Prunella vulgaris

De Wikipedia
Prunella vulgaris
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Prunella
Especie: P. vulgaris
L. 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Inflorescencia
Ilustración
Detalle de la fueya
Vista de la planta nel so hábitat
Ilustración en Flora Batava

La consuelda menor (Prunella vulgaris) ye una especie de planta melecinal con flores, perteneciente a la familia Lamiaceae.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase-y n'Europa, Asia y América del Norte, según en munchos climes templaos. Ye orixinaria de les zones templaes d'Asia y Europa. Crez en llugares húmedos cercanos a montes y corrientes d'agua.

Calteres[editar | editar la fonte]

Ye una planta perenne d'hasta 60 cm d'altor, más o menos pubescente. Tarmu cuadráu de color violáceo d'hasta 50 cm d'altor, anque xeneralmente nun devasen los 30 cm, erecto. Les fueyes algamen 2-5 cm de llargu, son opuestes y daqué dentaes, cuneaes na base, con peciolu d'hasta 4 cm de llargor. Les flores son de color azul violeta que s'arrexunten n'espigues terminales, mota tubular con 5 dientes y un aniellu de pelos nel so interior; corola bilabiada de 13 a 15 mm de llargor, de color violeta azuláu escuru. Frutu constituyíu por 4 nozuques. Floria en primavera y branu.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Frecuente nos cantos de corrientes d'agua y en praos húmedos.[1]

Propiedaes melecinales[editar | editar la fonte]

Ye tomáu internamente como un té melecinal pal dolor de gargüelu, fiebre, foria, hemorraxes internes, y pa solliviar dolencies de fégadu y corazón. Per vía tópica, una cataplasma de la planta aplicar a la piel agafada, como la de les toxines de la ortiga. Una cataplasma de tamién sirve bien como axente desinfestante y úsase pa envolubrar firíes n'ausencia d'otros materiales pal cuidu de firíes.[2][3] Foi considerada polos chinos que puede "camudar el cursu d'una enfermedá crónica".[4] Na medicina tradicional austriaca Prunella vulgaris utilizóse internamente como té pal tratamientu de los trestornos de les víes respiratories y les infeiciones.[5]

Química

Constituyentes químicos activos de la planta son el acedu betulínico , D-alcanfor, D -fenchona, cianidina, delfinidina, hiperósido, manganesu, acedu láurico, acedu oleanólico, acedu rosmarínico, acedu mirístico, rutina, acedu linoleico, acedu ursólico, beta-sitosterol, lupeol y taníns.[6][7][8][9]

Estudios in vitro demostraron que tien una aición antibacteriana, al tornar la crecedera de pseudomonas, Bacillus typhi, E. coli, Mycobacterium tuberculi.[10] Tamién s'amuesa prometedor na investigación pal SIDA,[11] y alerxes.[12][13]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Prunella vulgaris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 600. 1753.[14]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Prunella vulgaris (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos: 2n=28.[15][16] 2n=29, 30.[17] 2n=28.[18]

Variedaes y Sinonimia

subsp. asiatica (Nakai) H.Hara, Enum. Sperm. Jap. 1: 222 (1948). De China hasta les Islles Aleutianes.

  • Prunella asiatica Nakai, Bot. Mag. (Tokyo) 44: 19 (1930).
  • Prunella japonica Makino, Bot. Mag. (Tokyo) 28: 158 (1914).

subsp. estremadurensis Franco, Nova Fl. Portugal 2: 567 (1984). De Portugal.

subsp. hispida (Benth.) Hultén, Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., IV, 13: 366 (1971). Sur d'India, Assam y centro sur de China.

  • Prunella hispida Benth. in Wall., Pl. Asiat. Rar. 1: 66 (1830).
  • Prunella cinerea Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella stolonifera H.Lév. & Giraudias, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 12: 286 (1913).

subsp. lanceolata (W.P.C.Barton) Piper & Beattie, Fl. N.W. Coast: 311 (1915). De China y del norte y sur d'América.

