Tyrannus dominicensis

De Wikipedia
07-02-2022 00:00

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Tyrannus dominicensis
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Tyrannidae
Subfamilia: Tyranninae
Xéneru: Tyrannus
Especie: T. dominicensis
(J. F. Gmelin, 1788)
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Tyrannus dominicensis, pitirre abeyeru o pitirre ye una especie d'ave del Sureste d'Estaos Xuníos, les Antilles, Panamá y el norte de Suramérica. Pertenez a la familia Tyrannidae del orde Passeriformes.[1]

Nomes[editar | editar la fonte]

Tyrannus del llatín, significa “tiranu” y dominicensis de Santu Domingu o La Española. ‘Pitirre’ ye un nome onomatopéyicu porque nel cantar paez dicir esa voz, y ‘abeyeru’ por ser un gran cazador d'abeyes. N'inglés llámase gray kingbird.

Distribución[editar | editar la fonte]

Cría nel Sureste d'Estaos Xuníos, les Antilles, y el norte de Suramérica, pero envierna en La Española, Puertu Ricu, les Antilles Menores, Panamá y el norte de Suramérica. En Cuba ye residente ente'l 19 de febreru y el 6 d'ochobre. Vive nos campos cultivaos, montes pocu mestos y tamién nes ciudaes.

Descripción[editar | editar la fonte]

Mide unos 23 cm de llargu. El picu ye grande. Pol envés ye gris, con una mancha negra detrás del güeyu. L'estremu dosal de la cola ye dacuando más claru. Les partes inferiores son mayormente blanques, pero con tonu daqué amarellentáu dende'l banduyu hasta les cobertoras de la cola. La cola termina más llarga escontra los llaos que nel mediu. Na coroniella tien una manchita anaranxada que nel neñón ta ausente, amás esti estremar del adultu por tener les plumes y el llombu con ribetes castaños. Aliméntase d'inseutos voladores, de les abeyes n'especial, de llagarteses y frutes pequeñes.

Nial[editar | editar la fonte]

Añeren d'abril a xunetu n'árboles. El nial ye de forma de copa, fechu de ramillas, bejucos y yerbes, y con recubrimientu internu finu de yerbes y raicillas. La puesta ye de trés o cuatro güevos de color blancu parduzu o rosáu con manches de colores castañu, malva y gris.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]