Rainieru III de Mónacu

De Wikipedia
(Redirixío dende Rainieru III de Mónaco)
Rainieru III de Mónacu
Príncipe de Mónacu

Vida
Nacimientu Mónacu31 de mayu de 1923[1]
Nacionalidá Bandera de Mónacu Mónacu
Residencia Palaciu del Príncipe de Mónacu
Llingua materna francés
Muerte Mónacu6 d'abril de 2005[2] (81 años)
Sepultura Catedral de San Nicolás (es) Traducir
Causa de la muerte insuficiencia renal
Familia
Padre Pierre de Polignac
Madre Carlota Grimaldi
Casáu con Grace Kelly (1956 – m. 1982)[3]
Fíos/es
Hermanos/es Antonieta de Mónaco (es) Traducir
Pueblu Casa de Grimaldi
Estudios
Estudios Institutu d'Estudios Políticos de París
Stowe School (en) Traducir
Cours Hattemer (es) Traducir
Llingües falaes francés
inglés
Oficiu monarca, políticuaristócrata
Premios
Miembru de Comité Olímpicu Internacional
Serviciu militar
Graduación Coronel
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

Rainieru[5] Luis Enrique Majencio Beltrán Grimaldi, (31 de mayu de 1923Mónacu – 6 d'abril de 2005Mónacu) foi un monarca y noble perteneciente a la Dinastía Grimaldi, qu'exerció como Príncipe de Mónacu dende'l 12 d'abril de 1950 hasta la so muerte'l 6 d'abril de 2005.

Ocupó'l tronu yá como rexente mientres el reináu del so güelu, el príncipe Lluis II y tres el so ascensu al tronu de Mónacu, encargar de materializar l'ascensu del principáu, convirtiéndolo nun centru turístico y empresarial de primer orde y nun ente reconocíu internacionalmente, al llograr la integración del mesmu a la ONX, OSCE, COE.

Famosu foi'l so matrimoniu cola actriz d'Estaos Xuníos Grace Kelly, con quien tuvo casáu hasta'l tráxicu fallecimientu de la mesma en 1982.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacencia[editar | editar la fonte]

Rainieru nació'l 31 de mayu de 1923 nel Palaciu del Príncipe de Mónacu, siendo'l primer fíu de la princesa Carlota de Mónacu y el príncipe Pedro, conde de Polignac.

Nació siendo'l segundu na llinia de socesión al tronu de Mónacu, por detrás de la so madre.

Hermana[editar | editar la fonte]

Infancia[editar | editar la fonte]

La so infancia foi infeliz y aveseda, al puntu de que Raniero llegó a comentar nuna ocasión:

La mio hermana y yo fuimos educaos por una neñera. A los nuesos padres namái los víamos a los cinco de la tarde y namái mientres una hora. El restu del tiempu tábamos confinaos nuna habitación de xuegos.[6]

Educación[editar | editar la fonte]

La educación temprana de Raniero llevar a cabu n'Inglaterra, nos prestixosos colexos públicos de Summerfields en St. Leonards-on-Sea (Sussex) y más tarde en Stowe (Buckinghamshire).

Dempués d'Inglaterra, Raniero asistió a al Institutu de -y Rosey en Gstaad (Suiza) dende l'añu 1939 hasta siguir los sos estudios na Universidá de Montpellier en Francia onde llogró'l grau na llicenciatura d'Artes en 1943. Finalmente estudió nel Institutu d'Estudios Políticos de París.

Príncipe herederu de Mónacu[editar | editar la fonte]

En 1944, al cumplir los 21 años, la so madre la princesa Carlota, arrenunció al so derechu al tronu de Mónacu y Raniero convertir nel príncipe herederu direutu del príncipe Lluis II.[7]

Segunda Guerra Mundial[editar | editar la fonte]

Mientres la Segunda Guerra Mundial, Raniero xunir al Exércitu de la Francia Llibre, en setiembre de 1944, y sirvió a les órdenes del xeneral Joseph Jean de Goislard de Monsabert como subteniente, viviendo l'acción mientres la contraofensiva en Alsacia.

Recibió la condecoración francesa Cruz de Guerra cola estrella de bronce (que representa una citación nivel de brigada) y dióse-y el rangu de Chevalier de los franceses na lexón d'honor en 1947.

