Diane Keaton

De Wikipedia
Diane Keaton
Vida
Nacimientu Los Angeles[1]5 de xineru de 1946[2] (78 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Residencia Cholula (es) Traducir
Beverly Hills
Familia
Pareyes Woody Allen
Warren Beatty
Fíos/es
Estudios
Estudios Orange Coast College (en) Traducir
Santa Ana High School (en) Traducir
Santa Ana College (en) Traducir
Neighborhood Playhouse School of the Theatre (en) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu actriz de cine, actriz de televisión, direutora de cine, guionista, fotógrafa, productora de cine, cantante, direutora de videos musicales, comedianta, escritora, actriz, actriz de teatruactriz de voz
Llugares de trabayu Estaos Xuníos
Premios
Nominaciones
Miembru de SAG-AFTRA (es) Traducir
Sindicato de Actores (es) Traducir
Creencies
Relixón Agnosticismu
IMDb nm0000473
dianekeaton.com
Cambiar los datos en Wikidata

Diane Keaton (5 de xineru de 1946Los Angeles) ye una actriz, direutora y productora de cine d'Estaos Xuníos. Ganadora d'un Óscar a la meyor actriz, dos premios Globu d'Oru y un Bafta. Xunto con Faye Dunaway y Katharine Hepburn, ye l'actriz con más películes na llista de les 100 meyores películes según el American Film Institute.

Diane Keaton empezó la so carrera nel teatru y debutó na pantalla grande en 1970. El so primer papel importante foi como Kay Adams na película The Godfather, pero les películes que formaron los sos primeros años fueron les que fizo col so direutor y coestrella Woody Allen. Les sos primeres dos películes pa Allen, El dormilón (Sleeper, 1973) y Love and Death (Love and Death, 1975), establecer como una actriz risible. La so tercera, Annie Hall (1977), significó-y ganar el premiu Óscar a la meyor actriz. Keaton declaró qu'ella ta: "fecha a midida pa la comedia".[8]

Diane Keaton aceptó de siguío papeles distintos pa evitar quedase como l'estereotipu del so personaxe de Annie Hall. Convertir nuna peracabada actriz dramática, empezando con Looking for Mr. Goodbar (Looking for Mr. Goodbar, 1977) y foi candidata a los premios Óscar por Reds (Reds, 1981) y Marvin's Room (1996). Dalgunes de les sos películes populares más recién inclúin a El padre de la novia (Father of the Bride, 1991), The First Wives Club (The First Wives Club, 1996), y Daquién tien que vencer o Cuandoquier te espéreslo (Something's Gotta Give, 2003). Les películes de Keaton recaldaron en total más de $1.100 millones namái n'América del Norte.[9] Amás d'actuar ye fotógrafa, corredora de propiedaes inmobiliaries y cantante ocasional. La so actuación en Looking for Mr. Goodbar convirtió a Keaton en sex symbol, de la mesma la so particular forma de vistir fixo de l'actriz un iconu de la moda nos años 70.

Primeros años y educación[editar | editar la fonte]

Diane Keaton ye la mayor de cuatro hermanos. El so padre Jack Hall (1921-1990) yera inxenieru civil y la so madre Dorothy Keaton (1921-2008) yera ama de casa y fotógrafa aficionada.[10] El so padre provenía d'una redolada católica americanu-irlandés y la so madre, d'una familia metodista. Keaton foi criada como metodista pola so madre. La so primer ambición pa convertise n'actriz vieno tres trunfar la so madre nel concursu de "Sra. Los Angeles" p'ames de casa. Keaton afirma que la teatralidad del acontecimientu inspirar a faese actriz de teatru.[11] Tamién señaló a Katharine Hepburn como una de les sos inspiraciones. Almirar por interpretar muyeres fuertes ya independientes.[12]

Diane Keaton graduar en 1964 de la secundaria Santa Ana en Santa Ana, California. Ellí participó en clubes de cantar y actuación ya interpretó'l papel de Blanche Dubois nuna producción de la escuela de A Streetcar Named Desire (A Streetcar Named Desire). Dempués de la graduación asistió a la universidá de Santa Ana y al Orange Coast College pa estudiar drama, pero retiróse dempués d'un añu pa buscar una carrera nel mundu del espectáculu en Manhattan.[13] Al xunise a la Actors' Equity Association adoptó l'apellíu de Keaton, el nome de soltera de la so madre, porque yá había una Diane Hall rexistrada.[14] Por un curtiu tiempu, tamién trabayó eventualmente en nightclubs como cantante.[15] Remembraría más palantre el so actu de nightclub en Annie Hall (1977) y nun cameo en Díes de radiu (Radio Days, 1987).

