Syzygium jambos

De Wikipedia
Syzygium jambos
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Myrtales
Familia: Myrtaceae
Subfamilia: Myrtoideae
Tribu: Syzygieae
Xéneru: Syzygium
Especie: Syzygium jambos
(L.) Alston
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Pomarrosas inmadures
Tamañu de porción
Enerxía 25 kcal 105 kJ
Carbohidratos 5.7 g
Grases 0.3 g
Proteínes 0.6 g
Retinol (vit. A) 17 μg (2%)
Tiamina (vit. B1) 0.02 mg (2%)
Riboflavina (vit. B2) 0.03 mg (2%)
Niacina (vit. B3) 0.8 mg (5%)
Vitamina C 22.3 mg (37%)
Calciu 29 mg (3%)
Fierro 0.07 mg (1%)
Magnesiu 5 mg (1%)
Manganesu 0.029 mg (1%)
Fósforu 8 mg (1%)
Potasiu 123 mg (3%)
Sodiu 0 mg (0%)
Cinc 0.06 mg (1%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Pomarrosas inmadures na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

Syzygium jambos o pomarrosa ye un árbol orixinariu d'Asia tropical perteneciente a la familia de les Myrtaceae. Cultivóse y tamién naturalizáu n'América tropical continental, y nes Antilles onde foi introducida polos ingleses. En Cuba ye una especie invasora.

Descripción[editar | editar la fonte]

Flor

Árbol pequeñu d'unos 10 m d'altor. El so tueru ye d'hasta 2 dm de diámetru, trabancosu y ramificáu, la so corteza ye llisa y de coloración ente gris y castañal. Tien fueyes simples de 10 a 25 cm × 3 a 5 cm , con ápiz acumináu y base estrecha. Son de color verde brillante pálidu, con puntos tresllúcíos y nervios prominentes nel viesu. Los peciolos son de 5 a 9 cm de llargu.

Les flores son grandes y arrexuntar d'a 4 o 5, en corimbos terminales. Les flores presenten tubu de la mota turbináu, de 4 sépalos anchos , arrondaos y 4 pétalos arrondaos, cóncavos, blancos, daqué verduzcos de 1 a 1,5 cm de llargu, con puntos glandulosos grandes, gran cantidá d'estames blancucios, de 3 a 4 cm de llargu.

El frutu ye una baga redonda, de 2 a 5 cm de diámetru, colos lóbulos de la mota nel ápiz a manera de corona. El color ye mariellu verdosu, dacuando con tinte daqué acoloratáu. La so masa ye blanca, firme, pocu gruesa y pocu jugosa. Tien 1, o raramente hasta 3, granes grandes sueltes, d'alredor de 1 cm de diámetru, arrondaes, de color castañu.

Floria y fructifica mientres munchos meses pero'l picu de fructificación ye nel branu.

Distribución[editar | editar la fonte]

Syzygium jambos crez naturalmente nel sureste d'Asia tropical, mayormente n'Insulindia. N'América ta presente dende Florida y el sur de California hasta'l sur de Brasil. Tamién ta presente nes Bermudes y les Antilles. En Cuba ta naturalizada por tol país. Méxicu tamién gocia de crecer esta fruta tropical.

Planta invasora en Cuba[editar | editar la fonte]

La pomarrosa ta presente en Cuba dende enantes de 1875. Espandióse por tol país, en llugares húmedos con altitúes sobre'l nivel del mar de baxes a medies. Resulta una planta invasora de les márxenes de los ríos y regueros, onde forma bosquecillos trupos y mueve a la vexetación autóctona. Tamién invade los montes semicaducifolios sobre suelos húmedos non caliares. El que les granes puedan llexar y la so alta capacidá de guañada ayuden a la so capacidá invasora.

Usu alimenticiu[editar | editar la fonte]

El frutu puede consumise frescu yá que ye duce, con golor a roses. Ye bien ricu en pectinas y pocu ácidu, con él puédense preparar auries o mermelaes. Ye bonu tamién p'arumar mueyos y cremes. Les flores tamién son comestibles.

Valor nutritivu[editar | editar la fonte]

Ye fonte moderada de vitamina C, betacarotenos, fósforu, calciu y fierro.

Propiedaes melecinales[editar | editar la fonte]

Detalle de les fueyes

De los raigaños dizse que tienen efeutu sobre la epilepsia. Les granes pulverizaes usar n'El Salvador pa tratar la diabetes. La parte esterna de la corteza tien propiedaes vomitives. La parte interna de la corteza tien propiedaes purgatives. Les fueyes usar en fervinchu pa baxar de pesu, por cuenta del so altu conteníu en yodu.

Otros usos[editar | editar la fonte]

La madera nun ye duradera ante'l mugor o l'ataque de termites. Ye útil como lleña y pa fabricar carbón. Los sos vares usar pa cujes pa curar tabacu (d'onde se colgar les fueyes pa ensugales). Les cañes nueves son útiles pa faer canastes.

Les sos flores son bien visitaes poles abeyes. Estos árboles sirven como rompevientos y a pesar de ser invasivas, protexen de la erosión a los márxenes de les víes fluviales.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Syzygium jambos describióse por (L.) Alston y espublizóse en A Hand-book to the Flora of Ceylon 6: 115. 1931.[1]

Etimoloxía
Syzygium: nome xenéricu que remanez del griegu: syzygos y significa "xuníu, aconceyáu"[2]
jambos: epítetu qu'alude a un xéneru, agora, sinónimu de Syzygium.
Sinonimia
  • Eugenia decora Salisb.
  • Eugenia jamboides Wender.
  • Eugenia jambos L. basónimu
  • Eugenia jambosa Crantz
  • Eugenia malaccensis Blanco
  • Eugenia malaccensis f. cericarpa (O.Deg.) H.St.John
  • Eugenia monantha Merr.
  • Eugenia vulgaris Baill.
  • Jambos jambos (L.) Millsp.
  • Jambosa jambos (L.) Millsp.
  • Jambosa malaccensis f. cericarpa O.Deg.
  • Jambosa palembanica Blume
  • Jambosa vulgaris DC.
  • Myrtus jambos (L.) Kunth
  • Plinia jambos (L.) M.Gómez
  • Syzygium jambos var. linearilimbum H.T.Chang & R.H.Miao
  • Syzygium merrillii Masam.
  • Syzygium monanthum (Merr.) Merr. & L.M.Perry[3][4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Syzygium jambos». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 1 d'avientu de 2012.
  2. En Nomes Botánicos
  3. Syzygium jambos en PlantList
  4. «Syzygium jambos». World Checklist of Selected Plant Families.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Betancourt, A. 2000. Árboles maderables exóticos en Cuba. Editorial Científicu- Téunica, L'Habana. xx+352 pp.
  • Bisse, J. (1988). Árboles de Cuba. Editorial Científicu-Téunica, L'Habana. xvi+384 pp.
  • Roig Mesa, J.T. 1965. Diccionariu botánicu de nomes vulgares cubanos. Editorial Conseyu Nacional d'Universidaes. L'Habana. Tomos I-II, 1142 pp.
  • Roig Mesa, J.T. 1974. Plantes melecinales, arumoses y venenoses de Cuba. Editorial Ciencia y Téunica, L'Habana. 952 pp.
  • Vázquez, C; Figueroa, V.; Lama, J. 2004. Les plantes del nuesu güertu. 3. Frutales tropicales y les sos recetes. Editorial Proyeutu Comuñal Caltenimientu d'Alimentos, L'Habana. 228 pp. ISBN 959-7098-32-6

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]