Zheng He
| Zheng He | |
|---|---|
|
| |
| Vida | |
| Nacimientu | Kunming, 1371[1] |
| Nacionalidá | Dinastía Ming [2] |
| Grupu étnicu |
Hui people (en) |
| Muerte | Nankín, 1433[3] (61/62 años) |
| Sepultura |
Tomb of Zheng He (en) |
| Familia | |
| Padre | Hajji Ma |
| Familia | |
| Estudios | |
| Llingües falaes | chinu[3] |
| Oficiu | |
| Oficiu |
esplorador, diplomáticu, navegante, eunuch (en) |
| Llugares de trabayu | Dinastía Ming, Sureste Asiáticu, socontinente indiu, Oriente Mediu, África Oriental y Océanu Índicu |
| Emplegadores |
Yongle Emperor Hongxi Emperor Xuande Emperor |
| Trabayos destacaos |
Treasure Voyages (en) |
| Graduación | Almirante de la Flota |
| Creencies | |
| Relixón | islam |
Zheng He (1371, Kunming – 1433, Nankín) foi un marín y esplorador chinu que realizó delles travesíes nomaes en conxuntu «L'eunucu Sanbao al océanu occidental» (三保太監下西洋) o «Zheng He al océanu occidental», de 1405 a 1433.
Viaxes
[editar | editar la fonte]L'océanu occidental confórmenlu los llugares d'Asia y África que Zheng He esploró, incluyendo'l sureste asiáticu, Sumatra, Xava, Ceilán, India, Persia y el Golfu Pérsicu, Arabia, el Mar Roxu hasta Exiptu y el sur d'África hasta la canal de Mozambique.
El númberu de viaxes de so varia dependiendo del mou de división, pero navegó y esploró al menos siete vegaes l'océanu occidental cola so flota, d'unos 30.000 homes y setenta naves. Llevó a China trofeos a esgaya y embaxadores de más de trenta reinos. La revista de los Estaos Xuníos Life dio-y a Zheng He'l puestu 14 ente les persones más importantes del caberu mileniu.
Teoríes
[editar | editar la fonte]El marín xubiláu británicu Gavin Menzies suxer que Zheng He circunnavegó'l globu y descubrió América a entamos del sieglu XV, anteriormente a los viaxes de Cristóbal Colón y Fernando de Magallanes.
Esta teoría básase no amañosu y avanzáu de la arquiteutura naval china del sieglu XV. Les pruebes qu'apurriría Menzies seríen dellos afayos arqueolóxicos alloriantes, como una escultura de la dinastía Ming atopada en Kenia, y exemplares de porzolana atopaos en llugares como Perú y California. Sicasí, esta teoría de 1421 encontrare poco sofitu ente los historiadores; anque la reciente apaición d'un mapa d'esa época nel que figuren América y Oceanía, vien a encontala.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: LIBRIS. Libris-URI: 42gkqrcn3bmhgn6. Data d'espublización: 26 marzu 2018. Data de consulta: 24 agostu 2018. Editorial: National Library of Sweden.
- ↑ Afirmao en: China Biographical Database. Llingua de la obra o nome: inglés.
- 1 2 Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 120817039. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.