Llista de monarques de Navarra

De Wikipedia

Llista de monarques del Reinu de Navarra, dende'l so orixe como Reinu de Pamplona en 824.

Escudo del reinu de Navarra.

Dinastía Aresta-Íñiga[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome Reináu Comentarios
Íñigo Aresta
(c. 770 – 851/852)

Primer rei

816 – 851/852
  • Primer rei de Pamplona[1][2][3][4]
  • García Íñiguez
    (c. 810 – 882)
    Fíu del anterior
    851/852 – 882
  • Tamién denomináu como García I Íñiguez
  • Fortún Garcés
    (c. 825 – c. 922)
    Fíu del anterior
    882 – 905
  • Abdicó, retirándose a un conventu

  • Dinastía Jimena[editar | editar la fonte]

    Imaxe Nome Reináu Comentarios
    Sancho Garcés I
    (c. 860/865 – 925)
    Nieto del anterior
    905 – 925
  • Tamién denomináu como Sancho I Garcés
  • Llegó al tronu al faer valir los derechos de la so esposa Toa, nieta de Fortún Garcés
  • García Sánchez I
    (c. 919 – 970)
    Fíu del anterior
    925 – 970
  • Tamién denomináu como García II Sánchez
  • Ente 925-931, Jimeno Garcés, hermanu de Sancho Garcés I, exerció como rexente la potestas regia con diversos títulos como rei, ayo, tutor o baiulus del so sobrín García Sánchez[5][6][7][8][9][10]
  • Ente 931-933, Íñigo Garcés, hermanascu de Sancho Garcés I, trató d'ocupar la rexencia o'l tronu, enfrentáu a reinar madre Toa, quien acabó faciéndose cola rexencia hasta que, nel 934, García Sánchez foi declaráu mayor d'edá[7][11][12][13][14]
  • Sancho Garcés II
    Toma
    (938 – 994)
    Fíu del anterior
    970 – 994
  • Tamién denomináu como Sancho II Garcés
  • Incorporó'l condáu d'Aragón[15]
  • García Sánchez II de Pamplona García Sánchez II
    El Temblón
    (964-1000)
    Fíu del anterior
    994 – 1004
  • Tamién denomináu como García III Sánchez
  • Sancho III the Great Sancho Garcés III
    El Mayor o el Grande
    (c. 990/992 – 1035)
    Fíu del anterior
    1004 – 1035
  • Tamién denomináu como Sancho III Garcés
  • Garcia III Sanches de Pamplona García Sánchez III
    El de Nájera
    (c. 1012/1016 – 1054)
    Fíu del anterior
    1035 – 1054
  • Tamién denomináu como García IV Sánchez.
  • Sancho IV de Navarra Sancho Garcés IV
    El de Peñalén
    (c. 1039 – 1076)
    Fíu del anterior
    1054 – 1076
  • Tamién denomináu como Sancho IV Garcés
  • Sancho V Ramírez
    (c. 1043 – 1094)
    Nieto de Sancho Garcés III
    1076 – 1094
  • Rei d'Aragón
  • Proclamáu rei polos navarros tres l'asesinatu del so primu Sancho Garcés IV polos hermanos d'ésti[16]
  • Pedru I
    (c. 1068 – 1104)
    Fíu del anterior
    1094 – 1104
  • Rei d'Aragón
  • Alfonsu I
    El Batallador
    (1073/1074 – 1134)
    Hermanu del anterior
    1104 – 1134
  • Rei d'Aragón
  • Nel so testamentu mandó'l reinu a les Órdenes militares de los Templarios, de los Hospitalarios y del Santu Sepulcru de Xerusalén
  • García Ramírez
    El Restaurador
    (c. 1112 – 1150)
    Bisnietu de
    García Sánchez III
    1134 – 1150
  • Escoyíu rei al nun aceptar los navarros el testamentu d'Alfonsu I
  • Tamién denomináu como García V Ramírez
  • Sancho VI
    El Sabiu
    (1132/1133 – 1194)
    Fíu del anterior
    1150 – 1194
  • En 1162 camudó la so titulación como rei de Pamplona pola de rei de Navarra
  • Sancho VII
    El Fuerte
    (1160 – 1234)
    Fíu del anterior
    1194 – 1234
  • Robló un tratáu de prohijamiento con Xaime I d'Aragón, pol que si un monarca finaba primero que l'otru, este heredaría'l reinu del fináu

