Saltar al conteníu

Anthyllis vulneraria

De Wikipedia
Anthyllis vulneraria
vulneraria
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Loteae
Xéneru: Anthyllis
Especie: Anthyllis vulneraria
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La vulneraria[1] (Anthyllis vulneraria) ye una especie de la familia de les fabacees. Ye orixinaria d'Europa.

Inflorescencia
Ilustración
Nel so hábitat
Ilustración en Flora Batava
Ilustración

Descripción

[editar | editar la fonte]

La vulneraria[1] (Anthyllis vulneraria) ye una pqueña vaina ovoide, reticulada. Especie bien variable, con unes 20 subespecies identificaes. Floria en primavera y branu.

Tien el so hábitat en praderíes seques, riscos y al pie de carreteres.

Distribución

[editar | editar la fonte]

Por toa Europa.

Propiedaes

[editar | editar la fonte]

Ye utilizada pa fines melecinales interesando les sumidaes aérees, les inflorescencies, y en menor midida la planta entera na dómina de floriamientu, seca o fresca. Haber d'ensugar al campu ensin calor artificial.[2]

Principios activos

[editar | editar la fonte]

Tocantes a la so composición química, apaecen munchos principios activos que pueden ser utilizaos dempués pol home como remediu contra enfermedaes:

Usos melecinales

[editar | editar la fonte]

Los sos usos tradicionales son p'acelerar el sanamientu de firíes, quemadures, úlceres tórpidas, llagues, pero tamién actúa sobre cortes, contusiones y hematomes. Corta una posible hemorraxa y facilita la necesaria cicatrización de la firida. Dende dómines antigües utilizóse como remediu contra erupciones cutanees, mancaes de sanamientu lentu, quemadures menores, cortes y golpes.[4]

Aiciones farmacolóxiques

[editar | editar la fonte]

Hemostático local, cicatrizante y antisépticu. Popularmente considérase depurativa y antiemética. Tamién tien propiedaes como llaxante, astrinxente, desinfestante y vulneraria.[5]

L'estractu etanólico demostróse activu frente a poliovirus y herpes virus[6] tornando la so actividá.

Taxonomía

[editar | editar la fonte]

Anthyllis vulneraria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 720. 1753.[7]

Etimoloxía

Anthyllis: nome xenéricu que provini del griegu antiguu anthyllís = "planta florida"; anthýllion = "floruca"; de anthos = "flor"). El xéneru foi establecíu por Rivinus y revalidáu por Linneo pa plantes que nada tienen que ver coles diches; anque yá Dodonaeus y Lobelius incluyíen ente los sos Anthyllis plantes de les que güei llamamos asina.[8]

vulneraria: epítetu llatín que significa "pa curar firíes.[9]

Sinónimos

Nome común

[editar | editar la fonte]

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común vulneraria[1].

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Font Quer, Pío. Plantes melecinales: El Dioscórides anováu 2a. edición. Península, 2000. ISBN 84-8307-242-4
  3. Saponines
  4. Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de les plantes melecinales: el dioscórides del tercer mileniu. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
  5. Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción. 4a ed.. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.
  6. Herpes
  7. «Anthyllis vulneraria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 d'abril de 2014.
  8. En Flora Vascular
  9. N'Epítetos Botánicos
  10. «Anthyllis vulneraria». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 7 d'ochobre de 2009.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]