John Forbes Nash

De Wikipedia
John Forbes Nash
Vida
Nacimientu Bluefield (es) Traducir13 de xunu de 1928[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Residencia Municipio de West Windsor (es) Traducir
Muerte Municipio de Monroe (es) Traducir[2]23 de mayu de 2015[3] (86 años)
Causa de la muerte accidente automovilísticu[4]
Familia
Padre John Forbes Nash, Sr.
Casáu con Alicia Nash (1957 – 1963)
Alicia Nash (2001 – 2015)
Estudios
Estudios Bluefield University (en) Traducir
(1941 - 1945)
Carnegie Institute of Technology (es) Traducir
(1945 - 1948) bachiller de ciencies, maestría en ciencies : matemátiques
Universidá de Princeton
(1948 - 1950) doctor
Nivel d'estudios títulu de grau
Philosophiæ doctor
Tesis Non-Cooperative Games
Direutor de tesis Albert W. Tucker
Direutor de tesis de Seth Patinkin (en) Traducir
Llingües falaes inglés[5]
Oficiu matemáticu, economistaprofesor universitariu
Emplegadores RAND (es) Traducir  (1950 –  1954)
Institutu Teunolóxicu de Massachusetts  (1952 –  1959)
Universidá de Princeton  (1995 –
Trabayos destacaos equilibrio de Nash (es) Traducir
Nash blowing-up (en) Traducir
Teorema de inmersión de Nash (es) Traducir
Nash–Moser theorem (en) Traducir
Nash–Kuiper theorem (en) Traducir
Nash-Williams theorem (en) Traducir
Decimonoveno problema de Hilbert (es) Traducir
Nash functions (en) Traducir
Premios
Miembru de Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[11]
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Sociedá Filosófica Americana
Academia Noruega de Ciencies y Lletres
Sociedá Matemática Americana[9]
Econometric Society (es) Traducir[6]
Creencies
Relixón Ateísmo cristiano (es) Traducir[12]
IMDb nm1171285
Cambiar los datos en Wikidata

John Forbes Nash Jr. (13 de xunu de 1928Bluefield (es) Traducir – 23 de mayu de 2015Municipio de Monroe (es) Traducir)[13] foi un matemáticu d'Estaos Xuníos, especialista en teoría de xuegos,[14] xeometría diferencial[15] y ecuaciones en derivaes parciales,[16] que recibió'l Premiu Nobel d'Economía en 1994[17] polos sos apurras a la teoría de xuegos y los procesos de negociación, xunto a Reinhard Selten y John Harsanyi.[18] La película A Beautiful Mind (2001) ta basada na so vida.

Biografía[editar | editar la fonte]

Infancia[editar | editar la fonte]

De pequeñu foi un neñu solitariu al que-y gustaba enforma lleer y xugaba pocu colos demás neños de la so edá. La so madre, qu'estudió dellos idiomes nes universidaes Virxinia Occidental y Colexu Martha Washington, aguiyólu por qu'estudiara. El so padre, un inxenieru llétricu que lluchó na I Guerra Mundial, foi profesor de la Universidá de Texas. A los catorce años empezó a amosar interés poles matemátiques y la química, seique influyíu pol llibru que publicó Eric Temple Bell en 1937: Men of mathematics. Entró nel Colexu Bluefield en 1941.

Periodu d'estudios[editar | editar la fonte]

Ganó una beca nel concurso George Westinghouse. En xunu de 1945 matricular na actual Universidá Carnegie Mellon pa estudiar inxeniería química, a diferencia del so padre. Pero foi'l so profesor quien, dándose cuenta de la so habilidá pa les matemátiques, convencer por que se especializara nelles. Tres años más tarde aceptó una beca de la Universidá de Princeton pal doctoráu de matemátiques. La carta d'encamientu contenía una única frase: «Esti home ye un xeniu».[19]

Periodu universitariu[editar | editar la fonte]

Na Universidá de Princeton impartíen clases Albert Einstein y John von Neumann, daqué que motivó la so enganía por destacar y llograr cierta reconocencia. Inventó un xuegu «matemáticamente perfectu» (nel cual basóse darréu Hex) y en 1949 escribió un artículu tituláu Puntos d'equilibriu en xuegos de n-persones,[20] nel que definía'l equilibriu de Nash. Con 21 años doctorar con una tesis de menos de trenta páxina sobre xuegos non cooperativos, so la direición d'Albert W. Tucker. Consiguió darréu reconocencia ente'l restu de los especialistes y pocu dempués empezó a trabayar pa la RAND, una institución de la Fuercia Aérea de los Estaos Xuníos dedicada a la investigación estratéxica.