  • Casa de Champaña[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Teobaldo I

    Sobrín del anterior

    1234 1253
  • Conde de Champaña dende 1201.
  • Los navarros nun aceptaron el testamentu de Sancho VII y escoyeron rei al so sobrín Teobaldo.[17]
  • Teobaldo II

    Fíu del anterior

    1253 1270
  • Conde de Champaña.
  • Cuando en 1270 partió a la cruciada dexó al so hermanu Enrique como Gobernador del reinu.
  • Enrique I

    Hermanu del anterior

    1271 1274
  • Cuando recibió les noticies del fallecimientu del so hermanu Teobaldo proclamóse rei.[18]
  • Hasta 1284
    Hasta 1284
    Dende 1285
    Dende 1285
    Xuana I

    Fía del anterior

    1274 1305
  • Xunto col so home Felipe I, el Formosu.
  • Reina consorte de Francia.
  • Dinastía Capeta[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Hasta 1284
    Hasta 1284
    Dende 1285
    Dende 1285
    Felipe I, el Formosu.

    Home de Xuana I

    1284 1305
  • Rei iure uxoris, xunto a la so esposa Xuana I.
  • Rei de Francia.
  • Lluis I, el Obstinado.

    Fíu del anterior

    1305 1316
  • Rei de Francia dende 1314.
  • Rexente Felipe de Poitiers (1316) a la muerte del rei.
  • Xuan I, el Póstumu.

    Fíu del anterior

    1316
  • Rei de Francia
  • Rexente Felipe de Poitiers (1316)
  • Reinó del 15 al 19 de payares de 1316.
  • Felipe II

    Tíu del anterior

    1316 1322
  • Rei de Francia
  • Carlos I

    Hermanu del anterior

    1322 1328
  • Rei de Francia
  • Felipe de Valois rexente de Navarra dende la muerte de Carlos I,[19] hasta la destitución del gobernador francés el 13 de marzu de 1328.[20]
  • Xuana II

    Sobrina del anterior

    1328[21] 1349
  • Regente Juan Corbarán de Leet y Juan Martínez de Medrano, ente 13 de marzu de 1328, asamblea de Puente la Reina, y 27 de febreru de 1329, Cortes de Larrasoaña.[20]
  • Xunto col so home Felipe III
  • Dinastía Évreux[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Felipe III

    Home de Xuana II

    1328 1343
  • Xunto cola so esposa Xuana II
  • Carlos II, el Malu'.

    Fíu del anterior

    1349 1387
    Carlos III, el Noble.

    Fíu del anterior

    1387 1425
    Ficheru:Blanca I de Navarra.jpg Blanca I

    Fía del anterior

    1425 1441
  • Al pie del so home Xuan II
  • Casa de Trastámara[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Xuan II

    Home de Blanca I

    1425 1479
  • Rei iure uxoris, xunto a la so esposa Blanca I (1425-1441)
  • Rei d'Aragón (1458-1479)
  • Guerra Civil de Navarra (1451-1464)
  • Ficheru:Leonor de Navarra.jpg Leonor I

    Fía del anterior

    1479
  • Reina del 28 de xineru al 12 de febreru de 1479.
  • Casa de Foix[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Ficheru:Francisco I de Navarra.jpg Francisco I Febo.

