Calla palustris

De Wikipedia
Calla palustris
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Alismatales
Familia: Araceae
Subfamilia: Calloideae
Xéneru: Calla
Especie: Calla palustris
L.
Sinonimia
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Calla ye un xéneru monotípicu de plantes fanerógames perteneciente a la familia Araceae, contién una sola especie Calla palustris. Ye nativa de les rexones fríes del hemisferiu norte, nel este, norte y centru d'Europa, Francia y Noruega, norte d'Asia y América del Norte (Alaska, Canadá, nordeste d'EE. XX.). Ye l'únicu miembru de la subfamilia Calloideae.[2]

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta rizomatusa, yerbácea perenne que crez en llamargues y banzaos. Les fueyes son arredondiaes cuasi paecíes a un corazón con 6-12 cm de llargu y 4-12 cm d'anchu con un peciolu de 10-20 cm. Les flores producir en espádice con inflorescencies de color mariellu verdosu. El frutu ye un recímanu de coloraes cereces, conteniendo caúna varies granes.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

La planta ye bien venenosa cuando ta fresca debíu al acedu oxálico que contién, pero los rizomas son comestibles una vegada fervíos o secos.

Frutos inmaduros.

Ye usáu contra'l reuma. Utilizáu nel tratamientu de los resfriaos y la gripe. Un té fechu del raigañu secu usóse nel tratamientu del gripe, sangráu y como cataplasma n'edemes y mordedures de culiebres. Los tarmos aéreos utilizáronse nel tratamientu del dolor nes piernes.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Calla palustris foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 968. 1753. [3]

Sinónimos
  • Callaion palustris (L.) Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Provenzalia palustris (L.) Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Calla ovatifolia Gilib., Excerc. Phyt. 2: 452 (1792), opus utique oppr.
  • Calla cordifolia Stokes, Bot. Mat. Med. 4: 326 (1812).
  • Callaion bispatha (Raf.) Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Callaion brevis (Raf.) Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Callaion heterophylla (Raf.) Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Provenzalia bispatha Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Provenzalia brevis Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Provenzalia heterophyla Raf., New Fl. 2: 90 (1837).
  • Dracunculus paludosus Montandon, Guide Bot.: 309 (1868).
  • Calla generalis E.H.L.Krause in Sturm, Deutschl. Fl., ed. 2, 1: 180 (1906)
  • Calla brevis (Raf.) Á.Löve & D.Löve, Bot. Not. 128: 505 (1975 publ. 1976).[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Calla palustris». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 14 d'avientu de 2009.
  2. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/gnlist.pl?1780 (09 August 2013)
  3. «Calla palustris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 de mayu de 2013.
  4. «Calla palustris». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 14 d'avientu de 2009.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Neltje Blanchan. Wild Flowers: An Aid to Knowledge of our Wild Flowers and their Insect Visitors. Project Gutenberg.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]