Achillea millefolium

De Wikipedia
Achillea millefolium
cenoyina
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Matricariinae
Xéneru: Achillea
Especie: Achillea millefolium
L., 1753
Subespecies
  • Achillea millefolium var. fulva B.Boivin
  • A. millefolium var. litoralis Ehrend. ex Nobs
  • A. millefolium var. manshurica Kitam.
  • A. millefolium var. maritima Jeps.
  • A. millefolium var. megacephala B.Boivin
  • A. millefolium var. occidentalis DC.
  • A. millefolium var. pallidotegula B.Boivin
  • A. millefolium var. parviligula B.Boivin
  • A. millefolium var. parvula B.Boivin
  • A. millefolium var. russeolata B.Boivin
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Achillea millefolium
Ilustración
Ilustración
Vista de la planta

La cenoyina[1] (Achillea millefolium) ye una especie herbal perteneciente a la familia de les Compuestes (Asteraceae).

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta planta pertenez a la familia de les asteracees, ye yerbácea y de la so rizoma pueden salir unu o dellos tarmos erectos qu'escasamente se ramifiquen.

Les flores diminutes xuntar no que denominamos capítulos con cinco lígules, que más o menos compautos da la sensación de ser una única flor.

Non tolos capítulos son heterógamos, esto ye, non toles flores son hermafrodites o tienen los dos sexos, sinón que van acompañaes d'otres que son unisexuales o d'un únicu sexu. Tolos capítulos radiales formen el corimbu.

Na primer semeya de la izquierda apréciense tantu les flores como les lígulas, puede apreciase, anque ésta nun mide más de 3 o 4 mm, que son tridentaes o acabaes en forma de tres dientes. Les flores diminutes del centru son flosculosas, de corola con cinco pétalos y actinomorfes. La tercer semeya amuesa en detalle'l arreyo o cubierta qu'envolubra al receptáculu nel que s'aprecien les brácteas en forma llanceolada y un pocu ovada que lo envolubra (esa especie d'escames qu'arrodia a les flores). Esti tipu d'arreyo denominar arreyo plurifloro al arrodiar a delles flores. El frutu de la Achillea millefolium ye un aqueniu y escarez de miriguanos.

Esta planta mielícola estremar de les sos hermanes principalmente nes sos fueyes que lleguen a midir hasta 15 cm de llargu y centímetru y mediu d'anchu. Como puede apreciase na cuarta fotografía, les fueyes estremar en segmentos bien pronunciaos que lleguen práuticamente al nerviu central de la fueya, estos segmentos de la mesma, vuelven estremase. El tarmu ye tomentoso o con pequeños pelos enrevesosos, finos y delgaos que-y da una sensación de terciopelu, nes fueyes tamién s'aprecien pero menos trupos.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Probablemente vien d'Eurasia. Habita principalmente n'Asia y la zona mediterránea d'Europa, anque ye menos abondosa ya inclusive inesistente en rexones como Andalucía y el sur de Portugal. Habita tamién otros sitios n'América por causa de la dispersión accidental que fixeron los humanos.

Crez en praos incultos, en cantu de caminos o regueros; llugares húmedos.

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

De forma natural, la cenoyina crez en zones non demasiáu seques y bien drenaes. Puede atopase en camperes, en campos cultivaos o non y de cutiu al pie de les carreteres, en fasteres de monte y en zones montiegues. Puede atopase ente los 0 y 2.400 m d'altitú, anque prefier altitúes inferiores a los 1.500 m. A partir de los 1.000 m escontra riba tien un porte más pequeñu y más arume.

Anque ye una planta bien tolerante a cualquier tipu de clima, rique unes condiciones templaes o templaes-fríes. Aguanta bien les xelaes (hasta −15 °C) y a la seca. De normal quier condiciones de plenu sol.

En cuanto al tipu de suelu, polo xeneral puede dicise que s'afai bien a tou tipu de suelos (ácidos o básicos, caliares, secos), siempres que tean bien drenaos una y bones nun aguanta'l encharcamiento. Poro, prefier suelos arenosos y frescos primero que suelos magrizos y compautos. Crez bien en suelos probes.