Diane Keaton empezó a estudiar actuación nel Neighborhood Playhouse en Nueva York. Primeramente estudió so la téunica de Meisner, fecha popular nos años 20 por Sanford Meisner, un direutor d'actores de Nueva York. Keaton describió la so téunica actoral como «[siendo] solamente tan bona como la persona cola que tas actuando... Al contrariu de dir pelos mios propios medios pa crear una actuación maraviyosa ensin l'ayuda de naide. ¡Preciso siempres l'ayuda de toos!».[15]

Según el so compañeru de repartu en Reds, Warren Beatty: «Diane asume un llibretu como una obra de teatru porque tien la obra entera memorizada primero qu'unu empiece a faer la película; nun conozo a nengún otru actor que faiga eso».[16]

En 1968 Keaton convertir nuna suplente na producción orixinal de Broadway de Hair.[17] Ganó cierta notoriedá pola so negativa a desvistise nes partes del musical en que el repartu enteru actuaba desnudu, anque la desnudez na producción yera opcional pa los actores (y los qu'actuaron desnudos recibieron un bonu de 50 dólares)[18][11]). N'actuando en Hair mientres nueve meses, presentar a la prueba d'actores pa un papel na producción de Woody Allen Play it again, Sam. Anque cuasi foi refugada por ser demasiáu alta (cola so 1,69 m ye 4 cm más alta que Allen), consiguió'l puestu.[10]

Carrera[editar | editar la fonte]

1970[editar | editar la fonte]

Dempués de ser candidata pa un premiu Tony por Play It Again, Sam, Keaton fixo'l so debú nel cine con Lovers and Other Strangers (1970). Siguió como convidada en papeles de la serie de la televisión Amor a l'americana (Love, American Style) y Galería Nocherniega. Tamién apaeció en dellos anuncios de desodorante.

El papel que lu punxo nel mapa llegó en 1971 cuando la escoyeron pa interpretar a Kay Adams, la novia de Michael Corleone (interpretáu por Al Pacino), nel gran ésitu de 1972 The Godfather de Francis Ford Coppola. Coppola dixo qu'afayó a Keaton en Lovers and Other Strangers, y contratar por cuenta de la so reputación de escéntrica, carauterística que quería qu'apurriera al papel.[19] (Keaton afirma que se referíen a ella nesi entós como «l'actriz loquita» de la industria cinematográfica[11]). Pa la so actuación inspiró daqué na so esperiencia al faer la película, una y bones dambes consistíen en ser «la muyer nun mundu d'homes».[11] The Godfather foi un ésitu críticu y financieru ensin par, ganando'l Óscar de 1972 a meyor película.

Dos años más tarde repitió'l so papel en The Godfather Part II. De primeres yera renuente. indicando que «taba escéptica sobre interpretar a Kay otra vegada na secuela del Padrín. Pero cuando lleí'l llibretu, el personaxe paecía muncho más sustancial que na primer película».[13] Na segunda parte'l so personaxe camudara dramáticamente, más amarguríu poles actividaes del so home. Anque Keaton recibió muncha esposición por estes películes, la importancia del so personaxe yera mínima. Time escribió qu'ella taba «invisible en The Godfather y pálida en The Godfather, parte II».[20]

Otres películes notables de Keaton a finales de los años 70 incluyeron delles collaboraciones con Woody Allen. Naquel tiempu tenía una rellación sentimental con él, y representó munchos personaxes excéntricos en delles de les sos películes risible y dramáticu, ente elles El dormilón, Love and Death, Interiores, Manhattan y la versión fílmica de Play it again, Sam (Suaños d'un engañador). Allen reconoz que Keaton foi la so musa mientres la primer etapa de la so carrera.[21]

En 1977 Keaton protagonizó con Allen la comedia romántica Annie Hall, na cual desempeñó unu de los sos papeles más famosos. Annie Hall foi escrita y empobinada por Allen, y la película viose como una "autobiografía" de la so pasada rellación con Diane Keaton. Allen basó'l calter de Annie Hall llibremente en Keaton ("Hall" ye'l so apellíu orixinal). Munchos de los manierismos de Keaton y del so sentíu del humor en que se burlla d'ella mesma fueron amestaos nel papel por Allen. (La direutora Nancy Meyers afirma que «Diane ye la persona viva que más se burlla de sigo mesma».[22]) Keaton tamién dixo que Allen escribió'l personaxe como una versión idealizada» d'ella.[23] Los dos interpretaben una pareya viviendo en Nueva York que se xunta y dixebra con frecuencia.

La so actuación foi resumida por CNN como «engarniada, autoburlona, falando en simpáticos pequeños torbolinos de semi-lóxica»,[24] y por Allen como «un ataque de nervios en cámara lenta».[25] La película foi un ésitu financieru y críticu importante, y ganó'l premiu de l'academia pa la meyor película. L'actuación de Keaton tamién ganó'l premiu de l'academia pa la meyor actriz. En 2006, la revista Premier consideró a Keaton en Annie Hall como'l puestu 60 na so llista de les 100 actuaciones más grandes de tolos tiempos:

«Ye difícil actuar como excéntrico.... El xeniu de Annie ye qu'a pesar del so revés allocáu, la so tarrecible forma de remanar y los tic nerviosos, tamién ye una muyer complicada, intelixente. Keaton exhibe brillantemente esta dicotomía del so calter, especialmente cuando charra volublemente nuna primer cita con Alvy (Woody Allen) ente que nel subtítulu lléese que piensa "probablemente él cree que soi un yoyo". ¿Un yo-yo? Difícilmente.»[26]

La manera de vistir excéntrico de Keaton en Annie Hall convertir inesperadamente nun iconu de la moda de finales de los años 70. Sábese que Keaton prefier ropa masculino pasada de moda y apaez xeneralmente en públicu con guantes y traxe conservador. (Un perfil de 2005 nel San Francisco Chronicle describir como: «Malo d'atopar. Busque a la única muyer a la vista vistida con pescuezu xubíu... nuna tarde calorosa en Pasadena.»[27]) El so vestuariu de Annie Hall na película consistió principalmente na ropa pasada de moda masculina, incluyendo les corbates, los chalecos, los pantalones folgosos y los sombreros estilu fedora. La mayor parte de la ropa vista na película yera de la mesma Keaton, que yera conocida dende años antes por el so estilu de vistir masculín.[13] Poco dempués del llanzamientu de la película, la ropa d'home y los traxes con pantalón convertir nun paxellu popular pa les muyeres.[28][29] Keaton más palantre repitió'l so aspeutu de Annie Hall cuando asistió a la presentación de 2003 de los Premios de l'Academia con un smoking d'home y un sombreru de fungu. Keaton tamién se convirtió nun blancu frecuente del Sr. Blackwell, el críticu de la moda, apaeciendo na so "llista añal de la peor vistida" en cinco causes.

