Llingües oficiales de la India

De Wikipedia
12-05-2021 14:58
Mapa de la rexón llingüística de la India. Ha tenese en cuenta que, magar que nun hai un estáu o territoriu de la Xunión específicu, casi tolos estaos usen l'idioma sindhi y el sindhi ye un idioma oficial de la India (como pue vese nos billetes de moneda de la India); ye'l decimoséptimu idioma más faláu
Estaos y territorios de la India pola llingua oficial más usada.[1][2]

Nun hai una llingua "nacional" na India[3][4][5]. La Constitución de la India, aprobada en 1950, establez nel so Capítulu Primeru y Parte 17 que'l hindi n'escritura devanágari ye l'idioma oficial del país y que'l inglés siguiría usándose por 15 años más dende la promulgación de tal constitución.[6] Adicionalmente, l'Octavu Anexu del testu constitucional almite 22 idiomes más (scheduled languages), qu'incluyen l'hindi pero non l'inglés, y que pueden ser oficialmente adoptaos por distintos estaos pa propósitos alministrativos y tamién como un mediu de comunicación ente los gobiernos estatales y el nacional, tamién pa exámenes convocaos pal serviciu del gobiernu nacional.[7]

El númberu total d'idiomes de la india, según un censu indiu de 2001 ye de 1652 [8].

Según lo previsto na Constitución, en 1965 l'idioma inglés dexó de funcionar como idioma oficial, al par que l'hindi, tres al intentu de que siguiera como «idioma oficial asociáu adicional» hasta que, nel so debíu momentu, un comité decidiera la transición a gran escala al hindi, basada nuna revisión periódica. Sicasí, el sistema d'«idiomes mellizos» ta entá vixente por cuenta de les protestes d'habitantes de dellos estaos (como Tamil Nadu, onde se nieguen a la completa penetración del hindi). Por cuenta de la rápida industrialización y una influencia multinacional na economía, l'inglés entá ye popular ya influyente na comunicación nel gobiernu y nos negocios.

En Goa y demás territorios alministraos nel so momentu por Portugal fálase entá'l portugués, anque'l so usu ye cada vez menor y tiende a sumir, y tamién dellos idiomes criollos derivaos del portugués, qu'inda cunten con numberosos falantes, ente que na antigua colonia francesa de Pondicherry el francés tien considerancia d'idioma oficial y el so usu sigue abondo estendíu.

Idiomes reconocíos de la India[editar | editar la fonte]

Alfabéticamente, los idiomes nacionales reconocíos de la India son los siguientes:

  1. Asamés (idioma oficial d'Assam).
  2. Bengalí (idioma oficial de Tripura y Bengala Occidental).
  3. Bodo (idioma oficial d'Assam).
  4. Cachemir
  5. Dogri (idioma oficial de Jammu y Caxmir).
  6. Guyaratí (idioma oficial de Dadra y Nagar Haveli, Damán y Diu y Gujarat).
  7. Hindi (idioma oficial d'Islles Andamán y Nicobar, Bijar, Chandigarh, Chhattisgarh, Delhi, Jariana, Himachal Pradesh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Rayastán, Uttar Pradesh y Uttaranchal)
  8. Canarés (idioma oficial de Karnataka).
  9. Konkani (idioma oficial de Goa).
  10. Maithili (idioma oficial de Bihar).
  11. Malayalam (idioma oficial de Kerala y Lakshadweep).
  12. Manipurí o (Meitei) (idioma oficial de Manipur).
  13. Maratí (idioma oficial de Maharastra).
  14. Nepalés (idioma oficial de Sikkim).
  15. Oriya (idioma oficial d'Orissa).
  16. Panyabí oriental (idioma oficial de Panyab).
  17. Sánscritu (idioma clásicu), apenes 200.000 falantes
  18. Santalí
  19. Sindhi (más faláu na provincia paquistanina de Sind).
  20. Tamil (idioma oficial de Tamil Nadu y Pondicherry).
  21. Télugu (idioma oficial d'Andhra Pradesh).
  22. Urdú (idioma oficial de Jammu y Caxmir).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Report of the Commissioner for linguistic minorities: 50th report (July 2012 to June 2013)». Commissioner for Linguistic Minorities, Ministry of Minority Affairs, Government of India. Consultáu'l 17 September 2016.
  2. Dalgunes llingües puen tar sobrerrepresentaes o sorrepresentaes, yá que los datos del censu usaos son a nivel estatal. Por exemplu, si bien l'urdú tiene 52 millones de falantes (2001), nun ye mayoría en nengún estáu, yá que la llingua llimítase principalmente a los musulmanes indios, pero tien más falantes nativos que'l gujarati. .
  3. Hindi, not a national language: Court. 25 January 2010. http://www.thehindu.com/news/national/hindi-not-a-national-language-court/article94695.ece. Consultáu'l 20 November 2018. 
  4. «Constitutional Provisions: Official Language Related Part-17 of The Constitution Of India». Department of Official Language, Government of India. Consultáu'l 1 July 2015.
  5. «THE OFFICIAL LANGUAGE POLICY OF THE UNION | Department of Official Language | Ministry of Home Affairs | GoI». Consultáu'l 20 March 2019.
  6. «Part XVII: Official Language» (inglés). Constitution of India. Constitution.org. Consultáu'l 3 d'ochobre de 2015.
  7. «Eighth Schedule» (inglés). Constitution of India. Constitution.org. Consultáu'l 3 d'ochobre de 2015.
  8. Thirumalai, M.S., ed (5 d'agostu de 2002). «Mother tongues of Indiaaccording to the 1961 census» (n'inglés). Language in India 2. ISSN 1930-2940. http://www.languageinindia.com/aug2002/indianmothertongues1961aug2002.html. Consultáu'l 3 d'ochobre de 2015.