Pepe Reina

De Wikipedia
Pepe Reina
Vida
Nacimientu Madrid31 d'agostu de 1982[1] (41 años)
Nacionalidá España
Familia
Padre Miguel Reina
Estudios
Llingües falaes castellanu
inglés
italianu
Oficiu
Oficiu futbolista
Trayeutoria
  Equipu
2022– Villarreal Club de Fútbol
2020–2022 Società Sportiva Lazio 44(0)
2020–2020cesión Aston Villa Football Club 12(0)
2018–2020 A.C. Milan 5(0)
2015–2018 SSC Napoli 111(0)
2014–2015 FC Bayern München 3(0)
2013–2014cesión SSC Napoli 29(0)
2005–2014 Liverpool Football Club 285(0)
2002–2005 Villarreal Club de Fútbol 109(0)
2000–2002 Futbol Club Barcelona 30(0)
1999–2000 Fútbol Club Barcelona Atlètic (es) Traducir 41(0)
1999–1999 Fútbol Club Barcelona "C" (es) Traducir 3(0)
  Seleición nacional
2005–2014   seleición masculina de fútbol d'España 33(17)
2000–2003   seleición masculina de fútbol sub-21 d'España 20(0)
2000–2000   seleición masculina de fútbol sub-18 d'España 1(0)
2000–2000   seleición masculina de fútbol de Cataluña 1(0)
1999–1999   seleición masculina de fútbol sub-17 d'España 2(0)
1998–1999   seleición masculina de fútbol sub-16 d'España 9(0)
Posición o especialidá porteru
Númberu de dorsal 23
Pesu 92 kg
Altor 183 cm
Premios
IMDb nm3972624
pepereina25.com…
Cambiar los datos en Wikidata

José Manuel Reina Páez (31 d'agostu de 1982Madrid), conocíu deportivamente como Pepe Reina, ye un futbolista español. Xuega de porteru y el so actual equipu ye'l S. S. C. Napoli de la Serie A d'Italia.

Cola seleición de fútbol d'España participó en cinco torneos internacionales: la Eurocopa 2008, na que se proclamó campeón d'Europa; la Copa FIFA Confederaciones 2009, na que quedó en tercer llugar; la Copa Mundial de Fútbol de 2010, na que se proclamó campeón del mundu, la Eurocopa 2012, na que se volvió a proclamar campeón d'Europa; y la Copa Confederaciones de Brasil 2013, na que cayeron na final frente a Brasil. En toos estos torneos foi porteru suplente. En 2011 foi gallardoniáu cola Medaya d'Oru de la Real Orde del Méritu Deportivu, máxima distinción individual del deporte dada n'España.[4]

Ye fíu del tamién porteru Miguel Reina.

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

F. C. Barcelona[editar | editar la fonte]

Empezó a xugar na Escuela de Fútbol Madrid Oeste de Boadilla del Monte. En 1995 pasó al fútbol base del F. C. Barcelona, club nel que'l so padre desenvolviera la mayor parte de la so carrera profesional. Pasó polos equipos infantiles (1995-96), cadetes (1996-98) y xuveniles (1998-99) hasta llegar al filial en 1999, realizando la pretemporada d'esi añu col primer equipu.[5]

La temporada 2000/01 empezar nel filial en Segunda División B, pero les socesives mancadures de los dos porteros del primer equipu, Richard Dutruel y Francesc Arnau, dexáron-y debutar en Primer División con tan solu dieciocho años. Foi'l 2 d'avientu de 2000 nun partíu ante'l R. C. Celta de Vigo que remató con empate a trés. Reina saltó al campu nel minutu 49, en sustitución del mancáu porteru francés.[6]

El téunicu Lorenzo Serra Ferrer dio-y continuidá como titular y Reina apostó esa temporada diecinueve partíos lligueros, amás de defender l'arcu azulgrana na Copa de la UEFA, onde'l so equipu algamó les semifinales.

Na temporada 2001/02 perdió protagonismu tres el fichaxe del internacional arxentín Roberto Bonano, xugando la metá d'alcuentros oficiales que l'anterior campaña: dieciséis (once partíos de Lliga, unu de Copa del Rei y cuatro de Lliga de Campeones). Al términu de la temporada ye trespasáu por cinco años al Villarreal C. F., anque'l club barcelones acutábase una opción de recompra.

Villarreal C. F.[editar | editar la fonte]

Nel so nuevu destín rápido fíxose cola titularidá y convirtióse n'unu de los puntales d'un equipu, polo que al rematar la temporada 2002/03 el Villarreal C. F. decidió faese col 100% de los derechos del xugador, en cuenta de seis millones d'euros y el pase de Xulianu Belletti al F. C. Barcelona.

Nel so segundu añu en Villarreal l'equipu mariellu conquistó la Copa Intertoto -primer títulu oficial na historia del club-, lo que-yos dexó participar na Copa de la UEFA, onde algamaron les semifinales naquel añu.