Nuna historia de portada de la revista Time en 1977, Keaton foi mentada como "la muyer más risondera que trabayaba nes películes."[20] Más palantre esi añu, salir de los sos avezaos papeles risibles cuando aceptó un rol nel drama Looking for Mr. Goodbar (Looking for Mr. Goodbar, 1977), basáu na novela de Judith Rossner. Na película interpretó a una maestra católica pa neños sordos que vive una vida doble, pasando nueches frecuentando chigres y buscando sexu casual. Keaton interesar nel papel dempués de velo como "historia d'un casu psicolóxicu".[30] La mesma revista Time emponderó la so eleición del papel y criticó los acutaos roles disponibles pa les actrices en películes americanes:

«Un actor masculín puede volar un avión, engarrar nuna guerra, matar a un villanu, llevar a cabu una estafa, personificar a un señorón de los negocios o la política. Presumir que los homes son interesantes. Una muyer puede interpretar a una esposa, una prostituta, quedar embarazada, perder al so ñácaru y, veamos... Presumen que les muyeres son aburríes...

«Agora un observador de los enclinos en boga puede señalar un puñáu de nueves películes que los sos creadores piensen que les muyeres pueden llevar el pesu dramáticu d'una producción soles o virtualmente soles. Ende ta Diane Keaton en Looking for Mr. Goodbar. Como Theresa Dunn, Keaton apodera esta sórdida, aventurada y violenta dramatización de la novela de 1975 de Judith Rossner sobre una maestra que frecuenta chigres de solteros.»[20]

Amás d'actuar, Keaton indicó que «tenía una ambición de tola vida de ser cantante».[31] Tuvo una curtia carrera como cantante a fines de los años 70. La so primer grabación foi una grabación del musical Hair como parte del repartu orixinal en 1971. En 1977 empezó a grabar delles pistes pa la producción d'un álbum solista, pero'l proyeutu nun se materializó.[10]

1980[editar | editar la fonte]

Dempués de Manhattan en 1979, Keaton y Woody Allen terminaron la so llarga rellación de trabayu, y la película sería la so última collaboración importante hasta 1993. En 1978 Keaton implicóse románticamente con Warren Beatty, y dos años más tarde foi escoyida como'l so coprotagonista en Reds. Na película interpretó a Louise Bryant, periodista y aforfugada ama de casa que, en 1917, fuxe del so home pa trabayar como reportera na guerra civil rusa con un periodista radical (Beatty). El Times de Nueva York escribió que Keaton taba: "Nada menos que arrogante como Louise Bryant - formosa, egoísta, risondera y motivada. Ye'l meyor trabayu que fizo hasta güei."[32] Keaton recibió la so segunda candidatura a un premiu de l'academia por esa película. Pero'l premiu recayó en manes de la so almirada Katharine Hepburn.

Beatty dio-y el papel a Keaton dempués de vela en Annie Hall, pos deseyó traer el so nerviosismu natural y actitú insegura al personaxe. La producción de Reds foi retrasada delles vegaes dende'l so conceutu en 1977 y Keaton cuasi dexa'l proyeutu cuando creyó que nunca sería producíu. El rodaxe finalmente empezó dos años más tarde. Nun artículu de 2006 na revista Vanity Fair, Keaton describió'l so papel como: "La persona común d'esa obra, como daquién que deseyó ser estraordinariu pero yera probablemente más ordinariu... Sabía lo que se sentía por ser desaxeradamente insegura." L'asistente de direición Simon Relph indicó más palantre que Louise Bryant foi unu de los sos papeles más difíciles pa ella y que "cuasi se fraya."[33]

En 1984 estrenóse La pequeña tamborilera (The Little Drummer Girl), la primera y fallida escursión de Keaton nel xéneru de suspense y aición. Foi un fracasu financieru y de crítica, colos críticos afirmando que Keaton taba fuera de papel. Una reseña en The New Republic afirmaba eso: "el papel principal, el papel alredor del cual toa xira, ye interpretáu por Diane Keaton, y alredor d'ella la película derrumbar en cachos. Asina ta de débil, de desaveniente."[34] El mesmu añu estrenóse Mrs. Soffel dirixida por Gillian Armstrong y co-protagonizada pol cada vez más ascendente Mel Gibson. La película ta basada na historia real de Kate Soffel. Estrenar con crítiques desemeyaes. Dos años más tarde foi estrella en Crímenes del corazón (Crimes of the Heart), una comedia moderadamente esitosa con Jessica Lange y Sissy Spacek. Tamién protagonizó'l so primer vehículu comercial con Baby Boom (1987), la primera de cuatro collaboración cola escritora productora Nancy Meyers. En Baby Boom Keaton interpreta a una muyer de carrera de Manhattan que de secute se ve obligada a curiar un ñácaru naciellu. Al añu siguiente fixo un cameo na película de Allen Díes de radiu como cantante de club nocherniegu. En 1988 La bona madre (The Good Mother) foi un pasu en falsu pa Keaton. La película foi una decepción financiera (según Keaton, la película foi: "un gran fracasu. Esto ye, GRAN fracasu"[35]), y dellos críticos punxeron pelos suelos la so actuación. Asina, una reseña del Washington Post dicía: "la so actuación dexenera en bombu -- como si tuviera intentando vender una idea na que nun puede creer dafechu."[36]

