Ficus benghalensis

De Wikipedia
Ficus benghalensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Urticales
Familia: Moraceae
Xéneru: Ficus
Especie: Ficus benghalensis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Frutu de Baniano en Visakhapatnam.

El baniano (Ficus benghalensis), nome común que comparte con otres especies del xéneru Ficus, ye un árbol endémicu de Bangladex, India y Sri Lanka.

Descripción[editar | editar la fonte]

Puede crecer hasta convertise nun árbol xigante que s'estiende por delles hectárees. Ficus benghalensis produz raigaños aéreos nes cañes que crecen escontra baxo como si fueren lianas. Una vegada qu'estos raigaños lleguen al suelu, enraigonen y vuélvense maderices y de soporte, vuélvense raigaños fúlcreas.

Recibe otros nomes más suxerentes, por casu figal de Bengala, higuerote o figal estranguladora. Lo de figal deber a qu'ésta tamién ye de la familia de los ficus y lo d'estranguladora a qu'empieza siendo epífito, esto ye, sofitándose n'otru árbol al que termina afogando. D'esti fechu procede tamién otru nome de munches especies de Ficus col que se conoz en Venezuela y n'otros países americanos: el de matapalo.

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Raigaños convertíos en raigaños fúlcreas nun baniano (Ficus benghaliensis) que-y dexen mover se dende'l so llugar de nacencia escontra onde hai mayor provisión de lluz solar. Caraques, Venezuela.
Tueru

Esta planta ye orixinal de la India y de Ceylán (Sri Lanka). Los banianos, al igual que les distintes especies de matapalos, reprodúcense fácilmente por grana o por estaca, y de cutiu vanse estendiendo dende'l llugar orixinal por aciu raigaños aéreos que fondien nel suelu y empiecen a crecer y engrosase hasta'l puntu de que se "independicen" del tueru orixinal, llogrando asina "emigrar" dacuando a grandes distancies, tal como se ve na imaxe tomada en Caraques. En dicha imaxe puede trate como'l tueru orixinal d'un baniano inclinar escontra la cai (Avenida La Salle en Caraques) desenvolviendo numberosos raigaños que pueden soldase y convertise en tueros que sirven de sostén, colo que pueden algamar cierta distancia hasta llegar a un llugar onde esiste un mayor grau de solazu, nesti casu, la mesma avenida, lloñe de los edificios qu'hai a entrambos llaos de la mesma. Trátase d'una simple adautación a unes condiciones ecolóxiques bien complexes.

Les granes de los banianos pueden cayer y crecer cerca d'un árbol, dacuando del propiu árbol d'onde proceden les mesmes, y tamién suelen fructificar en dalguna oquedad d'un tueru o d'una paré o roca. Adulces empiecen a crecer yá que tienen gran capacidá de sofitase como epífitas en cualquier oxetu que los sirva pa xubir en busca de los rayos solllabres. En condiciones normales, l'árbol crez hasta qu'algama un nivel onde consigue la mayor cantidá de lluz solar, polo cual el so altor puede variar considerablemente. Por ello, onde esti árbol predomina nun llugar, más que crecer n'altor van estendiéndose en superficie, buscando les escamplaes que queden ensin vexetación. Polo xeneral, la copa d'esti árbol estiende sobre un diámetru bastante superior al so altor.

Orixe del nome común[editar | editar la fonte]

Munchos pueblos d'Asia faen muncha vida social debaxo de los banianos, pos los protexe de los rayos del Sol. Al traviés de los sos raigaños y cañes la xente pasia, constrúi templos, y pon mercadinos. Ello ye que el nome de baniano vien de los mercadinos. Los mercaderes ambulantes recibíen el nome de banianos. Como yera habitual que punxeren los sos tenderetes so estos árboles, llegar a identificar el nome de los árboles col de los vendedores ambulantes.

Usos[editar | editar la fonte]

Budistes y hindús considerar un árbol sagráu. De los sos frutos llográronse medicines contra la llepra y la diabetes [ensin referencies]. El sabor del frutu nun ye bien curiosu pa los humanos, pero hai monos a los que los encantar [ensin referencies]. Lo mesmo asocede con esperteyos y ciertes aves. Los elefantes comen les sos fueyes con prestu.

Especímenes famosos[editar | editar la fonte]

Un árbol Ficus benghalensis en Coral Gables, FL.

El baniano más famosu ye'l del Xardín Botánicu de Calcuta. Tien más de 230 años d'edá y ocupa una superficie de 12.000 metros cuadraos; más o menos un círculu con un diámetru de 120 m. La circunferencia del tueru principal ye de más de doce metros.

A pesar d'esa fama, el llibru Guinness de Récores diznos que'l más grande tamién ta nuna ciudá india, na ciudá de Kadiri. L'árbol en cuestión llámase Thimmamma Marrimanu.

Thimmamma, según los paisanos, ye'l nome d'una muyer que salvó al so home cola so devoción. Una lleenda local diz que si una pareya ensin fíos reza a Thimmamma sol árbol, al añu siguiente va tener un fíu.

N'España hai bonos exemplares de baniano, especialmente na isla de Tenerife, anque nada comparable a los de Calcuta o Kadiri.

N'inglés llámase-y Banyan.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ficus benghalensis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1059–1060. 1753.[1]

Etimoloxía

Ficus: nome xenéricu que se deriva del nome dau en llatín al figu.[2]

benghalensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Bengala.

Sinonimia
Ilustración
  • Ficus banyana Oken
  • Ficus benghalensis var. krishnae (C.DC.) Corner
  • Ficus chauvieri G.Nicholson
  • Ficus cotoneifolia Vahl
  • Ficus cotonifolia Stokes
  • Ficus crassinervia Kunth & C.D.Bouché
  • Ficus karet Baill.
  • Ficus krishnae C.DC.
  • Ficus lancifolia Moench
  • Ficus lasiophylla Link
  • Ficus procera Salisb.
  • Ficus pubescens B.Heyne ex Roth
  • Ficus avesiga Salisb.
  • Perula benghalensis Raf.
  • Urostigma benghalense (L.) Gasp.
  • Urostigma crassirameum Miq.
  • Urostigma procerum Miq.
  • Urostigma pseudorubrum Miq.
  • Urostigma rubescens Miq.
  • Urostigma sundaicum Miq.
  • Urostigma tjiela Miq.[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  4. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]