La temporada 2004/05, amás de sumar una nueva Copa Intertoto, clasificó al so equipu pa la Lliga de Campeones, un ésitu ensin precedentes pal club castellonense, en rematando la lliga en tercer posición. Esa temporada desatapóse como un especialista en parar llanzamientos de penalti, llegando a detener siete de los nueve penes máximes que -y chutaron.[5]

Liverpool F. C.[editar | editar la fonte]

Reina col Liverpool FC inglés.

Dempués de trés años d'ésitos nel Villarreal, en xunetu de 2005 Rafa Benítez decidió fichalo por un montante de 10 millones d'euros pal Liverpool F. C. inglés, que s'acababa de proclamar campeón d'Europa. Llueu movió al banquín al internacional polacu Jerzy Dudek, que más tarde ficharía pol Real Madrid, y que fuera unu de los protagonistes destacaos de la conquista del títulu européu.

Nel club inglés estableció un récor como'l porteru que caltuvo la so portería a cero mientres más minutos. Nel partíu de semifinales de la Lliga de Campeones 2006/07 contra'l Chelsea F. C., paró tres penaltis de cuatro que lu tiraron. Fixera lo mesmo na final de la Copa inglesa contra'l West Ham United F. C. na temporada 2005/06 pa ganar la copa.

Reina apostó 395 partíos col club, n'ocho años de carrera, desque'l so compatriota Rafael Benítez contratar en 2005.

S. S. C. Nápoles[editar | editar la fonte]

El téunicu del Liverpool F. C., Brendan Rodgers, confirmó'l 21 de xunetu de 2013 la cesión por motivos económicos de Pepe Reina al S. S. C. Nápoles, entrenáu pol so ex entrenador Rafa Benítez, poniendo fin a una etapa d'ocho años nel equipu rede. L'español debutó cola camiseta azzurra el 25 d'agostu ante'l Bolonia F. C., nel partíu de la primer xornada de la Serie A 2013/14; el marcador final foi de 3-0 favorable a los napolitanos. El 22 de setiembre, nel partíu contra'l A. C. Milan, convertir nel primer porteru en parar un penalti a Mario Balotelli, que terminó la so bona racha dempués de marcar los 21 anteriores.[7] El 3 de mayu de 2014 consagróse campeón de la Copa d'Italia en ganando 3:1 al A. C. F. Fiorentina.[8]

FC Bayern München[editar | editar la fonte]

El 5 d'agostu de 2014 el porteru español ye ficháu pol Bayern Múnich por 3 millones d'euros. El 26 d'abril gana'l so primer títulu col Bayern, la Bundesliga.

Regresu al Nápoles[editar | editar la fonte]

El 23 de xunu de 2015 faise oficial el trespasu definitivu al Nápoles nun contratu mientres tres temporaes.

Seleición nacional[editar | editar la fonte]

Reina entrenando cola seleición española.

Antes de debutar cola seleición absoluta, foi internacional nes categoríes inferiores de la seleición española: sub-16, sub-17, sub-18 y sub-21. Formó parte del combináu español que conquistó la Medaya de Bronce nel Mundial sub-17 de 1997.

El 17 d'agostu de 2005 fixo'l so debú cola seleición absoluta, nun partíu amistosu contra Uruguái apostáu nel estadiu El Molinón de Xixón.

Foi unu de los integrantes del combináu nacional que participó na Copa Mundial de Fútbol de 2006 y, darréu, na Eurocopa 2008, onde los españoles proclamáronse campeones. En dichu tornéu apostó un partíu de la primer fase, ante Grecia, onde'l conxuntu español impúnxose 1-2 a los griegos. Tamién integró'l combináu nacional que ganó la Copa Mundial de Fútbol de 2010, celebrada en Sudáfrica y la Eurocopa 2012, apostada en Polonia y Ucraína. Tamién formó parte del combináu nacional nel Copa Mundial de Fútbol de 2014, nel que foi esaniciáu na primer fase.[9]El 21 de mayu foi convocáu pa participar na Copa Mundial de Fútbol de 2018, siendo convocáu asina per cuarta vegada pa un mundial. Con esta convocatoria igualaba los rexistros d'Iker Casillas y Andoni Zubizarreta como porteros españoles con más presencies nos mundiales.[10]

Participaciones en Copes del Mundu[editar | editar la fonte]

Mundial Sede Resultáu !width="50"|PX
Copa Mundial de Fútbol de 2006 Bandera d'Alemaña Alemaña Octavos de final 0
Copa Mundial de Fútbol de 2010 Bandera de Sudáfrica Sudáfrica Campeón 0
Copa Mundial de Fútbol de 2014 Bandera de Brasil Brasil Primer fase 1
Copa Mundial de Fútbol de 2018  Rusia Ensin definir 0

