Xigantomaquia

De Wikipedia
Dioniso llucha contra un xigante mientres la Gigantomaquia, pelike áticu de figures coloraes, c. 460 e.C., muséu del Louvre.

La Gigantomaquia (del griegu antiguu γιγαντo-μαχια, lliteralmente ‘guerra de los xigantes') ye un episodiu de la mitoloxía griega, que sigue a la Titanomaquia.

Causa del enfrentamientu[editar | editar la fonte]

Zeus zarrara a los Titanes nel Tártaru. Gea, la so güela, madre de Cronos y Rea, enoxóse y nició a los Xigantes, que entablaron combate contra los dioses olímpicos.[1] Higino noma 24 Xigantes.[2]

Otra versión diz que Gea nició a los xigantes como vengación contra los dioses xunto al Tártaru, creando una contraparte de cada dios.

Preparativos[editar | editar la fonte]

Los dioses olímpicos conocíen un oráculu que dicía que los Xigantes nun podríen morrer a manes de los dioses sacantes que un mortal lluchara al llau d'estos, polo que Zeus fixo llamar, per mediu d'Atenea, a Heracles.

De la mesma, Gea fabricó un beberaxu que torgaba tamién que los Xigantes pudieren morrer a manes de los mortales. Al saber esta situación, Zeus torgó que Helios, Selene y Eos llevantárense y consiguió destruyir el beberaxu.[1]

L'enfrentamientu[editar | editar la fonte]

Armaes coles sos maces de bronce, les Moiras mataron a Agriu y Toante (Muséu de Pérgamo, Berlín).

La batalla llibróse onde habitaben los Xigantes, en Flegra (‘tierra encesa') o en Palene. Apolodoro diz que Porfirión y Alcioneo yeren los más destacaos. Esti postreru, que se llevara les vaques de Helios dende Eritia, yera inmortal siempres que lluchara na so tierra d'orixe, ente que Homero apurre'l datu de qu'Eurimedonte reinaba sobre ellos.[3]

Los Xigantes llevaron a cabu un primer ataque contra los dioses armaos con enormes roques y tueros d'árboles.[4]

  • Heracles atacó primero a Alcioneo, y travesar con una de les sos fleches envelenar pero tal como'l xigante cayía al suelu volvía a la vida de nuevu. Siguiendo'l conseyu d'Atenea, Heracles abasnólu fora de la so tierra d'orixe, y asina llogró mata-y definitivamente.[1] Dizse tamién que, al heredar la fuercia de Zeus, Heracles mató al xigante partiéndo-y el pescuezu coles manes.
  • Porfirión atacó a Heracles ya intentó violar a Hera. Zeus abrasar col rayu y Heracles rematar coles sos fleches.
  • Efialtes morrió d'una flechada en cada güeyu, unu d'Apolo y otru de Heracles.
  • Cuando Encélado abandonaba'l campu de batalla, Atenea entartallar cola islla de Sicilia, onde quedó encarceláu.[5] El so aliendu de fueu surde del Etna. Según otres versiones Encélado foi muertu por Silenu.
  • Acoriques foi soterráu por Hefesto so una masa de metal fundíu, na que sigue presu (el Vesubiu).
  • Polibotes foi soterráu por Poseidón, quien-y refundió un cachu de la islla de Cos, dando asina llugar a la nueva islla de Nisiros.
  • Hipólito foi ganáu por Hermes, llevando ésti un cascu que-y faía invisible.
  • Gratión foi ablayáu poles fleches d'Artemisa.
  • Dioniso noquió a Éurito col so tirso.
  • Hécate quemó a Clitio coles sos antorches infernales.
  • Armaes coles sos maces de bronce, les Moiras mataron a Agriu y Toante.[5]
  • Hera ganó al xigante Foitos. Tamién convenció pa lluchar contra Dioniso a Ctonio (muertu por Demeter) prometiéndo-y a cambéu a Afrodita al igual qu'a Peloro (muertu por Ares na guerra).[ensin referencies]

Cada Xigante foi rematáu poles fleches de Heracles papaes nel venenu de la Hidra de Lerna, sacante los que quedaron presos so les islles.

La contraparte[editar | editar la fonte]

Col fin de ganar a los dioses, cada xigante naciera pa ser la contraparte de dalgún dios.

Dioses Mayores[editar | editar la fonte]

Xigante Dios Griegu Dios Romanu
Porfirión Zeus Xúpiter
Polibotes Poseidón Neptunu
Alcioneo Hades Plutón
Encélado Atenea Minerva
Efialtes Apolo Febo
Damasén Ares Marte
Gration Artemisa Diana
Hipólito Hermes Mercuriu
Acoriques Hefesto Vulcano
Alpo y Ctonio Dioniso Baco

Dioses Menores[editar | editar la fonte]

Xigante Dios Griegu Dios Romanu
Clitio Hécate Trivia
Agriu y Toante Les Moiras Espureches

La Gigantomaquia nel arte[editar | editar la fonte]

Escultura[editar | editar la fonte]

J.M. Félix Madalena, Gigantomaquia, dibuxu

La llucha de los xigantes colos dioses foi representada por Fidias nel interior del escudu de la so estatua de Atenea.[6] Tamién se representa la Gigantomaquia nel Altar de Zeus de Pérgamo.

Lliteratura[editar | editar la fonte]

Pintura[editar | editar la fonte]

  • Nel palaciu del Té de Mantua esiste una sala llamada "sala de los xigantes" que les sos pintures al frescu representen la tema de la gigantomaquia o cayida de los xigantes, del pintor Giulio Romanu (1499?-1546).

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitolóxica, I, 6 , 1.
  2. Higino, Fábules, prólogu, 4.
  3. Homero: Odisea, VII, 58 y 59.
  4. Ovidio: Les metamorfosis, I, 151 - 162.
  5. 5,0 5,1 Biblioteca, I, 6 , 2.
  6. Plinio el Viejo, Historia natural xxxvi. 5.4

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]