolid - Salamanca 178,4 Bandera de Francia Laurent Jalabert Tony Rominger
27 d'abril Salamanca - Cáceres 239 Bandera de Francia Laurent Jalabert Tony Rominger
28 d'abril Almendralejo - Córdoba 235,6 Bandera d'Italia Endrio Leoni Tony Rominger
29 d'abril Córdoba - Granada 166,9 Bandera de Francia Laurent Jalabert Tony Rominger
30 d'abril Granada - Sierra Nevada 151,7 Tony Rominger Tony Rominger
1 de mayu Baza - Alicante 256,5 Bandera d'Italia Simone Biasci Tony Rominger
2 de mayu Benidorm - Benidorm 39,5 (CRI) Tony Rominger Tony Rominger
3 de mayu Benidorm - Valencia 166 Bandera de Países Baxos Jean Paul Van Poppel Tony Rominger
10ª 4 de mayu Igualada - Bandera d'Andorra Ordino Arcalis (Andorra) 205 Bandera de Colombia Ángel Yesid Camargo Tony Rominger
11ª 5 de mayu Bandera d'Andorra Andorra - Cerler 195,3 Tony Rominger Tony Rominger
12ª 6 de mayu Benasque - Zaragoza 226,7 Bandera de Francia Laurent Jalabert Tony Rominger
13ª 7 de mayu Zaragoza - Pamplona 201,6 Bandera de Francia Laurent Jalabert Tony Rominger
14ª 8 de mayu Pamplona - Alto Cruz de la Demanda (Ezcaray) 174 Tony Rominger Tony Rominger
15ª 9 de mayu Santo Domingo de la Calzada - Santander 209,3 Bandera d'Italia Alessio Di Basco Tony Rominger
16ª 10 de mayu Santander - Llagos de Cuadonga 147,7 Bandera de Francia Laurent Jalabert Tony Rominger
17ª 11 de mayu Cangues d'Onís - Alto del Naranco 150,4 Bandera de Países Baxos Bart Voskamp Tony Rominger
18ª 12 de mayu Ávila - Ávila 189 Bandera d'Italia Giuseppe Calcaterra Tony Rominger
19ª 13 de mayu Ávila - Palazuelos de Eresma (Destileríes Dyc) 171 Marín Alonso Tony Rominger
20ª 14 de mayu Segovia - Palazuelos de Eresma (Destileríes Dyc) 53 (CRI) Tony Rominger Tony Rominger
21ª 15 de mayu Palazuelos de Eresma (Destileríes Dyc) - Madrid 165,7 Bandera de Francia Laurent Jalabert Tony Rominger

Clasificaciones[editar | editar la fonte]

Clasificación xeneral
1. Tony Rominger  Suiza MAP 92h 07' 48"
2. Mikel Zarrabeitia  España BAN + 7' 28"
3. Pedro Delgado  España BAN + 9' 27"
4. Alex Zülle  Suiza ONC + 10' 54"
5. Oliverio Rincón  Colombia ONC + 13' 09"
6. Luc Leblanc  Francia FES + 15' 27"
7. Vicente Aparicio  España BAN + 15' 48"
8. Luis Pérez García  España CAS + 16' 46"
9. Fernando Escartín  España MAP + 16' 54"
10. Alberto Camargo  Colombia ART + 20' 35"


Clasificación por puntos
1. Laurent Jalabert  Francia ONC 243 puntos
2. Tony Rominger  Suiza MAP 227 puntos
3. Alex Zülle  Suiza ONC 121 puntos


Clasificación del monte
1. Luc Leblanc  Francia FES 158 puntos
2. Michele Coppolillo  Italia NAV 148 puntos
3. Tony Rominger  Suiza MAP 136 puntos


Clasificación de meter volantes
1. Mauro Radaelli  Italia BRE 44 puntos


Clasificación de los sprints especiales
1. Alessio Di Basco  Italia AMO -


Clasificación por equipos
1. Banesto  España BAN 276h 42' 43"

Banda sonora[editar | editar la fonte]

TVE cubrió esta prueba escoyendo como banda sonora'l cantar "Earth", d'Uakti.

Referencies[editar | editar la fonte]