    Nieto de l'anterior

    1479 1483
    Catalina I

    Hermana del anterior

    1483 1513
  • Al pie del so home Xuan III
  • Reina titular dende 1513.
  • Casa d'Albret[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Xuan III

    Home de Catalina I

    1484 1513
  • Rei iure uxoris, xunto a la so esposa Catalina I
  • Rei titular dende 1513.
  • En 1512, Fernando'l Católicu conquista el Reinu de Navarra, siendo reconocíu rei poles Cortes de Navarra (a les que principalmente allegaron beaumonteses) el 23 de marzu de 1513. El Reinu de Navarra foi incorporáu en 1515 a la Corona de Castiella, pero non al reinu de Castiella, nes Cortes de Burgos.[22]

    Casa de Trastámara[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Fernandu I, el Católicu. 1513 1516
  • Rei de Castiella (1475-1504) y d'Aragón (1479-1516)
  • Nel so testamentu dexó'l reinu de Navarra a la so fía Xuana, dende entós los reis d'España inclúin ente los sos títulos el de rei de Navarra.[23]
  • División del reinu[editar | editar la fonte]

    Alta Navarra

    Casa de Trastámara[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Xuana III, la Lloca. 1516 1555
  • Xunto col so fíu Carlos IV
  • Dende 1530 solo nel territoriu d'Alta Navarra.
  • Casa d'Austria[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios








    Carlos IV 1516 1556
  • Xunto cola so madre Xuana III
  • Dende 1530 solo nel territoriu d'Alta Navarra.
  • Como Carlos I d'España
  • Emperador del Sacru Imperiu (1520-1558)














  • Felipe IV 1556 1598
  • Como Felipe II d'España
  • Rei d'Inglaterra (1554–1558)


  • Felipe V 1598 1621
  • Como Felipe III d'España












  • Felipe VI 1621 1665
  • Como Felipe IV d'España


  • Carlos V 1665 1700
  • Como Carlos II d'España

  • Casa de Borbón[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios


    Felipe VII[24] 1700 1724
  • Como Felipe V d'España


  • Lluis II[24] 14 de xineru de 1724 31 d'agostu de 1724
  • Como Lluis I d'España


  • Felipe VII[24] 1724 1746
  • Como Felipe V d'España


  • Fernandu II 1746 1759
  • Como Fernandu VI d'España






  • Carlos VI 1759 1788
  • Como Carlos III d'España


  • Carlos VII 1788 1808
  • Como Carlos IV d'España


  • Fernandu III 19 de marzu de 1808[25] 6 de mayu de 1808
  • Como Fernandu VII d'España
  • Casa de Bonaparte[editar | editar la fonte]

    Xosé I nun foi proclamáu rei pero les instituciones navarres fueron calteníes, anque de forma mediatizada, mientres el so gobiernu.[26] Dempués de que la Diputación fuxera a Tudela a finales d'agostu de 1808, Fernandu VII foi proclamáu, de forma escepcional, Rei de Navarra'l 26 d'ochobre de 1808,[27] pero cola derrota de Tudela, un mes dempués, toa Navarra cayó so dominiu francés.[28]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Xosé I 1808 1810

    El gobiernu de Xosé I en Navarra remató col decretu del emperador Napoleón, de 8 de febreru de 1810, pol que Navarra pasó a tener un gobiernu militar dependiente de Napoleón, qu'acabó col réxime foral. Col decretu del emperador de 15 de xineru de 1811, el gobernador militar de Navarra dependió del xeneral en xefe del Exércitu del Norte, de la mesma dependiente de Napoleón.[29]

    Dende xunetu de 1813, los franceses bater en retirada de Navarra,[30] y enllantóse el réxime de la Constitución de 1812, que nun caltuvo les instituciones del Reinu navarru.[31]

    Casa de Borbón[editar | editar la fonte]

    El decretu de 4 de mayu de 1814 anulaba'l réxime de les Cortes de Cádiz, el 28 de mayu restauraba la Diputación del reinu de Navarra, y pol decretu de 14 d'agostu ratificaben los fueros y lleis del reinu.[32]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Fernandu III 1814 1822
  • Como Fernandu VII d'España

  • Cola Revolución de 1820 n'España, constituyir en marzu de 1820 una alministración interina (Xunta Gubernativa interina) y pol decretu de 21 de xineru de 1822, el reinu de Navarra convertir en provincia.[33]

