Anthyllis vulneraria

De Wikipedia
Anthyllis vulneraria
vulneraria
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Loteae
Xéneru: Anthyllis
Especie: Anthyllis vulneraria
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La vulneraria[1] (Anthyllis vulneraria) ye una especie de la familia de les fabacees. Ye orixinaria d'Europa.

Inflorescencia
Ilustración
Nel so hábitat
Ilustración en Flora Batava
Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

La vulneraria[1] (Anthyllis vulneraria) ye una pqueña vaina ovoide, reticulada. Especie bien variable, con unes 20 subespecies identificaes. Floria en primavera y branu.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Tien el so hábitat en praderíes seques, riscos y al pie de carreteres.

Distribución[editar | editar la fonte]

Por toa Europa.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Ye utilizada pa fines melecinales interesando les sumidaes aérees, les inflorescencies, y en menor midida la planta entera na dómina de floriamientu, seca o fresca. Haber d'ensugar al campu ensin calor artificial.[2]

Principios activos[editar | editar la fonte]

Tocantes a la so composición química, apaecen munchos principios activos que pueden ser utilizaos dempués pol home como remediu contra enfermedaes:

Usos melecinales[editar | editar la fonte]

Los sos usos tradicionales son p'acelerar el sanamientu de firíes, quemadures, úlceres tórpidas, llagues, pero tamién actúa sobre cortes, contusiones y hematomes. Corta una posible hemorraxa y facilita la necesaria cicatrización de la firida. Dende dómines antigües utilizóse como remediu contra erupciones cutanees, mancaes de sanamientu lentu, quemadures menores, cortes y golpes.[4]

Aiciones farmacolóxiques[editar | editar la fonte]

Hemostático local, cicatrizante y antisépticu. Popularmente considérase depurativa y antiemética. Tamién tien propiedaes como llaxante, astrinxente, desinfestante y vulneraria.[5]

L'estractu etanólico demostróse activu frente a poliovirus y herpes virus[6] tornando la so actividá.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Anthyllis vulneraria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 720. 1753.[7]

Etimoloxía

Anthyllis: nome xenéricu que provini del griegu antiguu anthyllís = "planta florida"; anthýllion = "floruca"; de anthos = "flor"). El xéneru foi establecíu por Rivinus y revalidáu por Linneo pa plantes que nada tienen que ver coles felicidaes; anque yá Dodonaeus y Lobelius incluyíen ente los sos Anthyllis plantes de les que güei llamamos asina.[8]

vulneraria: epítetu llatín que significa "pa curar firíes.[9]

Sinónimos

Nome común[editar | editar la fonte]

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común vulneraria[1].

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Font Quer, Pío. Plantes melecinales: El Dioscórides anováu 2a. edición. Península, 2000. ISBN 84-8307-242-4
  3. Saponines[1]
  4. Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de les plantes melecinales: el dioscórides del tercer mileniu. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
  5. Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción. 4a ed.. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.
  6. Herpes [2]
  7. «Anthyllis vulneraria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 d'abril de 2014.
  8. En Flora Vascular
  9. N'Epítetos Botánicos
  10. «Anthyllis vulneraria». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 7 d'ochobre de 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]