Diferencies ente revisiones de «Mar Mediterraneu»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Llinia 17: Llinia 17:
* [[Malta]] y [[Xipre]] como islles que conformen estaos independientes.
* [[Malta]] y [[Xipre]] como islles que conformen estaos independientes.


== Subdivisión ==
== Sobdivisión ==
[[Imaxe:Mediterranean Sea political map-es.svg|right|thumb|300px|El Mediterraneu y les sos sodivisiones.]]
Tradicionalmente esti mar ta subdividíu n'otros más pequeños y que tienen mayor o menor consideración dependiendo del so tamañu o importancia xeohestórica; asina pue dividise ente mayores y menores.
Esti mar sodivídese, según la Organización Hidrográfica Internacional, n'otros más pequeños. Según la enumeración de la tercer edición de ''Limits of Oceans and Seas'' ([[1953]])<ref>[http://www.iho-ohi.net/iho_pubs/standard/S-23/S23_1953.pdf Disponible pa la so descarga equí]</ref> estos son:


# [[Estrechu de Xibraltar]]
# Mayores (d'Occidente pa Oriente):
## [[Mar Tirrenu]].
# [[Mar d'Alborán]]
# [[Mar Balear]], que la so mitá oriental recibe'l nome de [[mar de Cerdeña]], mayormente nesa islla.
## [[Mar Adriáticu]].
## [[Mar Xónicu]].
# [[Mar de Liguria]]
## [[Mar Exéu]].
# [[Mar Tirrenu]]
## [[Mar Prietu]].
# [[Mar Xónicu]]
# [[Mar Adriáticu]]
# Menores (d'Occidente pa Oriente):
# [[Mar Exéu]]. Esti sodivídese tradicionalmente en trés: [[mar de Tracia]], [[mar de Creta]] y [[mar de Mirtos]].
## [[Mar d'Alborán]].
Hai otru nome tradicional, el de [[mar de Libia]], pa referise a la fastera mediterránea asitiada ente esti país y los mares Xónicu Exéu; sicasí, la OHI nun lu recueye na obra de referencia internacional pa considerar les llendes de los mares y océanos.
## [[Mar Menor]].

## [[Mar de Liguria]].
Hai otros mares que, magar que tán incluyíos na cuenca mediterránea, son consideraos pola OHI como mares independientes y ayenos a elli:
## [[Mar de Mármara]].
## [[Mar de Llevante]].
# [[Mar Prietu]].
## [[Mar d'Azov]].
# [[Mar de Mármara]].
# [[Mar d'Azov]].


== Enllaces esternos ==
== Enllaces esternos ==

Revisión a fecha de 18:32 28 xnt 2015

La superficie del Mediterraneu.

El Mediterraneu ye un mar del Atlánticu oriental, asitiáu ente Europa meridional, Asia occidental y África del norte. Tien aprosimadamente 2,5 millones de km² y 3.860 km de lonxitú ya ye'l mar interior más grande del mundu. Les sos agües, que bañen les tres penínsules del sur d'Europa, (Ibérica, Itálica y Balcánica) y una d'Asia, Anatolia, comuniquen col océanu Atlánticu al través del estrechu de Xibraltar), col mar Negru (polos estrechos del Bósforo y de los Dardanelos), y cola mar Bermeya (pela canal de Suez). Formóse fai 6,5 millones d'años debío al agua que lo inundó pol estrechu de Xibraltar.

Orixen del nome

El nome d'esti mar vien del latín mar medi terraneum, que quier decir mar en mediu de les tierres. Los romanos llamábenlo Mare Nostrum porque toes les orielles yeren d'ellos.

Llendes

El Mediterraneu tien como llendes les costes d'África, Asia y Europa comprendíes ente'l estrechu de Xibraltar al oeste y la entrada a los Dardanelos y la canal de Suez al este. Sodivídese en dos grandes cuenques:

  • la occidental, que les sos llendes son: al oeste, la llínia imaxinaria qu'aúne'l cabu Trafalgar (España) y'l cabu Espartel (Marruecos); al noreste, la costa occidental d'Italia, la costa norte de Sicilia y, nel estrechu de Messina, la llínia imaxinaria qu'aúne l'estremu norte del cabu Paci (15º42'E) col cabu Peloro, que ye l'estremu oriental de la islla de Sicilia; y al este la llínia qu'aúne'l cabu Lilibeo (37º47'N, 12º22'E), que ye l'estremu occidental de Sicilia, col cabu Bon (Túnez).
  • la oriental, que llenda: al oeste, coles llendes nororiental y oriental de la cuenca occidental; al noreste cola llínia imaxinaria qu'aúne Kum Kale (26º11'E) col cabu Helles, que ye la entrada occidental a los Dardanelos; al sureste cola entrada de la canal de Suez; y al este cola costa de Siria y Palestina.

Llenden col Mediterraneu los siguientes estaos:

Sobdivisión

El Mediterraneu y les sos sodivisiones.

Esti mar sodivídese, según la Organización Hidrográfica Internacional, n'otros más pequeños. Según la enumeración de la tercer edición de Limits of Oceans and Seas (1953)[1] estos son:

  1. Estrechu de Xibraltar
  2. Mar d'Alborán
  3. Mar Balear, que la so mitá oriental recibe'l nome de mar de Cerdeña, mayormente nesa islla.
  4. Mar de Liguria
  5. Mar Tirrenu
  6. Mar Xónicu
  7. Mar Adriáticu
  8. Mar Exéu. Esti sodivídese tradicionalmente en trés: mar de Tracia, mar de Creta y mar de Mirtos.

Hai otru nome tradicional, el de mar de Libia, pa referise a la fastera mediterránea asitiada ente esti país y los mares Xónicu Exéu; sicasí, la OHI nun lu recueye na obra de referencia internacional pa considerar les llendes de los mares y océanos.

Hai otros mares que, magar que tán incluyíos na cuenca mediterránea, son consideraos pola OHI como mares independientes y ayenos a elli:

  1. Mar Prietu.
  2. Mar de Mármara.
  3. Mar d'Azov.

Enllaces esternos

  1. Disponible pa la so descarga equí