Zheng He

De Wikipedia
Zheng He
Vida
Nacimientu Kunming1371[1]
Nacionalidá Dinastía Ming [2]
Grupu étnicu Etnia hui (es) Traducir
Muerte Nankín1433[3] (61/62 años)
Sepultura Tomb of Zheng Da Chia (en) Traducir
Familia
Padre Hajji Ma
Familia
Estudios
Llingües falaes chinu[4]
Oficiu esplorador, diplomáticu, navegante, eunuco (es) Traducirviaxeru
Llugares de trabayu Dinastía Ming, Sureste Asiáticu, socontinente indiu, Oriente Mediu, África Oriental y Océanu Índicu
Emplegadores Yongle Emperor
Hongxi Emperor
Xuande Emperor
Trabayos destacaos Los viajes del tesoro de la Dinastía Ming (es) Traducir
Graduación Almirante de la Flota
Creencies
Relixón islam
Cambiar los datos en Wikidata

Zheng He (1371Kunming – 1433Nankín) foi un marín y esplorador chinu que realizó delles travesíes nomaes en conxuntu «L'eunucu Sanbao al océanu occidental» (三保太監下西洋) o «Zheng He al océanu occidental», de 1405 a 1433.

Viaxes[editar | editar la fonte]

L'océanu occidental confórmenlu los llugares d'Asia y África que Zheng He esploró, incluyendo'l sureste asiáticu, Sumatra, Xava, Ceilán, India, Persia y el Golfu Pérsicu, Arabia, el Mar Roxu hasta Exiptu y el sur d'África hasta la canal de Mozambique.

El númberu de viaxes de so varía dependiendo del mou de división, pero navegó y esploró al menos siete vegaes l'océanu occidental cola so flota, d'unos 30.000 homes y setenta naves. Llevó a China trofeos a esgaya y embaxadores de más de trenta reinos. La revista de los Estaos Xuníos Life dio-y a Zheng He'l puestu 14 ente les persones más importantes del caberu mileniu.

Teoríes[editar | editar la fonte]

El marín xubiláu británicu Gavin Menzies suxer que Zheng He circunnavegó'l globu y descubrió América a entamos del sieglu XV, anteriormente a los viaxes de Cristobal Colón y Fernando de Magallanes.

Esta teoría básase no amañosu y avanzáu de la arquiteutura naval china del sieglu XV. Les prebes qu'apurriría Menzies seríen dellos afayos arqueolóxicos alloriantes, como una escultura de la dinastía Ming atopada en Kenia, y exemplares de porzolana atopaos en llugares como Perú y California. Sicasí, esta teoría de 1421 encontrare poco sofitu ente los historiadores; anque la reciente apaición d'un mapa d'esa época nel que figuren América y Oceanía, vien a encontala.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «LIBRIS» (26 marzu 2018). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  2. Afirmao en: Base de Datos Biográfica China. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]