Bubo zeylonensis

De Wikipedia
Bubo zeylonensis
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Strigiformes
Familia: Strigidae
Xéneru: Bubo
Especie: B. zeylonensis
(Gmelin, 1788)
Diversidá
3–4 subespecies vives
Sinonimia
  • Ketupa zeylonensis (Gmelin, 1788)
  • Strix zeylonensis Gmelin, 1788
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Ketupa zeylonensis

Bubo zeylonensis o Ketupa zeylonensis[2][3] ye una especie d'ave strigiforme na famila Strigidae. Habita nes rexones tropical y subtropical d'Asia continental y delles islles costeres.[4] De los cuatro especies vives de uxos pescadores, ye la más llargamente distribuyida, más común y meyor estudiada. Ocupa una área de más de 7000 quilómetros dende l'este de China a Palestina.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye residente permanente mientres tol añu na mayoría de les rexones tropical y subtropical del subcontinente indiu, el Sureste d'Asia y rexones axacentes. Al oeste del so área de distribución principal, distribúyese irregularmente al Llevante (posiblemente estinguida) y el sur d'Asia Menor (apocayá redescubierta). El so hábitat típicu son los regueros forestales y montes redoma, llagos o campos d'arroz. Habita principalmente en tierres baxes, dende montes abiertos a montes trupos, según en plantíos –nes estribaciones del Himalaya estender en monte submontanos d'hasta 1500 msnm. Con frecuencia pasa'l día en montes de bambú o d'otros grandes árboles frondosos. Pueden atopase alredor de los depósitos d'agua (o jheels na India), a lo llargo de canales nes contornes de los pueblos y nes costes marines. Les aves occidentales alcuéntrase en paisaxes semiáridos y pueden reproducise nos oasis de rexones grebes. Independientemente d'hábitat, escasamente estrémense lloñe de los grandes cuerpos d'agua como ríos y llagos.[5][6][7]

Descripción[editar | editar la fonte]

Un uxu pescadora castañal na India de la subespecie B. z. leschenault.

Ye una especie grande d'uxu, pero ye d'un tamañu entemediu ente los otros uxos pescadores. Mide ente 48 y 58 cm de llargor y ente 125 y 140 cm de valumbu. El pesu puede variar considerablemente, según los informes, que van dende 1,1 hasta 2,5 kg. Cierta variabilidá nos tamaños nes subespecies atribuyir a la distribución.[8] Tien guedeyes prominentes nes oreyes, pero como en tolos uxos pescadores, les sos guedeyes cuelguen al llau de la cabeza y tienen un aspeutu degaxáu. Les partes cimeres son marrón acoloratáu y fuertemente enllordiaes de negru o marrón escuro. Les partes inferiores son de color ante-leonado a ablancazaes, con rayes ondulaes de color marrón escuru y fines barres marrones. El gargüelu ye blanca y puede ser notablemente enchida, ente que'l discu facial nun s'estrema. Los iris son de color mariellu doráu, les pates d'un mariellu más apagáu, y el picu ye escuru. Los sexos nun difieren n'apariencia, sacante pol tamañu. Los uxos de segundu añu d'esta especie tienden a ser daqué más pálidos que los adultos.[9] En comparanza col uxu pescador leonado, col cual el so rangu asolapar en Laos y Vietnam, ye más marrón y el color polo xeneral menos acoloratáu y la cara menos pálida.[8][6][7][10]

Llamada (sur de la India)

Dacuando foi consideráu conespecífico col uxu pescador de Blakiston (Bubo blakistoni), pero hai un vacíu d'aproximao 2000 km nes sos distribuciones, ensin mentar numberoses diferencies físiques ente ellos.[6][7] Les sos llamaes descríbense como un fondu y trisílabu el to-hoo-hoo, que ye aparentemente'l cantar territorial emitíu enantes de la reproducción. La so llamada foi descritu como similar a la del avetoro común (Botaurus stellaris).[11] Otres llamaes grabaes pal uxu pescadora castañal incluyeron una nidia huphuphuphuphuphup o una fuerte huhuhuhuhuhuhu. Otra llamada ye un boom-uh-boom.[8][6][7]

Subespecies[editar | editar la fonte]

Un uxu pescadora castañal de la subespecie nominal (zeylonensis), que son más pequeños y más escuros qu'otres subespecies.

