AEGEE

De Wikipedia
AEGEE
organización juvenil (es) Traducir
Llocalización
Sede Rexón de Bruxeles-Capital
Direición Bélxica
Forma xurídica asociación internacional sin ánimo de lucro (es) Traducir
Historia
Fundación1985
Forma parte de
Datos económicos
Ingresos totales 339 777 € (2021)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

AEGEE (en francés: Association des États Généraux des Étudiants de l'Europe), tamién llamada Foru d'Estudiantes Europeos, ye una de les organizaciones interdisciplinaries d'estudiantes más grandes d'Europa. El so nome derívase per una parte del mar Exéu, unu de los llugares de nacencia de la democracia moderna, y per otra parte del primer parllamentu establecíu de primeres de la Revolución francesa, los Estaos Xenerales (États Généraux en francés), el primer parllamentu.

Descripción[editar | editar la fonte]

La organización establecer nel añu 1985 y cuenta con unos 13.000 miembros en 271 ciudaes universitaries de 40 países europeos (datos siempres n'aumentu).

AEGEE ye una organización ensin afiliación política, aconfesional y ensin ánimu d'arriquecimientu na que se promueve l'espíritu européu y foméntase la imaxe d'una Europa xunida, abierta y ensin fronteres al traviés de proyeutos, viaxes, grupos de trabayu, intercambios culturales y actividaes nes que collaboren universitarios de toa Europa.

Carauterizar por nun tener estructures nacionales, operando namái a nivel llocal y a nivel européu.

Asina, por casu anguaño esiste AEGEE en Alicante, Barcelona, Bilbao, Burgos, Castelló, A Coruña, Les Palmes, Lleón, Madrid, Uviéu, Santander, Tarragona, Tenerife, Valencia y Zaragoza pero nun esiste AEGEE-España.

Una de les propuestes más populares d'AEGEE ye la organización de Summer Universities (llamaes LA SO poles sos sigles n'inglés) entamaes por y p'estudiantes y nes que se compaxinen actividaes académiques con eventos d'ociu.

Historia[editar | editar la fonte]

AEGEE foi fundada en 1985 en París sol nome EGEE (Etats Généraux des Etudiants de l´Europe). Entós daquella, la Comunidá Económica Europea taba creciendo, y un grupu d'estudiantes, pensaron, qu'había que crear una plataforma al traviés de la cual los mozos pudieren tresmitir a les instituciones européu y nacional les sos idees y propuestes sobre Europa.

AEGEE supo aguiyar a munchos estudiantes pa establecer sedes o antennae nes sos ciudaes, y un añu dempués, el grupu d'estudiantes yá yeren una asociación europea, con sedes en 6 ciudaes, ente elles Madrid, xunto a Leiden, Londres, Milan y Munich.

L'asociación creció rápido por tol continente, gracies tamién al sofitu de políticos y medios de comunicación. En 1987, AEGEE, xunto a François Mitterrand, EGEE supunxo un impulsu bien importante al programa Sócrates Erasmus. En 1988 el nome pasó a ser AEGEE. Dende 1990, AEGEE sofita tamién la integración de los países del Centru y Esti Européu.

En 1995 establecióse la sede central en Bruxeles, onde los 9 miembros del Comité Directeur (la Xunta Directiva d'AEGEE-Europa) viven y trabayen n'ensame de proyeutos d'AEGEE. Ankara y les demás ciudaes turques xunir a la network.

En 1996 más de 1000 estudiantes tán viviegamente envolubraos nes series de conferecias "Find Your Way..." esplicando los que faen los estudiantes na emerxente sociedá civil de les Europas Central y del Este.

En 1998 AEGEE entama la so primer visita a Xipre; AEGEE-Magusa (Famagusta) va xunir a l'asociación nel 2001.

N'abril de 1999 fúndase la AEGEE-Academy nel Ágora de Barcelona, como respuesta a los preparativos pa la European School en Gießen.

Nel 2000, Education for Democracy, el nuevu programa escolar que coneuta a los estudiantes del conflictivu Kosovo pa estudiar n'universidaes estranxeres. Mientres la seronda, los miembros d'AEGEE-Belgráu al mandu de l'asamblea pública qu'apriende de la derrota de Milosevic.

Nos años 2001-2002 AEGEE entama proyeutos mayores dirixíos a la paz y estabilidá nel sureste d'Europa y na rexón Mediterránea.

En 2002 empieza AEGEE Televisión.

En 2003 entámase'l primer viaxe d'estudios a El Cáucasu. AEGEE-Europa entama la primer conferencia internacional d'estudiantes en Xipre.

Campos d'aición[editar | editar la fonte]

AEGEE entama a un ampliu rangu de proyeutos, la mayoría de los cualos tán rellacionaos con unu de los principales campos d'aición: Active Ciudadanía activa, Educación cimera, Paz y estabilidá, ya Intercambiu Cultural.

Ciudadanía activa[editar | editar la fonte]

AEGEE ye una organización apartidista, trabayando cerca del gobiernu, instituciones y otres Organizaciones non gubernamentales pa alzancar les sos metes n'Europa. AEGEE proponese aprovir de voz política pa los sos miembros a distintu nivel, entamando conferencies nun rangu de tópicos y utilizando los resultaos pa exercer presión política sobre instituciones europees.