    Los realistes llevantar contra'l gobiernu constitucional formando la Xunta interina gubernativa realista de Navarra'l 11 d'avientu de 1821,[34] dando llugar a la Guerra Realista. El 16 d'abril de 1823, la Xunta retauró la Diputación del reinu de Navarra de 1820[35] y arrenunció na Xunta provisional de Gobiernu d'España ya Indies. Esta Xunta, creada'l 6 d'abril de 1823,[36] foi reconocida pol duque d'Angoulême el 9 d'abril como l'organismu xurisdiccional nel territoriu baxu control del exércitu de los Cien Mil Fíos de San Luis[37][38] y el 21 d'abril designó a Carlos d'España como virréi provisional[39][40]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios
    Fernandu III 1823 1833
  • Como Fernandu VII d'España
  • Ficheru:Doña Sabela II, niña (anónimo).jpg Sabela I 1833 1841
  • Como Sabela II d'España
  • Mientres la primer guerra carlista (1833-1839) el bandu carlista reconoció como rei de Navarra a Carlos VIII.
  • Col fallecimientu de Fernandu VII d'España estendió la sulevación carlista.[41] En Navarra, el virréi Antonio de Solá declaró l'estáu de guerra.[42] La Diputación reconoció'l derechu de la fía del rei Fernando, y dio en proclamala reina'l 2 de marzu de 1834.[43][44]

    La promulgación del Estatutu Real de 10 d'abril de 1834 supunxo'l cayente progresivu y desapaición de les instituciones del reinu. El motín de la Granxa d'agostu de 1836 supunxo la restauración de la Constitución de 1812, el 6 de setiembre la Diputación celebró la so última sesión. y a otru día constituyóse la Diputación provincial constitucional.[45][46]

    Los carlistes de Navarra entamar na Xunta Gubernativa creada'l 5 de payares de 1833.[43] que reconoció a don Carlos como rei.[47] Esta Xunta Gubernativa foi sustituyida por una Diputación provisional del reinu'l 15 de mayu de 1838.[48]

    El 31 d'agostu de 1839 roblóse'l Conveniu de Vergara, pol que concluyía la guerra. Don Carlos partió escontra Francia'l 14 de setiembre y los últimos apartaces navarros cayeron el 22 de setiembre.[49] La Llei de 25 d'ochobre de 1839, estableció'l cambéu de los fueros pa faelos compatibles cola Constitución.[50] Cola Llei 16 d'agostu de 1841 ye abolíu'l Reinu de Navarra convirtiéndose nuna provincia más,[51] pero'l títulu de Rei de Navarra permanez ente los pertenecientes a la Corona d'España.[52]

    Baxa Navarra

    Casa d'Albret[editar | editar la fonte]


    En 1530, Carlos IV decidió arrenunciar definitivamente a la Baxa Navarra por cuenta de la imposibilidá de controlala,[53][54] pasando a tar rexida de forma efectiva por Enrique II, ente que Carlos IV y la so madre Xuana III siguieron como reis na Alta Navarra.


    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios


    Enrique II 1530 1555
  • Rei titular (1517-1530)


  • Xuana III 1555 1572
  • Al pie del so home Antonio I
  • Casa de Borbón[editar | editar la fonte]

    Escudu Imaxe Nome Entamu Finalización Comentarios


    Antonio I 1555 1562
  • Rei iure uxoris, xunto cola so esposa Xuana III


  • Enrique III 1572 1610
  • Como Enrique IV de Francia (1589-1610)

  • Ficheru:Lluis XIII, rey de Francia (Philippe de Champaigne).jpg
    Lluis II 1610 1643
  • Como Lluis XIII de Francia
  • El 20 d'ochobre de 1620, Lluis XIII proclamó l'Edictu d'Unión, pol que'l reinu de Navarra incorporar a la Corona francesa calteniendo les sos instituciones.