  • Prunella pennsylvanica var. lanceolata W.P.C.Barton, Fl. Philadelph. Prodr.: 64 (1815).
  • Prunella canadensis Mill., Gard. Dict. ed. 8: 4 (1768).
  • Prunella caroliniana Mill., Gard. Dict. ed. 8: 6 (1768).
  • Prunella parviflora Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 88 (1782), opus utique oppr.
  • Prunella laciniata Walter, Fl. Carol.: 163 (1788), nom. illeg.

subsp. vulgaris. De Macaronesia, Norte d'África y Eurasia, cultivar en tol mundu.

  • Prunella officinalis Crantz, Stirp. Austr. Fasc., ed. 2, 4: 279 (1763).
  • Prunella novae-angliae Mill., Gard. Dict. ed. 8: 7 (1768).
  • Prunella latifolia Donn, Hortus Cantabrig., ed. 2: 80 (1800).
  • Prunella longifolia Pers., Syn. Pl. 2: 137 (1806).
  • Prunella ovata Pers., Syn. Pl. 2: 137 (1806).
  • Prunella parviflora Lej., Fl. Spa 1: 35 (1811).
  • Prunella pennsylvanica Bigelow, Fl. Boston.: 144 (1814).
  • Prunella pennsylvanica var. ovata W.P.C.Barton, Fl. Philadelph. Prodr.: 64 (1815).
  • Prunella aequinoctialis Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Xen. Sp. 2: 323 (1818).
  • Prunella hirta Bernh. ex Steud., Nomencl. Bot. 1: 661 (1821).
  • Prunella incisa Link, Enum. Hort. Berol. Alt. 2: 121 (1822).
  • Prunella reptans Dumort., Fl. Belg.: 44 (1827).
  • Prunella surrecta Dumort., Fl. Belg.: 44 (1827).
  • Prunella australasica Moric. ex Buch.-Ham., Bull. Bot. (Geneva) 1: 162 (1830).
  • Prunella australis Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 410 (1830).
  • Prunella fischeriana Buch.-Ham., Bull. Bot. (Geneva) 1: 164 (1830).
  • Prunella angustifolia Wender., Schriften Gues. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 258 (1831).
  • Prunella dissecta Wender., Schriften Gues. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 257 (1831).
  • Prunella hirsuta Wender., Schriften Gues. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 257 (1831).
  • Prunella elongata Douglas ex Benth., Labiat. Xen. Spec.: 417 (1834).
  • Prunella cordata Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella heterophyla Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella mariquitensis Willd. ex Benth., Linnaea 11: 345 (1837).
  • Prunella microphylla Raf., New Fl. 2: 29 (1837).
  • Prunella obtusifolia Raf., New Fl. 2: 32 (1837).
  • Prunella petiolaris Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella reticulata Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella rosea Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella sessilifolia Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella caerulea Gueldenst. ex Ledeb., Fl. Ross. 3: 393 (1849).
  • Prunella purpurea Gueldenst. ex Ledeb., Fl. Ross. 3: 393 (1849).
  • Prunella browniana Penny ex G.Don in J.C.Loudon, Suppl. Hort. Brit. 1: 597 (1850).
  • Prunella alpina Schur, Verh. Mitth. Siebenbürg. Vereins Naturwiss. Hermannstadt 4: 59 (1853).
  • Prunella algeriensis Noë, Bull. Soc. Bot. France 2: 582 (1855).
  • Prunella pratensis Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 543 (1866).
  • Prunella capitellata Beck, Ann. K. K. Naturhist. Hofmus. 2: 146 (1887).
  • Prunella scaberrima auct., Proc. Biol. Soc. Wash. 13: 206 (1900).
  • Prunella gracillicaulia A.P.Khokhr., Byull. Glavn. Bot. Sada 175: 54 (1997).[19]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Luceño Garcés, M. (1998). Flores de Gredos. Ávila:Caxa d'Ávila. ISBN 84-930203-0-3.