En 1987 Keaton dirixó y editó la so primer película, un documental llamáu Heaven sobre la posibilidá de la vida dempués de la muerte. Heaven tuvo crítiques a favor y en contra, col Times de Nueva York comparándola a: "una gloriable imposición a los sos suxetos.".[37] Depués dirixó videos musicales p'artistes como Belinda Carlisle, dos películes pa la televisión con Patricia Arquette como estrella y episodios de les series China Beach y Twin Peaks.

Lloñe del cine y de la televisión, Keaton ye tamién una fotógrafa que publicó llibros. Una de les aficiones más tempranes de Keaton foi la fotografía, ella dixo a Vanity Fair en 1987: "atropé una biblioteca enorme d'imáxenes - escenes de besos de les películes, cuadros que me gusten. Les coses visuales son realmente dominantes pa mi."[38] Empezó la so carrera como fotógrafu cuando Rolling Stone solicitó-y un desplegable.[39] Reservations el so primer llibru de fotografía, foi publicáu en 1980. Consistía n'imáxenes de recibidores d'hoteles. Publicó delles coleiciones más de les sos propies fotografíes, y tamién sirvió como editora pa les coleiciones de fotografíes clásiques. Ente los trabayos qu'editó inclúyese les coleiciones de fotografíes del paparazzi Ron Galella y una coleición d'ilustraciones de payasos.

1990[editar | editar la fonte]

Pa los años 90, Keaton estableciérase como una de les actrices más populares y versátiles de Hollywood. Agora de mediana edá, camudó a papeles más maduros, interpretando con frecuencia a matriarques de families de clase media. De la so eleición de papeles y la so reticencia a cayer nun estereotipu declaró: "Frecuentemente un papel te sale bien y ¡pum! te atopes con montones d'ufiertes, toes pa papeles similares... Intenté alloñar de los papeles avezaos y fixi la prueba con coses distintes."[40] En 1991, Keaton protagonizó con Steve Martin la comedia familiar El padre de la novia (Father of the Bride). Por pocu nun perdió'l papel yá que el fracasu comercial de The Good Mother punxera enterria la so rellación con Walt Disney Pictures, l'estudiu de dambos films.[35] El padre de la novia foi'l primer ésitu de Keaton tres cuatros años de decepciones comerciales.

Keaton repitió'l so papel cuatro años más tarde na secuela, como una muyer que queda embarazada a la so mesma edá y coles mesmes que la so fía. Una crítica de la película nel Examiner de San Francisco foi unu de los munchos nes cualos Keaton recibió de nuevu la comparanza con Katharine Hepburn: "Ensin depender más d'esa inseguridá tatexa que se penerar nes sos carauterizaciones de los años 70, de dalguna manera convirtióse nuna Katharine Hepburn con un fondu instintu maternal, esto ye, ella ye una actriz fina ya intelixente que nun precisa ser dura y aguda pa probar el so feminismu."[41]

Keaton repitió'l so papel de Kay Adams nos años 90 en The Godfather Part III. Allugada 21 años dempués de los acontecimientos del The Godfather Part II, el personaxe de Keaton convirtiérase na ex-esposa de Michael Corleone. La crítica de la película y de Keaton centróse otra vegada na consolancia del so personaxe. El Post de Washington escribió: "anque ta impecable nel papel, Keaton sufre descomanadamente por non tener nenguna función verdadera sacante regañar a Michael polos sos postreros pecaos."[42] En 1993 Keaton protagonizó la xenial Misteriosu asesinatu en Manhattan, la so primer película con Woody Allen dende 1987. La so parte foi pensada para Mia Farrow, pero ella abandonó'l proyeutu dempués de la so escandalosa separación d'Allen. El mesmu añu, Keaton produció y actuó en Lemon Sisters, un drama mal recibíu que foi dexáu ensin estrenar hasta un añu dempués de la so terminación.

La película más esitosa de Keaton de la década foi la comedia de 1996 The First Wives Club. Compartió'l protagonismu con Goldie Hawn y Bette Midler como un tríu de "primeres esposes": muyeres de mediana edá que fueren abandonaes polos sos homes nel favor de muyeres más nueves. Keaton declaró que faer la película salvó la so vida".[43] La película foi un ésitu importante con US$ 105 millones de recaldación na taquilla norteamericana,[44] ya inclusive se convirtió nun filme de cultu ente les muyeres de mediana edá.[45] La película recibió comentarios xeneralmente positivos pa Keaton y los sos coestrellas, y el Chronicle de San Francisco inclusive la refirió como: "probablemente [una de] les meyores actrices risibles vives".[46] Esi añu tamién dirixó Unstrung Heroes, la so primer película narrativa pal cine.

