Matricaria recutita

De Wikipedia
Matricaria recutita
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Xéneru: Matricaria
Especie: M. recutita
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La manzanilla de Castiella, manzanilla alemana, dulce o cimarrona (Matricaria recutita o M. camomila) ye una planta yerbácea añal de la familia de les asteracees. Nativa d'Europa y les rexones templaes d'Asia, naturalizóse en delles rexones d'América y Australia.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

La manzanilla alemana ye una planta herbal, de tarmu cilíndricu, argutu, ramosu, d'hasta 50 cm d'altor. Presenta fueyes alternes, bipinnatisectas, colos foliolos. En posición terminal presenta pel branu una inflorescencia en forma de capítulu paniculáu. Les flores radiales son unos 20 mm, cola lígula blanca, ente que los del discu son numberosos, hermafrodites; el receptáculu ye buecu y escarez d'escames, lo que dexa estremala fácilmente de la manzanilla bastarda, Anthemis arvensis (L.) Pall. ex M.Bieb. . Les flores son un pocu amargoses y fragantes.

Hábitat y distribución[editar | editar la fonte]

Ye nativa de la rexón de los Balcanes, dende onde s'espublizó escontra Europa. Ta naturalizada en delles rexones d'América. Y cultívase pal so usu industrial. Crez con facilidá en suelu bien drenáu, con bastante sol; aguanta les xelaes, la escasez de nutrientes y l'acidez del suelu.

Usu[editar | editar la fonte]

Matricariae flos: Cómo s'usen pa faer el té
Detalle de les flores
Ilustración

El tarmu tienru y les sumidaes floríes úsense secos o frescos en fervinchu, arumosa y llixeramente amargosa. Confundir munches vegaes cola manzanilla común, Chamaemelum nobile, y nun ye claro a cual refiérense'l autores al mentar les sos propiedaes melecinales, pero considerar dixestiva, carminativa, sedante, tónica, vasodilatadora y antiespasmódica.[1] L'aceite esencial emplegar en aromaterapia, y la fervinchu de les flores aplicar al pelo p'amontar el so color doráu, cuantimás en neños.

Composición[editar | editar la fonte]

L'aceite esencial supón ente un 0,4 y un 1,0% de la planta fresca; contién sesquiterpenoides (1-alfa-bisabolol y derivaos: bisabolóxidos A, B y C, bisabonolóxido A), antecotulide, camazuleno, lactonas sesquiterpénicas, carburos terpénicos (cadineno, cis-espiro-éter y trans-espiro-éter, farneseno), flavonoides (apigenina, luteolina, quercetina y patuletina), cumarines (dioxicumarina, herniarina, umbeliferona), resines (triacontano, fitosterina), acedu valeriánico y fenoles.

Emplégase medicinalmente como antiinflamatoria, antiespasmódica y ansiolítica, ensin relaxación muscular.

Puede provocar dermatitis de contautu en persones sensibles, y informáronse casos d'anafilaxis ente alérxicos.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Matricaria recutita describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 891. 1753.[2]

Etimoloxía

Matricaria: nome xenéricu que remanez del llatín matrix = "banduyu", en referencia a que la planta foi utilizada como una cura pa los trestornos femeninos.[3]

recutita: llámase-y nome específicu, o polo d'epítetu, tamién epítetu específicu, (nomenclatura en latin)

Sinonimia
  • Camomilla deflexa Gilib.
  • Chamaemelum suaveolens E.H.L.Krause
  • Chamaemelum vulgare Bubani
  • Chamomilla chamomilla (L.) Rydb.
  • Chamomilla courrantiana (DC.)
  • Chamomilla officinalis K.Koch
  • Chamomilla patens Gilib.
  • Chamomilla recutita (L.) Rauschert
  • Chamomilla recutita subsp. bayeri
  • Chamomilla vulgaris Gray
  • Chrysanthemum chamomilla (L.) Bernh.
  • Chrysanthemum suaveolens (L.) Cav.
  • Courrantia chamomilloides Sch.Bip.
  • Matricaria bayeri Kanitz
  • Matricaria capitellata Batt. & Pit.
  • Matricaria courrantiana DC.
  • Matricaria exigua Tuntas
  • Matricaria kochiana Sch.Bip.
  • Matricaria pusilla Willd.
  • Matricaria salina (Schur) Schur
  • Matricaria suaveolens L.[4]
  • Matricaria chamomilla L.[5]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]