Nel branu de 1954 foi arrestáu mientres una redada policial. Casóse en 1957 con una alumna so del MIT, la salvadoriana Alicia Lardé López-Harrison (1933-2015). Tres un añu de matrimoniu diagnosticóse-y esquizofrenia y tou camudó. En tando internáu mientres cincuenta díes nel hospital McLean, viaxó a Europa, onde intentó consiguir l'estatus de refuxáu políticu. Creía que yera escorríu por «criptocomunistas» (axentes comunistes infiltrados). Tuvo hospitalizáu en delles ocasiones por periodos de cinco a ocho meses en dellos centros psiquiátricos de Nueva Jersey y salió creyendo que se curara, hasta que decidió suspender el so tratamientu con fármacos, lo que causó'l remanecimientu de les allucinaciones. A puntu de ser internáu nuevamente, diose cuenta de les sos allucinaciones polo que, usando la teoría de que tou problema tien una solución, decidió resolver pola so cuenta'l so problema psiquiátricu y asina, col pasu del tiempu, aprendió a vivir coles sos allucinaciones ignorándoles por completu.

Les sos teoríes influyeron nes negociaciones comerciales globales, nes meyores de la bioloxía evolutiva y nes rellaciones llaborales nacionales. Dellos años dempués, Nash consiguió tornar a la universidá, onde impartió clases de matemátiques.

Enfermedá mental[editar | editar la fonte]

Nash nuna conferencia sobre teoría de xuegos en 2006 (Colonia)

Primeramente la enfermedá mental de Nash manifestóse como paranoya; más tarde la so esposa describiría'l so comportamientu como erráticu. Nash paecía creer que tolos homes qu'usaben corbates coloraes formaben parte d'un grupu de comunistes que conspiraben contra él; Nash unviaría cartes a les embaxaes en Washington, D.C., afirmando qu'ellos taben estableciendo una especie de gobiernu nel país.[21][22] Los sos problema psicolóxicos manifestaríense dientro de la so vida profesional cuando n'unu de los sos discursos sobre la Hipótesis de Riemann dau na Sociedá de Matemática d'Estaos Xuníos de la Universidá de Columbia en 1959; Nash se notaría incomprensible nes sos pallabres, polo que los sos colegues de l'audiencia darréu daríense cuenta que daqué taba mal.[23]

Ente abril y mayu de 1959 foi almitíu nel Hospital McLean; onde foi diagnosticáu d'Esquizofrenia paranoide. D'alcuerdu al Manual diagnósticu y estadísticu de los trestornos mentales, o DSM, la persona que sufre d'esti trestornu ye relativamente estable, usualmente paranoide, fuertes creencies en coses falses, imaxinación esaxerada y pocu realista, y perceición real de coses que nun lo son. Alteraciones auditives, falta de motivación por vivir, y depresión.[24][25]

EN 1961 ingresa al Hospital Psiquiátricu de Trenton en Nueva Jersey.[26] Y mientres los 9 meses siguientes pasaría periodos n'hospitales psiquiátricos, nos cualos recibiríen tratamientos con fármaco antipsicóticos y terapies de shock con insulina.[25][27][28]

Anque les melecines que consumía yeren recetados, Nash más tarde afirmaría que solo lo faía contra la so voluntá. Dende 1970, yá nun volvería ser internáu nun hospital psiquiátricu, y refugaríase a siguir consumiendo melecines. Según Nash, na película Una Mente Brillosa amosábase la inexactitud de qu'entá dempués d'aquella fecha tamién consumía antipsicótico atípicus los cualos nun yeren recetados nesa dómina. L'atribuyó esta descripción de la película al guionista, col fin d'evitar que persones con trestornos similares, y que vieren la película, dejarasen de tomar les sos melecines.[29] El periodista Robert Whitaker escribió un artículu nel que suxuría que la puesta recuperación de Nash podría ser afeutada pol consumu de dichos melecines.[30]