Tamién en 1996, Keaton protagonizó cola so gran amiga Meryl Streep Marvin's Room, nel papel d'una muyer enferma de leucemia. Roger Ebert indicó que: "Streep y Keaton, nos sos diversos estilos, atopen maneres de faer a Llei y Bessie en muncho más que la espresión del so problemes."[47] Keaton consiguió la so tercer candidatura al premiu de l'academia pola película. Keaton dixo que'l desafíu más grande del papel foi entender la mentalidá d'una persona con una enfermedá terminal.[11]

2000[editar | editar la fonte]

El primer filme de Keaton nos años 2000 foi Hanging up con Meg Ryan y Lisa Kudrow. Keaton tamién dirixó'l filme, a pesar de dicir nuna entrevista en 1986 que nunca se dirixiría asina mesma nuna película, diciendo: "[como direutor] te pones automáticamente distintos oxetivos. Nun puedo pensar alrodiu de la direición mientres toi actuando".[35] La película yera un drama alrodiu de 3 hermanes enfrentando la senilidad y eventual fallecimientu del so vieyu padre. Nun foi bien recibida pola crítica y namái recaldó unos modestos 36 millones de dólares en Norteamérica.[48]

El 2001 Keaton realcontrar con Warren Beatty en Town & Country, un fiascu críticu y financieru. Costó unos US$ 90 millones, la película estrenar ensin enforma impautu y apenes recaldó 7 millones en Norteamérica.[49] Peter Travers de la revista Rolling Stone escribió que Town & Country: "Menos merez una reseña qu'un obituariu... El cadabre tomó con él les reputaciones de la so estelar repartu, incluyendo a Warren Beatty [ y ] Diane Keaton".[50]

En 2001 y 2002 Keaton protagonizó 4 filmes de baxu presupuestu. Interpretó a una monxa fanática nel drama relixosu Sister Mary Explains It All, una madre aprobetada nel drama On Thin Ice y una tenedora de llibros na comedia de gánsteres Plan B.

El primer gran ésitu de Keaton dende 1996 llegó en 2003 con Daquién tien que vencer (Something's Gotta Give, n'España Cuandoquier te espéreslo), dirixida por Nancy Meyers y con Jack Nicholson de coprotagonista. Consideróse atrevida la eleición de Nicholson y Keaton, de 66 y 57 años d'edá respeutivamente, pa protagonizar una comedia romántica. Twentieth Century Fox, l'estudiu orixinal, tornó producir el filme, tarreciendo que les estrelles yeren demasiáu vieyes pa tener ésitu. Keaton comentó alrodiu de la situación en Ladies' Home Journal: "Aceptémoslo, les persones de la mio edá y de la de Jack son muncho más fondes, muncho más sensibles, porque vieron enforma de la vida. Tienen una gran cantidá de pasión y esperanza. ¿Por qué nun tendríen de namorar se? ¿por qué les películes nun tendríen d'amosar eso?".[51] Keaton fixo'l papel d'una dramaturga de mediana edá que se namora del noviu de la so fía, enforma mayor qu'ésta. El filme foi un gran ésitu de taquilla, al recaldar $125 millones en Norteamérica.[52] Roger Ebert escribió que: "Nicholson y Keaton apurren tanta esperiencia, conocencia y humor a los sos personaxes que'l filme funciona d'una manera que nun s'esperó del guión".[53] Keaton recibió'l so segundu globu d'oru na categoría risible-musical y la so cuarta candidatura al Premiu de l'Academia pol so papel nel filme.

Keaton tamién trabayó na moderadamente esitosa comedia The Family Stone (2005) con Sarah Jessica Parker.

Keaton tamién foi productora de cine y televisión. Produció la serie Pasadena pa la cadena FOX, que foi atayada dempués d'emitise namái cuatro capítulos en 2001, anque depués completó'l so ciclu na televisión per cable en 2005. En 2003 produció'l drama Elephant empobináu por Gus Van Sant, alrodiu de un tirotéu nuna escuela. Alrodiu de por qué produció'l filme dixo: "Realmente faime pensar sobre la mio responsabilidá como adulta de tratar d'entender qué ye lo que ta asocediendo colos mozos."[54]

En 2007 protagoniza la comedia romántica Porque lo digo yo (Because I said so) xunto a la nueva Mandy Moore y Lauren Graham ente otros. El so papel de madre de familia a la cual les sos fíes propónense empareyar nun salió perbién paráu na crítica y (implicó-y una nominación a los premios Golden Raspberry), pero sí na taquilla, con unos 42 millones de dólares de recaldación solo nos Estaos Xuníos. Los proyeutos de Diane inclúin un papel secundariu en Smother, un papel protagonista en Mama's Boy xunto a Anna Faris y Mad money, xunto a Katie Holmes y Queen Latifah. Toes estes películes estrenar a lo llargo de 2008.

Keaton tamién se dedica profesionalmente a los bienes raigaños. Adquier casones que reviende dempués d'ameyorales. Una de los sos veceros foi Madonna, que-y mercó una casona en Beverly Hills por US$6,5 millones en 2003.[55]

2010-actualidá[editar | editar la fonte]

Tres unos años nos que llevó a cabu pocos proyeutos, a los 65 años paez recuperar la so carrera. En 2010 estrenó Morning Glory, una risondera comedia na que daba'l retruque a Harrison Ford. Amás mientres los siguientes años estrenó: Darling Companion de Lawrence Kasdan con Kevin Kline y Dianne Wiest ente otros y The Big Wedding colos sos bonos amigos Robert De Niro, Robin Williams y Susan Sarandon. Por si fora poco, el so gran compañeru nos 70, y unu de los grandes del cine, Woody Allen, amosó'l so interés, nun mediu italianu, de volver trabayar cola so gran amiga.

