Tagetes

De Wikipedia
Tagetes
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Tageteae
Xéneru: Tagetes
L., 1753
Especies
Ver testu
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Tagetes o cempasúchil ye un xéneru de plantes yerbácea añales o perennes na familia de la margarita (Asteraceae). Son natives de Méxicu y distribuyíes a lo llargo d'América.

Esta planta conozse tamién como clavel de moru, clavelón africanu, clavelón de la India, clavelón, claveles de les Indies, rosa de la India, clavel chinu, damasquín, damasquina, clavel de China o clavel turcu.[1] Entiende 151 especies descrites y de estes, solo 47 aceptaes.[2][3]

Descripción[editar | editar la fonte]

Son yerbes añales o perennes o arbustos, glabros o pubescentes, xeneralmente con golor fuerte; tarmos delgaos o robustos, frondosos, frecuentemente bien ramificaos. Fueyes opuestes na parte inferior, opuestes o alternes na cimera, simples y enteres a pinnatidivididas o compuestes, márxenes enteros a serraos, variadamente puntiáu-glandulares. Capitulescencies cimosas o solitaries, pedúnculos curtios a allargaos, delgaos a marcadamente fistulosos; capítulos radiaos o raramente discoides, pequeños a grandes; involucros cilíndricos, fusiformes o campanulados; filarias en 1 serie, connadas casi hasta los ápices, variadamente puntiaes; receptáculos planos a convexos, desnudos; flósculos del radiu pocos a munchos, fértiles, les lígules pequeñes a grandes, blanques, marielles, dacuando con mancha cafés, el tubu delgáu; flósculos del discu perfectos, fértiles, pocos a munchos, les coroles marielles o anaranxaes, igual o desigualmente 4–5-llobaes; cañes del estilu llargues, delgaes. Aquenios allargaos, delgaos, con dellos ángulos, cortamente pubescentes o glabros; miriguanu de goches y/o escames.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 2: 887. 1753.[5] La especie tipu ye: Tagetes patula L.

Etimoloxía

Tagetes: nome xenéricu que provién de la mitoloxía etrusca Tages.[6]

Especies aceptaes[editar | editar la fonte]

Tagetes (llámense "cempazuchitl" en Méxicu) nuna ufrienda pal Día de Muertos.
Ficheru:Sepulcru afatáu.jpg
Tagetes como parte de la decoración d'una tumba pal Día de Muertos en Méxicu

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii,.
  3. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. Y. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  4. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  5. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  6. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  7. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]