  2. Ryu SY, Oak MH, Yoon SK, et al. (mayu de 2000). «Anti-allergic and anti-inflammatory triterpenes from the herb of Prunella vulgaris». Planta Med. 66 (4):  páxs. 358–60. doi:10.1055/s-2000-8531. PMID 10865455. 
  3. Han EH, Choi JH, Hwang YP, et al. (xineru de 2009). «Immunostimulatory activity of aqueous extract isolated from Prunella vulgaris». Food Chem. Toxicol. 47 (1):  páxs. 62–9. doi:10.1016/j.fct.2008.10.010. PMID 18983886. 
  4. Meuninck, Jim (2008). Medicinal Plants of North America: A Field Guide. Globe Pequot, páx. 41. ISBN 978-0-7627-4298-1.
  5. Vogl S, Picker P, Mihaly-Bison J, et al. (xunu de 2013). «Ethnopharmacological in vitro studies on Austria's folk medicine-An unexplored lore in vitro anti-inflammatory activities of 71 Austrian traditional herbal drugs». J Ethnopharmacol 149 (3):  páxs. 750–71. doi:10.1016/j.jep.2013.06.007. PMID 23770053. 
  6. Khare, C.P. (2007). Indian Medicinal Plants: An Illustrated Dictionary. Springer, páx. 103. ISBN 978-0-387-70637-5.
  7. Harrewijn, Paul et al (2001). Natural Terpenoids As Messengers: A Multidisciplinary Study of Their Production, Biological Functions, and Practical Applications. Springer, páx. 347. ISBN 978-0-7923-6891-5.
  8. Duke, James A.; Beckstrom-Sternberg, Stephen M. (2001) Handbook of Medicinal Mints (Aromathematics): Phytochemicals and Biological Activities. CRC, páx. 222. ISBN 978-0-8493-2724-7.
  9. Hoffman, Edward J. (1999). Cancer and the Search for Selective Biochemical Inhibitors. CRC, páx. 472. ISBN 978-0-8493-9118-7.
  10. Fang X, Chang RC, Yuen WH, Zee SY (marzu de 2005). «Immune modulatory effects of Prunella vulgaris L». Int. J. Mol. Med. 15 (3):  páxs. 491–6. PMID 15702244. 
  11. Collins RA, Ng TB, Fong WP, Wan CC, Yeung HW (1997). «A comparison of human immunodeficiency virus type 1 inhibition by partially purified aqueous extracts of Chinese medicinal herbs». Life Sci. 60 (23):  páxs. PL345–51. doi:10.1016/S0024-3205(97)00227-0. PMID 9180371. 
  12. Shin TY, Kim YK, Kim HM (agostu de 2001). «Inhibition of immediate-type allergic reactions by Prunella vulgaris in a murine model». Immunopharmacol Immunotoxicol 23 (3):  páxs. 423–35. doi:10.1081/IPH-100107341. PMID 11694032. 
  13. Kageyama S, Kurokawa M, Shiraki K (marzu de 2000). «Extract of Prunella vulgaris spikes inhibits HIV replication at reverse transcription in vitro and can be absorbéi from intestine in vivo». Antivir. Chem. Chemother. 11 (2):  páxs. 157–64. PMID 10819439. 
  14. «Prunella vulgaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 19 de xunetu de 2014.
  15. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  16. Prunella vulgaris L. Proves Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & E. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
  17. Prunella vulgaris L. Proves Contribution a l'étude citotaxonomique des spermatophyta du Portugal. XVIII. Lamiaceae Fernandes, A. & M. T. Leitao (1985) Mem. Soc. Brot. 27: 27-75
  18. Prunella vulgaris L. Proves Contribution a l'étude citotaxonomique des spermatophyta du Portugal. XVIII. Lamiaceae Fernandes, A. & M. T. Leitao (1985) Mem. Soc. Brot. 27: 27-75
  19. «Prunella vulgaris». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 14 de bril de 2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]