A lo llargo de 2013 y 2014, graba dos películes: And So It Goes, de Rob Reiner, na que comparte protagonismu con Michael Douglas; y Life Itself, acompañando a Morgan Freeman. Na gala de los Globos d'Oru de 2014, recibió'l premiu Cecil B. DeMille en nome del so gran amigu Woody Allen ausente na ceremonia. El so discursu, con cantar incluyíu, foi unu de los momentos más emotivos de la nueche.

En 2016 la veterana actriz participó con un papel destacáu na teleserie The Young Pope de Paolo Sorrentino, compartiendo repartu con Jude Law y l'español Javier Cámara.

Rellaciones y familia[editar | editar la fonte]

El romance más famosu de Keaton foi col direutor Woody Allen el cual duró la mayor parte de los años 70. Keaton y Allen conocer mientres l'audición d'ella pa la producción en Broadway de Play It Again, Sam, pero nun se trataron personalmente hasta que cenaron xuntos dempués d'un ensayu tarde na nueche. Allen afirma que'l sentíu del humor de Keaton atraer.[56] Por un tiempu vivieron xuntos mientres la exhibición de Play It Again, Sam, en Broadway pero la so rellación volvióse menos formal pa la dómina en que la obra foi llevada al cine en 1972.[57] Xuntos producieron ocho film ente 1971 y 1993. Nesi periodu rellacionar sentimentalmente col so co-estrella de "The Godfather" Al Pacino y llegóse a dicir qu'hasta había quedáu embarazada d'él pero qu'albortara, la rellación tuvo los sos altibaxos hasta que se volvieron a reconciliar en 1990 na filmación de "The Godfather Part III". Dempués de que la rellación de trabayu de Keaton con Woody Allen menguó en 1979, ella empezó a salir col so coestrella de Reds, Warren Beatty.[17] La rellación de Keaton con Beatty tamién la convirtió nuna figura frecuente na prensa rosa, un papel al que nun taba acostumada. (Vanity Fair describir en 1985 como "la estrella más ermitaña dende Garbo"[14]). Beatty y Keaton dixebráronse pocu dempués del fin del rodaxe de Reds. Créese que la separación deber a la tensión causada pola filmación que foi un procesu problemáticu con numberosos problemes financieros y de cronograma.[33] Keaton inda caltién contautu con Allen y Beatty. A Allen describir como unu de los sos amigos más cercanos.[23]

En xunetu de 2001, Keaton públicamente anunció qu'abandonara les busques romántiques y declaró: "Nun creo que'l nun tar casada devaluara la mio vida. El mitu de la solterona ye basura.[58]" Keaton tien dos fíos adoptivos, una fía, Dexter, (adoptada en 1996), y un fíu, Duke (adoptáu en 2001). Keaton decidió convertise en madre a la edá de 50 años dempués de que la muerte del so padre facer cavilgar sobre la so propia mortalidá.[43] Darréu dixo alrodiu de tener fíos, "la maternidá camudóme dafechu. Ye práuticamente la esperiencia que me fixo más humilde."[59]

Diane Keaton caltién grandes amistaes con otres estrelles de Hollywood, incluyendo: la so gran amiga Meryl Streep, Woody Allen, Robert De Niro, Jessica Lange, Robert Duvall (col que comparte fecha de cumpleaños), Goldie Hawn, Bette Midler, la cantante Madonna, Warren Beatty, Dustin Hoffman (col que nunca trabayó) o Jack Nicholson. Sicasí con Al Pacino, col que caltuvo una rellación sentimental a lo llargo de delles décades agora nun se fala. Pacino dixo nuna ocasión "Yo nunca casé pero tuvi de faelo, a lo menos una vegada..." En referencia al so amor por Diane. Asina mesmu, caltuvo una llarga amistá con Walter Matthau al que dirixó na so última película.

Relixón[editar | editar la fonte]

Keaton declaró que produció'l so documental Heaven porque, "Siempres fui bien relixosa cuando yera una neña... Taba interesada principalmente na relixón porque quería dir al Cielu", pero tamién declaró que se considera agnóstica.[38] Anque foi educada como metodista, nuna entrevista en televisión n'ochobre de 2002, Keaton declaró que se consideraba atea nun periodu de la so vida. Woody Allen dixo una vegada d'ella: "Cree en Dios pero tamién cree que la radio funciona porque tien personitas dientro."[60]

Otres actividaes[editar | editar la fonte]

Keaton opónse viviegamente a la ciruxía cosmética. Dixo a la revista More en 2004, "Tengo la idea fixa de que preciso ser auténtica... La mio cara precisa llucir tal como me siento.[12]" Keaton tamién ye activa en campañes con Los Angeles Conservancy pa salvar y restaurar edificios históricos, particularmente en Los Angeles.[15] Ente los edificios que contribuyó a restaurar atópase una casa na que vivió Frank Lloyd Wright.[27] Tamién participó na fallida campaña pa salvar el Ambassador Hotel de Los Angeles, el llugar en que foi asesináu Robert Kennedy en 1968.

Dende mayu de 2005 contribuyó con un blogue en The Huffington Post.