Nash sentía que los sicofármacos nun yeren bien efeutivos y que los efeutos adversos nun yeren bien consideraos depués de qu'unu yera diagnosticáu con una enfermedá mental.[31][32][33] Según Sylvia Nasar, Nash recuperaríase gradualmente de la so enfermedá col pasu del tiempu y gracies al sofitu de la so esposa, de Lardé. Nash llograría siguir trabayando gracies a la so redolada comuñal nel cual yeren aceptaes les sos escentricidaes. De Lardé diría del so maríu, "ye solo cuestión de vivir una vida sele".[21]

Según Nash l'entamu de los sos desordenes mentales seríen mientres los primeros meses de 1959, cuando la so esposa taba embarazada. Describiendo'l procesu como un cambéu "d'un pensamientu racional científicu escontra un pensamientu delirante típicu de persones que fueron diagnosticaes de 'esquizofrenia' o 'esquizofrenia paranoide'".[34] Pa Nash, esto incluyía trate asina mesmu como un mensaxeru o daquién que tien una determinada misión; arrodiáu tantu de partidarios como opositores y axentes secretos, ente los cualos sentíase que yera escorríu y buscáu pa resolver enigmes de revelacón divina.[35] Nash suxurió que los sos delirios taben rellacionaos a la so sensación de tristura, a los sos deseos de sentise importante y reconocíu, y a la so forma carauterística de pensar, diciendo, "Yo nun tendría idees tan bones científicamente, si tuviera una forma más normal de pensar." Tamién diría, "Si nun me sintiera tan primíu, duldo que sufriera esti trestornu".[36] Nun estableció categóricamente una distinción ente esquizofrenia and trestornu bipolar.[37] Nash mentaría tamién que nun escucharía voces na so cabeza hasta enantes de 1964, y que más tarde él, por voluntá propia, refugaría diches voces.[38] Declarando tamién que'l siempres foi obligáu a dir a los hospitales psiquiátricos contra la so voluntá; que temporalmente arrenunciaba a los sos "hipótesis delirantes de suañu" depués de estár el tiempu abondu nun hospital pa dicir que taba recuperáu o tener un comportamientu normal "racionalmente forzáu". Que solo por cuenta propia llograría "refugar intelixentemente" dalgunes de los sos "influencies delirantes" y creencies "políticamente empobinaes" tan rápido como se sintiera cómodu. Por 1995, diría que sicasí, a pesar que "volviera pensar racionalmente como científicu," entá asina se sentía más llindáu, a como pensaba enantes.[34][39]

En 1994 escribió:

Tuvi alredor de cinco a ocho meses n'hospitales de Nueva Jersey, siempres en contra de la mio voluntá y siempres tratando de dar dalgún argumentu llegal pa salir d'ellos. Y asocedía que depués de tar tanto tiempu hospitalizáu, a la fin llograba arrenunciar a les mios hipótesis de deliriu y volvía a pensar pol mio mesmu como una persona convencional; podía volver a sigo a les mios investigaciones matemátiques; nestos periodos, por dicir, de racionalidá forzada, tenía ésitu nes mios investigaciones. Como por casu cuando estudiaba sobre "El problema de Cauchy sobre les ecuaciones diferenciales pa un fluyíu xeneral"; o la idea a la cual el Prof. Hironaka llamó "la estallante tresformamientu de Nash", la de les "Singularidaes de la estructura del arcu" y les "Soluciones analítiques de problemes de función implícita con datos analíticos".

Pero depués de tornar a les mios hipótesis de delirios de suañu a finales de 1960; volví nuna persona qu'anque con creencies delirantes, de comportamientu relativamente moderáu; y eso ayudábame a poder evitar les hospitalizaciones y les consultes direutes con psiquiatres.