Educación cimera[editar | editar la fonte]

AEGEE representa a estudiantes a quien esmolez la bona educación a nivel européu. Pa sofitar la movilidá estudiantil, AEGEE sofita l'aprendizaxe d'idiomes, promueve la cooperación internacional nel mundu académicu y les campañes pal desarrollu de programes d'educación europea.

Paz y estabilidá[editar | editar la fonte]

Pa dar esperanza a los ideales democráticos, la tolerancia y el mutuu entendimientu ente los mozos adultos de les comunidaes en conflictu, AEGEE contribúi a dar solución a los conflictos qu'hai nos Balcanes, Cáucasu, Xipre, Grecia y Turquía. AEGEE tamién entama conferencies y seminarios con temática política internacional.

Intercambiu cultural[editar | editar la fonte]

Fomentar el respetu y l'apreciu ente persones de distintes cultures ye'l nucleu de tol trabayu d'Aegee. AEGEE pon el so puntu de mira sobre Integration Europea, creyendo que la integración nunca puede ser un procesu de riba a embaxo, pero tien de tar basáu na amistá ente los europeos. Los grupos d'AEGEE entamen un importante númberu d'eventos d'intercambios culturales cada añu.

Presidentes d'AEGEE-Europa hasta agora[editar | editar la fonte]

Nome Antenna Mandatu
Franck Biancheri París Abril de 1985 - Abril de 1988
Vieri Bracco Milán Abril de 1988 - Payares de 1988
Frédéric Pélard Toulouse Payares de 1988 - Payares de 1989
Adolfo Domínguez Madrid Payares de 1989 - Mayu de 1990
Achim Boers Delft Mayu de 1990 - Payares de 1990
Georg von der Gablentz Berlín Payares de 1990 - Abril de 1992
Jeroen Hoogerwerf Ámsterdam Abril de 1992 - Abril de 1993
Pavel Miladinovic Praga Abril de 1993 - Payares de 1993
Zsuzsa Kigyós Budapest Payares de 1993 - Abril de 1994
Dorian Selz Xinebra Abril de 1994 - Payares de 1994
Christina Thorsson Lund Payares de 1994 - Abril de 1995
Egens van Iterson Scholten Enschede Abril de 1995 - Payares de 1995
Christoph Strohm Colonia Payares de 1995 - Abril de 1996
Jordi Capdevila Barcelona Abril de 1996 - Payares de 1996
Gerhard Kress Mainz Payares de 1996 - Abril de 1997
Peter Ginser Karlsruhe Abril de 1997 - Payares de 1997
Sergio Caredda Gorizia Payares de 1997 - Abril de 1998
Hélène Berard Aix-en-Provence Abril de 1998 - Ochobre de 1998
Stefan Seidel Augsburg Ochobre de 1998 - Abril de 1999
László Fésüs Szeged Abril de 1999 - Payares de 1999
Faní Zarifopoúlou Atenes Payares de 1999 - Mayu de 2000
Oana Mailatescu Cluj-Napoca Mayu de 2000 - Payares de 2000
Karina Häuslmeier Passau Payares de 2000 - Payares de 2001
Pedro Panizo Valladolid Payares de 2001 – Mayu de 2002
Tomek Helbin Varsovia Mayu de 2002 – Payares de 2002
Mark de Beer Enschede Payares de 2002 – Mayu de 2003
Diana Filip Cluj-Napoca Mayu de 2003 – Ochobre de 2003
Adrian Pintilie Bucuresti Ochobre de 2003 – Abril de 2004
Nicola Rega Turín Abril de 2004 – Payares de 2004
Silvia Baita Cagliari Payares de 2004 - Mayu de 2005
Burcu Becermen Ankara Mayu de 2005 - Payares de 2005
Leon Bakraceski Skopie Payares de 2005 - Mayu de 2006
Alistair De Gaetano La Valeta Mayu de 2006 - Payares de 2006
Theijs van Welij Enschede Payares de 2006 - Payares de 2007
Laure Onidi Toulouse Payares de 2007 - Agostu de 2008
Draguen Stojanovski Nis Setiembre de 2008 - Agostu de 2009
Agata Patecka Poznan Setiembre de 2009 - Agostu de 2010
Manes Valasis Peiraiás Setiembre de 2010 - Agostu de 2011
Alfredo Sellitti Salerno Setiembre de 2011 - Mayu de 2012
Marko Grdosic Zagreb Mayu de 2012 - Agostu de 2012
Luis Alvarado Martínez Les Palmes Setiembre de 2012 - Xunetu de 2014
Paul Smits Enschede Agostu de 2014 - Xunetu de 2015
Aleksandra Kluczka Kraków Agostu de 2015 - Xunetu de 2016
Réka Salamon Aachen Agostu de 2016 - Xunetu de 2017
Loes Rutten Utrecht Agostu de 2017 - Xunetu de 2018
Spiridon Papadatos Ioannina Agostu de 2018 - Mayu de 2019
Evrim Emiroğlu Eskişehir Mayu de 2019 - Xunetu de 2019
Daniël Amesz Leiden Agostu de 2019 -

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]