Trés o cuatro subespecies vives son aceptaes anguaño:[12]

  • B. z. zeylonensis (Gmelin, 1788) – atopada en Sri Lanka. Ye la subespecie más pequeñu y más escura. La cuerda alar ye de 355 a 405 mm, la cola de 177 a 206 mm, el tarsu de 85 a 90 mm y el picu de 42 a 48 mm. Los permedios de llargor de les ales son 92% más curties que nes subespecies del norte.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «Ketupa zeylonensis» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2012.1. Consultáu'l 2 de febreru de 2015.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Quinta parte: Strigiformes, Caprimulgiformes y Apodiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 47 (1):  páxs. 123-130. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_47_1_quinto.pdf.  Consultáu'l .
  3. «Uxu Pescador de Ceilán (Ketupa zeylonensis) (Gmelin, 1788)». en Avibase. Consultáu'l 1 de febreru de 2015.
  4. Grimmett et al. (1999)
  5. Grimmett et al. (1999), Singh (2002), Mlíkovský (2003), WOT (2005)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Voous, K.H. 1988. Owls of the Northern Hemisphere. The MIT Press, 0262220350.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 König, Claus; Weick, Friedhelm (2008). Owls of the World, 2nd, Christopher Helm. ISBN 9781408108840.
  8. 8,0 8,1 8,2 Grimmett, R., Inskipp, C., & Inskipp, T. (1999). Birds of India, Pakistan, Nepal, Bangladesh, Bhutan, Sri Lanka, and the Maldives. Princeton University Press.
  9. Owls of the World: A Photographic Guide by Mikkola, H. Firefly Books (2012), ISBN 9781770851368
  10. Weick, F. (2007). Owls (Strigiformes): annotated and illustrated checklist. Springer.
  11. Harrison, J. (2011). A field guide to the birds of Sri Lanka. Oxford University Press.
  12. Mlíkovský (2003), WOT (2005)
  13. Often misspelled leschenaulti

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Grimmett, Richard; Inskipp, Carol, Inskipp, Tim & Byers, Clive (1999): Birds of India, Pakistan, Nepal, Bangladesh, Bhutan, Sri Lanka, and the Maldives. Princeton University Press, Princeton, N.J. ISBN 0-691-04910-6
  • Mlíkovský, Jiří (2002): Cenozoic Birds of the World, Part 1: Europe. Ninox Press, Praga. ISBN 80-901105-3-8 testu en PDF
  • Mlíkovský, Jiří (2003): Brown Fish Owl (Bubo zeylonensis) in Europe: past distribution and taxonomic status. Buteo 13: 61–65. testu en PDF
  • Mourer-Chauviré, Cécile (2004): [Review of Cenozoic Birds of the World, Part 1: Europe]. Auk 121 (2): 623–627. doi [0623:CBOTWP2.0.CO;2 10.1642/0004-8038(2004)121[0623:CBOTWP]2.0.CO;2] testu en HTML
  • Mourer-Chauviré, Cécile & Weesie, Peter D. M. (1986): Bubo insularis n. sp., forme endémique insulaire de grand-duc (Aves, Strigiformes) du Pléistocène de Sardaigne et de Corse ["B. insularis, an insular endemic eagle-owl from the Pleistocene of Sardinia and Corsica"]. Revue de Paléobiologie 5 (2): 197–205 [Francés con inglés astrautu]. testu en PDF
  • Olsen, Jery; Wink, Michael; Sauer-Gürth, Heidi & Trost, Susan (2002): A new Ninox owl from Sumba, Indonesia. Emu 102 (3): 223–231. doi 10.1071/MU02006 testu en PDF
  • Pavia, Marco (1999): Un cranio di Bubo insularis Mourer-Chauviré & Weesie, 1986 (Aves, Strigidae) nelle brecce ossifere del Pleistocene di Capo Figari (Sardegna, Italia) ["A cranium of B. insularis from the Pleistocene ossiferous breccia of Cape Figari (Sardinia, Italy)"]. Atti della Accademia delle Scienze di Torino, Classe di Scienze fisiche, matematiche e naturali 133: 1–10 [Francés con inglés astrautu]. testu en PDF
  • Singh, A. P. (2002): New and significant records from Dehra Dun valley, lower Garhwal Himalayas, India. Forktail 18: 151–153. testu en PDF
  • van den Berg, Arnoud B.; Bekir, Soner; de Knijff, Peter & The Sound Approach (2010): Rediscovery, biology, vocalisations and taxonomy of fish owls in Turkey. Dutch Birding 32: 287–298. testu en PDF

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]