Filmografía[editar | editar la fonte]

Añu Film Papel Notes
1970 Lovers and Other Strangers Joan Vecchio Pequeñu papel
1970 - 1971 Galería Nocherniega Nurse Frances Nevins Serie de televisión, 1 episodiu: "Room with a View"
1971 Men of Crisis: The Harvey Wallinger Story Renata Wallinger Curtiumetraxe
The F.B.I. (serie) Diane Britt Serie de televisión
Mannix Cindy Conrad Serie de televisión
1972 The Godfather Kay Adams  
Suaños d'un engañador Linda Christie  
1973 El dormilón Lluna Schlosser  
1974 The Godfather Part II Kay Adams  
1975 Love and Death Sonja  
1976 I Will, I Will... for Now Katie Bingham  
Harry and Walter Go to New York Lissa Chestnut  
1977 Annie Hall Annie Hall Óscar - Meyor Actriz
Looking for Mr. Goodbar Theresa Dunn  
1978 Interiores Renata  
1979 Manhattan Mary Wilkie  
1981 Reds Louise Bryant Óscar Candidata - Meyor Actriz
1982 Shoot the Moon Faith Dunlap  
1984 Mrs. Soffel, una historia real Kate Soffel Globu d'Oru candidata - Meyor Actriz nuna Película de Drama
The Little Drummer Girl Charlie  
1986 Crímenes del corazón Lenny Magrath  
1987 Díes de radiu Cantante d'Añu Nuevu Cameo
Baby Boom J.C. Wiatt  Globu d'Oru Candidata - Meyor Actriz Comedia
Heaven   Documental, tamién escribió y dirixó
1988 The Good Mother Anna Dunlap  
1990 The Lemon Sisters Eloise Hamer  
The Godfather Part III Kay Adams  
1991 Father of the bride Nina Banks  
1992 Running Mate Aggie Snow Película pa televisión
1993 Misteriosu asesinatu en Manhattan Carol Lipton  Globu d'Oru Candidata - Meyor Actriz Comedia
Look Who's Talking Now Daphne Voz
1994 Amelia Earhart: The Final Flight Amelia Earhart  
1995 Father of the Bride Part II Nina Banks  
1996 The First Wives Club Annie Paradis  
L'habitación de Marvin Bessie Greenfield Óscar Candidata - Meyor Actriz
1997 The Only Thrill Carol Fitzsimmons  
Northern Lights Roberta Blumstein Película pa televisión
1999 The Other Sister Elizabeth Tate  
2000 Hanging Up Xeorxa Mozell Tamién dirixó
2001 Town & Country Ellie Stoddard  
Sister Mary Explains It All Sister Mary Ignatius Película pa televisión
Plan B Fran Varrechio Película pa televisión
2002 Crossed Over Beverly Lowry Película pa televisión
2003 On Thin Ice Patsy McCartle Película pa televisión
Something's Gotta Give Erica Jane Barry Óscar candidata - Meyor Actriz
Elephant (película)   Productora executiva
2005 The Family Stone Sybil Stone  
2006 Surrender, Dorothy Natalie Swerdlow Película pa televisión
2007 ¡Porque lo digo yo! Daphne Wilder
Mama's Boy Jan Mannus
2008 Lloques pol dineru Bridget Cardigan
Smother Marilyn Cooper
2010 Morning Glory Colleen Peck Con Rachel McAdams y Harrison Ford
2012 Darling Companion Beth Winter Con Dianne Wiest y Kevin Kline
2013 The Big Wedding Ellie Griffin Con Robert De Niro, Susan Sarandon y Robin Williams
2014 And So It Goes Leah Con Michael Douglas
2014 5 Flights Up Ruth Carver
2015 Love the Coopers Charlotte Cooper
2016 Finding Dory Jenny
2016 The Young Pope Sor María Serie de televisión

Premios principales[editar | editar la fonte]

Premiu Óscar[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Trabayu Nomáu Resultáu
1978 Meyor actriz Annie Hall Ganadora
1982 Reds Nomada
1997 Marvin's Room Nomada
2004 Something's Gotta Give Nomada

Premios BAFTA[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Trabayu Nomáu Resultáu
1978 Meyor actriz Annie Hall Ganadora
1980 Manhattan Nomada
1983 Reds Nomada

Premios Globos d'Oru[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Trabayu Nomáu Resultáu
1978 Meyor actriz - Comedia o Musical Annie Hall Ganadora
Meyor actriz - Drama Looking for Mr. Goodbar Nomada
1982 Reds Nomada
1983 Shoot the Moon Nomada
1985 Mrs. Soffel Nomada
1988 Meyor actriz - Comedia o Musical Baby Boom Nomada
1994 Manhattan Murder Mystery Nomada
1995 Meyor actriz - Miniserie o telefilme Amelia Earhart: The Final Flight Nomada
2004 Meyor actriz - Comedia o Musical Something's Gotta Give Ganadora

Premios del Sindicatu d'Actores[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Trabayu Nomáu Resultáu
1995 Meyor actriz - Miniserie o telefilme Amelia Earhart: The Final Flight Nomada
1997 Meyor actriz Marvin's Room Nomada
Meyor repartu Nomada
2004 Meyor actriz Something's Gotta Give Nomada

