Betula pubescens

De Wikipedia
Betula pubescens
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fagales
Familia: Betulaceae
Xéneru: Betula
Subxéneru: Betula
Especie: Betula pubescens
Ehrh.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El abeduriu pubescente (Betula pubescens) ye una especie d'abeduriu propiu del norte d'Europa, Islandia, norte d'Asia y Groenlandia.[1] Esta preferencia pel norte ye tal que, ello ye que una de les sos subespecies, Betula pubescens subsp. trabancosa, recibe'l nome d'abeduriu blancu del Árticu.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Detalle de la fueya.

Trátase d'un árbol caducifoliu qu'algama los 10-30 m d'altor, con una copa d'unos 70 cm de diámetru, que les sos fueyes presenten un color ablancazáu debíu al indumento que porten, lo que dota de dichu color al árbol enteru. Diches fueyes son ovaes, con ápiz agudu, acuminaes, de 2 a 5 cm de llargor y de 1,5 a 4,5 d'anchu, con un marxe finamente serrucháu. Les sos flores, en forma de amentos, surden en primavera, primero que l'árbol recupere les fueyes. Los sos frutos son agregaos pendilexos, cilíndricos, de 1 a 4 cm de llargor y de 5 a 7 de diámetru; felicidaes infrutescencias son dehiscentes col maduror, dando llugar a granes pequeñes, de 2 mm, doblemente alaes (disámaras).

Calteres identificativos[editar | editar la fonte]

Detalle de les yemes.

A diferencia de Betula pendula, l'abeduriu, tien retueyos llisos, y ye más llisu y tien menos indumento qu'aquél. Amás, la aserradura del marxe ye más constante y leve. Tocantes a la xenética, esisten diferencies taxativas: l'abeduriu B. pendula ye diploide, ente que el B. pubescens ye tetraploide. Respectu de les sos carauterístiques ecolóxiques, esti abeduriu prefier terrenes pocu drenaos, bien enchíos n'agua, a diferencia, de nuevu, con B. pendula, que rique un secañu mayor.

Ilustración
Fueyes de seronda
Vista de la planta
Ilustración en Flora Batava
Detalle de les fueyes

Distribución[editar | editar la fonte]

L'abeduriu blancu ye l'anxosperma de porte arbóreo de distribución más septentrional. Les poblaciones subártices nun esfruten del porte descritu en seiciones anteriores, sinón que tienen un perfil más achaparráu, más aptu contra les ventisques y p'aguantar el pesu de la nieve. Hai autores que dixebren a los individuos pertenecientes a estes subpoblaciones na subespecie Betula pubescens subsp. trabancosa, l'abeduriu árticu; les sos carauterístiques definitories, amás de la distribución islandés y groenlandés, corresponderíen a una talla menor, de 5 a 6 m. Na Península Ibérica ye frecuente na Cordal Cantábricu, Sistema Ibéricu, Sistema Central. Nestes sierres entemezse frecuentemente con xardóns, con cerbellanos (Sorbus aucuparia). Nos abeduriales claros crez gran cantidá de genciana (Gentiana lutea) que s'aprovecha, según uzes blancos y rubiones, estensos tapices d'arándanu y escobes (Genista obtusiramea).

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Betula pubescens contién na so corteza'l principiu activu acedu betulínico que los sos estudios demuestren que pue s'eficaz contra dalgún tipu de cancer.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Betula pubescens describióse por Jakob Friedrich Ehrhart y espublizóse en Beiträge zur Naturkunde 5: 160. 1790.[3]

Etimoloxía

Betula: nome llatín del abeduriu. Deriva del nome galu "betu", que vien de "betu-": resina; Plinio dixo que los galos preparaben a partir de la resina del abeduriu una especie de betume.

pubescens: epítetu llatín que significa "peluda".[4]

