Apis mellifera

De Wikipedia
(Redirixío dende Abeya)
01-01-2022 00:00
Apis mellifera
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Hymenoptera
Suborde: Apocrita
Superfamilia: Apoidea
Distribución
Families
Sinonimia
Apiformes
Consultes
[editar datos en Wikidata]

L'Apis mellifera ye un inseutu volador, hymenopteru, cercanu a l'aviespa y la formiga. [1]

Ta adautada p'alimentase de néctar y tienen una función perimportante na polinización de plantes con flores, polo que ye polinizador.

Tien una llingua llarga qu'usa pa sacar el néctar de les flores, antenes de 13 segmentos nos machos y 12 nes femes. Dos pares d'ales, les traseres más pequeñes. Les pates tán adautaes p'acollechar polen y l' apéndiz del estómagu ye un obleru usáu pa defendese.

Hai unes 16.000 especies conocíes, magar que camiéntase qu' hai alredor de 30.000 especies en total. Les abeyes pueden ser solitaries o vivir en grandes comunidaes de munches clases.

Les más avanzaes son les colonies eusociales, alcontraes ente les abeyes de miel y les abeyes ensin obleru.

Camiéntase que la socialidá evolucionó en forma separtada en distintos grupos d'abeyes.

Sinonimia[editar | editar la fonte]

Apiformes

Abeyes eusociales[editar | editar la fonte]

Viven en truébanos o caxellos, caún cola so reina xunto coles obreres y bázcaros.

Abeyes solitaries, comunales y cuasisociales[editar | editar la fonte]

Algunes otres abeyes formen pequeñes colonies, como gran parte de los bázcaros (Bombus terrestris, B. pratorum, etc.) viven en colonies d'unes 30 a 400 abeyes, mentantes los truébanos d'abeyes de miel pueden tener de 40.000 a 80.000 abeyes en veranu. L'abeya reina ye quien a sobrevivir pola so cuenta un tiempu curtiu (non como les reines eusociales que necesiten que curien d'elles tol tiempu).

Miscelánea[editar | editar la fonte]

Toles abeyes comen néctar y polen. Les abeyes son perbones polinizadores y tienen gran importancia na agricultura.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]