Salix eleagnos

De Wikipedia
Salix eleagnos
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Malpighiales
Familia: Salicaceae
Xéneru: Salix
Especie: S. eleagnos
Scop.
Sinonimia
Salix eleagnos subsp. angustifolia (Cariot) Rech.f.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Salix eleagnos ye un árbol de fronda d'hasta 20 m d'altu, o arbustu alto, de la familia de les salicacees.

Vista de la planta
Inflorescencies
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Arbustu qu'algama los 6 metros d'altor, de numberosos pies princiaples, que puede llegar a árbol d'hasta 10 m. Cañes llargues y fexibles, fines, de corteza pardu-abuxada, pardu-amarellentada o coloráu-escura, sedada col pasu del tiempu. Les ramillas nacen cubiertes de pelos. Fueyes bien estreches y allargaes, d'hasta 16 cm de llongura por unos 6 mm d'anchu; enteres o llixeramente dentaes na metá cimera. Fai verde escuru, galbro y viesu blancu o cenicientu, cubiertu de fieltru, col nerviu prominente y el peciolu curtiu. Suelen tener el marxe llixeramente endolcáu escontra'l nerviu. Los amentos masculinos son llaterales, sentaos o casi sentaos, cilíndricos, de 1 a 3 cm, de llongures, pelosos, con bráctees verde-amarellentaes, enllordiaes de pardu o colloráu nel ápiz,con un solu nectariu y dos estames soldaos na metá o terciu inferior polos sos filamentu. Los amentos femeninos se difirencian pol so pistilu llampiñu y el so curtiu peciolu. Son precoces y esprenden granes empenachaes. Floria dende finales del iviernu y en primavera.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Orielles de ríos, regueros y riegues de monte, según en graves y terrenes d'ábanu de los cursos d'agua, nes fondalaes y fondos de valle frescos, preferentemente en terrenes caliares. Xube dende los 200 hasta unos 1.500(2000) m d'altitú.

Distribución[editar | editar la fonte]

Nel centru y sur d'Europa, Asia menor y norte d'África. Na Península Ibérica ye bien frecuente, especialmente nes metaes oriental y septentrional; arralez escontra occidente y nel sur, onde sicasí algama les provincies de Granada y Málaga (Sierra Nevada, Serranía de Ronda). Falta en Portugal.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Populus eleagnos describióse por Giovanni Antonio Scopoli y espublizóse en Flora Carniolica, Editio Secunda 2: 257, nel añu 1772.[3]

Etimoloxía

Salix: nome xenéricu llatín pal sauce, les sos cañes y madera.[4]

eleagnos: epítetu

Sinonimia

Nomes comunes[editar | editar la fonte]

  • Castellán: berguera, blima, blimal, salciña, sala, salguera, sarga, sarga común, sarga de fabara, sargatilla, sargatillo.
  • Aragonés: berduco, berdugué, berguera, ixalenca, salguera, salieto, sarga, sarguera.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Vidaller Tricas, Rafael; Ortega Cebollero José E. (1987). Los árboles del Altu Aragón. Huesca:IEA de la Excma. Diputación Provincial. ISBN 84-398-8877-5.
  2. López González, Ginés A. (2007). Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérico y Balear, 3ª, Madrid:Mundi-Prensa. ISBN 10 84-8476-312-9.
  3. Salix eleagnos en Trópicos
  4. en Flora Vascular
  5. Salix eleagnos en PlantList
  6. Nomes vernáculos en Proyeutu Anthos.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. 7: i–xxii, 1–797. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]