Echinacea purpurea

De Wikipedia
Echinacea purpurea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Xéneru: Echinacea
Especie: Echinacea purpurea
(L.) Moench, Methodus, 2, 591, 1794, nom. cons.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Frutos (aquenios)
Detalle de la flor
Ilustración en Curtis's Botanical Magacín, vol. 1, 1789.

La Equinacea purpurea - eastern purple-coneflower o a cencielles purple-coneflower n'inglés d'América del Norte, la so zona nativa, ye una fanerógama de la familia Asteraceae, usada como planta melecinal y ornamental.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta yerbácea con raigañu negra y sabor picante. Algama'l metro d'altor y los sos fueyes son enteres y llanceolaes con trés nervaciones. Les flores esternes son lígules maneres de llimbu estrechu y de unos 3 cm de llargor; son de color rosa o púrpura. Les flores centrales son tubulares y de color mariellu maciu. El receptáculu ye espinosu y el frutu ye un aqueniu tetragonal mediu centimétrico, de color amarellentáu, ensin miriguanu, con una corona de dientes más o menos agudes y unos visaxes llonxitudinales.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Planta natural d'América del Norte onde s'atopa ente Illinois y Nebraska y escontra el sur hasta Missouri, Louisiana, Oklahoma, Kansas, Florida, Texas y Méxicu, onde crez n'llanures, praderíes y llombes seques. Cultívase como planta ornamental o por cuenta de les sos propiedaes farmacolóxiques n'otres partes del mundu.

Propiedaes farmacolóxiques[editar | editar la fonte]

La droga constituyir de normal los raigaños, pero n'ocasiones tamién s'emplega la parte aérea de la planta.

  • Ye estimulante inmunitario encamentáu p'aumentar les defenses contra enfermedaes infeicioses.[2][3][4]
  • Pal tratamientu d'infecciones víriques como catarros y gripe.
  • Per vía esterna pal tratamientu d'úlceres, llagues y firíes.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Echinacea purpurea describióse por (L.) Moench y espublizóse en Methodus Plantes Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 591. 1794.[5]

Etimoloxía

El nome del xéneru procede del griegu echino, que significa "espinosu", debíu al discu central espinosu de la cabezuela floral.

purpurea: epítetu llatín que significa "de color púrpura".[6]

Sinónimos

Esta especie foi designada a lo llargo de la historia con otros nomes científicos consideraos sinónimos:

Brauneria purpurea (L.) Britton
Echinacea Entemedia Lindl. ex Paxton
Echinacea purpurea (L.) Moench
Echinacea purpurea var. serotina (Sweet) L.H.Bailey
Echinacea serotina (Sweet) D.Don ex G.Don
Echinacea serotina DC.
Echinacea speciosa Paxton
Rudbeckia hispida Hoffmanns.
Rudbeckia Entemedia Lindl. ex Paxton
Rudbeckia purpurea L.
Rudbeckia purpurea var. serotina (Sweet) Nutt.
Rudbeckia serotina Sweet
Rudbeckia speciosa Link[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Methodus plantes horti botanici et agri Marburgensis :a staminum situ describendi, Conrado Moench, Marburgi Cattorum : in officina nova libraria academiae, 1794.en Botanicus
  2. «Echinacea purpurea - (L.)Moench.». Plants For A Future (xunu de 2004). Consultáu'l 12 de xunu de 2012.
  3. http://nccam.nih.gov/health/echinacea/ataglance.htm
  4. Sadigh-Eteghad S, khayat-Nuri H, Abadi N, Ghavami S, Golabi M, Shanebandi D (2011). «Synergetic effects of oral administration of levamisole and Echinacea purpurea on immune response in Wistar rat». Res Vet Sci. 91 (1):  páxs. 82–5. doi:10.1016/j.rvsc.2010.07.027. PMID 20797737. 
  5. «Echinacea purpurea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 3 de marzu de 2014.
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. Sinónimos en wiki

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Blanchan, Neltje (2005). Wild Flowers Worth Knowing. Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  4. Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Asteraceae. 5(2): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  6. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. Fl. N. Amer. 21: i–xxii + 1–616.
  7. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  8. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  9. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  10. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]