Faidherbia albida
Faidherbia albida ![]() | ||
---|---|---|
| ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Fabales | |
Familia: | Fabaceae | |
Subfamilia: | Mimosoideae | |
Tribu: | Acacieae | |
Xéneru: | Faidherbia | |
Especie: |
Faidherbia albida (Delile) A.Chev. | |
Distribución | ||
![]() Distribución natural | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |



Faidherbia albida A.Chev., la escayu d'iviernu ye un árbol perenne y espinosu perteneciente a la familia de les fabacees. Ye l'únicu miembru del xéneru monotípicu Faidherbia.
Distribución
[editar | editar la fonte]Ye natural d'África y Oriente Mediu. Tamién s'introdució na India y Paquistán.
Descripción
[editar | editar la fonte]Acacia albida ye unu de los mayores árboles espinosos, llegando a 30 m d'altor, con cañes y una copa arrondada. La corteza ye rugosa y de color marrón escuru, o llisa y verde-gris, les cañes nueves de color blancu a gris ceniza carauterística en forma de zigzag. Les estípules espinoses, rectes, d'unos 2 cm de llargu, de color crema. Los raigaños pueden crecer hasta los 40 m de fondura.
Les fueyes con 3-10 pares de pinnas, caúna teniendo 6-23 pares de folíolos abondo grandes, de 3,5-9 x 0,7-3 mm, de color gris-verde. Les flores en delgaos picos de color blancu cremosu con 4-14 cm de llargu. Mota 1-1,7 mm de llargu, glabro a pubescente, con 5 sépalos. La corola de 3-3,5 mm de llongura con 5 pétalos llibres.
El frutu ye una vaina inusual, brillante de color naranxa a acoloratáu-marrón, gruesa, indehiscente, carauterística y claramente curvada y trenzada, grande, d'hasta 25 x 5 cm. Cada vaina contién 10-29 granes de color marrón escuru, ovoides, brillosos caúna de 10 x 6,0 mm y separaes por un tabique delgáu. El tegumentu ye duru, impermeable y coriáceo.
Usos
[editar | editar la fonte]Utilizar pa la fixación del nitróxenu pa les colleches y control de la erosión. Les vaines de les granes son bien importantes pal ganáu y utilízase como alimentu pa los camellos en Nixeria. El so madera ye usada pa la construcción de canoes, morteros y mayes. Tamién tien usos n'alimentación, bebíes y medicina-yos.
A diferencia de la mayoría de los otros árboles, refundia les sos fueyes na estación de les agües, por esta razón, ye altamente valoráu na agrosilvicultura, yá que puede crecer ente cultivos ensin sombrearlos.[1] contién el compuestu químicu psicoactivo dimetiltriptamina nes sos fueyes.[2]
Propiedaes
[editar | editar la fonte]L'árbol tien valor melecinal pal tratamientu d'infeiciones como les del aparatu respiratoriu, tamién pa la malaria y les fiebres. Ye útil nel tratamientu de los problemes de sistema dixestivu. La corteza emplegar na clínica dental d'hixene y del so estractu emplegar nel tratamientu del dolor de mueles. L'estractu tamién s'utiliza pa tratar infeiciones oculares nes granxes d'animales.[2]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Faidherbia albida describióse por (Delile) A.Chev. y espublizóse en London Journal of Botany 5: 97. 1846.[3][4]
Faidherbia: nome xenéricu nomáu n'honor del Major LLC Faidberbe, gobernador de Senegal en redol a 1854.
albida: epítetu llatín que significa "blanca".[5]
- Acacia albida Delile
- Acacia gyrocarpa Hochst. ex. A.Rich.
- Acacia leucocephala Link
- Acacia mossambecensis Bolle
- Acacia saccharata Benth.[6]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les fabacees
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ ILDIS LegumeWeb
- ↑ 2,0 2,1 «World AgroForestry». Archiváu dende l'orixinal, el 2007-09-28.
- ↑ «Faidherbia albida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 de febreru de 2013.
- ↑ Faidherbia albida en PlantList
- ↑ N'Epítetos Botánicos
- ↑ Sinónimos en Agroforestree Archiváu 2007-09-28 en Wayback Machine
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Sanjappa, M. (1992) Legumes of India. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra...
- Lock, J.M. & Simpson, K. (1991) Legumes of West Asia: A Checklist. RBG, Kew.
- Ross, J.H. (1979) Mem. Bot. Surv. S. Afr. 44: 1-150. A conspectus of African Acacia.
- Anonymous (1979) Tropical Legumes: Resources for the Future. Washington.
- Skerman, P.J. (1987) Tropical forage Legumes. New York.
- Wickens, G.Y. (1969) Kew Bull. 23: 181-202. A study of Acacia albida
- Bailey, L.H. & Bailey, Y.Z. (1976) Hortus Third. New York: Macmillan
- Boudet, G. & Lebrun, J.-P. (1986) Catalogue des plantes vasculaires du Mali. IEMVPT Et. +Syn. 16.
- Guinea, Y. (1948) Añales Jard. Bot. Madrid 8: 357-431. Cat. Pl. Sahara espanol
- Ali, S.I. (1973) Flora of Pakistan, Non. 36. Mimosaceae. Karachi: Univ. of Karachi
- Sanjappa, M. (2000) Checklist of the Leguminosae in South Asia. Typescript
- Collenette (1985) Flowers of Saudi Arabia
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Faidherbia albida. |
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Faidherbia albida.