Diferencies ente revisiones de «Mar Mediterraneu»
Plantilla: {{1000}}, usando Fastbuttons |
|||
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
{{1000}} |
|||
[[Archivu:Mediterranean Sea surface.jpg|thumb|350px|right|La superficie del Mediterraneu.]] |
[[Archivu:Mediterranean Sea surface.jpg|thumb|350px|right|La superficie del Mediterraneu.]] |
||
El '''Mediterraneu''' ye un [[mar]] del [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]] oriental, asitiáu ente [[Europa]] meridional, [[Asia]] occidental y [[África]] del norte. Tien aprosimadamente 2,5 millones de km² y 3.860 km de lonxitú ya ye'l mar interior más grande del mundu. Les sos agües, que bañen les tres penínsules del sur d'Europa, ([[Península Ibérica|Ibérica]], [[Península Itálica|Itálica]] y [[Península Balcánica|Balcánica]]) y una d'[[Asia]], [[Anatolia]], comuniquen col océanu Atlánticu al través del estrechu de [[Xibraltar]]), col [[mar Negru]] (polos estrechos del [[Bósforo]] y de los [[Dardanelos]]), y cola [[mar Bermeya]] (pela [[canal de Suez]]). Formóse fai 6,5 millones d'años debío al agua que lo inundó pol estrechu de Xibraltar. |
El '''Mediterraneu''' ye un [[mar]] del [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]] oriental, asitiáu ente [[Europa]] meridional, [[Asia]] occidental y [[África]] del norte. Tien aprosimadamente 2,5 millones de km² y 3.860 km de lonxitú ya ye'l mar interior más grande del mundu. Les sos agües, que bañen les tres penínsules del sur d'Europa, ([[Península Ibérica|Ibérica]], [[Península Itálica|Itálica]] y [[Península Balcánica|Balcánica]]) y una d'[[Asia]], [[Anatolia]], comuniquen col océanu Atlánticu al través del estrechu de [[Xibraltar]]), col [[mar Negru]] (polos estrechos del [[Bósforo]] y de los [[Dardanelos]]), y cola [[mar Bermeya]] (pela [[canal de Suez]]). Formóse fai 6,5 millones d'años debío al agua que lo inundó pol estrechu de Xibraltar. |
Revisión a fecha de 21:07 8 may 2012
El Mediterraneu ye un mar del Atlánticu oriental, asitiáu ente Europa meridional, Asia occidental y África del norte. Tien aprosimadamente 2,5 millones de km² y 3.860 km de lonxitú ya ye'l mar interior más grande del mundu. Les sos agües, que bañen les tres penínsules del sur d'Europa, (Ibérica, Itálica y Balcánica) y una d'Asia, Anatolia, comuniquen col océanu Atlánticu al través del estrechu de Xibraltar), col mar Negru (polos estrechos del Bósforo y de los Dardanelos), y cola mar Bermeya (pela canal de Suez). Formóse fai 6,5 millones d'años debío al agua que lo inundó pol estrechu de Xibraltar.
Orixen del nome
El nome d'esti mar vien del latín mar medi terraneum, que quier decir mar en mediu de les tierres. Los romanos llamábenlo Mare Nostrum porque toes les orielles yeren d'ellos.
Llendes
Llenden col Mediterraneu:
- Xibraltar (Reinu Xuníu), España, Francia, Mónacu, Italia, Eslovenia, Bosnia y Herzegovina, Croacia, Albania, Grecia y Turquía, pola costa norte.
- Siria, Líbanu, Israel y la Franxa de Gaza pol este.
- Exiptu, Libia, Tunicia, Arxelia y Marruecos, pol sur.
- Malta y Xipre como islles que conformen estaos independientes.
Subdivisión
Tradicionalmente esti mar ta subdividíu n'otros más pequeños y que tienen mayor o menor consideración dependiendo del so tamañu o importancia xeohestórica; asina pue dividise ente mayores y menores.
- Mayores (d'Occidente pa Oriente):
- Menores (d'Occidente pa Oriente):
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Mediterraneu.
- http://homepage.mac.com/uriarte/medsec.html