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.theguardian.com/film/2011/nov/20/then-again-diane-keaton-review.
  2. Biblioteca Nacional d'Alemaña. «Diane Keaton» (alemán). Gemeinsame Normdatei. Consultáu'l 26 abril 2014.
  3. Afirmao en: hija adoptiva.
  4. Afirmao en: fíu adoptivu.
  5. 5,0 5,1 URL de la referencia: https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1978.
  6. URL de la referencia: https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1997.
  7. Identificador IMDb: ev0000003/2004/1.
  8. Entrevista a Diane Keaton: Something's Gotta Give. Dark Horizons. 3 d'avientu de 2003.
  9. Diane Keaton Box Office Data. The-Numbers.com.
  10. 10,0 10,1 10,2 "Diane Keaton: The Next Hepburn" Rolling Stone. 30 de xunu de 1977.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Entrevista a Diane Keaton. Fresh Air, WHYY Philadelphia. 1 de xineru de 1997. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «Entrevista_1» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  12. 12,0 12,1 Nancy Griffin. "American Original" More Magazine. Marzu de 2004.
  13. 13,0 13,1 13,2 Diane Keaton: A Nervous Wreck on the Verge of a Breakthrough. Movie Crazed. 1974.
  14. 14,0 14,1 Dominic Dunne. "Hide and Seek with Diane Keaton". Vanity Fair. Febreru de 1985.
  15. 15,0 15,1 15,2 Terry Keefe. Falling in love again with Diane Keaton. Venice Magazine. Xineru de 2004.
  16. Jack Nicholson Falls Hard for the Romantic Comedy, "Something's Gotta Give". Entrevista con Jack Nicholson. Avientu de 2003.
  17. 17,0 17,1 Diane Keaton biography. All Movie Guide.
  18. Diane Keaton: The Comeback Kid. CBS News. 3 de mayu de 2004.
  19. Behind the Scenes: A Look Inside. Suplementu en The Godfather DVD.
  20. 20,0 20,1 20,2 "Love, Death and La - De - Dah" TIME Magazine. 26 de setiembre de 1977. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «Love_1» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  21. Lax, 2000, p. 204.
  22. Sean Smith. "Sweet on Diane" Newsweek. Avientu de 2003.
  23. 23,0 23,1 Q&A: Diane Keaton. CBS News. 18 de febreru de 2004.
  24. Paul Tatara. Keaton walks away with 'Marvin's Room'. CNN. 13 de xineru de 1997.
  25. Antonia Quirke. Crítica de Something's Gotta Give. Camden New Journal.
  26. "100 Greatest Performances of All Time". Premiere magazine. Abril de 2006.
  27. 27,0 27,1 Hugh Hart. Let's talk - Diane Keaton. San Francisco Chronicle. 11 d'avientu de 2005.
  28. Anne Praxton. The Irrepressible Style of Diane Keaton. Suite101.com.
  29. Signature Threads. AMCTV.
  30. Joan Juliet Buck. "Inside Diane Keaton". Vanity Fair. Marzu 1987.
  31. The ever-changing star. Sunday Post magazine.
  32. Vincent Canby. Beatty's Reds with Diane Keaton. The New York Times. 4 d'avientu de 1981.
  33. 33,0 33,1 "The Making of Reds". Vanity Fair. Marzu de 2006.
  34. Stanley Kauffmann. "The Little Drummer Girl." The New Republic 191. 5 de payares de 1984.
  35. 35,0 35,1 35,2 Henri Behar. Diane Keaton on The First Wives Club. Film Scouts interviews. 22 d'avientu de 1996.
  36. Hal Hinson. The Good Mother. The Washington Post. 4 de payares de 1988.
  37. Vincent Canby. A Documentary, Diane Keaton's Heaven. The New York Times. 17 d'abril de 1987.
  38. 38,0 38,1 Joan Juliet Buck. "Inside Diane Keaton" Vanity Fair. Marzu de 1987.
  39. Robert Long. "Diane Keaton: A Photographer's Role". The East Hampton Star. Xunu de 2003.
  40. Interview with filme actress Diane Keaton. Indian Television. 10 d'ochobre de 2003.
  41. Barbara Shulgasser. "Great 'Bride II' cast carries retread plot". San Francisco Chronicle. 8 d'avientu de 1995.
  42. Hal Hinson. The Godfather, Part III review. The Washington Post. 25 d'avientu de 1990.
  43. 43,0 43,1 Brad Stone. "Defining Diane". Revista More. Julio/agostu de 2001.
  44. Box Office - The First Wives Club. Box Office Mojo.
  45. Elizabeth Gleick. "Hell Hath Non Fury" TIME magazine. 7 d'ochobre de 1996.
  46. 'Wives' Get Even and Even More. San Francisco Chronicle. 20 de setiembre de 1996.
  47. Roger Ebert. Marvin's Room. 10 de xineru de 1997.
  48. Box Office Mojo - Hanging Up.
  49. Box office - Town & Country. Box Office Mojo.
  50. Peter Travers. Town & Country. Rolling Stone. 9 de mayu de 2001.
  51. Merle Ginsberg. "Adopting Was the Smartest Thing I've Ever Done. Ladies' Home Journal. Xineru de 2004.
  52. Box Office Mojo - Something's Gotta Give.
  53. Roger Ebert. Something's Gotta Give. 12 d'avientu de 2003.
  54. Elephant production - Diane Keaton.
  55. Diane Keaton's good homework pays off. Contact Music. 16 de mayu de 2003.
  56. Lax, 2000, p. 243.
  57. Lax, 2000, p. 308.
  58. WENN, 2 xunetu de 2001.
  59. Paul Fischer. Diane Keaton: Happily Single and Independent. Film Monthly. 2 d'avientu de 2003.
  60. Positive Atheism's Big List of Quotations.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]