Hygrophila auriculata

De Wikipedia
Hygrophila auriculata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Acanthaceae
Subfamilia: Acanthoideae
Tribu: Ruellieae
Subtribu: Ruelliinae
Xéneru: Hygrophila
Especie: Hygrophila auriculata
(Schumach.) Heine
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Hygrophila auriculata (Sánscritu: Kokilaksha कोकिलाक्ष)[1][2] ye una planta melecinal perteneciente a la familia de les acantacees. Ye nativa de la India y estiéndese por África.

Inflorescencia
Detalle de la flor
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba gruesa añal de 1,5 m d'altor o más, el tarmu cuadrangular, les fueyes verticilaes con fuertes escayos, alcuéntrase en llugares húmedos, de cutiu nes mariñes salobres y estuarios, ye común de Senegal a Camerún y xeneralizóse la planta nos trópicos del Vieyu Mundu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Ye pastiáu pol ganáu en Senegal, y poles cabres en Sudán, pero los sos escayos acres límitan el so valor como alimentu, en delles partes de Malaui considerar una maleza importante de les camperes. Tola planta ye reconocida en Senegal que tien propiedaes diurétiques, los raigañossobremanera, utilizar pa la blenorrea, hidropesía y anuria. Tola planta, o les sos cenices, son utilizaes de manera similar en Sudán como una melecina de refrigeración y un diuréticu en casos de obstrucción hepática, la hidropesía, el reumatismu, etc, y les granes como un emoliente y un diuréticu.[3]

Na India, les cenices de les sos granes y los cinco partes, esto ye, raigañu, flor, tarmu, frutu, y les fueyes quemaes en xunto, úsase como melecina na Medicina ayurveda.[4][5][6][7]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Hygrophila auriculata describióse por (Schumach.) Heine y espublizóse en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[8]

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. sanskrit names [1]
  2. amarakosh, ch - 2, section - forest medicinal plants, trate non. - 104 [2]
  3. http://plants.jstor.org/upwta/1_38
  4. jkhealthworld.com [3]
  5. hersandspiceinfo [4]
  6. Medicinal Plants by dr. M. Daniel so6yo1jFxQC&pg=PA193&lpg=PA193&dq=kokilaksha&source=bl&ots=OPsl-EcvK7&sig=79sbG7Ntw9obQ8K0eAsjK5VEcRA&hl=en&ei=RHa2TPWVI467cYzT2KYD&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBgQ6AEwADgo#v=onepage&q=kokilaksha&f=false
  7. सुश्रुत संहिता (sushrut samhita ) An English translation of the Sushruta samhita, based on orixinal Sanskrit text. Edited and published by Kaviraj Kunja Lal Bhishagratna. With a full and comprehensive introd., translation of different readings, notes, comperative views, index, glossary and plates (1907) [5]
  8. «Hygrophila auriculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 de payares de 2014.
  9. «Taxon: Hygrophila auriculata (Schumach.) Heine». Germplasm Resources Information Network - (GRIN) Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory. Consultáu'l 22 d'avientu de 2010.
  10. Hygrophila auriculata en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  2. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  3. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]