Y como foi pasando'l tiempu. Gradualmente empecé a refugar intelixentemente dalgunes de les mios creencies delirantes, pensando que les cualos yeren carauterístiques de la mio orientación. Esto foi mas meyor cuando empecé a refugar les mios creencies políticamente empobinaes, esencialmente viéndoles como bagazos inútiles d'esfuerciu intelectual. Polo qu'agora, aparentemente en vueltu a pensar de forma racional, como caracteriza a un home de ciencia.[34]


Una mente brillosa[editar | editar la fonte]

En 1998, Sylvia Nasar publicó la novela Una mente brillosa, y tres años más tarde estrenóse la película homónima, dirixida por Ron Howard y protagonizada por Russell Crowe.[40] Basada na vida de John Nash, la película ganó cuatro Óscars, incluyendo la categoría de meyor película. Ésta nun ye una biografía exacta, yá que s'atopen ciertes diferencies ente la realidá y la ficción. A esti respectu, el mesmu Nash declaró: «Tien errores y llicencies, inclusive nos llugares de rodaxe. Por casu, nun se rodó na Universidá de Princeton, que ye onde yo estudié, anque sí apaez un edificiu que fai pensar en Princeton». Sicasí, reconoz que «lo positivo foi que supo llamar l'atención en tol mundu sobre la esquizofrenia».[41]

Fallecimientu[editar | editar la fonte]

El 23 de mayu de 2015, Nash de 86 años finó al pie de la so esposa Alicia Lardé López-Harrison de 82 años nun accidente de tráficu en Nueva Jersey[42][43] Nel momentu del accidente, dambos diben nun taxi, el choque producióse cuando'l taxi intentó adelantrar a otru vehículu. Según una versión de la policía llocal, nengunu de los dos llevaba puestu el cintu de seguridá, polo que la pareya salió despidida del vehículu tres l'impautu.[44]

Premios[editar | editar la fonte]