Novialgos[editar | editar la fonte]

Mientres los años 1940 y 1950, Raniero caltuvo una rellación sentimental cola actriz francesa Gisèle Pacal, a quien conoció cuando yera estudiante na Universidá de Montpellier. La hermana de Raniero, la princesa Antonieta, deseyando que'l so fíu xubiera al tronu de Mónacu, estendió rumores de que Gisèle yera maneru. Los rumores xunto col refugu alrodiu de los oríxenes de la familia Pascal punxeron fin a la rellación.

Reináu[editar | editar la fonte]

El 9 de mayu de 1949 el so güelu, Lluis II, muerre y Raniero convertir nel Príncipe soberanu de Mónacu. Foi coronáu'l 12 d'abril de 1950, a los 26 años.

Dempués de xubir al tronu Raniero trabayó en recuperar el llustre de Mónacu. Según diverses noticies el príncipe xubió al tronu con una ayalga práuticamente inesistente.

Nos sos primeros años de reináu cuntó cola collaboración del magnate navieru griegu Aristotle Onassis que tomó'l control de la Société des Bains de Mer (SBM) y convirtió a Mónaco como únicu llugar de xuegu. En 1964 Raniero consiguió'l control de la SBM garantizando de forma efectiva que la so visión de Mónacu llevar a cabu.

Como príncipe de Mónacu tamién foi responsable de la nueva Constitución de 1962 qu'amenorgó significativamente el poder del soberanu. Los cambeos terminaron col réxime autocráticu, dexando'l poder del príncipe a un Conseyu Nacional de dieciocho miembros escoyíos.

Nel momentu de la so muerte foi'l segundu xefe d'Estáu con mayor antigüedá.

Matrimoniu y descendencia[editar | editar la fonte]

Novialgu[editar | editar la fonte]

Aprovechando la estancia d'una compañía cinematográfica en Mónaco, el príncipe Raniero conoció a quien sería la so esposa, Grace Kelly, en 1955, quien rodaba una película (To Catch a Thief) neses feches. Quedó prindáu d'ella y siguir inclusive hasta EE.XX. hasta establecer un romance dempués de llograr el consentimientu de los sos padres.

Boda[editar | editar la fonte]

El 18 d'abril de 1956 casóse civilmente nel Salón del Tronu del Palaciu de Mónacu con Grace Kelly, a partir d'entós S.A.S. la princesa Grace Patricia Grimaldi (nacida en Pennsylvania, Estaos Xuníos el 12 de payares de 1929) de la qu'enviuda el 14 de setiembre de 1982. El 19 d'abril de 1956 casar na Catedral de Mónacu.[8]

Los años que siguieron al casoriu fueron de continua felicidá pal príncipe Raniero, el principáu amás desapegó económicamente al establecer franquicies d'impuestos a magnates, navieros y inversionistas en turismu, onde la figura de la princesa Gracia yera'l aliciente pa visitar Mónaco. El principáu entós empezó a ser visitáu por financistas y los negocios fixeron floriar al pequeñu principáu.

Fíos[editar | editar la fonte]

Les sos fíes fueron na so adolescencia un quebraderu de cabeza pa los príncipes, por cuenta del so fuerte ya independiente calter y temperamentu, y fueron l'alimentu pa los paparazzi y prensa mariella; non asina'l príncipe Alberto, quien se caltenía en segundu planu de la prensa amarillista.

Nietos[editar | editar la fonte]

Tuvo coles mesmes once nietos: cuatro fíos de Carolina: Andrea Casiraghi (1984), Charlotte Casiraghi (1986), Pierre Casiraghi (1987) y la princesa Alejandra de Hannover (1999); cuatro fíos d'Alberto: Jazmin Grimaldi (1992), Alexandre Grimaldi (2003), el príncipe herederu Jaime de Mónacu (2014) y la princesa Gabriela de Mónacu (2014); y trés fíos d'Estefanía: Luis Ducruet Ducruet (1992), Paulina Ducruet (1994) y Camila Gottlieb (1998).

Bisnietos[editar | editar la fonte]

Dempués del so fallecimientu tuvo cuatro bisnietos: dos fíos d'Andrea Casiraghi: Sacha Casiraghi (2013) ya India Casiraghi (2015); un fíu de Charlotte Casiraghi: Raphaël Elmaleh (2013) y un fíu de Pierre Casiraghi: Stefano Casiraghi (2017).

