Puntos estremos del mundu

De Wikipedia

Esti ye un anexu qu'indica los puntos estremos del mundu, que son aquelles llocalizaciones de la Tierra que, en rellación a la so posición xeográfica, altor, accesibilidá o distancia a la mariña o al mar, tienen dimensiones estremes (máximes o mínimes).

Puntos estremos según el so llocalización xeográfica[editar | editar la fonte]

Centru físicu de la Tierra[editar | editar la fonte]

Yá que la Tierra ye casi una esfera, el so centru físicu ta a miles de quilómetros per debaxo de la corteza terrestre, a unos 6371 km, tamañu del radiu mediu de la Tierra.

Puntos estremos según llatitú y llargor[editar | editar la fonte]

Centros cartográficu de la Tierra[editar | editar la fonte]

Podría considerase la interseición del paralelu del ecuador y el meridianu de Greenwich, allugáu nes coordenaes de cero grado, por ser el centru» del modelu estándar cartográficu (tal como se ve nun mapa), a pesar de que la eleición d'esi meridianu ye un conveniu cultural ya históricamente dependiente, en llugar de basase en razones xeolóxiques o xeográfiques. Esti puntu (0°N, 0°Y) ta asitiáu nel océanu Atlánticu aproximao a 614 km al sur d'Accra (Ghana), nel golfu de Guinea.

Ente que otru centru cartógrafico considerar a la otra interseición de les llinies 0°, ye dicir l'encruz del ecuador col antimeridiano, aquel meridianu que sigue al Greenwich pel otru llau de la Tierra (meridianu 180°) y que sirve pa delimitar el cambéu de fecha. Esti puntu caza nel océanu Pacíficu onde'l puntu terrestre más cercanu ye la Islla Baker.

Puntos estremos según la so altitú[editar | editar la fonte]

Pa determinar l'altitú, tómense como referencia puntos de la superficie de la Tierra en rellación col altor del nivel del mar.

Accidentes xeográficos estremos según la so altitú[editar | editar la fonte]

Mayores distancies de la Tierra[editar | editar la fonte]

Mayores distancies a lo llargo d'una mesma llatitú (percorríos esti oeste)[editar | editar la fonte]

  • Distancia continua más llarga na tierra:
    • 10 726 km (na llatitú 48°24,53' N): dende Bretaña (Francia) (4°47,44' W), pasando per Europa central, Ucraína, Rusia, Kazajstán, Mongolia, China, hasta Primorie (Rusia) (140°6,3' Y).
  • Distancia continua más llarga na tierra (incluyendo la plataforma de xelu permanente):
  • Distancia continua más llarga nel mar:
  • Distancia continua más llarga nel mar (ente continentes):
    • 15 409 km (na llatitú 18°39,12' N): nel océanu Pacíficu, ente China (Hainan) (110°15'9 Y) y Méxicu (103°42'6 W).

Mayores distancies a lo llargo d'una mesmu llargor (percorríos norte-sur)[editar | editar la fonte]

  • Distancia continua más llarga na tierra:
    • 7590 km (nel llargor 99° 1,30' Y): Rusia (76°13,6' N), Mongolia, China, Birmania, Tailandia (7°53,24' N).
    • 7417 km (nel llargor 20° 12' Y): Libia (32°19' N), Chad, África Central, República Democrática d'El Congu, Angola, Namibia, Botsuana, Sudáfrica (34°41,3' S) (la más llarga n'África).
    • 7098 km (nel llargor 70°02' O): Venezuela (11°30,3' N), Colombia, Brasil, Perú, Chile, Arxentina, Chile (52°33,3' S) (más llarga nel hemisferiu occidental y n'América del Sur).
    • 5813 km (na longtitud 97°52,3' O: Canadá (68°21' N), EE. XX., Méxicu (16°01' N) (más llarga n'América del Norte).
  • Distancia continua más llarga nel mar:
    • 15 986 km (nel llargor 34°45,45' O): Groenlandia Oriental (66°23,45' N), océanu Atlánticu, L'Antártida (Filchner Ice Shelf) (77°37' S).
    • 15 883 km (nel llargor 172°08,30' O): Rusia (Siberia) (64°45' N), océanu Pacíficu, L'Antártida (Barrera de xelu de Ross) (78°20' S) (más llarga nel océanu Pacíficu).

Estremos de los asentamientos humanos[editar | editar la fonte]

Centru de la población[editar | editar la fonte]

El centru de la población, el llugar nel qu'esiste la ruta media más curtia pa tolos habitantes del mundu, podría ser consideráu como unu de los centros del mundu, y ta asitiáu nel norte del subcontinente Indiu; sería un tipu de centru de mases de la población.