Les contribuciones de John Nash a les árees de Matemátiques y Economía fixéron-y merecedor de numberosos premios a lo llargo de la so vida. D'ente ellos, cabo destacar los siguientes:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. «Famed 'A Beautiful Mind' mathematician John Nash, wife, killed in N.J. Turnpike crash» (inglés). NJ.com. Consultáu'l 24 mayu 2015.
  3. «John Nash Dead: 'A Beautiful Mind' Mathematician Killed In Car Accident» (24 mayu 2015).
  4. URL de la referencia: https://qz.com/411383/princeton-mathematician-john-nash-and-his-wife-alicia-are-killed-in-a-car-accident/.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  6. 6,0 6,1 URL de la referencia: https://www.econometricsociety.org/society/organization-and-governance/fellows/memoriam. Data de consulta: 6 abril 2023.
  7. «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994».
  8. Afirmao en: MacTutor History of Mathematics archive.
  9. 9,0 9,1 URL de la referencia: http://www.ams.org/fellows_by_year.cgi?year=2013. Data de consulta: 24 payares 2022.
  10. «John Nash et Louis Nirenberg au panthéon des maths» (25 marzu 2015).
  11. Afirmao en: NNDB. Llingua de la obra o nome: inglés.
  12. URL de la referencia: https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Nash/.
  13. «Famed 'A Beautiful Mind' mathematician John Nash, wife killed in taxi crash, police say» (inglés). NJ.com (24 de mayu de 2015). Consultáu'l 24 de mayu de 2015.
  14. J. Nash, Non-Cooperative Games, Annals of Mathematics, Vol. 54 (1951), páxs. 286–295. doi:10.2307/1969529. JSTOR 1969529.
  15. J. Nash, Real algebraic manifolds, Annals of Mathematics, Vol. 56, Non. 3 (November 1952), páxs. 405–421, MR 0050928. See Proc. Internat. Congr. Math. AMS. 1952. páxs. 516–517.
  16. J. Nash, Continuity of solutions of parabolic and elliptic equations, American Journal of Mathematics, Vol. 80 (1958), páxs. 931-958.
  17. Premiu Nobel d'Economía de 1994
  18. Díaz-Romeral, Javier (mayu 2015). «Game over: l'adiós a John Nash». Principia. ISSN 2386-5997. http://principia.io/2015/05/25/john-nash/. 
  19. Kuhn W., Harold; Sylvia Nasar (Eds.). «The Essential John Nash» páxs. Introduction, xi. Princeton University Press. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  20. Equilibium points in n-person games, PNAS, 1 de xineru de 1950, vol. 36 non. 1 páxines 48-49 (n'inglés). Artículu unviáu a la revista de PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciencies) el mes de payares de 1949 y espublizóse en dicha revista en xineru de 1950.
  21. 21,0 21,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Nasar1994
  22. Nasar (2011), p. 251.
  23. Sabbagh, Karl (2003). Atlantic Books: Dr. Riemann's Zeros. ISBN 1-84354-100-9.
  24. «Brown University Didactic Readings: DSM-IV Schizophrenia (DSM-IV-TR #295.1–295.3, 295.90)» páxs. 1–11. Brown University. Consultáu'l June 1, 2015.
  25. 25,0 25,1 Nasar (2011), p. 32.
  26. O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F., «John Forbes Nash» (n'inglés), MacTutor History of Mathematics archive, Universidá de Saint Andrews, http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Nash.html .
  27. Ebert, Roger (2002). Andrews McMeel Publishing: Roger Ebert's Movie Yearbook 2003. ISBN 978-0-7407-2691-0. Consultáu'l July 10, 2008.
  28. Beam, Alex (2001). PublicAffairs: Gracefully Insane: The Rise and Fall of America's Premier Mental Hospital. ISBN 978-1-58648-161-2. Consultáu'l July 10, 2008.
  29. Greihsel, Marika (September 1, 2004) John F. Nash, Jr. – Interview. Nobel Foundation Interview, September 2004.
  30. Whitaker, R. (March 4, 2002) "Mind drugs may hinder recovery". By Robert Whitaker USA Today 03/03/2002 – Updated 10:30 PM ET.
  31. Nash, John "PBS Interview: Medication". 2002.
  32. Nash, John "PBS Interview: Paths to Recovery". 2002.
  33. Nash, John "PBS Interview: How does Recovery Happen?" 2002.
  34. 34,0 34,1 34,2 Nash, John (1995) "John F. Nash Jr. – Biographical" from -yos Prix Nobel. The Nobel Prizes 1994, Editor Tore Frängsmyr, [Nobel Foundation], Stockholm, 1952,
  35. Nash, John "PBS Interview: Delusional Thinking". 2002.
  36. Nash, John "PBS Interview: The Downward Spiral" 2002.
  37. Nash, John (April 10, 2005) "Glimpsing inside a beautiful mind". Interview by Shane Hegarty. Schizophrenia.com.
  38. Nash, John "PBS Interview: Hearing voices". 2002.
  39. Nash, John "John Nash: My experience with mental illness". PBS Interview,2002.
  40. IMDB (ed.): «A Beautiful Mind». Consultáu'l 30 de setiembre de 2015.
  41. Rosa Tristán, "El Nobel visita Madrid", El Mundo, 26/02/2008
  42. «John Nash, 86, inspiration for the film 'A Beautiful Mind,' and wife die in car accident on New Jersey Turnpike: police» (25 de mayu 2015). Consultáu'l 25 de mayu 2015.
  43. Joel Landau (24 de mayu 2015). John Nash, 86, inspiration for the film 'A Beautiful Mind,' and wife die in car accident on New Jersey Turnpike: police. New York Post. http://www.nydailynews.com/news/crime/john-nash-86-dies-car-accident-article-1.2233775. 
  44. "Muerre John Nash, A Beautiful Mind", El País, 24/05/2015
  45. Archivu de la Universidá de Princeton
  46. «John F. Nash, Jr. 2010 Honoree».
  47. «Nash receives Abel Prize for revered work in mathematics». Consultáu'l 25 de marzu de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • NASH, John F., Essays on Game Theory, Edward Elgar Publishing, 1996, 91 pp. ISBN 1781956294, 9781781956298
  • NASAR, Sylvia, Una mente prodixosa, Penguin Random House Grupu Editorial España, 2012, 632 pp. ISBN 8490322988, 9788490322987
  • KUHN, Harold William, The Essential John Nash, Princeton University Press, 2002, 244 pp. ISBN 0691095272, 9780691095271
  • SIEGFRIED, Tom, A Beautiful Math:: John Nash, Game Theory, and the Modern Quest for a Code of Nature, National Academies Press, 2006, 272 pp. ISBN 0309133807, 9780309133807
  • KUHN, Harold W.NIRENBERG, Louis, SARNAK, Peter, A Celebration of John F. Nash Jr., Volume 1, Duke University Press, 1996, 494 pp. ISBN 0822317826, 9780822317821
  • HEPHAESTUS BOOKS, Articles on Mercer County, West Virginia, Including: John Forbes Nash, Jr., Bob Denver, Teddy Weatherford, Hazel Dickens, Hugh Ike Shott, Rod Thorn,, Hephaestus Books, 2011, 250 pp. ISBN 1244502618, 9781244502611

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]