Viudez[editar | editar la fonte]

El 13 de setiembre de 1982, la princesa Grace y la so fía Estefanía sufren un accidente nuna de les curves d'una carretera de Mónacu, que comunica la residencia privada Roc Agel col Palaciu de Mónacu, la princesa Grace sufre daños severos y fina 24 hores dempués, la princesa Estefanía resulta ilesa. Este foi un duru golpe pa Raniero quien nunca se recupería d'esta sentida perda y diría alloñar gradualmente de la sociedá pa vivir aislláu en palaciu venciendo gradualmente les funciones rexentes al so fíu Alberto y les de representatividá a la princesa Carolina.

Muerte[editar | editar la fonte]

Morrió cuando taba a puntu de cumplir 82 años y foi asocedíu pol so fíu, el príncipe Alberto II de Mónacu. La so muerte coincidió, en diferencia de díes, cola del papa Xuan Pablo II, que morrió 4 díes antes.

El príncipe ta soterráu na Catedral de San Nicolás xunto cola so esposa Grace.

Na ficción[editar | editar la fonte]

Distinciones honorífiques[editar | editar la fonte]

Distinciones honorífiques monegasques[editar | editar la fonte]

Ancestros[editar | editar la fonte]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Conde Camille Melchior de Polignac
 
 
 
 
 
 
 
8. Conde Charles Marie de Polignac
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Charlotte Calixte -y Vassor de la Touche
 
 
 
 
 
 
 
4. Conde Maxence Melchior de Polignac
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Joseph -y Normand de Morando
 
 
 
 
 
 
 
9. Caroline Joséphine -y Normand de Morando
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Anne Marie Papin de Thevigné
 
 
 
 
 
 
 
2. Conde Pedro de Polignac, Príncipe consorte de Mónacu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Isidoro Francisco de la Torre
 
 
 
 
 
 
 
10. Isidoro Fernando de la Torre y Carsí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Teresa Carsí
 
 
 
 
 
 
 
5. Susana Mariana de la Torre y Mier y Teran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Gregorio de Mier y Terán
 
 
 
 
 
 
 
11. María Luisa de Mier y Teran y Celis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Mariana de Celis y Dosal
 
 
 
 
 
 
 
1. Raniero III, Príncipe Soberanu de Mónacu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Príncipe Carlos III de Mónacu
 
 
 
 
 
 
 
12. Príncipe Alberto I de Mónacu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Condesa Antoinette Ghislaine de Mérode-Westerloo
 
 
 
 
 
 
 
6. Príncipe Lluis II de Mónacu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. William Douglas-Hamilton, XI Duque de Hamilton
 
 
 
 
 
 
 
13. Lady Mary Victoria Douglas-Hamilton
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Princesa María Amelia de Baden
 
 
 
 
 
 
 
3. Princesa Carlota, Duquesa de Valentinois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Jacques Antoine Louvet
 
 
 
 
 
 
 
14. Jacques Henri Louvet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Marie Catherine Jouanne
 
 
 
 
 
 
 
7. Marie Juliette Louvet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Pierre Michel Piedefer
 
 
 
 
 
 
 
15. Joséphine Elmire Piedefer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Marie Anne Brunel
 
 
 
 
 
 

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Rainier-III-prince-de-Monaco. Apaez como: Rainier III prince de Monaco. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Identificador de persona en The Peerage: p10129.htm#i101281. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  5. «Diccionariu: Lletra R» Manual d'estilu del diariu El País. (2002) El País. Madrid: Grupo Prisa. p. 320.
  6. golpista-de-monaco.html Infancia
  7. Biografia de Raniero de Monaco en «Hola»
  8. Les imáxenes inédites de la boda de Grace Kelly y Raniero de Monaco

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Lluis II
Príncipe de Mónacu
1949 - 2005
Socesor:
Alberto II
Predecesora:
Carlota de Mónacu
Príncipe Herederu de Mónacu
1944 - 1949
Socesora:
Carolina de Mónacu
Predecesora:
Carlota de Mónacu
Duque de Valentinois
1977 - 2005
Socesor:
Alberto II