Sinonimia
  • Betula alba var. pubescens (Ehrh.) Spach
  • Betula alba subsp. pubescens (Ehrh.) Regel
var. glabrata Wahlenb.
  • Betula alba var. carpatica (Waldst. & Kit. ex Willd.) Regel
  • Betula alba var. glabrata (Wahlenb.) Muñoz Garm. & Pedrol
  • Betula alba subsp. glutinosa (Trautv. ex Regel) Holub
  • Betula alba var. glutinosa Trautv. ex Regel
  • Betula alba subsp. odorata (Bechst.) Dippel
  • Betula alba var. parvifolia (Regel) Regel
  • Betula alba var. pontica P.Watson
  • Betula borysthenica Klokov
  • Betula carpatica Waldst. & Kit. ex Willd.
  • Betula carpatica var. hercynica Rchb.
  • Betula coriacea Gunnarsson
  • Betula glutinosa Wallr.
  • Betula murithii Gaudin ex Regel
  • Betula odorata Bechst.
  • Betula stenocarpa Kindb.
  • Betula subodorata Kindb.
var. golitsinii (V.N.Vassil.) Tzvelev
  • Betula golitsinii V.N.Vassil.
var. pubescens
  • Betula alba L.
  • Betula alba var. friesii Regel
  • Betula alba var. hornemannii Regel
  • Betula alba f. hornemannii (Regel) Regel
  • Betula alba var. lupulina Wallr.
  • Betula alba var. ovata Neilr.
  • Betula alba var. vulgaris Aiton
  • Betula ambigua Hampe ex Rchb.
  • Betula andreji V.N.Vassil.
  • Betula asplenifolia Regel
  • Betula aurea Steud.
  • Betula baicalia V.N.Vassil.
  • Betula broccembergensis Bechst.
  • Betula callosa Notø
  • Betula canadensis K.Koch
  • Betula celtiberica Rothm. & Vasc.
  • Betula concinna Gunnarsson
  • Betula coriifolia Tausch ex Regel
  • Betula dalecarlica L.f.
  • Betula friesii Larss. ex Hartm.
  • Betula glabra Dumort.
  • Betula glauca Wender.
  • Betula hackelii Opiz ex Steud.
  • Betula jacutica V.N.Vassil.
  • Betula krylovii G.V.Krylov
  • Betula laciniata Thunb.
  • Betula laciniata Blom
  • Betula lenta Du Roi
  • Betula llucida Courtois
  • Betula macrostachya Schrad. ex Regel
  • Betula major Gilib.
  • Betula nigricans Wender.
  • Betula odorata var. alpigena Blytt
  • Betula ovata K.Koch
  • Betula pontica Loudon
  • Betula populifolia Aiton
  • Betula rotundata Beck
  • Betula sajanensis V.N.Vassil.
  • Betula sokolowii Regel
  • Betula subarctica Orlova
  • Betula subarctica var. pojarkovae Tzvelev
  • Betula tomentosa Reitter & Abeleven
  • Betula torfacea Schleich.
  • Betula virgata Salisb.
var. pumila (L.) Govaerts
  • Betula alba var. pumila L.
  • Betula alba subsp. trabancosa (Ledeb.) Regel
  • Betula czerepanovii N.I.Orlova
  • Betula czerepanovii var. nasarovii Tzvelev
  • Betula odorata var. trabancosa (Ledeb.) Rosenv.
  • Betula trabancosa Ledeb.
  • Betula trabancosa var. pubescens Regel[5][6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Dean virtuella floran: Betula pubescens distribution
  2. Tan Y, Yu R, Pezzuto JM (xunetu de 2003). «Betulinic acid-induced programmed cell death in human melanoma cells involves mitogen-activated protein kinase activation». Clinical Cancer Research 9 (7):  páxs. 2866–75. PMID 12855667. http://clincancerres.aacrjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=12855667. 
  3. «Betula pubescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 20 d'avientu de 2012.
  4. dn Epítetos Botánicos
  5. Betula pubescens en PlantList consultáu'l 20 d'avientu de 2012
  6. «Betula pubescens». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 20 d'avientu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]