  • Lluis III 1643 1715
  • Como Lluis XIV de Francia





















  • Lluis IV 1715 1774
  • Como Lluis XV de Francia




  • Lluis V 1774 1789
  • Como Lluis XVI de Francia

  • El reinu de Navarra y les sos instituciones fueron abolíes pola Asamblea Nacional Constituyente n'agostu de 1789,[55] lo que nun foi aceptáu en Navarra hasta'l 30 d'avientu de 1789.[56] Los reis de Francia caltuvieron el títulu de rei de Navarra hasta que n'ochobre de 1789[57] l'Asamblea Constituyente reemplazar pol de Rei de los franceses. Tres la execución de Lluis XVI de Francia na guillotina'l 21 de xineru de 1793, el so fíu mayor, recluyíu poles autoridaes republicanes, foi reconocíu como Lluis XVII, rei de Francia y de Navarra[58] polos monárquicos y les monarquíes europees.[59] Mientres la Restauración, los reis franceses Lluis XVIII y Carlos X, hermanos de Lluis XVI, volvieron usar el títulu de rei de Navarra hasta la cayida definitiva de los Borbones en Francia, en 1830.

    Imaxe Escudu Nome Entamu Finalización Comentarios


    Lluis VII 1814 1824
  • Como Lluis XVIII de Francia


  • Carlos IV 1824 1830
  • Como Carlos X de Francia

  • Ver tamién[editar | editar la fonte]

    Referencies[editar | editar la fonte]

