Puntos estremos d'Europa

De Wikipedia
Puntos estremos d'Europa.

Los puntos estremos d'Europa son aquelles llocalizaciones d'Europa que, en rellación a la so posición xeográfica, altor, accesibilidá o distancia a la mariña o al mar, tienen dimensiones estremes (máximes o mínimes). Dalgunes d'estes posiciones tán abiertes a alderique, yá que la mesma definición d'Europa ye diversa.

Puntos xeográficos[editar | editar la fonte]

Europa Continental[editar | editar la fonte]

  • un picu de 545 m ensin nome en 68°18′37″N 66°37′05″E / 68.31028°N 66.61806°E / 68.31028; 66.61806, utilizando la definición más común de llende oriental d'Europa (la divisoria d'agües de los montes Urales), el puntu más oriental de la cuenca de los Urales (y por tanto, de la Europa continental), como amuesen dellos mapes detallaos, como los mapes Soviet General Staff y como s'amuesa en Google Earth/Maps. Esti picu ta unos 17 km al nordeste d'un picu de 875 m llamáu Gora Anoraga y a 60 km al suroeste de Ostrov Lediyev (islla) n'agües del Árticu al sur del mar de Kara;
  • un puntu en 66° 15′ N 67° 44′ Y, si considérase xeopolíticamente, siendo'l puntu más oriental de la república de Komi, el más oriental de los suxetos federales rusos consideraos europeos.

Europa (escluyendo les islles remotes)[editar | editar la fonte]

Incluyendo les islles abondo próximes al continente européu:

  • Puntu más al norte (según sía la definición):
  • cabu Jelania, na islla Severny, en Rusia (76° 42′ N), si l'archipiélagu de Nueva Zembla tomar en cuenta como parte d'Europa (falta de la islla costera de Vaïgatch unos 50 km);
  • Knivskjellodden, en Magerøyá, Noruega (71° 11' 08"N); el cabu Norte, a 6 km al este, de cutiu ye descritu erronéamente como'l puntu más septentrional, pero ta más de 1,5 km al sur;
  • Puntu más al sur: la islla de Gavdos, 40 km al sur de Creta, Grecia (34° 48' 02" N);
  • Puntu más al este: idénticu al de la Europa continental.
  • Puntu más al oeste (según sía la definición):
  • Bjargtangar, Islandia (24° 32' 03" W) (si considérase Islandia una componente insular europea fundamental);
  • islla Tearaght, nel condáu de Kerry, n'Irlanda (10° 40′ O) (si considérase Islandia una islla alloñada);

Europa (incluyendo les tierres remotu y pequeñu islles)[editar | editar la fonte]

Puntu más meridional de la islla de Gavdos, Grecia
  • la islla de Gavdos, Grecia (34° 48' 02" N) ye'l puntu más meridional d'Europa menos ambiguu;
  • la base británica n'Akrotiri (34°35′N), puntu más austral de la islla de Xipre, que tien venceyos culturales con Europa;
  • puntu más meridional del Ilhéu de Fora, nel grupu de les Islles Selvaxes (30°8′43″N), islles portugueses dependientes de Madeira que tán na llende ente Europa y África;
  • Punta de La Restinga, na islla d'El Hierro (27° 38′ 16″ N), n'el españoles Islles Canaries, que ta inda más al sur y podría ser consideráu políticamente, anque non fisiográficamente, como parte d'Europa.

Puntos estremos por altitú[editar | editar la fonte]

  • Puntu más altu (según sía la definición):
    • monte Elbrus, Rusia (5642 m), que ta a 11 km nel llau européu de la divisoria del Cáucasu (si considérase la divisoria continental de los montes d'El Cáucasu);
    • Mont Blanc, na frontera ente Francia ya Italia (4810 m) (si esclúyense los montes d'El Cáucasu).
  • Puntu más so: vera del Mar Caspiu, Rusia (–28 m)

Puntos estremos de más altitú algamables en medios de tresporte[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Irlanda, que ye parte de la plataforma continental europea y que tuvo coneutada al continente per tierra mientres l'últimu periodu glacial, inclúi puntos que tán más al oeste que'l cabu de la Roca (ver puntos estremos d'Irlanda n'inglés)).

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]