Toxicidá[editar | editar la fonte]

Les partes aérees de Achillea millefolium contienen sustancies que la so ingestión puede provocar efeutos adversos sobre la salú, pola presencia de monoterpenos bicíclicos nel aceite esencial de la planta fresca, la planta seca, les flores y les fueyes.[2]

Usos en xardinería[editar | editar la fonte]

Les plantes del xéneru Achillea ye bien utilizáu en xardinería tantu poles sos flores como pol so golor. Especialmente utilizáu en arriates con bona resistencia a los suelos probes. Soporten bien la seca.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Achillea millefolium describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 899. 1753.[3]

Etimoloxía

Achillea nome xenéricu nomáu n'honor d'Aquiles.[4] Indicóse tamién que'l nome, más específicamente, provién de la guerra de Troya, onde Aquiles curó a munchos de los sos soldaos y al propiu rei Télefo, rei de Micenas, utilizando'l poder que la nrama tien pa detener les hemorraxes.[5]

millefolium: epítetu llatín que significa "con mil fueyes".[6]

Sinonimia
  • Achillea albida Willd.
  • Achillea alpicola (Rydb.) Rydb.
  • Achillea ambigua Boiss.
  • Achillea ambigua Pollini
  • Achillea anethifolia Fisch. ex Herder
  • Achillea angustissima Rydb.
  • Achillea arenicola A.Heller
  • Achillea bicolor Wender.
  • Achillea californica Pollard
  • Achillea ceretanica Sennen
  • Achillea amacera Lam.
  • Achillea coronopifolia Willd.
  • Achillea crassifolia Colla
  • Achillea cristata Hort. ex DC.
  • Achillea cuspidata Wall.
  • Achillea dentifera Rchb.
  • Achillea eradiata Piper
  • Achillea fusca Rydb.
  • Achillea gigantea Pollard
  • Achillea gracilis Raf.
  • Achillea haenkeana Tausch
  • Achillea Entemedia Schleich.
  • Achillea lanata Lam.
  • Achillea lanulosa Nutt.
  • Achillea laxiflora A.Nelson
  • Achillea laxiflora Pollard & Cockerell
  • Achillea magna All.
  • Achillea magna L.
  • Achillea magna Haenke
  • Achillea marginata Turcz. ex Ledeb.
  • Achillea megacephala Raup
  • Achillea millefolilium E.Mey.
  • Achillea nabelekii Heimerl
  • Achillea nigrescens (E.Mey.) Rydb.
  • Achillea occidentalis (DC.) Raf. ex Rydb.
  • Achillea ochroleuca Eichw.
  • Achillea ossica K.Koch
  • Achillea pacifica Rydb.
  • Achillea palmeri Rydb.
  • Achillea pannonica Scheele
  • Achillea pannonica f. laxa Dabrowska
  • Achillea pecten-veneris Pollard
  • Achillea pratensis Saukel & R.Länger
  • Achillea pseudotanitifolia Wierzb. ex Rchb.
  • Achillea puberula Rydb.
  • Achillea pumila Schur
  • Achillea rosea Desf.
  • Achillea seidlii J.Presl & C.Presl
  • Achillea setacea Schwein.
  • Achillea sordida (W.D.J.Koch) Dalla Torre & Sarnth.
  • Achillea subalpina Greene
  • Achillea subhirsuta Gilib.
  • Achillea submillefolium Klokov & Krytzka
  • Achillea sylvatica Becker
  • Achillea tanacetifolia Mill.
  • Achillea tenuifolia Salisb.
  • Achillea tenuifolia var. albicaulis (C.A.Mey.) Trautv.
  • Achillea tenuis Schur
  • Achillea tomentosa Pursh
  • Achillea virgata Hort. ex DC.
  • Achillios millefoliatus St.-Lag.
  • Alitubus millefolium (L.) Dulac
  • Alitubus tomentosus Dulac
  • Chamaemelum millefolium (L.) E.H.L.Krause
  • Chamaemelum tanacetifolium (All.) E.H.L.Krause
  • Chamaemelum tomentosum (L.) E.H.L.Krause[7]

Nome común[editar | editar la fonte]

N'asturianu tamién se conoz como rabu de gatu, mazanellón, pinella y salamanquina.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. European Food Safety Authority (EFSA) (2012). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5):  p. 2663. doi:10.2903/j.efsa.2012.2663. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf. 
  3. «Achillea millefolium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de xunu de 2012.
  4. CRONQUIST, A., A. H. HOLMGREN, N. H. HOLMGREN, J. L. REVEAL & P. K. HOLMGREN (1994) Intermountain Flora. Vascular Plants of the Intermountain West. U.S.A. Vol. 5. Asterales.
  5. TRIANO, E. C. (1998) Flora del Subbético Cordobés. Catálogu, recursos ya intereses. Diputación Provincial de Córdoba.
  6. N'Epítetos Botánicos.
  7. Achillea millefolium en PlantList.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Diccionariu ilustráu de los nomes vernáculos de les plantes n'España, Andrés Ceballos Jiménez. I.C.O.N.A. 1986.
  • Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editores xenerales) 2012. Asteraceae. Fl. Mesoamer. 5(2): ined.
  • Dillon, M. O. 1981. Family Compositae: Part II. Tribe Anthemideae. Flora of Peru. Fieldiana, Bot., n.s. 7: 1–21.
  • Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  • Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  • Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  • Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]