Puntos estremos de los asentamientos humanos[editar | editar la fonte]

Ushuaia, Ciuda más al sur de la Tierra

Los asentamientos humanos asitiaos nos puntos más estremos de la Tierra son los siguientes:

Elementos más remotos[editar | editar la fonte]

  • Ciudaes habitaes importantes más remotes: Honolulu o Perth nel oeste d'Australia, dependiendo de la definición de "distancia" y "grandes". Nun hai asentamientos a 3841 km de Honolulu y a 2139 km de Perth mayores de 500 000 habitantes (San Francisco [n'EE. XX.], y Adelaide [n'Australia], respeutivamente).
  • Mayor ciudá continental del mundu ensin conexón per carretera: Iquitos, en Perú.

Puntos estremos accesibles según mediu de tresporte[editar | editar la fonte]

Puntos estremos según la so accesibilidá[editar | editar la fonte]

Un polu d'inaccesibilidá ye un llugar de la superficie de la Tierra nel que la distancia a la llinia de mariña ye llocalmente máxima. Como llinia de mariña tien d'entendese la de los océanos o mares coneutaos col océanu abiertu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Pa conocer los puntos estremos de cada unu de los continentes:

Xenerales:

Referencies y notes[editar | editar la fonte]

Notes:

  1. El términu Peracaba Thule foi dau polos cartógrafos medievales pal puntu más septentrional de la tierra.
  2. En 1995 fíxose un reaxuste de la llinia internacional de cambéu de fecha (vease en ([1]) y treslladáronse tolos asentamientos de Kiribati a la parte asiática de la llinia de Fecha, motivando qu'islla Caroline seya agora'l puntu más oriental. Sicasí, si considerárase la linea orixinal, el puntu más oriental sería Tafahi Niuatoputapu, na cadena de les islles Tonga.
  3. Vease en: http://www.rain.org/ocean/ocean-studies-challenger-deep-mariana-trench.html.
  4. El Huascarán ye un contendente bien cercanu, a apenes 2 m si la midida del so altor ye correuta.
  5. Otros contendentes taríen nel norte del Atlánticu o del Pacíficu, o alredor de la base de la plataforma continental antártica.
  6. «Ojo del Saláu 6893m» (inglés). www.andes.org.uk. Consultáu'l 17 de xunu de 2011.
  7. Drews, Carl (2002). «The Highest Lake in the World» (inglés). www.highestlake.com. Consultáu'l 17 de xunu de 2011.
  8. Vease en: «The Highest Lake in the World». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  9. Vease en: «The Mystery of World's highest river and largest Canyon». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  10. Vease en: «Island Superlatives». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  11. Vease en: «Airliners.net: World's Most Remote Airport?». Consultáu'l 23 d'abril de 2007.
  12. Vease en: Great Circle Mapper.
  13. Vease en: McIntyre, Loren (abril de 1987). «The High Andes». National Geographic (National Geographic Society) 171 (4):  páxs. 422–460.  (inclúi semeyes y descripción del cume de Aucanquilcha, la carretera y la mina)
  14. Vease La Khardung, pa llograr más información.
  15. Vease en: «Boeing News Release: Boeing 757 Now Serves World's Highest-Altitude Airport». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  16. Vease en: CNN.com - Siachen: The world's highest cold war - Sep. 17, 2003
  17. L'Institutu d'Investigación Scott establecer en 85°50′S 65°47′E / 85.833°S 65.783°E / -85.833; 65.783 (Pole of Inaccessibility (SPRI)). Sicasí Poles.com asitiar en 82°53′14″S 55°4′30″E / 82.88722°S 55.07500°E / -82.88722; 55.07500 (point furthest from the sea) con un cálculu que trata de marcar la mariña esaniciando al máximu les plaques de xelu. Si inclúyense estes plaques permanentes el puntu ye 83°50′37″S 65°43′30″E / 83.84361°S 65.72500°E / -83.84361; 65.72500 (point furthest from the seya counting ice).
  18. Scottish Geogr. J., 2007, vol.3. - Poles of Inaccessibility: A Calculation Algorithm for the Remotest Places on Earth
  19. 19,0 19,1 19,2 Garcia-Castellanos, D.; O. Lombardu (2007). «Poles of Inaccessibility: A Calculation Algorithm for the Remotest Places on Earth». Scottish Geographical Journal 123 (3):  páxs. 227-233. doi:10.1080/14702540801897809. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]