Participaciones n'Eurocopes[editar | editar la fonte]

Eurocopa !width="125"|Sede Resultáu !width="50"|PX
Eurocopa 2008 Bandera de Austria Austria y  Suiza Campeón 1
Eurocopa 2012  Polonia y  Ucraína Campeón 0

Participaciones en Copa Confederaciones[editar | editar la fonte]

Confedereaciones Sede Resultáu !width="50"|PX
Copa Confederaciones 2009 Bandera de Sudáfrica Sudáfrica Tercer llugar 1
Copa Confederaciones 2013 Bandera de Brasil Brasil Subcampeón 1

Clubes[editar | editar la fonte]

Club País Años Partíos
Barcelona  España 2000 - 2002 41
Villarreal  España 2002-2005 136
Liverpool Bandera de Inglaterra Inglaterra 2005 - 2013 395
Nápoles (vencíu)  Italia 2013 - 2014 43
Bayern Múnich Alemaña 2014 - 2015 3
Nápoles  Italia 2015 - presente |137
Total na carrera 756

Palmarés[editar | editar la fonte]

Campeonatos nacionales[editar | editar la fonte]

Títulu Club País Añu
FA Cup Liverpool F. C. Bandera de Inglaterra Inglaterra 2006
Community Shield Liverpool F. C. Bandera de Inglaterra Inglaterra 2006
Capital One Cup Liverpool F. C. Bandera de Inglaterra Inglaterra 2012
Copa Italia S. S. C. Napoli  Italia 2014
Bundesliga Bayern Munich Alemaña 2015

Campeonatos Internacionales[editar | editar la fonte]

Títulu Equipu País Añu
Copa Intertoto Villarreal C. F.  España 2003
Copa Intertoto Villarreal C. F.  España 2004
Supercopa d'Europa Liverpool F. C.  Mónacu 2005
Eurocopa Seleición d'España Bandera de Austria Austria
y Suiza
2008
Copa Mundial de Fútbol Seleición d'España Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 2010
Eurocopa Seleición d'España Bandera de Polonia Polonia
y Bandera de Ucraína Ucraína
2012

Distinciones individuales[editar | editar la fonte]

Distinción Añu
Guante d'Oru de la Premier League 2006, 2007, 2008

Vida privada[editar | editar la fonte]

Anque se siente cordobés,[11][12][13] ciudá de la que ye fíu adoptivu, nació circunstancialmente en Madrid, onde'l so padre, el tamién futbolista Miguel Reina, xugaba nel Atlético de Madrid.

Ta casáu con Yolanda Ruiz y tien cinco fíos: Grecia, Alma, Luca, Thiago y Sira. Suel viaxar a Madrid y Córdoba, onde viven los sos padres.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: transfermarkt.com. Identificador Transfermarkt d'un futbolista: 7825. Apaez como: Pepe Reina. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: distintes llingües.
  2. URL de la referencia: http://juntadeandalucia.es/boja/2009/53/7.
  3. Identificador del Boletín Oficial del Estado: BOE-A-2011-15205.
  4. «campeones-del mundu-de-futbol-yá-tienen-la-real-orde-del-merito-deportivu_54226408413.html Los campeones del Mundu de fútbol yá tienen la Real Orde del Méritu Deportivu». Mundo Deportivo (5 d'ochobre de 2011).
  5. 5,0 5,1 As (7 de xunetu de 2008). «23 Reina: Especialista en penaltis y en taramiar bistecs».
  6. El Mundo (7 de xunetu de 2008). «mundu.es/2000/12/05/catalunya/05N0158.html Reina tien el beneficiu de la dulda».
  7. laprensa.hn (22 de setiembre de 2013). «primer vegada-en-la so-carrera Video: Balotelli falla un penal per primer vegada na so carrera». Consultáu'l 12 de setiembre de 2014.
  8. «Insigne da la copa al Nápoles». uefa.com. Consultáu'l 12 de setiembre de 2014.
  9. Pepe Reina, el Rei de la fiesta n'España 20 minutos
  10. (en castellanu) La llista pal Mundial: los 23 de Lopetegui que van defender a la Seleición en Rusia. Noticies de Mundial. El Confidencial. https://www.elconfidencial.com/deportes/futbol/mundial/2018-05-21/llista-lopetegui-mundial-seleccion-espanola_1566546/. Consultáu'l 21 de mayu de 2018. 
  11. As (17 de xunetu de 2010). «Los campeones vienen de 13 provincies». Consultáu'l 20 de xunetu de 2010.
  12. El Día de Córdoba (24 de xunetu de 2010). «Pepe Reina y Ginés Llébana van ser reconocíos como fíos adoptivos». Consultáu'l 1 de febreru de 2013.
  13. Diariu Córdoba (16 de xunetu de 2010). «La Federación Andaluza premia al porteru Pepe Reina». Consultáu'l 20 de xunetu de 2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]