Llinia Massa-Senigallia
La llinia La Spezia-Rimini (poles llocalidaes de La Spezia y Rimini) o llinia Massa-Senigallia (poles llocalidaes de Massa y Senigallia) ye una llende llingüística que dixebra les llingües galoitalianes del norte y les llingües italianes centromeridionales. La mesma llinia ta definida por un fexe d'isogloses qu'estremen dambos grupos llingüísticos.
Exemplos d'isogloses[editar | editar la fonte]
La mayor parte d'isogloses acomuñaes a la llinia La Spezia-Rimini son naturalmente isogloses fonétiques. El siguiente cuadru presenta dalgunes de les carauterístiques típiques qu'estremen les variedaes romances al norte y al sur de dicha llinia:
LLATÍN NŎCTE(M) LĂCTE(M) FĂCTU(M) CĂNE(M) HŎMINE(M) LUPU(M) Galoitaliano Llombardu nɔʧ / nɔt laʧ / lat faʧ / fat kã / ka ɔm luf Ligur nøte / nøʧy lajt / løt(y) fajt kan ommo loː Emiliano nɔt lat fat kan ɔmen luf / lawf Vénetu note llati fato kan ɔmo lupo Llinia La Spezia-Rimini Italorromance
centromeridionalToscanu nɔtte latte fatto kane wɔmo lupo Napoletano nɔttə lattə fattə kanə ɔmmə lupə Sicilianu nɔtti latti fattu kani omu lupu
Al norte de la llinia tiénense les siguientes carauterístiques relevantes:
- Vocales:
- Esistencia de redondeamiento vocálicu (vocali turbate) nel sector noroccidental: lat. MŪRU(M) 'muriu' > piemontés de Turín /myr/.
- Apócope, na mayor parte de les llingües galoitalianes perdiéronse les átones finales, sacante les /-a/ (dacuando delles /-i/ tamién se caltienen). Exemplos el llombardu tien òm 'home' (llatín HŎM<o>Ō</o>), nef nieve' (lat. NĔV<o>Y</o>), füm 'fumu' (lat. FŪM<o>O</o>), fil 'filo' (lat. FĪL<o>O</o>), röda 'rueda' (lat. RŎT<o>A</o>) (frente a los equivalentes n'italianu uomo, fumo, nieve, filu, ruota que caltienen siempres la vocal final llatina). En ligur, sicasí, caltiénense delles vocales finales (sacante trés -n) como s'aprecia nos exemplos ramu, rami; lüme, lümi "ramu, ramos; lluz, lluces" (llatín RAMU, RAMI; LŪMĔN, LŪMĬNES</o>; italianu ramu, rami; lume, lumi), ente que pa les pallabres en -n el ligur tien can, chen /kaŋ, keŋ/ 'dog, perros' (frente al italianu cane, cani).
- Síncopa o enclín a la cayida de vocales pretóniques: DENAR(I)O 'dineru' > piemontés de Turín /dne/ (toscanu denaro).
- La Metafonía ye bien común y afecta a les vocales abiertes tóniques è /ɛ/ y ò /ɔ/ cuando van siguíes de /i/ (dacuando tamién /o/). Esti cambéu fonéticu antecedió a la cayida de vocales finales polo que los sos efeutos persisten entá dempués d'haber saperecido les vocales finales. Esto lleva a los desarrollos ie y uo qu'en munchos dialeutos va más llueñe llegando a los monoptongos i y ö /ø/. Esta diptongación ye distinta de la qu'esiste n'italianu estándar (que se produz tantu en sílabes abiertes como zarraes). Asina en llombardu tiense quest 'esto' (italianu questo) pero sicasí quist 'estos' (italian questi).
- Consonantes:
- Lenición de les consonantes oclusives sordes intervocáliques. Esta lenición puede ser una sonorazación como en FRATĔLLU > lombardu /fraˈdɛl/, > piemontés /ˈfrɛl/ (toscanu/italianu estándar fratello / francés frère) o una espirantización CAPĬLLU > piemontés /kaˈvɛj/ (italianu capello / catalán cabell).
- Palatalización del grupu consonánticu -CT-: LĂCTE 'lleche' > Piemontés de Turín /lajt/, > Llombardu /laʧ/.
- Desgeminación consonántica: *TUCCA 'suco, mueyu' > Vénetu /tɔʧo/.
- Palatalización en grau diversu, según les regines, de la A tónica llatina, como en CAVĀRE > piemontés de Turín /gaˈvɛ/ (esa traza tamién se presenta en francés estándar CAPRA > /čɛˈvɾ/).
Romance occidental y oriental[editar | editar la fonte]
Pa dellos autores que consideren que la división primaria nes llingües romances dar ente les llingües romances occidentales (galoibérico) y les orientales (italorrumano) la llinia Massa-Senigallia ye la frontera ente dambos grupos, les llingües occidentales taríen llindaes al norte de dicha llinia, y les les llingües orientales al sur de dicha llinia. Sicasí, non tolos autores comparten la la división ente romance occidental y romance ye la división primaria.
Formes de plural[editar | editar la fonte]
Anguaño la mayoría de les llingües romániques occidentales (iberorromance, occitanorromance, galorromance) usa como morfema de plural -s (francés, español, portugués) derivada de la marca d'acusativu plural del llatín, ente que les llingües al sur y este de la llinia Massa-Senigallia (italianu, rumanu) usen formes de plural derivaes del nominativu plural (-y, -i):
Llatín
(nominativu)Italianu Llatín
(acusativu)Español VĪTA, VĪTÆ vita, vite VĪTAM, VĪTĀS vida, vides LUPUS, LUPĪ lupo, lupi LUPUM, LUPŌS llobu, llobos
Sicasí, tien de señalase que les llingües galoitalianes al norte de la llinia Massa-Senigallia usen formes de plural derivaes de (-i (masculín) y -y (femenín)). Por casu en idioma piamontés tiense:
- ël can / ij can[1] 'el can perru / los canes perros'
- la stòria / -y stòrie 'la hestoria / les hestories'
La mesma situación paez esistir en francés antiguu (anque namái pa los masculinos):
- li pere / li pere[1] (casu rectu)
- -y pere / les peres (casu oblicuu)
- la chose / les choses 'la cosa / les coses'
Por esa razón tien de señalase que la diferencia ente plural sigmático (-s) y non sigmático (-i, y) nun tuvo primeramente bien correlacionada cola llinia Massa-Senigallia.
Referencies[editar | editar la fonte]
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- C. Grassi, A. A. Sobrero, T. Telmon. Fondamenti di dialettologia italiana, Roma-Bari, Editori Laterza, 1997, ISBN 88-420-5131-4.
- L. Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pagg. 504. ISBN 88-15-04340-3