    1. [1]
    2. [2]
    3. [3]
    4. [4]
    5. [5]
    6. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 31. ISBN 9788477371472.
    7. 7,0 7,1 Martínez Díez, Gonzalo (2005). El condáu de Castiella, 711-1038: la historia frente a la la lleenda 1. Marcial Pons Historia, páx. 315. ISBN 9788495379948.
    8. Riu y Riu, Manuel (1999). Historia d'España. Espasa-Calpe, páx. 216. ISBN 9788423989133.
    9. Riu y Riu, Manuel (1999). Historia d'España. Espasa-Calpe, páx. 217. ISBN 9788423989133.
    10. Ubieto Arteta, Antonio (1950). «[https://books.google.es/books?ei=hJapVJH5L4rUapzXgNAH&hl=es&id=mm0uAQAAIAAJ&dq=&focus=searchwithinvolume&q=potestas Monarques navarros escaecíos: Los Reis de Viguera]». Hispania: Revista española d'historia (38):  p. 10. ISSN 0018-2141. https://books.google.es/books?ei=hJapVJH5L4rUapzXgNAH&hl=es&id=mm0uAQAAIAAJ&dq=&focus=searchwithinvolume&q=potestas. 
    11. [6]
    12. [7]
    13. Suárez Fernández, Luis; Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel (1988). Historia Xeneral d'España y América: El Fallíu Intentu d'un Estáu Hispánicu Musulmán: (711-1085). Rialp. ISBN 9788432120985.
    14. Riu y Riu, Manuel (1999). Historia d'España. Espasa-Calpe, páx. 212. ISBN 9788423989133.
    15. [8]
    16. [9]
    17. [10]
    18. [11]
    19. Robin Neillands (2001), The Hundred Years War, Routledge, páxs.35-36
    20. 20,0 20,1 Lacarra, José María (1972). El Xuramentu de los reis de Navarra (1234-1329). Real Academia de la Historia, páx. 58-59, 63.
    21. Nes Cortes de Pamplona, el 2 de mayu de 1328, emprestóse xuramentu de fidelidá a Xuana como reina, lo que foi aceptáu Xuana y el so home Felipe de Évreux el 20 de xunetu (Lacarra, José María (1972). El Xuramentu de los reis de Navarra (1234-1329). Real Academia de la Historia, páx. 59-60.)
    22. [12]
    23. Estudio sobre los títulos de los reis d'España (n'inglés)
    24. 24,0 24,1 24,2 (1752) Herederos de Martinez: Quaderno de les lleis, y agravios reparaos a suplicacion de los trés Estaos del Reyno de Navarra, nes Cortes de los años de 1724, 1725 y 1726 pola Mag. Real del Señor Rei don Lluis II. de Navarra, y I. de Castiella: (que santa gloria aya) Y por la so muerte siguir pola Mag. Real del Señor Rei Don Phclipe VII. de Navarra , y V. de Castiella, el nuesu Señor.. Consultáu'l 19 d'avientu de 2016.
    25. Nun foi proclamáu rei al nun convocase les Cortes
    26. Francisco Miranda Rubio, La quiebra del réxime foral navarru so la ocupación francesa (1808-1814), Príncipe de Viana nᵘ 235, mayu-agostu 2005, páxs.(5)453, (10)458-(12)460
    27. 1808-1814: alzamientu popular y llexitimidá monárquica na Corona d'España y el Reinu de Navarra José Fermín Garralda Arizcun, Arbil nᵘ 118
    28. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 245. ISBN 9788477371472.
    29. Francisco Miranda Rubio, La quiebra del réxime foral navarru so la ocupación francesa (1808-1814), Príncipe de Viana nᵘ 235, mayu-agostu 2005, páxs.(12)460-(15)463
    30. Pamplona aguantó hasta'l 31 d'ochobre, y el 13 de payares proclamó la Constitución de Cádiz
    31. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 248. ISBN 9788477371472.
    32. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 249. ISBN 9788477371472.
    33. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 251. ISBN 9788477371472.
    34. Andrés Martín, cura de Ustárroz (1825), Historia de la Guerra de la División Real de Navarra contra l'intrusu sistema llamáu constitucional, Imprenta de Javier Gadea, páx.24
    35. Andrés Martín, cura de Ustárroz (1825), Historia de la Guerra de la División Real de Navarra contra l'intrusu sistema llamáu constitucional, Imprenta de Javier Gadea, páx.262
    36. (1823) Circulares de la xunta provisional del gobiernu d'España ya Indies.
    37. (1826) Coleición de reales decretos y órdenes pertenecientes á la real facienda, dende 1823 á 1827-Volume 1. Imprenta real, páx. 5.
    38. Luis Lorente Toledo (1990). Hacienda local y política económica na España de Fernandu VII: la provincia de Toledo (1814-1833). Universidá de Castiella-La Mancha, páx. 227. ISBN 8487515053.
    39. (1823) Circulares de la Xunta Provisional de Gobiernu d'España ya Indies. Imprenta real.
    40. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 252. ISBN 9788477371472.
    41. Joaquín del Moral Ruiz, Juan Pro Ruiz, Fernando Suárez Bilbao (2007). Estáu y territoriu n'España, 1820-1930: la formación del paisaxe nacional. Los Llibros del Tabayón, páx. 46. ISBN 8483193353.
    42. Javier Gonzalez Chamorro. Bitarte: humanidaes y hestoria del conflictu vascu-navarru : fueros, constitución y autodeterminación. Javier Gonzalez Chamorro, páx. 114. ISBN 8461307119.]
    43. 43,0 43,1 José María Jimeno Jurío (1995). Historia de Pamplona y de les sos llingües. Txalaparta, páx. 193. ISBN 84-8136-017-1.
    44. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 256. ISBN 9788477371472.
    45. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 255. ISBN 9788477371472.
    46. [13]
    47. [14]
    48. [15]
    49. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 264. ISBN 9788477371472.
    50. [16]
    51. Usunáriz Garayoa, Jesús María (2006). Historia curtiu de Navarra. Silex Ediciones, páx. 255. ISBN 9788477371472.
    52. Estudio sobre los títulos de los reis d'España (n'inglés)
    53. [17]
    54. [18]
    55. Cyrus Ernesto Zirakzadeh (1991), A rebellious people: Basques, protests, and politics, University of Nevada Press, páx.27
    56. Cyrus Ernesto Zirakzadeh (1991), A rebellious people: Basques, protests, and politics, University of Nevada Press, páx.31
    57. Gwynne Lewis (1993), The French Revolution: rethinking the alderica, Routledge, páx.29
    58. Imaxe d'un medallón nel qu'apaez la efixe del rei neñu xunto a la inscripción: Ludov.XVII.D G.France.Et.Navarre.Rex, amosándose que portaba'l títulu de rei navarru
    59. [19][20]

    Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

    Llistes de monarques de reinos cristianos de la Península Ibérica dende la Reconquista hasta los nuesos díes
    Portugal España
    Corona de Castiella Navarra Corona d'Aragón
    Galicia Asturies Lleón Castiella Aragón Barcelona Valencia Mallorca

    {


    | |}